Pedra de tartera - Maria Barbal

Benvolguts i benvolgudes,

Algunes veus importants de la literatura catalana van dir que Pedra de tartera és una petita obra mestra. Una novel·la on no sobra ni falta res. La mateixa Pilar Rahola a la contraportada del llibre editat l'any 1993 va afegir: "Un dels pocs llibres catalans, des de fa molt, que ens ha recordat què és escriure, quin exercici intel·ligent, reflexiu i bell, pot arribar a ser això d'escriure." I no li faltava raó.

El llibre de la Maria Barbal, amb un vocabulari autèntic, ric en matisos, com el que es parla als dos Pallars, ens descriu la fortalesa d'una nena, que es fa noia, que es torna dona i després àvia que viurà: la preguerra, la Guerra Civil, la postguerra, la repressió i l'èxode rural per anar a viure, en una porteria d'un bloc de pisos de la burgesia a catalana a l'eixample de Barcelona.

Molts del nostres majors es veuran reflectits però d'una forma dolça, amable, senzilla.

Pedra de tartera, és també un llibre, menut, magre, estret però al mateix temps, vital, grandiós, insigne que ha sabut resistir trenta-cinc anys des de que va ser publicat per primera vega per l'editorial Laia l'any 1985.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

Origen - Dan Brown

 Salut internautes,

He llegit forces comentaris de la darrera obra de l'escriptor Dan Brown - Orígen. El primer que he constatat, és que la gran majoria de crítiques negatives a la darrera obra d'en Dan Brown, provenen d'alguns autoanomenats crítics literaris que es deixen portar, abans, per la seva catalanofòbia que per la qualitat intríseca de la novel·la. Una obra que per cert, ha triomfat a la gran majoria de ciutats i països on s'ha publicat.

A casa nostra -Origen- ha respòs a les expectatives de molts lectors. Pot agradar més o menys, però el que és indubtable és que Catalunya i la marca Barcelona, han captivat des de sempre, a persones molt rellevants de la societat que ens envolta. Els catalans, hem estat capaços -amb la nostra manera de ser- d'assolir els més alts nivells d'excel·lència en la majora de les disciplines culturals, artístiques, filosòfiques, industrials, científiques, turístiques i tecnològiques per posar alguns exemples. Per tant, no és estrany que aquest prolífic escriptor de primer nivell, hagi ambientat la seva novel·la a una de les ciutats més internacionals, atractives i acollidores com és Barcelona. Tinc la sensació que els catalans vivim, encara, una mica d'esquena a la gran bellesa del nostre paisatge urbà i territorial i, que se'ns escolen entre els dits, homenots de gran vàlua intel·lectual, els quals, cerquen fora del nostre país el reconeixement que aquí no troben.

Potser - i dic només potser - hauríem de pecar una miqueta més d'orgull i menys de modèstia tots plegats. Per això, hem de continuar enamorant a tot el món aprofitant, l'impuls i la popularitat que ens ha brindat el procés. Us imagineu el que podríem arribar a fer si l'ànima de Catalunya (allò que des de temps immemorials ens ha fet diferents com a poble) pogués descansar en el seu propi cos -en el seu propi estat- enlloc d'ambular com una ànima errant entre dos cultures colonitzadores i centralitzadores? Jo sí. Benvinguts siguin tots els Dan Brown del món.

Però no vull acomiadar-me sense parlar una mica del llibre. 

Una de les coses que m'atrau d'aquest autor, és la seva capacitat de mantenir el suspens al llarg de més de cent pàgines (per exemple) sense que ens adonem. Brown, domina a la perfecció el "tempus" de l'acció i del misteri i és un mestre en la narrativa de la descripció. Aconsegueix projectar imatges, que no veiem amb els ulls, però que apareixen davant nostre amb tota la seva majestuositat i nitidesa. Fa fàcil, el que sembla difícil, sense que el relat grinyoli. I en aquesta novel·la, respon de manera molt brillant, a dues preguntes que sempre s'ha fet la humanitat. D'on venim? i A on anem?

Brown, no decep. No es deixa influenciar. Diu les coses pel seu nom de forma elegant. Sense amagar el que és evident a la llum de tothom, per molt que alguns ho intentin, vulguin, s'esforcin i neguin... la realitat. Continuarem sent com som. Venim de molt lluny i molt lluny arribarem.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

Els hereus de la terra - Ildelfonso Falcones

Salut Internautes,

És curiós. El llibre es va publicar aquest darrer agost del 2016. Des d'aleshores, he trobat pocs comentaris a la xarxa a favor o en contra d'aquest llibre.
No és que el llibre no tingui èxit a casa nostra, ans el contrari. I tampoc crec, que sigui per alguna falsa modèstia que impedeixi opinar lliurement sobre aquest escriptor que ha sabut fer-se un renom, més que merescut, dins del mapa literari contemporani. Potser... el motiu de tan poca presència a la xarxa durant aquests cinc mesos que circula pels carrers, l'hauríem de buscar en una saturació de títols publicats diàriament, que fa que aquest - i altres llibres de molta qualitat - no puguin ser assimilats per un públic que no va sobrat de lectors habituals.

És evident que el llibre està molt ben escrit i que manté prou la intriga i la curiositat com perquè les seves 896 pàgines no se'ns facin pesades. Els personatges es fan estimar. L'època històrica de rera fons de la novel·la, està molt ben definida i és fidel a la realitat i costums d'aquells temps. El ritme de lectura, es diria que és una mica més lent que el del primer llibre L'església del mar però, això l'escriptor, ho supleix amb escreix amb un prosa plàstica, televisiva i sorprenentment fluïda. Per tot això, Els hereus de la terra és altament recomanable sobre tots pels amants de la novel·la històrica. Això si, L'església del mar és L'església del mar, vull dir que per mi, va ser una novel·la mítica, i jo no la canviaria per moltes segones o terceres part que es puguin fer.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

G (la novel·la d'en Gaudí) de Daniel Sánchez Pardos

Salut internautes,

Si heu llegit el post immediatament anterior al que ara esteu llegint, veureu que "G" era un dels vuit llibres candidats que tenia en el punt de mira per ésser llegits. De fet,  tenia clar que el llibre per excel·lència que cauria a les meves mans sí o si, havia de ser VAE VICTUS de l'Albert Sánchez Piñol, però hi havia un petit problema: que aleshores encara no es podia trobar a les llibreries.

Per tant, els que m'heu anat seguit durant tots aquests anys pel bloc ho teníeu bastant fàcil per endevinar quin seria el primer llibre que triaria d'entre els vuit. Només havíeu de tenir present l'entusiasme que em desperta l'obra d'en Gaudí i la fascinació que em provoca tot el seu llegat. 

Però parlem del llibre,

En Daniel Sánchez Pardos ens dibuixa un Gaudí jove, educat, de casa bona, amb una ment intuïtiva, de mirada privilegiada abocada a l'observació dels detalls, de gustos refinats, interessat per les disciplines esotèriques i poc ortodoxes de la seva època i amb uns coneixements sobre arquitectura que sobrepassaven de molt les docències que impartien a la universitat on cursava els seus estudis.

Un Gaudí, que molts de nosaltres haguéssim volgut imaginar d'aquesta manera durant la seva joventut, però que de fet, avui per avui, hi ha molt poca informació de com era Gaudí, realment, a la seva època d'estudiant. 

L'escriptor té l'habilitat de jugar amb nosaltres. Ens presenta en Gaudí com un personatge secundari quan en realitat és sobre ell, que pivotarà tota la trama. Tampoc és gens casual que, ja en el primer capítol, en Gaudí salvi al protagonista principal, en Gabriel Camarasa, de ser atropellat per un tramvia. El mateix tipus de tramvia que a la vida real, va provocar la mort per accident de Gaudí.

"G" en definitiva, és un llibre ben escrit, amb detalls de pictografia molt interessants, que agradarà i molt als seguidors d'en Sherlock Holmes, als entusiastes de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX i els amants de l'obra gaudidiana. 

En fi, lletra ferits, us deixo el primer capítol en  aquest l'enllaç per si en voleu fer...    un tast.   ;-) 

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

Cremeu Barcelona! d'en Guillem Martí

Salut internautes,

Ho he tornat a sentir.

Em refereixo a aquella sensació de plenitud, d'emoció controlada, d'il·lusió sobtada, que en un moment inesperat, sense guardar relació amb res del que fem en aquell moment, ens envaeix de forma silenciosa al mig de les nostres activitats més quotidianes.

Aquella sensació en la que, de cop i volta, recordem el llibre que estem llegint. El mateix llibre que ens està esperant delerós perquè el tornem a agafar, el tornem a obrir acariciant les seves pàgines, a poc a poc, d'una en una, mansament i el devorem amb la nostra mirada atenta, absorta a qualsevol realitat que ens envolta.

Això és el que m'ha fet sentir "Cremeu Barcelona!" d'en Guillem Martí.

