Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ficció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ficció. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de març del 2021

La meva Cristina i altres contes - Mercè Rodoreda

 


Salut internautes,

Llegint el conte del Mar, de la Mercè Rodoreda, m'he imaginat un món derivat d'una conversa caòtica entre dos avis, jubilats, asseguts davant d'un banc en un passeig marítim. La conversa dels protagonistes acaba no perquè es mori cap dels que porten l'acció o vingui un tsunami i se'ls empassi d'una glopada, sinó per una acció... relacionada amb una paperina de castanyes que no explicarem per no revelar el final.

En aquest recull de contes, la tècnica literària de l'escriptora ens meravella per la seva l'aparent ingenuïtat d'interpretació que combina dos corrents literaris com són: el del realisme depurat i el món subjectiu, imaginatiu, de la fantasia. 

Amb la Rodoreda es fàcil reconèixer la complexitat humana de dèries i trastorns efectius o emocionals tan freqüents a la nostra societat. Però portats, de tant en tant, fins a l'extrem de la ficció. Com passa en el conte de "La meva Cristina" per posar un exemple.

Els personatges defugen de l'estructura acadèmica homologada de: plantejament, nus i resolució del conflicte. Són personatges agafats al vol en mig de situacions habituals o en converses de carrer que venen, s'atansen a nosaltres, els escoltem, empatitzem amb ells i en acabat... continuen amb la vida que feien. Res no els hi ha canviat un cop ens han explicat la seva història. En canvi a nosaltres, lectors, ens sacsegen els sentiments, les emocions i potser els fonaments literaris.

Fins aviat,
Jordi

dijous, 22 de novembre del 2018

Mini relat de ficció. "Dos punts de vista" per Jordi Policarp





DOS PUNTS DE VISTA EN PRIMERA PERSONA

PRIMERA PART

Fa tres anys que no puc dormir. El sol fet de veure la llum del sol em provoca una mena d'urticària que no desapareix fins que s'esvaeix la claror del dia. La meva dona va morir per culpa meva. Sé que aquest remordiment no me'l trauré de sobre durant molt de temps. Ella prou que m'insistia que el Citroën feia un soroll estrany i jo, poc que me l'escoltava. Cada dos per tres, la mateixa cantarella. Que si el cotxe no va fi... Que alguna cosa li passa a la direcció... Que el sorollet metàl·lic que fa no és normal...
Cert és que un dia vaig obrir el capó del cotxe per fer-li una ullada. Jo, home de lletres, mai he estat un bon mecànic i no vaig veure ni trobar cap peça fora de lloc. Li vaig dir que el que li passava al cotxe, era simplement mal de vell i que fins l'any  següent no tocava canviar-lo.
Però aquell dilluns fatídic que la Carmeta feia tarda a la feina, va forçar el motor més del comte. No havia fet més de vint quilòmetres que en un revolt de l'autopista A7, a l'alçada del Montseny, se li va quedar el volant a les mans. El cotxe, va canviar inesperadament de carril i un tràiler de set metres i mig de llarg el va envestir de costat, esparracant-lo per la meitat. De res serviren els airbags. La meva doneta estimada va tenir una mort cruel i fulminant.
Des de llavors, ningú vol parlar amb mi. Ni em miren. Ni em volen escoltar. Per molt que m'hi escarrassi, és com si m'hagués tornat invisible per la resta de la gent. La solitud i la tristesa que sempre m'acompanyen, ho tenyeixen tot de negre i el temps sembla congelat.
El banc, va posar el mas a la venda amb l'excusa que el seu propietari, no donava senyals de vida i això és mentida. Sempre he estat aquí. Però tots, absolutament tots, van decidir girar-me l'esquena, per quedar-se aquestes terres i la meva llar.
Només hi ha un vailet de dotze anys que m'escolta. Tot i que sembla que de vegades li faig por.

SEGONA PART
Em dic Adrià. Ara he fet 15 anys. Quan en tenia 12 el meus pares “hippies”, en van portar a viure a un mas a tres quilòmetres del cim de les Bruixes. A mitja hora en cotxe del disseminat de Fitor -un petit nucli urbà- al mig de les Gavarres del  Baix Empordà. Ho van fer per prescripció mèdica. Els psicòlegs que em visitaven així ho van dictaminar. Deien que un canvi d'ambient, fora de la gran ciutat m'aniria bé. Ells -els metges- mai van entendre que el que em passava era que podia veure al meu voltant més persones de les que pertocaven. Aquesta gent, -els visitants- es presentaven sense avisar. Al principi eren nens de la meva edat que callats, ploraven desconsoladament. Volien tornar amb el seus pares. Jo els volia ajudar, fins i tot, a abraçar però no podia. Es fonien entre els meus braços com si res. Envoltats de llum i ombres, semblaven fets d'un aire glaçat que sempre els precedia i es tornava càlid quan marxaven del meu costat.
Els pares, no em van creure mai. Em castigaven, m'escridassaven i em renyaven dient que això que feia, no feia gràcia. Que deixés d'inventar-me històries o tothom em prendria per boig. Durant un temps em van medicar amb unes pastilles que només em provocaven son, molta son. Després, cap els 10 anys, em van portar en una clínica per malats del cap i ara fa uns tres anys, en un intent de protegir-me -segons ells- vàrem venir a viure a Cal Bernat, un mas al mig del no res.


...continuarà

dimecres, 15 d’agost del 2018

Literatura des del minut zero II - Vista Privilegiada per Jordi Policarp



Salut internautes, 


De vegades em venen atacs d'angoixa. Necessito esbargir-me, sortir de la rutina del dia a dia. He provat de tot. Llegir, escriure, veure la televisió, fer mots encreuats... fins i tot he arribat a fer-me trampes al solitari. Diuen que l'edat et porta a veure les coses d'una altra manera. Que amb els anys, el que mai havies pensat que faries... de cop i volta, ho fas, et distreu i t'agrada. És clar que en la meva situació... més aviat és caixa o faixa.

La meva “suite” fa sis metres quadrats per dos i mig d'alçada. Té una magnífica finestra de quaranta per quaranta centímetres. No tinc calefacció ni aire condicionat. Això sí, disposo d'una magnífica peça niquelada de color blanc, sense tapa, per fer les meves necessitats, molt pràctica de netejar i accessible des de qualsevol punt de l'habitació. Una pica minimalista completa la zona d'higiene personal. Els mobles, sense ser del tot sofisticats, desprenen un aire de lleugeresa i simplicitat molt d'acord amb les línies pures, estilitzades, sense manca d'ornamentació, pròpies, de la corrent estètica noucentista i pragmàtica de la decoració.

La meva obsessió? Observar a través de la finestra. Més que una obsessió és una devoció. El que veig fora m'agrada. M'entusiasma i em diverteix cada vegada més. En general, la gent corre atrafegada amb cara de pomes agres durant el dia. De nit, els que s'atreveixen a passar per aquí davant, ho fan a un ritme més aviat a allegro, tirant més a presto que andante.

No fa gaire vaig poder veure, des de la meva tribuna, l'apunyalament d'un jove per part d'un grup d'addictes al cànnabis. L'olor de la sang fresca em feia venir salivera. Quins records! Llàstima que encara em quedin quinze anys per sortir en llibertat. Mentrestant, m'hauré de conformar en animar i aplaudir des d'aquí.

***
Nota: El fragment de carta que acabem de llegir, correspon al llegat literari -en forma de memòries- que un personatge il·lustre va cedir al museu necrològic de les atrocitats de Melbourne (Florida). O potser... no.

dimarts, 28 d’abril del 2015

Els més venuts del Sant Jordi 2015.

Salut Internautes, 

Alguna cosa comença a canviar quan després de bombardejar-nos per tots els mitjans de comunicació, amb la retòrica, que el "procés" està perdent força o que el "souflé" independentista comença a baixar resulta..., que el llibre més venut d'aquest Sant Jordi (en la categoria de No ficció) ha estat: "És l'hora dels adéus?" del Xavier Sala i Martin, alguna cosa passa.
Serà... que hem desconnectat interiorment d'Espanya?

Què diuen els números dels llibreters?
Un cop publicades les dades finals del gremi de llibreters sobre els llibres més venuts d'aquest Sant Jordi 2015, hi ha unes quantes dades interessants per exemple: aquest any s'ha registrat un increment en la facturació d'un 6% respecte l'any anterior. Això, situa les vendes de llibres en aquest Sant Jordi en els 20,35 milions d'euros. En total al principat es van vendre un milió cinc-cents trenta mil (1.530.000) exemplars de llibres, dels quals els 53.6 % en català i el 46.4% en castellà. 

Bé, anem de cara a barraca. A continuació podeu veure les imatges i els llistats dels deu llibres més venuts en els apartats de ficció, de no ficció i de literatura infantil / juvenil. Això si, com que els últims diuen que sempre són els primers i per la deferència i simpatia que m'inspiren els lectors més joves, començaré el rànquing per aquests darrers.

.- Els 10 més venuts de la literatura infantil / juvenil
2.- Sant Jordi i el drac d'Anna Canyelles
3.- El monstre de colors d'Anna Llenes
4.- La Diada de Sant Jordi de Carles Sala/Roser Calafell
5.- El gran llibre del Regne de la Fantasia de Gerónimo Stilton
9.- Diari del Greg 8. Mala sort! de Jeff Kinney
10.- T'estimo (quasi sempre) d'Anna Llenas


.- Els 10 més venuts de no ficció
1.- És l'hora dels adéus? de Xavier Sala i Martin
2.- Ole tu!!! de Lluís Jutglar
3.- Córrer per pensar i sentir de Francesc Torralba
5.- No ens calia estudiar tant de Marta Rojals
6.- Ja t'ho faràs de Diversos autors
7.- Desclassificat: 9N de Vicent Partal
8.- La formació d'una identitat de Josep Fontana
9.- Revoltats d'Oriol Junqueras i Justo Molinero
10.- Sucs verds de Carla Zaplana


.- Els 10 més venuts de ficció
1.- Algú com tu de Xavier Bosch
2.- El món blau. Estima el teu caos d'Albert Espinosa
3.- Un any i mig de Sílvia Soler
4.- Cremeu Barcelona! de Guillem Martí
5.- També això passarà de Milena Busquets
6.- Strappo de Martí Gironell
7.- Mariona de Pilar Rahola
8.- L'àguila negra de Joan Carreras
9.- Homes sense dones d'Haruki Murakami
10.- Número Zero d'Umberto Eco.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 27 d’abril del 2014

Els més venuts del Sant Jordi 2014

Salut internautes,

Hem hagut d'esperar tres o quatre dies a  tenir la llista definitiva dels llibres més venuts d'aquest Sant Jordi 2014, però finalment ja la tenim aquí. 
Aquest any a part dels llibres de ficció i de no ficció, he afegit els deu llibres de més èxit de la literatura infantil/juvenil com a petit homenatge als lectors més joves.  És un sector de públic que als blocaires de novel·les ens desperta tendresa i simpatia, però que sovint, no els hi prestem tota l'atenció que es mereixen, potser perquè el ritme de les novetats literàries adreçades a un públic més adult és molt més amplia i la velocitat en que aquestes s'editen agafa un ritme de vertigen i de canvis constants que ens té capficats. Així doncs, aquí teniu els tres llistats de les obres més venudes a la vostra disposició. 

Fins aviat
Jordi

.- Els deu més venuts de literatura infantil/juvenil


.- Els deu més venuts del Sant Jordi 2014 de Ficció




.- Els deu més venuts del Sant Jordi 2014 de No Ficció