Strappo d'en Martí Gironell.

Salut internautes,

Strappo: terme lingüístic d'origen italià que dóna nom a la tècnica d'arrencament de la superfície cromàtica d'una pintura mural, amb la qual, s'aconsegueix separar la pintura de l'arrebossat del mur on es troba i trasplantar-la a un altre suport o indret diferent.

Som-hi!:

Martí Gironell, ens proposa el seu darrer llibre, una novel·la històrica sobre un dels episodis més cruents que ha patit l'art romànic català a la seva història.

A principis del segle XX les pintures romàniques de la Vall del Pirineu de Lleida eren arrencades sistemàticament per ser venudes a museus d'art nord-americans sota la connivència de moltes persones de Catalunya que ho sabien. Un espoli amb tota regla (legal però alhora immoral) que s'aprofitava de la ignorància de la gent del territori, de les necessitats econòmiques de certes parròquies i del buit legal del segle passat.

Però "strappo", com a tècnica, no només pot tenir aquesta connotació de crim cultural de l'art romànic del segle XII, també té la seva vessant positiva.Va ser la millor opció que es va trobar per salvaguardar i protegir aquest important llegat. Amb la mateixa tècnica d'arrencament, es va poder centralitzar en un únic museu català totes aquelles pintures que estaven permanentment exposades als robatoris, als actes de vandalisme i a unes condicions de conservació molt precàries.

Recentralitzant d'aquesta manera, aquests murals d'incalculable valor, es va reduir molt el comerç especulatiu i la cobdícia de personatges adinerats sense escrúpols de l'època. Tot i així, si viatgeu als Estats Units, a Massachusetts, encara podreu veure exhibides les pintures romàniques de Santa Maria de Mur a la coneguda Catalan Chapel del Museu de Belles arts de Boston. I... si no voleu fer tantes hores de viatge, també us podeu arribar fins al MNAC a Barcelona a on hi trobareu la millor i més important col·lecció del món de pintura romànica medieval.  

Naturalment, sempre us quedarà la bella opció de llegir "Strappo" d'en Martí Gironell; una novel·la fàcil de llegir, sense estilismes complicats, on hi trobareu personatges tan reals com el comerciant d'obres d'art Lluís Plandiura o Joaquim Folch i Torres, el salvador de bona part del patrimoni artístic català.

Tinc molt clar que en Martí Gironell, té un estil molt peculiar d'escriure, directe, incisiu, ràpid, de bon comunicador, com ho és ell, i que treballa amb arguments històrics ben documentats però sense la transcendència novel·lística que podem trobar en altres escriptors reconsagrats com per exemple Joan Sales, Marcel Proust, Philippe Claudel o Jaume Cabré. Sens dubte dins del panorama literari català, té el seu propi espai i un públic fidel que li resta expectant a cada sortida de les seves noves novel·les. Així doncs, Martí, si vols depurar encara més el teu estil fes-ho però sigues sempre tu.

Per cert, vull agrair la magnifica edició literària que ha fet "Edicions B" d'aquesta novel·la. Edicions tan ben acabades, serigrafiades a tot color per dins i per fora del llibre, amb una sobrecoberta amb elements en relleu que desperten sensacions, se'n veuen molt poques o gairebé mai. Els col·leccionistes de llibres i de les bones novel·les ja tenim un altre motiu per no deixar de comprar "Strappo" d'en Martí Gironell.

Fins aviat,

Jordi (posseïdor del primer llibre signat pel mateix autor, de la primera edició: abril 2015 de Strappo)

Seguir lleguint

Tres llibres que m'agradaria llegir.

Salut internautes,

Vet aquí tres llibres que em donen bones vibracions:

- L'hivern del món de Ken Follet

- L'últim abad d'en Martí Gironell

- La dansa de la gavina d'Andrea Camilleri

Tres novetats, que en pocs dies veurem a gairebé totes les llibreries i biblioteques del nostre país. 

Tres autors, que han aconseguit captar l'atenció de molts lectors influenciats (potser) pels èxits de vendes que els han precedit i també,

Tres escriptors amb tres estils d'escriure molt diferents que arriben a un gran ventall de seguidors de diferents edats. Amb qualsevol cas, tres llibres que prometen molt encara que tractin de temàtiques tan dispars entre si.

