L'Hivern del món (sensacions)

Salut internautes,

Propaganda nazi l'any 1936.

Dos mesos després d'iniciar la lectura del segon volum de la "Centúria" de Ken Follett amb el nom de "L'hivern del món" he llegit la darrera pàgina. He finalitzat la lectura amb una barreja de sensacions que són un pèl difícils d'explicar.

A veure:

- les primeres pàgines em van enganxar moltíssim.

- els flaixos o els evocaments als records del primer llibre ("La caiguda dels gegants") sempre són benvinguts, sobretot, en volums d'aquest calibre de gairebé mil pàgines.

- recordar certs aspectes del primer llibre, em va fer sentir una certa dosi de nostàlgia, molt agradable, que més o menys i de forma intermitent, es fa present al llarg del llibre.

D'esquerra a dreta: Chamberlain,Daladier,Hitler,Mussolini,Ciano.(Munich-1938)

- en ocasions... m'he embolicat una mica amb tants personatges i m'ha calgut recórrer a la sinopsi de les famílies que composen la trama del llibre. Sort, que l'autor ens facilita aquesta feina, en les pàgines de cortesia inicials, abans de començar la novel·la.

- a estones s'ha m'ha fet una mica lent i hagués agraït una mica més d'acció, d'intriga; i una mica menys de narració política.

- he odiat molt (cosa que m'ha agradat) a certs personatges, històrics, reals, provocadors d'innegables sofriments i defensors d'un irracional odi racial.

Camp de concentració Sachsenhausen

- he tornat a recordar les abominables atrocitats dels dictadors d'aquella època, les sensacions de les quals, m'han incitat a prendre conclusions i predeterminacions positives, de lluita i de resistència que em serviran per encarar els temps tan convulsos que vivim actualment.

- he recercat per internet personatges, llocs, vehicles, avions, tancs, declaracions polítiques, cançons i fins i tot partitures que m'han servit per endinsar-me més en la narració històrica i poder identificar visualment aspectes molt importants del llibre.

- el final del llibre (que no l'explicaré) m'ha deixat un bon regust de boca que farà que em recordi durant força temps d'aquesta gran novel·la i que ja, des d'ara,  esperi amb delit la tercera part final de la trilogia anomenada "Centúria".

I finalment, he après molt i he gaudit molt. Això sí, a una marxa més lenta de la que la caldria esperar.

El dia D, en el desembarcament a Normandia el 1944

Per acabar us deixo amb un extens recull d'imatges (129) que d'alguna manera es fan presents en el llibre. Crec que aquest recull, us pot ajudar molt a identificar llocs, personatges i moments molt transcendentals de la història universal que si més no, valen la pena tenir molt presents per tal que mai més es tornin a repetir. Per exemple, l'aniquilació de milers de persones ja sigui per motius xenòfobs com va fer el nazisme o per interessos pragmàtics- econòmics de voler acabar ràpidament una guerra mitjançant el llançament de bombes atòmiques (Hiroshima i Nagasaki) contra desenes de milers de persones civils innocents.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

Umberto Eco - "Mamma mia, che uno escrittore geniale!"

Foto arxiu. El Períodico.cat. 1-12-2010

O altrament dit: "Mareta meva! quin escriptor més genial!

Salut internautes,

Només un escriptor que va  escriure "El nom de la rosa" o "El Pèndol de Foucault" podia haver escrit una novel·la tan original basada en fets verídics els quals, van transformar la Història mundial tal i com la coneixem avui en dia.

Umberto Eco ens recorda en el seu llibre la manera com uns fulletons fraudulents, plagiats d'una antiga novel·la, van servir:
- com excusa per provocar i difondre l'odi contra milers de jueus en temps del Tsar de Rússia i més recentment, 
- de teló de fons del maleït holocaust de Hitler contra els jueus.

Però, és més, Umberto Eco qüestiona aquella Història que s'ha difós i escrit per personatges que existeixen avui en dia entre nosaltres com per exemple en "Simonini" (protagonista principal de l'obra) que, amb les seves males arts, han distorsionat els fets històrics per vestir o mantenir un imperi que en el cas que algú revelés la veritat, podria provocar l'ensorrament dels poders tàcits, eclesiàstics, judicials o governamentals.

Només cal mirar l'actualitat d'avui en dia a Egipte o recordar la guerra cruenta del president Bush per buscar armes de destrucció massiva a Irak i comprovar com el transfons de la novel·la d'Umberto Eco continua molt vigent en ple segle XXI.

Per cert, un consell per als lectors: si en algun moment us perdeu en la lectura del llibre, sempre podeu donar una ullada a la pàgina 565 per tornar a resituar-vos altre cop en la història.

En fi, espero que us agradi.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint