dissabte, 20 de juny de 2020

Primers passos

Benvolguts i benvolgudes,
Tres mesos i vuit dies després el mimat de la casa -la meva primera novel·la de ficció Res no serà igual- començarà a caminar.
Aviat podrem anunciar les primeres presentacions que estan a tocar si és que una altra pandèmia, cataclisme, guerra tèbia o calenta ho impedeix.
En aquest lapsus forçat de temps que ens ha trasbalsat a tots, hem continuat treballant perquè el primogènit, agafés energies per poder sortir al carrer i compartís aparador en algunes de les llibreries de més a la vora del seu naixement. M'han explicat que ha fet una colla d'amics i, que s'hi troba bé al costat de grans llibres com els de: Crims, Bolder, Mar d'estiu, A Barcino, La font i els dies, Memòria vintage o La força d'un destí. Segur que li anirà bé.

A la pàgina d'aquest mateix bloc que porta per títol Res no serà igual, podreu trobar l'agenda d'activitats i presentacions que van agafant forma i també tots els llocs i llibreries on el podeu trobar, comprar o encarregar.

Una forta abraçada i fins aviat.
Jordi.

dijous, 12 de març de 2020


Benvolguts i benvolgudes,
En motiu dels consells de prevenció dictaminats per diferents organismes governamentals, aplacem aquesta presentació fins després del dia 23 de març.

Continuarem informant.

Fins aviat,
Jordi

dijous, 13 de febrer de 2020

Comença l'activitat - Taula Rodona per obrir boca.



Benvolguts i benvolgudes,

Arriba el moment de la veritat. 
Aquell temps que les activitats, les entrevistes, els col·loquis, les presentacions i les xerrades s'obren camí inexorablement.
Quan en van convidar a participar en aquesta Taula Rodona, no m'ho vaig pensar dues vegades. 
Un acte cultural a l'escola que m'ha vist néixer com a escriptor, traspassa totes les fronteres i es converteix en un honor immens poguer participar com a convidat.
Només espero que pugui aportar uns quants elements d'interès al públic assistent. De nervis no me'n falten i d'il·lusió el meu cos és ple.

Una abraçada i fins aviat,
Ens trobem allà on els camins ens vulguin ajuntar.

Jordi

diumenge, 2 de febrer de 2020

Pedra de tartera - Maria Barbal



Benvolguts i benvolgudes,

Algunes veus importants de la literatura catalana van dir que Pedra de tartera és una petita obra mestra. Una novel·la on no sobra ni falta res. La mateixa Pilar Rahola a la contraportada del llibre editat l'any 1993 va afegir: "Un dels pocs llibres catalans, des de fa molt, que ens ha recordat què és escriure, quin exercici intel·ligent, reflexiu i bell, pot arribar a ser això d'escriure." I no li faltava raó.

El llibre de la Maria Barbal, amb un vocabulari autèntic, ric en matisos, com el que es parla als dos Pallars, ens descriu la fortalesa d'una nena, que es fa noia, que es torna dona i després àvia que viurà: la preguerra, la Guerra Civil, la postguerra, la repressió i l'èxode rural per anar a viure, en una porteria d'un bloc de pisos de la burgesia a catalana a l'eixample de Barcelona.
Molts del nostres majors es veuran reflectits però d'una forma dolça, amable, senzilla.

Pedra de tartera, és també un llibre, menut, magre, estret però al mateix temps, vital, grandiós, insigne que ha sabut resistir trenta-cinc anys des de que va ser publicat per primera vega per l'editorial Laia l'any 1985.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 26 de gener de 2020

Renyeu-me, renyeu-me. :-)


Benvolguts i benvolgudes,

Endavant renyeu-me. Teniu tota la raó. Fa massa temps que no penjo res al blog. Però mai la inactivitat vol dir -en el meu cas- estar parat. Com podeu veure el vídeo (si funciona), a la buguenvíl·lea de casa en ple hivern, li ha donat per transformar les fulles verdes i bràctees de color porpra amb la menuda flor blanca al bell mig, en un altre tipus de fulles blanques, amb petites lletres d'un color negre viu que ens parla sense so.

Aviat començaré la precampanya del llançament del meu primer llibre.
De moment, però, i sense el permís de la meva editorial, m'abstindré a donar cap mena de pistes sobre la novel·la. Només us puc dir que serà la re pera.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 30 de novembre de 2019

El cavaller Floïd - Genís Sinca


Benvolguts i benvolgudes,

Hi ha poques vegades que un gran escriptor i un gran comunicador coincideixen en una sola persona. Aquest és el cas d'en Genís Sinca. L'autor de la biografia d'en J. B. Cendrós. Un gran personatge que va ser tot un mecenes i puntal de la cultura catalana. En una època on la dictadura franquista posava tot els pals a les rodes possibles, perquè el català no tingués ni la més mínima presència a la vida social del nostre país.