Serà interessant veure si en les properes setmanes aquests  "tres magnífics" són capaços de desplaçar de les primeres posicions dels llistats de llibres més venuts, a algunes de les actuals obres literàries de molta qualitat literària com per exemple: la trilogia de les ombres de Grey o la novel·la de l' avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. 

En fi, aviat ho comprovarem. Bones lectures !
Fins aviat,
Jordi.

Seguir lleguint

Lectura acabada: L'Arqueòleg d'en Martí Gironell.

Salut Internautes,

A veure, per fer-ho ras i curt.

M'agradat?
- Sí.

És dels millors llibres que he llegit?

- No.

És un llibre recomanable?

- Sí.

Per a qui?

- Per a qui els agradin les històries senzilles, gens complicades.

La lectura és amena?

- Diguéssim que passa molt bé i la distribució dels capítols, t'ajuden a deixar la lectura i a reenganxar-t'hi un altre cop sense dificultats. 

De fet, es podria dir que són capítols massa tancats i que massa sovint no ens provoquen aquell suspens, que fa que tinguem pressa per tornar a agafar el llibre i devorar les seves pàgines.

La història està ben ambientada?

- Sí. Es nota un important treball de camp de l'autor en la part del llibre que està basada en la història verídica, i també en els costums dels personatges. Però... li falta "força", "marro", és a dir, dotar a la novel·la de més ficció, de més intriga, incidint en aspectes ocults de la Bíblia i en les llegendes de  l'antic Egipte. Un té la sensació que l'autor ha volgut fer una novel·la "políticament correcte" per no molestar a l'església.

Es pot definir en una paraula el que li manca a la novel·la?

- Sí, ritme.

La novel·la serà recordada positivament pels lectors?

- Sí. Ens aporta unes quantes coses molt importants a casa nostra. Treu a la llum una història molt interessant, per a molts de nosaltres desconeguda fins al moment, que catapultarà a la fama, l'Abadia de Montserrat fins i tot a nivell internacional. Despertarà l'interès personal de molts lectors per visitar el museu Bíblic del monestir així com, la curiositat per veure les peces reals que el pare Ubach va aconseguir portar a Catalunya des de les terres d'Egipte. Donarà a conèixer una part de la vida del frare Bonaventura Ubach altrament anomenat per algun medi de comunicació com l'Indiana Jonnes català.
Fins aviat,
Jordi.

Seguir lleguint

Estic llegint "L'Arqueòleg" d'en Martí Gironell

Feia temps que volia endinsar-me en les novel·les històriques d'en Marti Gironell. Ara, tot just quan he acabat de llegir el darrer llibre d'un altre escriptor famós, he vist que s'anunciava la sortida a la venda de la tercera novel·la d'en Martí Gironell.

Diuen que un bon llibre t'ha d'enganxar abans de les primeres cinquanta pàgines i si no és així el pots deixar a la prestatgeria tranquil·lament que ja no t'enganxarà. Jo acostumo a donar sempre un marge de cent pàgines per si de cas. De fet, L'arqueòleg, ja a les seves primeres pàgines dibuixa una situació que fa que vulguis saber-ne més i més i més. És mes, de cop i volta, et veus submergit en el llibre, al costat del pare Ubach (monjo de Montserrat), i voldries acompanyar-lo en la seva particular i intrigant travessia pel desert a la recerca de peces per al futur museu-biblioteca de Montserrat, i conèixer els indrets reals dels passatges Bíblics amb la intenció d'il·lustrar una edició catalana de la Bíblia.

Per cert!, avui divendres a les 8 del vespre, en Martí Gironell fa la presentació del seu llibre a la Sala d'exposicions "El claustre" de Girona amb la intervenció especial de la Núria Esponellà, escriptora d'èxit i autora del llibre "Rere els Murs" basat en el Monestir de Sant Pere de Rodes.

Us deixo amb un vídeo d'en Martí Gironell que, ja aviso, canviaré tant aviat pengin a la xarxa la presentació d'avui del llibre que es farà a la Sala d'art del carrer nou de Girona.

Seguir lleguint