Benvolguts benvolgudes,
M'agraden els adjectius amagats en l'imaginari català que, tímids, esperen ser recuperats algun dia. De tant en tant es colen entre pàgines d'algun escriptor o d'alguna narració i aquell dia... s'empolainen, es perfumen, van a la perruqueria i es preparen per lluir, rutilants, entre mig d'aquella frase per on han estat escollits.
Tal vegada vindria ser rabejar-se. En el sentit de complaure's a prolongar allò en que hom troba una satisfacció. I és en aquest estat de gaudiment que m'he trobat immers llegint Els dies previs de l'escriptor Lluís Muntada. No volia, no podia, parar de llegir. He llegit i rellegit cada un dels vint-i-dos contes que integren el llibre com si fossin perles, tresors, que volgués retenir a la meva memòria.
En Lluís Muntada és transgressor, innovador, elegant en qualsevol temàtica que escriu, explora i s'endinsa subtilment fins a la medul·la de l'ànima del personatge.
Per un lector és un llibre del qual no us penedireu. Per un escriptor, Els dies previs, és una eina a on ens podem emmirallar des del punt de vista de l'autenticitat i l'originalitat sota la màxima que, en literatura, es pot fer de tot. Sempre i quan sigui coherent, justificat i estigui ben escrit.
Fins aviat,
Jordi
