Enganxat a "El llindar de l'eternitat" de Ken Follet

Salut internautes,

El passat mes de setembre Ken Follet, va publicar el tercer llibre de la trilogia "The Century". 

L'escriptor tancava així tot un segle d'emocions que va iniciar a grans trets, amb la primera guerra mundial amb "La caiguda dels gegants", va continuar amb els anys de la segona guerra mundial amb "L'hivern del món" i ara tanca tot el segle XX en l'època en que gairebé tot Europa estava sota el designi de dues superpotències mundials i de la guerra freda amb "El llindar de l'eternitat".

Diuen que Ken Follet és un valor segur, que els seus llibres es venen sols i que fins i tot no cal fer-li molta promoció perquè quan treu un nou llibre hi ha prou amb el boca-orella. Doncs sí. Tot això és veritat. No és molt habitual que un escriptor compleixi amb escreix totes les expectatives que un s'havia imaginat abans de comprar un llibre, però és que és refotudament cert. No solament et manté intrigat capítol rera capítol sinó que fins i tot en el moment en que l'acció baixa la seva intensitat, gaudeixes amb el seu llenguatge senzill, planer, directe, descriptiu i imaginatiu. 

En les tres-centes pàgines que porto fins al moment, ja m'he emocionat, he odiat, he rigut i m'he oblidat sovint de l'entorn (de vegades) sorollós que m'envoltava. És el que diríem "la prova del nou" d'un bon llibre i creieu-me que en el meu cas l'ha superat amb matrícula d'honor.

En fí internautes, en la meva modesta opinió, és un llibre que val la pena que figuri en les vostres biblioteques ja siguin digitals o tradicionals de paper. 

En quan a la sinopsis de la trilogia, la podeu llegir a través dels enllaços d'aquesta ressenya, per si voleu entrar una mica més en detall a cada llibre.

Per acabar us deixo amb l'entrevista que li van fer als matins de TV3, el passat dos d'octubre de 2014, que segur us acabarà de convèncer, si és que encara en dubteu.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

L'Hivern del món (sensacions)

Salut internautes,

Propaganda nazi l'any 1936.

Dos mesos després d'iniciar la lectura del segon volum de la "Centúria" de Ken Follett amb el nom de "L'hivern del món" he llegit la darrera pàgina. He finalitzat la lectura amb una barreja de sensacions que són un pèl difícils d'explicar.

A veure:

- les primeres pàgines em van enganxar moltíssim.

- els flaixos o els evocaments als records del primer llibre ("La caiguda dels gegants") sempre són benvinguts, sobretot, en volums d'aquest calibre de gairebé mil pàgines.

- recordar certs aspectes del primer llibre, em va fer sentir una certa dosi de nostàlgia, molt agradable, que més o menys i de forma intermitent, es fa present al llarg del llibre.

D'esquerra a dreta: Chamberlain,Daladier,Hitler,Mussolini,Ciano.(Munich-1938)

- en ocasions... m'he embolicat una mica amb tants personatges i m'ha calgut recórrer a la sinopsi de les famílies que composen la trama del llibre. Sort, que l'autor ens facilita aquesta feina, en les pàgines de cortesia inicials, abans de començar la novel·la.

- a estones s'ha m'ha fet una mica lent i hagués agraït una mica més d'acció, d'intriga; i una mica menys de narració política.

- he odiat molt (cosa que m'ha agradat) a certs personatges, històrics, reals, provocadors d'innegables sofriments i defensors d'un irracional odi racial.

Camp de concentració Sachsenhausen

- he tornat a recordar les abominables atrocitats dels dictadors d'aquella època, les sensacions de les quals, m'han incitat a prendre conclusions i predeterminacions positives, de lluita i de resistència que em serviran per encarar els temps tan convulsos que vivim actualment.

- he recercat per internet personatges, llocs, vehicles, avions, tancs, declaracions polítiques, cançons i fins i tot partitures que m'han servit per endinsar-me més en la narració històrica i poder identificar visualment aspectes molt importants del llibre.

- el final del llibre (que no l'explicaré) m'ha deixat un bon regust de boca que farà que em recordi durant força temps d'aquesta gran novel·la i que ja, des d'ara,  esperi amb delit la tercera part final de la trilogia anomenada "Centúria".

I finalment, he après molt i he gaudit molt. Això sí, a una marxa més lenta de la que la caldria esperar.