Una història heroica, desconeguda fins el moment on l'any 1939 el Conseller de proveïments de la Generalitat, Miquel Serra Pàmies, va haver de lluitar contra les ordres que li venien dictades per la Kominter (III Internacional Comunista), Va fer servir la incompetència, la ineptitud, la confusió i els mals entesos premeditats com a armes per salvar la vida a centenars de milers d'innocents barcelonins evitant així, que Barcelona s'incendiés pels quatres costats i que literalment saltés pels aires.

Miquel Serra i Pàmies va arriscar la seva vida, la de la seva dona embarassada i la dels seus amics més propers essent conscient que si no ho aconseguia, el més probable, és que tots ells acabessin afusellats i que una bona part dels barcelonins d'aquella època morissin cremats sota les flames de les bombes incendiàries.

Gràcies a aquest acte d'heroïcitat, de desobediència, originat per un atac d'audàcia, avui dia reconeixem Barcelona com la ciutat que és. I malgrat la dura dictadura feixista que vam patir els catalans poc després durant molts i molts anys, podem dir que encara som aquí, tossuts, perseverants, esperançats per un futur millor.

És més que probable que el fenomen literari en què s'està convertint aquesta novel·la, contribueixi a engrandir una part de la història prou desconeguda pels catalans i al reconeixement ben merescut cap a aquest heroi. Però fins que no arribi aquest moment us deixo aquí el tràiler de la novel·la i el primer capítol per satisfer una mica la vostra curiositat.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

Per mantenir la flama i el caliu.

Salut internautes,

Estem fent història. Res ja no serà igual. El camí ha estat definit i entre tots l'hem traçat. 

Navegant per internet he trobat aquest flasmob que em va agradar fa temps i que ara torno a fer-ne incís. Es diu molt en pocs minuts i amb poques paraules. Crec, que pot ser una bona manera per mantenir la flama i el caliu d'un sentiment que es va posar sòlidament de manifest el darrer 11 de setembre a Barcelona. Un caliu que molts de nosaltres volem mantenir fins aconseguir el nostre objectiu, les nostres aspiracions i la nostra llibertat.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

Nou vídeo de Barcelona Decideix.

Ep! Que els sentiments i les conviccions personals obliguen. Per això, tot el meu recolzament a la consulta de Barcelona Decideix del 10 D'ABRIL. Quants més votem... millor!

Seguir lleguint

Barcino - Maria Carme Roca

La Colònia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino.

Sí senyor. M'ha agradat. De fet, un dels meus llibreters de confiança de la meva vila, ja m'ho va dir quan el vaig comprar.
És un gran llibre que de seguida se't fa curt. Les seves 331 pàgines de lectura agradable, aconsegueixen de seguida atrapar-te en la vida de Luci Minici Natal Quadroni Ver, el primer català que va guanyar l'any 129 una perillosa cursa de quàdrigues en la 227 olimpiada.

A part de la trama encisadora, Barcino ens retorna a la Barcelona romana i ens descobreix els diferents vestigis de la història que encara es poden trobar, avui en dia, a la bella ciutat natal del nostre personatge.
En resum, que aquest llibre vingués a parar a les meves mans va ser una gran sort, però encara ha estat millor llegir-lo. En dos paraules "he disfrutat".

Seguir lleguint

La ciutat sense temps

Aquest és un llibre que no tenia pensat triar quan vaig anar el passat dia 8 de juny a la meva llibreria predilecta de Palafrugell.

Sovint em deixo seduir pel contingut, les crítiques o les vibracions que m'inspira un llibre quan el tinc a les mans. El fet és que per una d'aquelles raons que no sabria ben bé explicar (ja sigui pels mapes detallats o perquè situa l'acció a la meva ciutat natal) em vaig trobar amb un nou llibre disposat a deixar que em sorprengués.

Val a dir que ara, quan em trobo a la meitat del llibre, ja el considero una peça fonamental per tots aquells que volem conèixer d'una vegada per totes com era la Barcelona antiga amb les seves muralles, i l'evolució que ha sofert al llarg del temps, i per tots aquells als que ens agraden les trames d'intriga i misteris sorgits de les batalles d'entre el bé i el mal.

El llibre no podria arribar en un altre moment més precís, després de haver gaudit de la lectura de "L'Ombra del Vent" i "El Joc de l'Àngel", en les quals fa constant referència a la ciutat comtal.

El llibre enganxa des de un bon començament i he de dir que no m'enpenedeixo de la meva tria una mica a cegues.

Molt recomanable.

Seguir lleguint