VINC D'UNA GENERACIÓ.

Benvolguts, Benvolgudes.

L'altre dia en el dinar de jubilació que els amics de la feina em vam fer per sorpresa, em vam demanar que els dediqués unes paraules. Casualment portava a sobra la meva llibreta de notes que m'acompanya a tot arreu per si les muses de la inspiració surten a fer un vol i, fugisseres com son, se'n tornen precipitadament al seu cau.

    El moment idoni, com acostuma a passar,  arriba quan algú fa sonar una copa de vidre amb una cullereta donant cinc o sis copets per cridar l'atenció. Llavors arriben els reconeixements i els agraïments i el públic assistent et demana que facis, si pot ser breu millor, una mena de valoració de la vida que deixes enrere. I jo, com aquell que no s'ho espera, vaig i dic:

    "Mireu, vinc d'una generació on a la feina tot era nou. On pràcticament no hi havia res fet i els models que coneixíem d'altres empreses no ens a servien per a res. El plantejament de la competència, la seva ideologia i la seva manera de fer tenien masses tics d'èpoques pretèrites o dictatorials. 

    Nosaltres havien de créixer, fer-nos presents, sentir-nos realitzats i madurar com a cos institucional amb totes les nostres errades i els nostres encerts.

    Vinc d'una manera de ser que no s'assembla a la que els nostres joves practiquen avui en dia, quan assoleixen una plaça laboral. La cultura de l'esforç, de les ganes de treballar, de deixar-se la pell i de fer-ho bé, passava per davant de les comoditats i dels diners.

    Havíem desenvolupat la idea que només ens teníem a nosaltres sols com a cos corporatiu i que per tant defugíem de tot allò que ens pogués deixar en ridícul  o de ser etiquetats com inexperts o passerells. 

    He viscut i he passat per les etapes de: triatges exhaustius en processos d'oposició, de la màquina d'escriure manual Lettera 32 amb paper carbó, del Tipex de tires rectangulars per corregir les imperfeccions i dels programes informàtics "Approach" i "Amipro" que funcionaven a empentes i rodolons, com a base de dades rudimentària i editor de text, respectivament.

    Temps era temps que en el nostre logotip i credencials figurava que pertanyien a la Direcció General de Seguretat Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Per ser la forma políticament correcta que calia en la dècada dels anys vuitanta.

    En tots aquests trenta-cinc anys de servei a la casa, hem anat de poc a molt. De gairebé tres-cents que érem l'any 1989 als vint mil efectius i escaig de finals del 2025. Estem presents i arrelats a totes les comarques de Catalunya i hem consolidat més de cent seus oficials. Avui ningú ens discuteix la nostra competència operativa, som un model d'èxit que molts voldrien imitar i se'ns reconeix amb la més alta valoració i professionalitat a nivell europeu. 

    No me'n penedeixo de res. I ser que durant la meva llarga trajectòria laboral he vist i n'he fet de tots colors, tot i que espero que el balanç de coses bones vers les no tan bones sigui clarament superior.

    Arribats en aquest punt tinc un missatge pòstum i una cita literària per vosaltres. No sigueu conformistes. Si arriba el moment que noteu que viviu acomodats, que la feina no us omple, que us heu convertit en funcionaris i que el vostre principal objectiu quan esteu a la feina, és mirar com ho puc fer per agafar més dies de festa... és una senyal que heu perdut la vibració, la sensació de crear, innovar, millorar i avançar. No hi ha feines petites o poc importants. Sou vosaltres i estar a les vostres mans de fer-les créixer, polir-les i convertir-les en alguna cosa gran. Capfiqueu-vos-hi i l'aneguet lleig, es convertirà en el signe esvelt i majestuós que molts voldran tenir.

    Com va dir un famós escriptor: " Allunyat d'aquelles persones que intenten menysprear les teves ambicions. Les ments petites sempre ho faran, però les grans et faran sentir que tu també pots arribar a ser gran" (Mark Twain)

Moltes gràcies.