dimarts, 2 d’octubre de 2018

Demà tindrem sort - Núria Martí Constans

Salut internautes,

"Demà tindrem sort", és la història que ens agradaria escoltar dels nostres pares i avis. 
És el testimoni directe d'uns anys que encara no s'han esborrat del tot de la nostra memòria col·lectiva. Malgrat, el pacte de silenci que, sense preveure-ho, es va autoimposar la gent gran del nostre voltant. 

La Núria Martí, ens presenta una novel·la plena d'optimisme. Sense caure en situacions melodramàtiques de llàgrima fàcil, tan recurrents en altres llibres que tracten (de forma més o menys directa) els darrers anys de la guerra civil.

Però el que ens agradarà més de la història de Juan Pacheco, és que està farcida de moments cruels i tendres a la vegada, que no ens deixaran indiferents. Alguns d'aquests moments històrics, els hem pogut escoltar dels nostres majors. D'altres - els més recents- els vam viure el passat dia 1 d'octubre una bona part dels catalans.

Com diu el protagonista, totes les guerres s'assemblen. Però el que és ben cert és que els refugiats, vinguin d'on vinguin, necessiten trobar la pau i deixar enrrere un infern carregat de dolor i agres sentiments. Tot i això, la mirada clara, espontània, alegra, d'un nen de vuit anys (encara que creixi entre pàgines) es fa present en tota la novel·la. I és per això mateix, que ens enganxa fins al final.

No ens cansarem de lluitar contra la barbàrie d'una gent que vol sotmetre per la força del poder o de les armes, a altres persones que pensen, senten i s'expressen diferent. Utilitzant fins a límits insostenibles la repressió i la humiliació contra els seus iguals.

Juan Pacheco, la seva mare, el seu pare i el seu germà són un exemple de supervivència que no caurà en l'oblit. Gràcies en bona part a la història que ens ha deixat escrita magistralment la Núria Martí Constans.

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 3 de setembre de 2018

La Pura i la Ramoneta per Jordi Policarp

Salut internautes,

Vet aquí un diàleg enxampat d'amagatotis entre dues bones amigues. O potser és del tot inventat -aflorat- de la meva collita?

La Pura i la Ramoneta
Són dos quart de vuit del vespre del diumenge 26 d'agost d'enguany. Com cada dia les campanes criden a missa de vuit a Sant Esteve de les Roures de Baix.  La Pura mira el rellotge neguitosa. Treu el cap per la finestra. El carrer desert no dona senyals de vida de la Ramoneta.

—On s'haurà ficat aquell pendó de dona?  Com sempre arriba tard. És clar no m'estranya amb els quilos de cremes que es posa a la cara... Guaita-la! Per allà ve tota empolainada. Es deu pensar que encara té trenta anys.  
Hola Ramoneta. Carai! que guapa vas! Trobo que avui llueixes especialment. No ho sé, però potser és aquest moreno” de la Costa Brava que t'ha agafat a la cara...

—Gràcies Pura, maca. Tu també fas molt de goig! Què, som-hi? Diuen que avui comença un nou mossèn de vint-i-vuit anys que és un bombonet de sucre. M'han dit, que es nota que va al gimnàs i que quan es posa d'esquena fa sospirar a les feligreses.

—Ramoneta, no canviaràs mai! Però si a la teva edat podries fer-li d'àvia i tot! Va! passa!

Tres quarts de vuit. El repic de campanes, ara més accelerat, es tornar a sentir.

—Un moment, Ramoneta. Potser que agafi una jaqueteta. He sentit per la “tele” que avui farà una mica de tramuntana i la temperatura baixarà fins els vint-i-sis graus.

—Fes, fes, Pura. Però no triguis.

Com cada vespre la Pura i la Ramoneta enfilen la pujada de Sant Magí de camí a l'església agafadetes del bracet per no caure.
En arribar a dins:

—Has vist... com s'ha engreixat la Francisqueta de Cal Sabater? Però si sembla a punt de rebentar! Sort que nosaltres mantenim el nostre tipet. Fixa't, aquesta faldilla prisada de floretes que porto és una talla 54.

