dissabte, 12 de juny de 2021

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

 

Salut internautes,

Introspecció, psicologia de personatges, descripció els sentiments al més elevat nivell literari, tensió argumental, vocabulari ric, exposició senzilla que no vol dir superficial, imatges magistralment definides sense floritures rocambolesques. 

I també: novel·la curta, crítica a les perversions del nazisme i als seus mètodes de tortura sense violència física, lluita que implosiona dins d'un mateix personatge que desemboca en una obsessió malaltissa,. Utilitza la metàfora del joc de taula per parlar dels límits de la intel·ligència. Una defensa a ultrança de la personalitat singular de determinats genis que tots podríem reconèixer al nostre voltant.

Són paraules i adjectius que m'han vingut a la memòria a l'acabar de llegir Novel·la d'escacs d'Stefan Zweig.

Fins aviat,

Jordi

dijous, 22 d’abril de 2021

Lectura continuada Palafrugell Sant Jordi 2021


Salut internautes,

Com sempre aportant el meu micro-granet de sorra a la cultura del nostre país. 

Estic segur que no em guanyaria la vida com a locutor de notícies de televisió, 😅 però que voleu que us digui, el que compta és la intenció de participar o això diuen. 😀

Feliç Diada. Feliç Sant Jordi. Bones lectures i boniques roses.

Fins, aviat

Jordi

dilluns, 8 de març de 2021

La meva Cristina i altres contes - Mercè Rodoreda

 


Salut internautes,

Llegint el conte del Mar, de la Mercè Rodoreda, m'he imaginat un món derivat d'una conversa caòtica entre dos avis, jubilats, asseguts davant d'un banc en un passeig marítim. La conversa dels protagonistes acaba no perquè es mori cap dels que porten l'acció o vingui un tsunami i se'ls empassi d'una glopada, sinó per una acció... relacionada amb una paperina de castanyes que no explicarem per no revelar el final.

En aquest recull de contes, la tècnica literària de l'escriptora ens meravella per la seva l'aparent ingenuïtat d'interpretació que combina dos corrents literaris com són: el del realisme depurat i el món subjectiu, imaginatiu, de la fantasia. 

Amb la Rodoreda es fàcil reconèixer la complexitat humana de dèries i trastorns efectius o emocionals tan freqüents a la nostra societat. Però portats, de tant en tant, fins a l'extrem de la ficció. Com passa en el conte de "La meva Cristina" per posar un exemple.

Els personatges defugen de l'estructura acadèmica homologada de: plantejament, nus i resolució del conflicte. Són personatges agafats al vol en mig de situacions habituals o en converses de carrer que venen, s'atansen a nosaltres, els escoltem, empatitzem amb ells i en acabat... continuen amb la vida que feien. Res no els hi ha canviat un cop ens han explicat la seva història. En canvi a nosaltres, lectors, ens sacsegen els sentiments, les emocions i potser els fonaments literaris.

Fins aviat,
Jordi

divendres, 5 de març de 2021

Calamarsets de la Costabrava



Salut internautes, 

El dia de Tots Sants de l'any passat, vam fer un sopar de castanyada digne d'un hotel-spa de cinc estrelles i un restaurant de cinc forquilles. Calamarsets de la llotja de Palamós amb una picadeta d'all i julivert passats per la planxa que es desfeien a la boca. De segon plat gambes pescades al canó marítim de Llafranc i uns musclets del tipus dàtil, menudets, molsudets al vapor. 

Tot el tiberi acompanyat d'un cava de bombolla petita, delicada, de no sé quina reserva però d'una exquisidesa tal, que te feia veure les portes del cel al primer glop. Al segon glop, se't presentava al davant el mateix Sant Pere amb la mateixa ampolla sota el braç; i al tercer ja t'imaginaves jugant a la brisca amb Déu Nostre Senyor en companyia d'àngels i arcàngels que per cert, els deixava  arruïnats després d'un temps intemporal i agradós.

Fins aviat,

Jordi

Sobre les Elegies de Dunio - de Rainer Maria Rilke

 



Salut internautes,

Com dirien els nostres avis, Valga'm Déu!
Si la poesia no pot ser entesa per les orelles dels profans... ¿Com sabrem que és art? Si el poeta Rainer Maria Rilke s'expressa dissonant, cargola, gira, llença i recull les paraules però no copsem el significat... ¿Com podrem apreciar la seva poesia?

Hi ha d'haver alguna connexió entre el seu pensament i la percepció externa que ens faci vibrar els sentits. Si llegim, observem, escoltem, toquem o degustem una obra d'art però, no ens transmet la mínima vibració necessària per reconèixer en poc minuts que el que tenim al davant, és alguna cosa important o majestuosa ... ¿ de què serveixen tants esforços, tants recargolaments neuronals si només ho entén o, ho valora el propi artista?

¿Es podria dir que és art? El reconeixement de l'art no pot ser només per uns quants erudits, bibliòfils, de celles gruixudes i posat entenimentat. La sintonia d'allò creat amb l'espectador que, mira i remira una obra... és una constant universal. Respon a les emocions primàries que tots som capaços de sentir (il·lustrats o neòfits) que deambulem per aquest món.