Des d'aquí vull reivindicar la figura d'en  J. B Cendrós. L'inventor del premi Sant Jordi de novel·la, cofundador d'Òmnium Cultural i reflotador de l'editorial ProaEntre altres grans proeses, va ser capaç d'engegar tota una maquinària cultural gràcies al motor i a la benzina que li proporcionava l'èxit d'un producte revolucionari per la higiene masculina. La primera loció per després de l'afaitat, que molts dels nostres pares, la recordaran si els hi parleu de l' after shave Floïd.


En J. B. Cendrós ho tenia molt clar. Calia lluitar contra els fantasmes de la dictadura de la millor manera que sabés. Implicant-se i apostant fortament per "La Nova cançó", "La Gran Enciclopèdia Catalana" o la "Banca Catalana" és a dir, en tot allò que formava part de les estructures d'estat d'un país, que malgrat, ser ocupat i subjugat, donava moltes senyals d'estar ben viu i amb ganes de ser un país homologat a tots els nivells.

La passió pel país, per la llengua, combinada amb un caràcter que alguns l'han definit com: irrepetible, irreductible, atrevit, discret, estrateg, perseverant i seductor, van fer d'aquest "Cavaller solitari" un dels més grans prohoms de l'època. Com moltes vegades diu en Genís Sinca, "amb tres o quatre més J. B. Cendrós que hi haguessin en els nostres temps, això de la independència faria dies que ho tindríem petat".

Fins aviat,
Jordi

divendres, 1 de novembre de 2019

La dona veloç - Imma Monsó


Benvolguts i benvolgudes,

Fa uns quants dies vaig tenir la sort d'assistir al Club de lectura de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, amb la Imma Monsó com escriptora convidada.

Compartir les impressions que ens va provocar la lectura de La dona veloç amb la seva autora i, amb la conducció sempre magistral de la sessió de mans de la Teresa -una de les grans llibreteres de vocació que encara queden en aquest país- sempre és un plaer.

Però aquell dia, les hores compartides ens van semblar minuts. I els minuts només un grapat de segons. Potser sí que la trama del llibre i la seva protagonista ens va arrossegar a accelerar cap a una velocitat nítida, asèptica, els nostres comentaris. Però és que els dotze membres del Club, volíem conèixer tantes coses sobre la creació d'aquesta gran obra i teniem tantes ganes de preguntar-les a l'autora, que el temps ja no era el temps, sinó que durant aquells moments, als nostres rellotges les busques tan sols marcaven... instants.
Instants dolços, efímers, agradables, enriquidors que hores d'ara ja els enyorem.

Per sort, els bons moments de la llibreria Cucut, encara tenen molta corda per endavant. Els aprofitaré tots.

Nota: Com sempre, si voleu saber més coses sobre el llibre, l'autora o la llibreria podeu clicar els enllaços ressaltats en color i us conduiran a tota la informació que necessiteu.

Una abraçada,
Jordi

diumenge, 13 d’octubre de 2019

IKIGAI - Francesc Miralles i Héctor García

 
Benvolguts i benvolgudes,

Quan un autor ho explica tot i més... poques paraules podem afegir els lectors.

Amb més d'un milió de llibres venuts en Francesc Miralles i l'Héctor García posen a les nostres mans, una manera de viure que han practicat durant molts anys els habitants de l'illa japonesa d'Okinawa.

La filosofia vital dels habitants d'Okinawa ha aconseguit que l'alegria flueixi de forma natural en cada gest i, per analogia, en la forma que tenen de relacionar-se entre ells i els turistes que els visiten. La Feina ha deixat de ser un treball esclavitzant per convertir-se en una passió. Continuen actius, mengen bé i fan exercici moderat cada dia, malgrat, la seva avançada edat. Potser és per això i per alguna cosa més, que la majoria superen la barrera dels cent anys amb una energia extraordinària.

Ikigai és més que una paraula. És més que la raó que els motiva a seguir endavant cada dia. És allò que cada un de nosaltres ha de descobrir per si mateix. El concepte Ikigai, pot canviar el món. Ens pot obrir els ulls i pot ser el motor de la nostra felicitat i per contagi... la dels que ens envolten. Depèn només de nosaltres.