—Ah, si Pura. Ja ho veig. Però si estàs feta una col·legiala! Què peses ara? Setanta-vuit? Setanta-nou? Quant t'he vist, de seguida t'ho he notat. Aquesta dieta de l'albergínia que has començat fa quatre setmanes, t'ha anat molt bé.

—Gràcies Ramoneta! I què me'n dius del Tonet, el nano del flequer? Saps que es va divorciar d'aquella “estirada” que tenia per dona? Ja saps qui vull dir. Aquella que cada dos per tres feia espetegar les dents amb els llavis...

—Vols dir... la mateixa dona que posava la dentadura en un got amb aigua i llimona, cada nit, a sobre de la tauleta, abans d'anar a dormir?

—Sí, Ramoneta sí. Sort que nosaltres som ànimes senzilles que no tenim cap taca que se'ns pugui criticar.

—No ho sé Ramoneta, no ho sé. Si et dic el que m'estava imaginant quan he vist el bombonet de sucre... Crec que mullaríem tot el terra de l'església i tothom sentiria el xipixap que faríem al caminar quan anéssim a rebre –lliures  de pecat- la sagrada forma de Déu, Nostre Senyor.


Fins aviat,
Jordi

dimecres, 15 d’agost de 2018

Literatura des del minut zero II - Vista Privilegiada per Jordi Policarp



Salut internautes, 


De vegades em venen atacs d'angoixa. Necessito esbargir-me, sortir de la rutina del dia a dia. He provat de tot. Llegir, escriure, veure la televisió, fer mots encreuats... fins i tot he arribat a fer-me trampes al solitari. Diuen que l'edat et porta a veure les coses d'una altra manera. Que amb els anys, el que mai havies pensat que faries... de cop i volta, ho fas, et distreu i t'agrada. És clar que en la meva situació... més aviat és caixa o faixa.

La meva “suite” fa sis metres quadrats per dos i mig d'alçada. Té una magnífica finestra de quaranta per quaranta centímetres. No tinc calefacció ni aire condicionat. Això sí, disposo d'una magnífica peça niquelada de color blanc, sense tapa, per fer les meves necessitats, molt pràctica de netejar i accessible des de qualsevol punt de l'habitació. Una pica minimalista completa la zona d'higiene personal. Els mobles, sense ser del tot sofisticats, desprenen un aire de lleugeresa i simplicitat molt d'acord amb les línies pures, estilitzades, sense manca d'ornamentació, pròpies, de la corrent estètica noucentista i pragmàtica de la decoració.

La meva obsessió? Observar a través de la finestra. Més que una obsessió és una devoció. El que veig fora m'agrada. M'entusiasma i em diverteix cada vegada més. En general, la gent corre atrafegada amb cara de pomes agres durant el dia. De nit, els que s'atreveixen a passar per aquí davant, ho fan a un ritme més aviat a allegro, tirant més a presto que andante.

No fa gaire vaig poder veure, des de la meva tribuna, l'apunyalament d'un jove per part d'un grup d'addictes al cànnabis. L'olor de la sang fresca em feia venir salivera. Quins records! Llàstima que encara em quedin quinze anys per sortir en llibertat. Mentrestant, m'hauré de conformar en animar i aplaudir des d'aquí.

***
Nota: El fragment de carta que acabem de llegir, correspon al llegat literari -en forma de memòries- que un personatge il·lustre va cedir al museu necrològic de les atrocitats de Melbourne (Florida). O potser... no.

divendres, 20 de juliol de 2018

Literatura des del minut zero - Jordi Policarp

Presentació als alumnes de l'aula de lletres de Girona. Estiu del 2018

Quan tenia cinquanta-tres anys em vaig apuntar per primera vegada a un curs  impartit per  l’IstitutoSacerdos ubicat a la Via degli Aldobrandeschi de la immortal ciutat romana. El nom del curs...“Curso de Exorcismo y Oración de liberación”.

He hagut d'assistir a tres edicions diferents del mateix curs -la darrera aquest mes d'abril del 2018- per rebre els coneixements i les experiències necessàries, per practicar amb total seguretat la remoció demoníaca i el sanament de les persones posseïdes pel mal, altrament dit maligne.