Fins aviat, 
Jordi

diumenge, 13 de setembre de 2020

Bones companyies III

 

Salut Internautes,

Tanco la trilogia del mes de setembre amb els darrers cinc llibres que segons les crítiques i les musses literàries que ens parlen a cau d'orella, ens poden fer passar grans moments. 

Tots ells prometen deixar una petja perdurable a les bambolines dels bons records literaris. Els cinc que avui us presento en imatges, porten un bagatge important d'hores de treball de camp i van empeltats amb grans dosis d'il·lusió. 

A excepció del primer i el quart començant per l'esquerra, que si tot va com a d'anar aviat els veurem a les llibreries, els altres tres ja els podeu trobar amb més o menys facilitat i fortuna a la vostra llibreria de costum o al llibreter de confiança, capaç, de trobar el que li proposeu, sigui nou, antic, editat o estigui per editar.

Els darrers cinc grans llibres del mes de setembre són:

11.- Les tenebres i l'alba de Ken Follet

12.- Paraules que tu entendràs de Xavier Bosch

13.- Res no serà igual de Jordi Policarp

14.- Història de la Segona República Espanyola de Josep Pla

15.- Boulder d'Eva Baltasar


Fins aviat,

Jordi

dimarts, 8 de setembre de 2020

Bones companyies II

Salut internautes,

Segona entrega del post en forma de trilogia dels llibres que ens faran passar bones estones aquesta tardor. He de dir que l'ordre escollit obeeix tan sols, en el moment que vaig reunir prou informació de cada llibre per poder recomanar-vos-els, convençut, que son bons llibres; bones companyies. 

En resum, els llibres que en aquests moments voldria tenir a prop. Amb els que viatjaria i en parlaria a qualsevol racó del planeta.

Com sempre, quan entreu en aquesta ressenya, si feu clic les lletres en color podeu accedir a la informació que s'amaga darrera de cada títol.

Cinc més:






demà més. 😉

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 6 de setembre de 2020

Bones companyies

Salut internautes,

Venen dies nuvolats, de fred, de recolliment i de novetats literàries que ens convidaran a la intimitat i a retrobar-nos serenament amb bons llibres.

Un setembre farcit de bones companyies que em disposo –amics lectors– a presentar-vos. Son quinze llibres. Alguns ja els coneixeu i altres encara no han estat publicats. Però tots ells, us faran passar moltes estones entranyables. Com les amistats, cada llibre gaudeix de la meva confiança i n'estic segur que un cop llegits, també els voldreu donar a conèixer als vostres amics i familiars. 

D'igual manera a quan tenim una notícia agradable que sentim la necessitat imperativa de compartir-la amb tots aquells que sabem que la valoraran i l'acolliran sense prejudicis o recances, amb els braços oberts com un més de la família, d'aquesta confiada manera, us presento aquests 15 llibres.

Com sempre dic, no hi ha prou de cercar la felicitat, cal trobar-la. I quan la tenim no deixar-la escapar. Aquestes son les grans obres, les bones companyies, on a ulls clucs la podreu trobar. 

Les primeres cinc:

1.- A Bàrcino de Maria Carme Roca

2.- Un mar d'estiu de Rafel Nadal

3.- La drecera de Miquel Martin

4.- Paraula de jueu de Martí Gironell

5.- Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols


...demà més. 😉

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 20 de juny de 2020

Primers passos

Benvolguts i benvolgudes,
Tres mesos i vuit dies després el mimat de la casa -la meva primera novel·la de ficció Res no serà igual- començarà a caminar.
Aviat podrem anunciar les primeres presentacions que estan a tocar si és que una altra pandèmia, cataclisme, guerra tèbia o calenta ho impedeix.
En aquest lapsus forçat de temps que ens ha trasbalsat a tots, hem continuat treballant perquè el primogènit, agafés energies per poder sortir al carrer i compartís aparador en algunes de les llibreries de més a la vora del seu naixement. M'han explicat que ha fet una colla d'amics i, que s'hi troba bé al costat de grans llibres com els de: Crims, Bolder, Mar d'estiu, A Barcino, La font i els dies, Memòria vintage o La força d'un destí. Segur que li anirà bé.

A la pàgina d'aquest mateix bloc que porta per títol Res no serà igual, podreu trobar l'agenda d'activitats i presentacions que van agafant forma i també tots els llocs i llibreries on el podeu trobar, comprar o encarregar.

Una forta abraçada i fins aviat.
Jordi.

dijous, 12 de març de 2020



Benvolguts i benvolgudes,

Finalment i un cop superada les fases de la pandèmia del COVID-19, hem pogut programar la presentació del RES NO SERÀ IGUAL pel dimecres 12 d'agost de 2020, a les set del vespre, al patí de la Biblioteca de Palafrugell. 

En tan sols cinc dies, hem omplert tot l'aforament seguint les estrictes mesures de seguretat que dicten els protocols per la celebració d'activitats culturals a l'aire lliure.
Possiblement però, a darrera hora, encara podria quedar alguna cadira per omplir, d'alguna persona que no hagi pogut venir.  Us animo doncs, a provar sort i no defallir.

Una abraçada
Fins aviat,
Jordi