Fins aviat,
Jordi

dimarts, 24 de setembre de 2019

"Liberum versum" per Jordi Policarp


Benvolguts i benvolgudes,

Ves! que no acabi d'inventar una nova forma lliure d'expressar-me. Qui sap? Potser es podria convertir en una moda, fins i tot. :-)

Bé, bromes a part... 
Va passar en un dia memorable. D'aquells que tan sovint es donaven al CAN de Farrera. Allà, un petit grup d'irresponsables, exploràvem  l'escriptura a mode de versos i poesies. Uns quants. feien Haikus directament, uns altres poesia de la bona, alguns, escrivien poemes sense rima ni assonància i jo... alguna cosa semblant que no sabria definir, però que la podríem anomenar: "Versos lliures".

El resultat va ser una mena de prosa poètica que es va anar materialitzant en forma de petita història. Suposadament viscuda per dos amants en un indret isolat semblant al poble de Farrera.

El "Liberum versum" comença així:

A través d'una finestra
dins del Pirineu,
un prat d'herba
s'eixampla en solitari.

Dos amants sense cobertura,
vivien aliens de preocupacions ...

I continua una mica més a la secció recent estrenada "Collita pròpia 5.0" que hi podeu accedir a través d'aquest enllaç si voleu saber com acaba.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 11 de setembre de 2019

Encetem el Collita 5.0

De la cuina de l'espai de creació 
-del Centre d'Art i Natura de Farrera- 
directe al bloc.




Benvolguts i benvolgudes,

Enceto una nova pàgina (Collita 5.0) per recollir tot allò que he vist, sentit i experimentat en el meravellós taller  d'escriptura impartit per la Raquel Picolo, el darrer cap de setmana. En un poblet molt petit però a la vegada majestuosament entranyable com és Farrera.

Un lloc on la creació entra en simbiosis sense voler amb la natura.
On afloren les millors idees creatives, no solament en el camp de l'escriptura, sinó en qualsevol de les altres vessants artístiques que us pugueu imaginar.

Si algun dia hi feu cap, no us perdeu l'oportunitat de allotjar-vos en una de les casetes de pedra natural de Farrera -gestionades- per en Lluís del Centre d'Art i Natura i tampoc deixeu passar l'ocasió, d'assaborir els plats deliciosos que cuina l'Arnau; el cuiner que crear ART amb cada àpat que surt del seu fogons.

Sense cobertura als mòbils, ni ràdios xerraires o estridents televisors, escolteu el silenci que us embolcalla. Notareu com el món s'atura i s'obre pas tot allò creatiu que porteu amagat a dins.

És la desconnexió pura i dura per arribar a la connexió absoluta. La vostre.

Nota:
Us connectar amb la pàgina Collita 5.0 a través de l'enllaç del mateix nom a accedint pels subtítols de l'encapçalament del bloc.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 11 d’agost de 2019

Exercicis d'estil - Raymond Queneau



Benvolguts i benvolgudes,

Noranta-nou vegades en Raymond Queneau aconsegeuix sorprendre'ns.

Noranta-nou estils diferents de veure i d'interpretar un petit argument senzill que ens situa a París, en un autobús de la línia S, a una hora punta. I on dues hores més tard el mateix individu que protagonitza el petit relat, parla amb un home que li aconsella d'apujar-se el botó superior de l'abric per tancar-ne l'escot.

Una mateixa història curta, serveix com a base per desplegar tots un seguit de recursos estilístics plens d'inteligència, sarcasme i humor. 

La creativitat frenètica, desbordant, de Quenau us portarà a descobrir com un mateix argument es pot desatomizar i torna a ser reconstruït conservant la seva essència en forma de contes: poètics, geogràfics, matemàtics, macarrònics, homofònics, mèdics, botànics, filosòfics o de pagès entre molts altres.

"Exercicis d'estil" ens ensenya com el llenguatge literari es pot estirar, flexionar, doblegar i fins i tot rebregar a gust de les pretensions de l'escriptor però sempre ha de conservar (perquè un relat mantingui el significat lingüístic  i transmeti emocions) una estructura concordant entre la veu, el to i el ritme escollit pel seu autor. 

Paraules com: Políptotes, Parequesis, Sínquisis, Apòstrofe, Lipograma, Homeotelèutons, Afèresis, Pròstesis i Epèntesis; deixaran de ser estranyes i us mostraran nous móns narratius fins ara inesperats o poc intuïts per vosaltres. 

Per tot això aquest llibre, hauria de figurar entre els nostres llibres de referència com si d'un "vademècum" es tractés però adreçat a tots als que ens agrada tafanejar i jugar amb les paraules.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 20 de juliol de 2019

A la serra d'Orpinell


 XIV - VII - MMIXX


Benvolguts i benvolgudes,

De tant en tant -els que ens agrada escriure- rebem sotracs interessants que ens disparen la imaginació. D'un petit fet, d'un petit viatge, d'un petit gest, en podem treure tot un relat i unes ganes boges d'escriure-ho en paper. Això, és el que em va passar fa pocs dies, un cap de setmana que vaig visitar el Castell d'Orpí situat a uns 480 metres al bell mig de la Serra d'Orpinell a la comarca de l'Anoia.