Per aquest motiu, he viatjat molt durant una bona pila d'anys per molts indrets de Catalunya, posant en pràctica els coneixements i les experiències rebudes. Les estadístiques actuals diuen que com a mínim un 1% de les persones que ens envolten, han estat a prop del maligne en alguna ocasió de la seva vida. I la meitat d'aquest u per cent, ha cedit o ha estat sota la influència directa del dimoni, que rep diversos noms segons la simptomatologia que la persona posseïda manifesta externament.

El motiu pel qual m'he apuntat en aquest curs accelerat d'escriptura de viatges és per dibuixar en paraules totes aquelles sensacions que han quedat impregnades en la meva retina i que necessiten ser explicades sobre paper, abans no abandoni aquest món.

Sóc, alt, guapo, atractiu, extravertit, amant de la bona cuina, curiós per naturalesa i m'agrada la literatura des del minut zero sempre que tinc ocasió d'iniciar un escrit. Per exemple... aquest. 

Salut Internautes,
Jordi

dissabte, 16 de juny de 2018

Por - Stefan ZWEIG

Salut internautes,

Visca la novel·la curta. 
Que esborra barreres per triar un llibre. Que et crida i t'anima a ser llegida. Que la pots portar a l'infern de l'americana sense notar-la. Que en qualsevol moment pot ser oberta i llegida en petites dosis, aprofitant minuts fugissers -que esdevenen diamants- sota la mirada atenta d'un lector intermitent.

Aquest és l'encert de l'editorial "Quaderns Crema" que ha rellençat les novel·les de l'Stefan Zweig en un format que enganxarà a molts lectors amb poc temps per la lectura. 

Poques coses es poden dir d'aquest monstre de la literatura universal. En canvi, les impressions que rebem com a lectors en llegir les seves obres... són infinites, plenes de matisos, d'acord amb les vivències personals que ens adjectiven -de forma diferent- a tots nosaltres.

"Por" de Stefan Zweig és com un pintura que retrata una escena quotidiana explicada pel propi autor, però des del punt de vista, del personatge que ha estat pintat i que s'expressa  amb veu pròpia. En tot moment, el lector acompanya els pensaments de la protagonista. Que evolucionen, des d'una situació d'angoixa a un veritable estat de pànic, que acaba com acabava.

No hem de perdre de vista que els valors personals emmarcats en la societat de l'època en que Zweig va escriure aquesta novel·la, no tenien la transcendència i la rellevància que avui dia donem a la fidelitat o promiscuïtat conjugal. On les separacions, els divorcis i les alternances entre parelles estan a l'ordre del dia.

Si no coneixíeu abans Stefan Zweig, avui podria ser un bon dia per empatitzar amb ell i la seva literatura. Atrapeu un llibre seu i atrapareu una bona experiència literària. 

Salut,
Fins aviat,
Jordi

dimarts, 17 d’abril de 2018

Els recomanats del Sant Jordi 2018 des del meu celler particular.

Salut internautes,

Com cada any i a petició de molts seguidors, lectors, blogaires i amics us deixo un llistat dels llibres que recomanaria a ulls clucs per aquest Sant Jordi 2018. 
En aquesta selecció personal, hi trobareu de diferents temàtiques, per diferents públics. Això és així perquè no m'agrada encasellar-me i, posar barreres en lloc i menys a la bona literatura que es fa en  català. 
Darrera de grans llibres, hi ha grans escriptors. Darrera de grans escriptors hi ha molta Cultura en majúscules. I darrera de la gran cultura hi ha un gran país, amb un gran esperit, que és el nostre. 
Trieu, remeneu i gaudiu-ne amb qualsevol dels llibres proposats. Tots tenen aquella part de misteri o d'encanteri que ens farà emocionar, sobretot si sabeu extreure la part bona que s'hi amaga darrera de les seves pàgines. 

Bona Diada.


