Collita pròpia 6.0

De quan vaig anar a Esterri d'Àneu 

al Pallars Sobirà.

Divendres 10 de juliol de 2020.

Primer dia del taller d'escriptura autobiogràfica d'Esterri d'Àneu. El curs promet.

Dels companys del taller com sempre, els nois som una minoria absoluta. He d'estar content. Aquesta vegada som tres. La resta dels assistents al curs, dones de totes les edats. El ventall va de trenta-vuit a setanta-anys. N'hi ha alguna de molt xerraire que sordeja constantment, irremeiablement. Una teoria mai contrastada, diu que quan més edat té el gènere humà, més xerraires ens tornem, amb una argumentació més difosa gairebé abstracte, d'una vaguetat mental que frega l'auto-complaença, lenta, pausada, de qui paradoxalment disposa de tot el temps del món.

En quant a les expectatives... el curs pinta bé. Crec que en sortiré reforçat i, havent conegut una gran amalgama d'estils diferents d'escriure d'altres escriptors, que anteriorment, han fet un projecte semblant al que porto entre mans. Per asepticisme literari, hauré de canviar noms i localitats per pròpia seguretat argumental. D'aquesta manera, em vacunaré contra possibles mals entesos i susceptibilitats de coneguts o similars en la vida present o pretèrita.

Una altra cosa serà si aconsegueixo fer alta literatura com feia en Pla, i si el que pugui arribar a escriure té la suficient atracció per motivar als lectors a llegir un futur llançament hipotètic del llibre d'auto-ficció d'una família originària de l'antiga Grècia.

Fins aviat, 

Jordi