El dia D, en el desembarcament a Normandia el 1944

Per acabar us deixo amb un extens recull d'imatges (129) que d'alguna manera es fan presents en el llibre. Crec que aquest recull, us pot ajudar molt a identificar llocs, personatges i moments molt transcendentals de la història universal que si més no, valen la pena tenir molt presents per tal que mai més es tornin a repetir. Per exemple, l'aniquilació de milers de persones ja sigui per motius xenòfobs com va fer el nazisme o per interessos pragmàtics- econòmics de voler acabar ràpidament una guerra mitjançant el llançament de bombes atòmiques (Hiroshima i Nagasaki) contra desenes de milers de persones civils innocents.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

"L'Hivern del món" de Ken Follett

Salut internautes,

Després del parèntesis electoral i la febrada independentista que vaig viure en primera persona, torno
a centrar-me en els llibres, en el bloc i en el plaer de la lectura, del qual, espero que vagi guanyant terreny en front de l'alta activitat de ressenyes que he anat deixant en diversos facebooks.

Ara però, no pretenc que l'alta temperatura nacionalista assumida s'esdevingui freda i desemboqui en una pulmonia triple sinó que, fins que arribi l'objectiu desitjat, aniré mantenint el seu caliu i les corresponents brases sobiranistes amb un foc ben atemperat per forjar, si cal, el millor tremp dels darrers 300 anys que ens ha de fer lliures quan arribi el moment.

Però tornem als llibres.

Fa temps, vaig llegir la primera part de la trilogia anomenada "La centúria" "La caiguda dels gegants" i em va deixar un agradable record. Ara torno a endinsar-me en el segon volum "L'hivern del món" en el qual tinc dipositades moltes expectatives i curiositats per saber si en Follett serà capaç de captivar la meva atenció tal i com ho fa fer en el primer volum.

He de dir que en les poques més de dues-centes pàgines que porto llegides de "L'hivern del món" pinten molt bé. Sembla que per molt complicada i entramada que sigui la història, el fil de les cinc famílies protagonistes, no es perd mai. Fins i tot és agradable recordar velles històries dels seus personatges que ens remeten amb nostàlgia al primer llibre de la trilogia.

En fi, pel que entreveig, val la pena buscar estones d'intimitat per endinsar-nos en aquesta novel·la envoltada de fets històrics com: la segona guerra mundial, el nazisme, la invasió a la Unió Soviètica, l'atac a Pearl Harbor, la guerra civil espanyola, i el desenvolupament de la guerra freda tot això emmarcat amb una bona dosi d'entranyables heroïcitats.

Una crítica: com a català, vull viure i gaudir de la cultura en català i gairebé totes les entrades que he trobat a internet estan escrites en altres idiomes inclòs el castellà. Per exemple, podem trobar la web oficial www.kenfollett.es i la web www.ken-follett.com, però no la web www.kenfollett.cat.

Ja n'hi ha prou de ser discriminats sistemàticament!

Seguir lleguint

Tres llibres que m'agradaria llegir.

Salut internautes,

Vet aquí tres llibres que em donen bones vibracions:

- L'hivern del món de Ken Follet

- L'últim abad d'en Martí Gironell

- La dansa de la gavina d'Andrea Camilleri

Tres novetats, que en pocs dies veurem a gairebé totes les llibreries i biblioteques del nostre país. 

Tres autors, que han aconseguit captar l'atenció de molts lectors influenciats (potser) pels èxits de vendes que els han precedit i també,

Tres escriptors amb tres estils d'escriure molt diferents que arriben a un gran ventall de seguidors de diferents edats. Amb qualsevol cas, tres llibres que prometen molt encara que tractin de temàtiques tan dispars entre si.

Serà interessant veure si en les properes setmanes aquests  "tres magnífics" són capaços de desplaçar de les primeres posicions dels llistats de llibres més venuts, a algunes de les actuals obres literàries de molta qualitat literària com per exemple: la trilogia de les ombres de Grey o la novel·la de l' avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. 

En fi, aviat ho comprovarem. Bones lectures !
Fins aviat,
Jordi.

Seguir lleguint

La caiguda dels Gegants de Ken Follett

Salut internautes,

Aquesta primera part de la nova trilogia de Ken Follet està resultant d'allò més engrescadora. No us descriuré la sinopsis de la novel·la perquè, la podeu consultar a través de la corresponen entrada en el llistat setmanal dels més venut de la dreta del bloc. Però si que us podré dir i de fet ja ho dic, que "La caiguda dels gegants" serà un dels llibres que romandrà moltes setmanes dins del "top ten" dels més venuts en català, sobre tot, a mesura que funcioni el boca-orella i s'estengui la seva merescuda fama.

Entre molts tràilers de pel·lícula que es poden consultar sobre el llibre al youtube, he trobat aquest amb só 3D que és tota una experiència sobre tot si l'escolteu amb auriculars.

En fi, aviat veurem si per Nadal, continua sent un dels llibres de referència d'aquest any 2010.
Per cert, no us perdeu l'entrevista que li va fer l'Andreu Buenafuente en el seu programa. Dura una mica més de 10 minuts, però no té desperdici, hehehe.
Jordi

Per cert, el text del vídeo el podeu trobar a la plana 818 del llibre i diu així:

""Ell i el seus homes es van endinsar en terra de ningú.

El sòl que trepitjaven era ferm i sec; feia setmanes que no plovia, i això era bo per als atacants,. ja que es podien moure amb més facilitat, tant a peu com a vehicles.

Corrien ajupits; els canons alemanys disparaven per sobre dels seus caps. Eren conscients de l'amenaça de ser tocats pels projectis propis, ja que els canoners podien errar i disparar massa curt, sobre tot amb aquella boira que impedia als observadors d'artilleria afinar la punteria dels canoners. Però el risc pagava la pena. D'aquesta manera es podrien acostar ràpidament a les trinxeres enemigues i, un cop finalitzat el bombardeig, els britànics no serien a temps de tornar a les seves posicions i preparar els emplaçaments de metralladora, ja que abans la tropa d'assalt cauria damunt seu. 
A mesura que penetraven en terra de ningú Walter temia que l'artilleria no hagués destruït el filferro espinós de l'enemic, ja que llavors perdrien molt de temps en tallar-lo.
A la dreta es va sentir una explosió, i tot seguit un crit. Un instant després li va cridar l'atenció una petita brillantor: una corda trampa. Estaven sobre un camp de mines que no havien detectat abans. Va sentir una onada de pur pànic en adonar-se que si feia una altre pas podria sortir volant per l'aire. Però no va trigar a recuperar el control.
-Vigileu sota els peus!- va cridar, però les seves paraules es van perdre en el terrabastall de les bombes. Van continuar avançant: els equips mèdics es farien càrrec dels ferits, com sempre.
Tot seguit , a tres quarts menys cinc de deu, els canons van callar.
Ludendorff havia abandonat la vella tàctica de bombardejar amb foc d'artilleria dies abans d'iniciar un atac, ja que això donava massa temps a l'enemic per aconseguir reserves i provisions. Amb la nova tàctica havien calculat que en tenien prou amb cinc hores per confondre l'enemic, desmoralitzar-lo i impedir que es reorganitzés.
"En teoria", va pensar Walter.
Es va adreçar i va córrer encara més ràpid. Respirava acceleradament però a un ritme regular; suava poc i estava alerta però tranquil. En uns segons toparien amb l'enemic.
Va arribar al filat britànic. No estava totalment destruït, però tenia nombrosos forats i el va traspassar, sempre al capdavant dels seus homes.
Com que estaven a tocar de la línia enemiga i perquè no avancessin al descobert, els comandants de les companyies i de les seccions van ordenar amb gestos que els soldats es desplaguessin.
"Ara la boira juga a favor nostre perquè ens amaga de l'enemic" va pensar Walter amb un petit estremiment d'eufòria. En aquell moment i en aquella posició, ja haurien d'estar sota l'infern del foc de metralladores enemigues. Però els britànics no els veien.
Va arribar a una zona en que el sòl estava totalment remogut pels obusos alemanys. Al principi només va veure cràters i munts de sorra, però tot seguit va descobrir una línia de trinxeres: havien arribat a la línia britànica, que estava feta miques. L'artilleria havia fet una bona feina.
Que hi havia algú a la trinxera?  No se sentien trets. El millor era assegurar-se'n. Per si de cas, Walter va treure el fiador d'una granada i la va llençar a dins de la trinxera. Després de l'explosió va mirar per sobre del parapet. Hi havia molts cossos a terra, tots immòbils. Qui no havia mort a conseqüència del foc de l'artilleria havia mort per l'impacte de la granada. "Hem tingut sort, fins ara, però en qualsevol moment es pot acabar", va pensar Walter.""

Seguir lleguint

La caiguda dels gegants de Ken Follett

Salut internautes,

Com sabeu avui ha sortit a la venta "La caiguda dels gegants", el darrer llibre de Ken Follet. 

Estava previst que la seva venta fos en el mateix moment en tots els països on s'ha publicat. Bé, en tots no. Perquè a Catalunya, per un suposat error humà, un cop ja estava als prestatges de les llibreries, s'ha hagut de retirar perquè faltaven els dos darrers capítols. Concretament el 41 i el 42. Això no ha passat en les edicions castellana i anglesa. Casualitat? premeditació? algú té interès que es venguin menys llibres de l'edició en català que de la versió en castellà?

Recordo que fa dos anys també vam haver d'esperar pràcticament un mes, per poder comprar "El Joc de l'àngel" de Carlos Ruiz Zafon en català. Mentre que la versió castellana, sortia puntualment un dia previst del mes d'abril del 2008. En aquella ocasió, el retard va ser perquè la traducció al català, no estava enllestida.

No ho sé, que voleu que us digui... Potser sí que tot ha estat fruit de la casualitat, però a mi tot això ja em comença a fer una certa olor.

Jordi

Seguir lleguint