Perles literàries de Victor Hugo en "Els miserables" (Volum II)

Salut internautes,

Dins d'aquest any que vull dedicar als grans clàssics universals, defugint una mica de les novetats més rabioses del moment, vaig encetar ara, ja fa unes quantes setmanes, el primer volum de "Els Miserables".

Com us deia en la ressenya anterior, Victor Hugo deixa anar, a tort i a dret, reflexions, conjectures, conclusions de vegades referenciades en fets històrics i en altres ocasions, revestides de filosofia transcendental que no ens deixen indiferents.

De fet, gairebé, si obriu per qualsevol pàgina un dels dos volums d'aquesta llarga novel·la és ben segur que ensopegueu amb una d'aquestes petites joies narratives. Per exemple:

...pàgina 72 del segon llibre de "Els Miserables"

(...) Les novel·les d'amor han abusat tant de les mirades que han acabat desprestigiant-les. A penes si ara es gosa a dir que dues persones s'han estimat perquè s'havien mirat. Però vés és així com s'estima, únicament així. La resta és la resta, i ve després. Més grans no poden ser les grans sotragades que dues ànimes es donen en bescanviar aquesta guspira. (...)

Per altra banda he sentit a dir que alguna cosa està canviant en les llibreries i en la seva venda de llibres. Pel que es veu, hi ha una tendència a llegir llibres que porten més d'un any i mig publicats i que els lectors d'avui dia ja no es deixen influenciar per les promocions més agressives de les novetats literàries del moment. Serà per aquest motiu, que sense saber-ho, m'he marcat com a preferència cercar els grans escriptors de tots els temps? Serà per això, que ha tornat a ser un dels llibres més venuts "Wonder" publicat per primer cop el 2012, com es pot veure en el llistat dels llibres de ficció més venuts d'aquest bloc?

Vosaltres teniu la resposta.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

Stoner de John Williams (traduït per Albert Torrescasana)

Salut internautes,

Déu! no us podeu imaginar com he odiat el personatge de William Stoner.

La primera part del llibre em va atrapar per la senzillesa humil de la trama que ens planteja l'autor de la novel·la. Després, quan William Stoner, descobreix la seva passió inexorable, gairebé religiosa per la literatura, comença una vida que alguns lectors la  descriurien com heroica, altres dirien que és la vida clàssica d'un perdedor, altres la definirien com la vida d'un lluitador incansable, perseverant amb les seves idees i uns altres com jo, opinem que és la vida d'una persona marcada per l'abúlia, és a dir, la vida d'un home que ha perdut o se li ha afeblit considerablement la força de voluntat i es incapaç de reaccionar.

M'he passat gran part del llibre desitjant que el personatge agafés les regnes de la seva vida i que es desempallegués de prejudicis i lligams socials per aconseguir ser una mica més lliure, més feliç d'acord amb la seva pròpia concepció de la vida; però no. No ha estat possible.

Dit això, l'autor aconsegueix que aquesta vida grisa, tediosa del personatge t'atregui simplement per la seva forma d'escriure. Com diu el mateix traductor de la novel·la, l'Albert Torrescasana: "La clau de l’èxit resideix en l'honestedat i la noblesa amb què escriu, lluny de la pretensió i del virtuosisme. És una literatura que neix del pur plaer d'escriure, que atrapa amb aquella màgia que t'empeny a continuar llegint, i que, sense entretenir-se en descripcions enfarfegoses, ofereix escenes commovedores i apassionants, amb un rerefons de solitud i de conflicte intern perpetu".

Per acabar, crec que seria just proclamar als quatre vents, que gran part de l'èxit de la novel·la es deu a la traducció, precisa i rica en matisos, que fa l'Albert Torrescasana, sense la qual el lectors, no haguéssim copsat les lluites interiors que manté en William Stoner fins al final de la seva vida. 

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

Què llegir durant l'estiu 2012?

Salut internautes,

Aquest estiu he canviat el sol, la platja, i la sorra granulada per... la frescor, la roca i l'aigua transparent d'un racó de la Costa Brava. Un lloc idíl·lic, per dedicar les nostres estones estiuenques al plaer de la lectura.
Si la lectura d'un bon llibre per si sola ja és un plaer, imagineu-vos el que és escoltar la remor de les onades envoltat de natura, pau, tranquil·litat i bona temperatura en un lloc paradisíac com és la Costa Brava.
Però en fí, segur que tots vosaltres teniu triat algun lloc també especial on us agrada passar-hi aquelles estones (més o menys íntimes) acompanyats d'un bon llibre durant els mesos de calor estiuenca.

Aquest 2012 m'agradaria proposar-vos que féssim un petit acte de valentia. Que ens atrevíssim a escollir alguna lectura fora de les nostres tendències naturals. És a dir, que obríssim fronteres literàries personals i escollíssim algun llibre sobre alguna temàtica que d'entrada no llegiríem mai però que podria (perquè no?) significar tot un descobriment literari. Com sempre l'elecció és vostra. Per la meva part us puc suggerir modestament uns quants llibres interessants que us podrien agradar.

Som-hi!

En l'apartat juvenil:
1.- La saga dels gats guerrers: Foc i Gel d'Erin Hunter.
2.- El hòbitt de JRR Tolkien. Tot un clàssic del qual s'estrenarà el desembre la pel·lícula al cinema.
3.- La trilogia dels Jocs de la fam de Suzanna Collins.

En la secció de còmics:

1.- Una revelació que atresora una gran quantitat de premis: Arrugues de Paco Roca.

2.- 1811, el setge de Tarragona. Uns fets històrics amb la visió d'un nen.

3.- El retrat de Dorian Gray. Reinventat com a novel·la gràfica.

En la secció de poesia:

1.- Els arguments per retornar a la bona poesia de Pere Ballart a La veu cantant.

2.- La poesia del pensament de George Steiner. Un assaig brillant digne se ser elogiat.

3.- La tria de 45 poetes en català feta per Josep Fatjó, en el recopilatori de l'Antologia de la poesia de muntanya. 

En la secció dels llibres de butxaca, tres clàssics de tots els temps:

1.- A la recerca del temps perdut de Marcel Proust. Llegir-lo sempre és una experiència trasbalsadora.

2.- Homenatge a Catalunya de George Orwell, en la seva versió íntegra, sense censura, d'aquest magnific clàssic del segle XX.

3.- El quadern gris d'en Josep Pla, una altra obra imprescindible del segle XX.

Pels amants de la novel·la negra:

1.- Crònica del bons trinxeraires de Mario Zambujal.

2.- Història de mort de l'Andreu Martin.

3.- Torn de nit  de l'Agustí Vehí.

Pels qui busquin grans obres de no ficció

1.- Una motxilla per a l'univers d'Elsa Punset.

2.- Una breu història de gairebé tot de Bill Bryson.

3.- La llebre amb ulls d'ambre d'Edmund De Waal.

I finalment pels qui busquen la novel·la de ficció:

1.- La darrera investigació del comissari Montalvano, L'edat del dubte.

2.- De la trilogia eròtica de la que tothom en parla, el llibre Cinquanta ombres d'en Grey.

3.- En darrer terme d'aquestes recomanacions, l'últim llibre publicat en català de la saga de Gel i Foc, Dansa amb Dracs de George RR Martin que ha captivat a milers de lectors a tot el món i (ara també) als tele-espectadors de la petita pantalla.

En fí, bon estiu, bones vacances i bona o millor dit...bones lectures.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint