Josafat de Prudenci Bertrana. Retorn als orígens.

 

Salut internautes,

Fa temps que tinc la sensació que la literatura catalana actual, divaga per mars insondables amb un rumb indefinit donant l'esquena als seus orígens, amagant, mots i expressions amb el conegut pretext que l'idioma evoluciona i que hem d'incorporar al nostre vocabulari paraules foranes perquè estan de moda o provenen  etimològicament d'altres idiomes. Així, hem abandonat tresors lingüístics com: golfos, pruïja, jaspi, urc, emperó, paüra, aital, esglai, aprés, bleixar, blaimat, verms i pitxeret, entre moltes altres paraules i, hem defenestrat del nostre magí cultural i del DIEC mots com: abim, adjuves, plagotes, rublert, sainà i cadavre.

Per això, quan vaig descobrir l'edició de l'any 2014 de Josafat (de d'Edicions de la ela geminada) a cura del nostre il·lustre doctor en lletres Xavier Pla i Barberó, em vaig entusiasmar de tal manera que... com diria en Prudenci Bertrana... "el cor em paquetejava per dintre".

Aprés, al sofà, quan llegia a pleret la introducció d'en Xavier Pla de l'edició esmentada, el jaspi dels ulls se'm dilatà quan vaig saber que la primera edició de Josafat (1906) va ser impresa, a quatre carrers de casa, de mans dels impressors Paulí Juanola i Pere Ribes que formaren la societat "Juanola i Ribas" l'any 1905.

Retornar als orígens, descobrir tresors, treure la pols a belles paraules, desllorigar-les o fer-les sortir del cau on estan perquè recuperin la brillantor que els ha estat manllevada... m'agrada. És una tasca que em motiva especialment. Pagarà la pena defensar-la, si cal, a contracorrent.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

Comença l'activitat - Taula Rodona per obrir boca.

Benvolguts i benvolgudes,

Arriba el moment de la veritat. 

Aquell temps que les activitats, les entrevistes, els col·loquis, les presentacions i les xerrades s'obren camí inexorablement.

Quan en van convidar a participar en aquesta Taula Rodona, no m'ho vaig pensar dues vegades. 

Un acte cultural a l'escola que m'ha vist néixer com a escriptor, traspassa totes les fronteres i es converteix en un honor immens poguer participar com a convidat.

Només espero que pugui aportar uns quants elements d'interès al públic assistent. De nervis no me'n falten i d'il·lusió el meu cos és ple.

Una abraçada i fins aviat,

Ens trobem allà on els camins ens vulguin ajuntar.

Jordi

Seguir lleguint

Demà tindrem sort - Núria Martí Constans

Salut internautes,

"Demà tindrem sort", és la història que ens agradaria escoltar dels nostres pares i avis. 

És el testimoni directe d'uns anys que encara no s'han esborrat del tot de la nostra memòria col·lectiva. Malgrat, el pacte de silenci que, sense preveure-ho, es va autoimposar la gent gran del nostre voltant. 

La Núria Martí, ens presenta una novel·la plena d'optimisme. Sense caure en situacions melodramàtiques de llàgrima fàcil, tan recurrents en altres llibres que tracten (de forma més o menys directa) els darrers anys de la guerra civil.

Però el que ens agradarà més de la història de Juan Pacheco, és que està farcida de moments cruels i tendres a la vegada, que no ens deixaran indiferents. Alguns d'aquests moments històrics, els hem pogut escoltar dels nostres majors. D'altres - els més recents- els vam viure el passat dia 1 d'octubre una bona part dels catalans.

Com diu el protagonista, totes les guerres s'assemblen. Però el que és ben cert és que els refugiats, vinguin d'on vinguin, necessiten trobar la pau i deixar enrrere un infern carregat de dolor i agres sentiments. Tot i això, la mirada clara, espontània, alegra, d'un nen de vuit anys (encara que creixi entre pàgines) es fa present en tota la novel·la. I és per això mateix, que ens enganxa fins al final.

No ens cansarem de lluitar contra la barbàrie d'una gent que vol sotmetre per la força del poder o de les armes, a altres persones que pensen, senten i s'expressen diferent. Utilitzant fins a límits insostenibles la repressió i la humiliació contra els seus iguals.

Juan Pacheco, la seva mare, el seu pare i el seu germà són un exemple de supervivència que no caurà en l'oblit. Gràcies en bona part a la història que ens ha deixat escrita magistralment la Núria Martí Constans.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

Quan érem feliços d'en Rafel Nadal

Salut internautes,

Diuen els savis que de tant en tant, els lectors, hem de ser valents i deixar de banda (encara que sigui per un període curt de temps) aquells llibres que tenim per costum llegir. Diuen també, que és bo per la nostra formació, com a lectors, fer alguna incursió literària en altres arts lingüístiques inexplorades per nosaltres que ens podrien ensenyar tot un món de sensacions que val la pena visitar, malgrat no ens atreguin inicialment.

Doncs bé, seguint aquesta màxima, vaig triar el llibre d'en Rafel Nadal "Quan érem feliços" que anava per la seva sisena edició. Conscient que corria un risc de trobar-lo insípid perquè les cròniques, memòries, biografies, autobiografies i similars a mi mai m'han cridat l'atenció. De fet, pensava que aquest tipus de lectura era cosa de gent de la tercera edat i que algun dia, quan sigués més vellet ja tindria temps d'explorar aquest terreny literari. Però nois! m'equivocava.

Quan encetes el llibre d'en Rafel Nadal t'engoleix. T'arrossega com si fos un corrent d'aigua fresca i clara, envoltada per una aroma novel·lística, que si fos un perfum, seria dels cars. Segur! I dic aroma perquè estic convençut que cada llibre guarda al seu interior la  seva aroma, la seva ànima particular i et deixa amb un o altre regust peculiar. Digueu-me romàntic si voleu.

El cas és que et trobes tan còmode entre les seves pàgines que tot flueix en perfecta harmonia estilística. Mentre llegeixes, recordes i visualitzes una època nostàlgica, entranyable, plena de dificultats i anècdotes simpàtiques que va viure la família Nadal - Ferreres en plena època de la post guerra. Una família de 12 fills, amb uns pares de l'Opus Dei que van saber donar tota la llibertat educativa als seus fills sense imposar mai les seves creences personals i educant-los de la millor manera que van poder i saber  més o menys com avui en dia ho intentem fer tots els pares però en un altre context social i econòmic ben diferent.

En fi, crec que si teniu ganes de buscar un llibre ben estructurat, de ràpida lectura, amb una exquisida qualitat narrativa, de fort calatge cultural-gironí i prioritzeu aquests valors, per sobre dels assassinats i les intrigues que es troben en altres novel·les, amb el llibre d'en Rafel Nadal,  podreu xalar d'allò més.

Per cert, en Rafel Nadal és el número sis de 12 germans que va començar amb en Quim i que va completar l'Elena quan en Quim tenia 17 anys.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

La profecia 2013 - Francesc Miralles

És un llibre que comença amb moltes expectatives d'acció i misteris, i recorda la intriga dels llibres d'autors tant coneguts com Dan Brown, amb la singularitat que l'acció, inicialment, es situa a Girona i el seu autor és nascut a casa nostra.
He de confessar que tot i tenir el ressò mediàtic que va assolir en el Sant Jordi de l'any 2008, a mi particularment, m'ha semblat que a mesura que avances cap al final del llibre, la trama es va desinflant a poc a poc fins que acaba d'una manera tan sorprenent com senzilla. Potser és que en Francesc Miralles tenia alguna pressa per acabar el llibre?

De totes maneres és un llibre que recordaré amb una certa simpatia però no serà, segur, dels llibres que situaria en els primers llocs de la meva prestatgeria o "metafòricament parlant" com a capdavanters en el meu celler personal de literatura.

En resum: un llibre distret, amè i que es desinfla cap al final.

Seguir lleguint