 Per ordre alfabètic:
01.- Ciutat d'aigua
02.- El temps de les cireres
03.- Els Romanents
04.- Fer-se totes les il·lusions possibles
05.- Flor salvatge
06.- Jo vaig matar a Franco
07.- La bruixa
08.- La censura invisible
09.- La dona a la finestra (AJ Finn)
10.- La dona a la finestra (Vicenç Villatoro)
11.- La força del destí
12.- La llibreria
13.- La terra maleïda
14.- Les vuit muntanyes
15.- Moriria per tu
16.- No deixis de mirar al cel
17.- Nosaltres dos
18.- Origen
19.- Por
20.- Preqüela
21.- Quan érem els peripatètics
22.- Solenoide
23.- Tots els contes

Per saber-ne més sobre ells, no us oblideu de clicar sobre l'enllaç.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 27 de gener de 2018

Origen - Dan Brown

 Salut internautes,


He llegit forces comentaris de la darrera obra de l'escriptor Dan Brown - Orígen. El primer que he constatat, és que la gran majoria de crítiques negatives a la darrera obra d'en Dan Brown, provenen d'alguns autoanomenats crítics literaris que es deixen portar, abans, per la seva catalanofòbia que per la qualitat intríseca de la novel·la. Una obra que per cert, ha triomfat a la gran majoria de ciutats i països on s'ha publicat.

A casa nostra -Origen- ha respòs a les expectatives de molts lectors. Pot agradar més o menys, però el que és indubtable és que Catalunya i la marca Barcelona, han captivat des de sempre, a persones molt rellevants de la societat que ens envolta. Els catalans, hem estat capaços -amb la nostra manera de ser- d'assolir els més alts nivells d'excel·lència en la majora de les disciplines culturals, artístiques, filosòfiques, industrials, científiques, turístiques i tecnològiques per posar alguns exemples. Per tant, no és estrany que aquest prolífic escriptor de primer nivell, hagi ambientat la seva novel·la a una de les ciutats més internacionals, atractives i acollidores com és Barcelona. Tinc la sensació que els catalans vivim, encara, una mica d'esquena a la gran bellesa del nostre paisatge urbà i territorial i, que se'ns escolen entre els dits, homenots de gran vàlua intel·lectual, els quals, cerquen fora del nostre país el reconeixement que aquí no troben.
Potser - i dic només potser - hauríem de pecar una miqueta més d'orgull i menys de modèstia tots plegats. Per això, hem de continuar enamorant a tot el món aprofitant, l'impuls i la popularitat que ens ha brindat el procés. Us imagineu el que podríem arribar a fer si l'ànima de Catalunya (allò que des de temps immemorials ens ha fet diferents com a poble) pogués descansar en el seu propi cos -en el seu propi estat- enlloc d'ambular com una ànima errant entre dos cultures colonitzadores i centralitzadores? Jo sí. Benvinguts siguin tots els Dan Brown del món.


Però no vull acomiadar-me sense parlar una mica del llibre. 
Una de les coses que m'atrau d'aquest autor, és la seva capacitat de mantenir el suspens al llarg de més de cent pàgines (per exemple) sense que ens adonem. Brown, domina a la perfecció el "tempus" de l'acció i del misteri i és un mestre en la narrativa de la descripció. Aconsegueix projectar imatges, que no veiem amb els ulls, però que apareixen davant nostre amb tota la seva majestuositat i nitidesa. Fa fàcil, el que sembla difícil, sense que el relat grinyoli. I en aquesta novel·la, respon de manera molt brillant, a dues preguntes que sempre s'ha fet la humanitat. D'on venim? i A on anem?

Brown, no decep. No es deixa influenciar. Diu les coses pel seu nom de forma elegant. Sense amagar el que és evident a la llum de tothom, per molt que alguns ho intentin, vulguin, s'esforcin i neguin... la realitat. Continuarem sent com som. Venim de molt lluny i molt lluny arribarem.

