Dan Brown - El Símbol perdut.

Hola internautes, ja torno a ser aquí!

Després de 26 dies de lectura tranquil·la i no continuada he acabat el llibre del Símbol Perdut de Dan Brown.

Aquest és un d'aquells llibres que mentre l'estàs llegint, t'agafen ganes d'aprofundir en les temàtiques que vas descobrint i de buscar aquells indrets i monuments que se't van revelant, a mesura, que vas avançant en les seves pàgines.

Com sempre, Dan Brown manté la intriga en tot el llibre i no és fins a l'última pàgina, que es tanquen tots "els cercles" que han estat oberts, aconseguint en aquesta ocasió, un final tan sorprenent com romàntic.

En resum: el llibre esdevé indispensable per tots aquells que vulgueu fer un pas més entre el coneixement dels antics misteris i "un poder" que es torna, tan tangible com real, i que tenim al nostre abast. Pel que fa a mi, aquest llibre s'ha tornat ja, en una peça de culte i en una "clau" que m'ha obert portes, desvelant-me allò que ja intuïa però que, d'alguna manera, tenia ocult sense adonar-me'n.

Fins aviat.

Seguir lleguint

Estic llegint - El símbol perdut - Dan Brown

Aquesta vegada per deferència de la meva llibreria de referència, he pogut donar una ullada a les primeres pàgines del llibre (en català) més esperat de Dan Brown, EL SÍMBOL PERDUT.

Diuen que "El secret és com morir" o si més no, sembla una teoria interessant (hehehe). De qualsevol manera, les primeres impressions que m'ha transmès el llibre han estat del tot captivadores. Com si es tractés d'un imant que t'arrosega cap a dins de les seves pàgines i no et vol deixar fugir ni per un instant temeròs, que et puguis distreure amb qualsevol altre cosa que no sigui la seva lectura.

En fi!. De moment no us puc avançar res més, però estic segur que més d'un de vosaltres, ja deu està esperant en "candeletes" que s'obrin les llibreries, demà al matí, per fer-se amb aquesta novel·la tan bon punt aixequin persianes i es doni llum verda a la seva venta.

Salut, i misteris a dojo.

Jordi.

Seguir lleguint

Més avançaments o un cafè guanyat.

Aquells que vareu acceptar jugar-vos un cafè amb mi en l'anterior escrit d'aquest blog, sapigueu que l'heu perdut (jejeje).

És que es veia a venir...
Un cop s'avancen algunes editorials (per motius que no hi vull entrar) a treure els llibres al carrer, previstos pels propers mesos, s'avancen totes.

Així tenim la novel·la "Plagis" d'Urbà Lozano, un llibre que francament promet ser entretingut. El llibre "La història que m'escriu" d'en Fernando Trías de Bes, que tal i com diu la crítica, ens pot semblar un llibre amb un esplèndid engranatge narratiu que juga constantment amb el lector. Interessant no?

Finalment en Xulio Ricardo Trigo també ha tret abans d'hora la seva novel·la "El secret de la reina" ambientada al bell mig d'una Catalunya assolada per l'epidèmia de pesta negra més devastadora de la història, la Reina Elionor de Portugal i el monestir de Poblet. Molt recomanable per aquells a qui ens agraden les novel·les històriques a l'estil d' "El monestir de les ombres", "El monestir de l'amor secret" o fins i tot "L'Esglèsia del mar".

Fins aviat,
JORDI

Seguir lleguint

El quart reich de Francesc Miralles

Posats a llegir històries monacals de ficció - història amb un rerefons de fets reals, no podia passar per alt aquesta novel·la que l’any 2007 va figurar dins del rànquing de les més venudes durant més d’un trimestre.

Aquesta és la segona novel·la que llegiré d’en Francesc Miralles després de “La profecia 2013” i també, la primera novel·la que agafo amb una trama que apareix la SS i el seu cabdill, el nom del qual, hauria d’estar vetat ja d'entrada, el sol fet de pronunciar-lo en públic i ser reconegut amb el sobrenom de “l’innominable” per tota la humanitat del món mundial.

De totes maneres les atrocitats que va fer “l’innominable” amb el seu imperi no són la trama central d’aquesta novel·la sinó, el secret que podien estar ocultant els de la SS entre els dominis del Santuari de Montserrat.

Crec que m’enganxarà de seguida i espero que em deixi com a mínim una certa simpatia o un bon regust, tal i com ho va fer l’anterior novel·la de Francesc Miralles.

08 de setembre del 2008

Addictiu seria una bona paraula per resumir-lo.

Francesc Miralles esgrimeix un estil fresc, des acomplexat en aquesta obra literària. Fa que ens entrin ganes de conèixer els escenaris que trepitgen els protagonistes, que per altra banda són tan reals i verídics com la vida mateixa, malgrat tractar-se d'una novel·la d'història - ficció. Per això podeu veure en el lateral del bloc unes quantes imatges, indrets i situacions que s'esmenten en aquest llibre.

En resum, si jo fos un lector novell que volgués iniciar-me en algun llibre d'en Francesc Miralles, valdria la pena començar per aquest perquè cobreix les expectatives i et deixa un simpàtic i agradable record. Fent un símil en el món de l'etnologia hom podria dir que es tracta d'un vi madurat, agradable al paladar, de bona entrada que et deixa un bon regust final de boca.

Seguir lleguint