Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 d’agost del 2015

Els meus anhels - Jordi Policarp

 

Voldria convèncer,
cridar als quatre vents.

Voldria fer despertar als que encara dormen,
esperonar, motivar, engrescar als que encara dubten.
Desterrar les pors heretades del passat i omplir d'entusiasme i il·lusió tots els cors.
Fer que els anys de foscor, penúries i misèries d'altres temps es transformin d'una vegada per totes 
en anys de claror, riquesa i felicitat.

Voldria que tothom s'adonés de la importància del moment.
Fer veure als que encara tenen els ulls entelats, 
que només tindrem una oportunitat.

Voldria que tothom entengués que la història la podem reescriure en positiu d'una manera triomfant 
o que serem anorreats com a poble, sense pietat i per sempre més.

Voldria honorar als nostres avantpassats, a tots aquells que van patir per nosaltres,
que van estimar aquest país i que van morir amb l'esperança que un dia 
Catalunya aconseguiria la seva llibertat.

Voldria donar la meva sang, la meva vida, si d'aquesta manera els meus fills, els seus nets i les futures generacions rebessin el llegat d'una Catalunya millor, d'una Catalunya independent
 i que arribessin a estimar-la tal i com l'estimo jo.

Voldria fer tot això i molt més i sé que se'ns acaba el temps.

Sé que encara hi ha gent que viu despreocupada, feliç, distreta 
i que podrien fer molt més del que fan per aconseguir aquest somni tan important.

Sé que si no ho aconseguim serà només per culpa nostra
i que després vindran les desesperacions, frustracions i les autocomplaences.

Sé que aleshores serà tard, molt tard i que no hi haurà volta enrrere.

Per això demano 
a tots els que m'enteneu, a tots els que m'escolteu, a tots els que lluiteu per aquests ideals, 
que fem el darrer esforç, ens conjurem, col·laborem i ens organitzem 
per arribar allà on encara no hem arribat, 
sabent que el nostre premi 
ha de ser la llibertat.

(signat:Jordi Policarp)

dissabte, 15 de setembre del 2012

Per mantenir la flama i el caliu.

Salut internautes,

Estem fent història. Res ja no serà igual. El camí ha estat definit i entre tots l'hem traçat. 
Navegant per internet he trobat aquest flasmob que em va agradar fa temps i que ara torno a fer-ne incís. Es diu molt en pocs minuts i amb poques paraules. Crec, que pot ser una bona manera per mantenir la flama i el caliu d'un sentiment que es va posar sòlidament de manifest el darrer 11 de setembre a Barcelona. Un caliu que molts de nosaltres volem mantenir fins aconseguir el nostre objectiu, les nostres aspiracions i la nostra llibertat.

Fins aviat,
Jordi

dimarts, 4 de setembre del 2012

Un llibre interessant. "Lliures o morts" o com l'han anomenat el "Braveheart" català de 1714.

Salut internautes,

Un llibre que arriba en el punt exacte per assolir un bon nivell de vendes. 
Em refereixo al llibre que ha sortit avui a la venda "Lliures o morts" dels periodistes Jaume Clotet i David de Montserrat. 
Tal i com s'esmenta en l'article del diari electrònic: directe.cat en el seu enllaç, aquesta novel·la ens permet conèixer la guerra de succesió a partir del coronel dels miquelets Ermengol Amill (Bonesterre-Pallars Sobirà 1665 - Crotone-Itàlia 1732). Sense haver-ho previst inicialment, la data de llançament de la novel·la coincideix amb la mort del protagonista fa 280 anys.

Crec sincerament que hi havia un deute històric de reconeixement cap a la figura del coronel Amill i que, els seus autors han aconseguit un bon nivell d'intriga sobre uns fets històrics reals que no m'estranyaria gens que d'aquí a poc temps poguéssim veure la versió cinematogràfica d'aquesta novel·la. Tot dependrà de l'èxit assolit entre els lectors, entre els quals jo en seré un.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 23 de gener del 2011

Bones notícies pel llibre en català.

Salut Internautes,

Us transcric una notícia publicada en "El períodico de Catalunya" el 19 de gener del 2011 que m'ha semblat interessant.
Fins aviat,
Jordi.
Llibreters i editors aspiraven que unes bones vendes durant la campanya de Nadal pal·liessin tant com fos possible les penúries acumulades des de principis d'any, amb pèrdues de vendes de prop del 10%. Finalment, una de freda i una de calenta. Segons l'empresa de mesurament d'audiències GfK, el descens només s'ha esmorteït: els llibreters del conjunt d'Espanya (GfK controla les dades reals de vendes de 1.100 establiments) han venut durant aquestes dates un 3,5% menys.
Només hi ha tres excepcions: els llibres en català, els llibres de butxaca (en els dos casos, un 4% més) i els lectors de llibres electrònics (un 200% més, però partint de nivells testimonials).
Les xifres del llibre en català són paradoxals: mentre que gran part de les editorials confessen una situació dificultosa, alguns llibres que busquen el gran públic obtenen bons nivells de vendes, fins al punt, per exemple, de posar-se a l'altura dels títols més venuts en castellà en el passat Sant Jordi. Els tres llibres més venuts en el tram final de l'any han estat, en castellà, La caída de los gigantes, de Ken Follett, Riña de gatos, d'Eduardo Mendoza, i El tiempo entre costuras, de María Dueñas. En català, a més de Follett,L'arqueòleg, de Martí Gironell, i El cementiri de Praga, d'Umberto Eco.
L'aposta pel llibre de butxaca, a partir del llançament del segell Labutxaca del Grup 62, també sembla haver donat ales al llibre en català, segons les dades de GfK, una de les dues empreses que auditen exhaustivament el mercat del llibre, juntament amb Nielsen. En castellà, les vendes del llibre de butxaca han augmentat un 4%, mentre que en català ho han fet un 21%.

divendres, 10 de setembre del 2010

Especial 11 de setembre del 2010

Una cosa és clara: 
Som una nació, i amb tot el dret a decidir el nostre futur.
El camí cap a un país normalitzat dins d'un marc europeu ja ha començat i, al meu entendre, ja no hi ha volta enrere. Per aquest motiu, aquest 2010,  us torno a presentar un petit recull d'obres literàries que tenen com a marc de fons la nostra diada nacional.

Fins aviat,

Jordi