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 18 de desembre de 2017

Proses reposades de Miquel Martín

Salut internautes,

Proses reposades és el llibre que tots voldríem tenir a la nostra biblioteca. És el llibre que ens ve molt de gust quan arribem a casa després d'una dia complicat i tenim una estona per estar tranquils en la nostra intimitat. És el llibre perfecte per llegir quan anem en tren, en  metro o ens escapem de la feina a mig matí per fer un petit esmorzar i necessitem carregar piles abans de continuar amb empenta la tasca que ens espera.

Llegir Miquel Martín, en una tarda de diumenge acompanyats d'un gran vi, no és que sigui un plaer, és arribar a tocar el cel a cavall de la seva prosa depurada. Envoltats de paraules que espurnegen per elles mateixes, però encalçades magistralment, fluidament en els diferents relats de l'autor que configuren aquest llibre, mostren en el seu conjunt un univers que sabem que hi és, que el tenim a tocar, però que malgrat la seva majestuositat, sovint, el deixem de banda i ens oblidem d'ell.

Diu l'autor en un dels seus escrits:
"Puc estar-me de moltes coses, coses que per part dels altres semblen imprescindibles. De fet, en prescindeixo sense cap esforç, a canvi de llegir llibres i tastar vins. Les dues activitats, a més a més, es combinen de meravella, es realcen l'una a l'altra. Ambdues demanen temps, paciència, sensibilitat"

L'entenc perfectament. Aquest cerimonial, forma part d'un dels plaers més grans que un amant de les dues disciplines pot experimentar.

Llegir proses reposades, és encetar un llarg recorregut de plaer que el podríem fer a bord de l'Exprés d'Orient, no tan pels seus misteris sinó per la comoditat, luxe i plaer que ens acompanya la literatura en majúscules que esgrimeix en Miquel Martín, sense ostentacions, de forma planera i entranyable que no voldries que s'acabés mai.

Fins aviat,
Jordi.

diumenge, 16 de juliol de 2017

El laberint dels esperits - Carlos Ruiz Zafon

Salut internautes,

El novembre del 2016, sortia publicat El laberint dels esperits el darrer llibre de la tetralogia d'El cementiri dels llibres oblidats. Una nova obra mestra que rebla com si es tractes d'una joia, el tres volums anteriors. Amb qualsevol dels quatre volums d'aquesta saga que he llegit, sempre he rebut un munt de sensacions, emocions, vibracions que van des de: la nostàlgia, dels carrers entranyables de la Barcelona més gòtica a,  la tensió i les inquietuds farcides de misteris que ens posa en safata en Carlos Ruiz Garzón. Tot això, ben mesurat i amb el seu propi tempo, aconsegueix captar totes les nostres neurones quan llegim qualsevol dels quatre llibres de la tetralogia.

Aquest darrer volum, tanca totes les preguntes que al llarg dels tres llibres anteriors ens hem anat formulant. Us recomano que l'agafeu amb calma i durant estones llargues de lectura. No tingueu pressa en acabar-lo. A cada pas, a cada línia, a cada pàgina que avanceu del llibre, es convertirà a les vostres mans en una delícia literària.  Ja sigui, si us trobeu en els punts àlgids de la novel·la o en els moments de calma temperada dels seus protagonistes. Assaboriu-lo. Val la pena.

dilluns, 5 de juny de 2017

El conte de Nadal de l'Auggie Wren de Paul Auster

Salut internautes,

Estem acostumats als contes de Nadal, envoltats de neu, fred, llums de colors, cançons dolces, fantasmes i esperits nadalencs, però hi ha un conte que fuig d'aquest marc tradicional i ens porta a un altre pla més realista, però igualment
fonamentat, en aquest esperit de les bones obres; dels bons sentiments, de l'empatia vers en els altres encara que siguin totalment desconeguts per nosaltres.

El conte de Nadal de l'Auggie Wern que va escriure Paul Auster i que també el podeu trobar en imatges (Smoke), ens parla d'il·lusió, de males i, de bones accions, de confiança sega en situacions inesperades i de remordiments de consciència que volen ser perdonats.

Com es diu en un moment de la conversa entre els dos protagonistes:
(...)Mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no sigui veritat.(...)


Una frase que per si sola ja és tota una declaració d'intencions i un estímul per a joves escriptors. En altres paraules, podem crear móns imaginaris, crear il·lusions basades en fets reals o podem mentir vilment en pro de l'art de la literatura, però al final, el que comte de debò és que el lector i l'escriptor se sentin estimulats a cerca  la seva felicitat real, verídica  a través de la literatura.

dilluns, 17 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017 (13+5+5) d'abril.

Salut internautes,


Tornem a tenir molt bona qualitat literària al nostre abast. He seleccionat aquests tretze llibres de ficció perquè crec que son els que ens faran gaudir - més intensament - en les nostres estones íntimes de lectura. Són recomanables cent per cent. A ulls tancats. De fet, per si sols, molts d'ells son grans obres de la literatura actual i uns quants, han estat guardonats amb importants premis literaris el 2017. També hi ha algun d'aquests, que va ser editat anys anteriors, però per la seva mestria i rellevància, torna a ser un èxit de vendes any rera any.


A l'apartat de "no ficció" n'he triat cinc que estant triomfant en el boca-orella de molts lectors. El poder, els perjudicis preconcebuts, els tabús o les inquietuds sobre com podem aconseguir un nou estat o una nova república, formen part dels llibres més demanats actualment a les llibreries. Valia la pena deixar-vos les seves portades en aquest blog perquè els tinguéssiu presents de cara a la diada de Sant Jordi.


Finalment cinc llibres per el públic més jove de cada casa. Tots cinc, tenen la virtut de ser unes magnifiques portes a iniciar o consolidar un costum tan sa i beneficiós com és la lectura.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 15 d’abril de 2017

La senyora Stendhal - Rafel Nadal

Salut internautes,

Una prèvia
Abans d'entrar en matèria permeteu-me una petita prèvia. Sé que les ressenyes dels llibres que he llegit, triguen una mica més a fer-se públiques. Des que vaig ampliar el blog amb dues seccions més, la Collita pròpia i Collita pròpia 2.0, em costa una mica més publicar a la pàgina principal, però no per això deixo de llegir aquells autors que acostumen a no fallar-me mai. I aquest és el cas del Rafel Nadal.

Entrem en matèria.
En Rafel Nadal, és considerat per aquest humil blogaire i lector, com un monstre de la literatura actual. A cada nou llibre que publica ens sorprèn amb una nova manera de fer. Es supera a si mateix a cada nova entrega que envia a l'editorial. Fins a on arribarà... no ho sé. Però si en els seus dos primers llibres ens va atrapar amb el seu estil pulcre, ric en matisos i nostalgicament elegant i; en La maledicció dels Palmisano va ser capaç descriure de forma fluida i captivadora una trama amb dues sagues familiars senceres, una història d'amor apassionada i el seu desenllaç durant la nit del 2 de desembre de 1943, dia del bombardeig alemany sobre la ciutat de Bari (Itàlia) ara; amb La senyora Stendhal ens proposa una història centrada amb la post-guerra i de retruc en la guerra del 1936-1939.

En aquesta obra hi trobem diversos homenatges: al síndrome de la bellesa Stendhal i al llegat literari de l'obra de Stendhal, entra altres. Però també hi trobarem coses molt més rellevants, profundes  i enriquidores que faran d'aquesta obra una de les més venudes en el proper Sant Jordi 2017.


Intentaré enumerar-les per no estendrem massa:
- Una veu narrativa centrada en un infant, en Lluc que a mesura que va creixent va prenen consciència que en la vida no tot és blanc o negre, sinó que està plana de matisos i que fins i tot els "bons" també son capaços de ser lesius i abusius sota l'esclavitud de grans ideals.

- Un reconeixement a les dones i al seu paper determinant al llarg de la història: dones que treballen al camp, que porten els comptes de casa, la direcció intel·lectual del fills i la fortalesa física i moral, per portar-ho tot endavant en moments de molta precarietat.

- El valor dels silencis: imposats o avergonyits, com a conseqüència de haver sofert alguna derrota física o moral. En paraules del propi Rafel Nadal: "Els silencis desencadenen més accions que paraules. La literatura és així i ha de ser així."