Un vol en picat d'un falciot en el moment d'obrir la finestra de la meva cambra del castell, em va disparar tot de paraules i adjectius que els he afegit a la secció "Collita pròpia 4.0" d'aquest bloc. Hi podeu accedir clicant en aquest enllaç.

La meva intenció és fer un petit regal als amics i actuals castlans d'aquell castell que espero que els hi agradi. Us mostro una petita part del que els hi tinc preparat.


Fins aviat,
Jordi

dimarts, 11 de juny de 2019

COSES DEL KARMA - BUSCANT LA SALVACIÓ

Segon capítol



Benvolguts i benvolgudes,

Uns quants de vosaltres m'heu reclamat la continuació del primer capítol de l'escrit que inicialment li he posat per títol Coses del Karma. Com que em tinc per un home de paraula :-) aquí us deixo l'enllaç que us portarà directament a la secció del "Collita pròpia 4.0" on podeu veure les dues parts juntes.

Podria ser que alguna part, frase o expressió de la trama d'aquest inici de novel·la, us evoqui a altres autors o llibres publicats que heu llegit prèviament. De fet -ens passa a tots- aquestes possibles semblances, no deixen de ser com aquelles sensacions que de vegades tenim, quan visitem un país nou i descobrim un racó preciós, una imatge enlluernadora, un barri amb encant, etcètera, que la nostra consciència assimila a alguna part ja coneguda de la nostra ciutat, poble o vila d'on venim. 

Diguem-ho ras i curt, tot el que llegireu en aquest bloc és genuí. 
Dit d'una altra manera, ningú us plantarà la bleda al clatell, us donarà figues per llanternes o us farà veure garsa per perdiu.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 1 de juny de 2019


COSES DEL KARMA - LA SEGONA VIDA
La nova entrada al collita pròpia 4.0

(...)Només he visitat una vegada la ciutat de Bangkok i ja en vaig tenir prou.
No tinc nom però em podeu dir Heterometrus. Vaig néixer en una terra humida, temperada, envoltat de pedres, roques i sorra a dos quilòmetres de la gran ciutat asiàtica. Durant els primers quinze dies, vaig viure arrapat al llom de la mare. Tinc consciència de tot allò que em va passar malgrat no pugui expressar cap mena de sentiment, paraula o so gutural. La meva naturalesa actual senzillament no m’ho permet. (...)

Benvolguts i benvolgudes,

Així comença el nou relat que podreu trobar a la secció d'aquest blog, Collita pròpia 4.0. Alguns en voldreu saber-ne més. Altres us esgarrifareu una miqueta al llegir-lo. I uns pocs... no podreu arribar al final. Però, sigui com sigui, vigileu ! aneu en compte ! Podrieu quedar enganxats. :-)

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 1 de maig de 2019

Carta d'agraïment al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya



Benvolguts,

Quan en van convidar a llegir l'Homenot que Josep Pla va dedicar en Pompeu Fabra, no m'ho vaig rumiar dues vegades. Sempre és agradable participar en aquestes jornades de lectura continuada que,  any rera any, organitza la Fundació Josep Pla de Palafrugell.  Però aquesta vegada, la setzena edició, esguardava -gelosa- una sorpresa.

Minuts abans d'eixir a l'escenari per llegir uns fragments sobre Pompeu Fabra, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya -molt discretament- es va seure a la primera fila disposat a escoltar els darrers minuts de lectura que restaven per concloure l'acte. Sense voler-ho, em vaig trobar a pocs metres davant de la primerissima autoritat del país. A la meva pell, gotes lluentes, microscòpiques, emergien imperceptibles al públic en general. Potser, era la calor del focus que insolent, impassible, estava a sobre meu o potser, era el magnetisme tan especial d'aquell moment. 

De totes maneres voldria afegir que... moltes gràcies President per ser com sou. Per defensar, malgrat totes les dificultats, els valors universals dels catalans. Per resistir i persistir en la ferma convicció d'aconseguir un futur millor;  un país lliure - que diguem'ho clar, ens l'hem ben guanyat- i per estimar com estimeu la literatura catalana. Per emocionar-vos com ho feu, amb tot allò que fa referència a un dels més grans escriptors de casa nostra com és en Josep Pla i, per ser un representant tan digne de tots els catalans.

Una abraçada i molts encerts.
"Donec perficiam"

Jordi Policarp i Gallart
(Autor del bloc: Els llibres del celler)