- Un canvi de veu de narració a la segona part del llibre en la figura del comissari que li dóna més fluïdesa i lleugeresa a l'acció de la novel·la.

- Un final inesperat que ens dibuixarà un ventall de matisos entre bons i dolents que ens arribarà al cor.

En fi internautes, un llibre per recomanar i per gaudir. 

Bona Lectura.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 21 de gener de 2017

Els hereus de la terra - Ildelfonso Falcones


Salut Internautes,


És curiós. El llibre es va publicar aquest darrer agost del 2016. Des d'aleshores, he trobat pocs comentaris a la xarxa a favor o en contra d'aquest llibre.
No és que el llibre no tingui èxit a casa nostra, ans el contrari. I tampoc crec, que sigui per alguna falsa modèstia que impedeixi opinar lliurement sobre aquest escriptor que ha sabut fer-se un renom, més que merescut, dins del mapa literari contemporani. Potser... el motiu de tan poca presència a la xarxa durant aquests cinc mesos que circula pels carrers, l'hauríem de buscar en una saturació de títols publicats diàriament, que fa que aquest - i altres llibres de molta qualitat - no puguin ser assimilats per un públic que no va sobrat de lectors habituals.

És evident que el llibre està molt ben escrit i que manté prou la intriga i la curiositat com perquè les seves 896 pàgines no se'ns facin pesades. Els personatges es fan estimar. L'època històrica de rera fons de la novel·la, està molt ben definida i és fidel a la realitat i costums d'aquells temps. El ritme de lectura, es diria que és una mica més lent que el del primer llibre L'església del mar però, això l'escriptor, ho supleix amb escreix amb un prosa plàstica, televisiva i sorprenentment fluïda. Per tot això, Els hereus de la terra és altament recomanable sobre tots pels amants de la novel·la històrica. Això si, L'església del mar és L'església del mar, vull dir que per mi, va ser una novel·la mítica, i jo no la canviaria per moltes segones o terceres part que es puguin fer.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 4 de gener de 2017

Els llibres més demanats de les festes de Nadal i Reis.

Salut internautes,

Aquest any sembla que el Pare Noel i el tres Reis d'Orient tenen molta feina per fer arribar a les llars de molts lectors alguns d'aquests llibres. 

Independentment del temps que portin formant part de les llistes d'èxit, crec que estaria bé que els hi donéssiu un cop d'ull. Potser trobareu, en el següent llistat, aquell llibre que pot connectar màgicament amb vosaltres tal i com correspondria en aquestes festes. Em proposo ajudar-vos una mica en la seva tria, adjuntant la caràtula i l'enllaç d'alguna pàgina web que parli de cada llibre. Convençut, que aquests deu llibres formen part d'allò que en diem "els recomanables del 2016".
Bones Festes i Bon Any 2017 !

1.- Tu no ets la meva mare - Angelika Schrobsdorff
2.- El laberint dels esperits - Carlos Ruiz Zafon
3.- Mística conilla - Jordi Lara
4.- Els hereus de la terra - Ildelfonso Falcones
5.- Allò que va passar a Cardós - Ramon Solsona
6.- El navegant - Joan-Lluís Lluís
7.- El pacifista que pretenia volar una discoteca - Joan Gasull
8.- Argelagues - Gemma Ruiz
9.- Manual per dones de fer feines - Lucia Berlin
10.-I ens van menjar el món - Xevi Sala Puig


Fins aviat,
Jordi

dilluns, 31 d’octubre de 2016

El silenci dels morts de Joan Vinyoli.

Salut Internautes,

"In memoriam mortui" en memòria de les persones que hem estimat, que estimem i que estimarem encara que no els tinguem físicament entre nosaltres, un poema de Joan Vinyoli ara que s'acosta el dia de Tots Sants.

EL SILENCI DELS MORTS

La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.

Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia 
posa'ls flors al costat, per si poguessin sentir 
la flaire de les roses.

Què sabem de cert
de llur manera d'ésser? Preservem les coses 
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.
I si no ho fan, espera
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.
Usa dels morts així.

Joan Vinyoli

Fins aviat,
Jordi