Qualsevol mida és bona

 

Benvolguts, benvolgudes,

No hi ha llibres, petits, quan la història és descomunal. No hi ha llibres, pesats, quan la trama és lleugera, enriquidora, absorbent o encisadora. 

Dues veritats que són regles universals. La qüestió és saber-ne triar quin ens convé. Saber escollir un llibre i deixar-nos enamorar per un autor, una sinopsi, un començament de llibre, un petit fragment o fins i tot una portada. La felicitat, com a lectors, ens pot arribar per qualsevol d'aquestes vel·leïtats però per això, cal que estiguem atents. No descartar res de bones a primeres i no caure en cants de sirenes que busquen, tan sols, l'oportunitat del moment. Triem el llibre que ens enamori o millor dit, deixem que sigui el llibre, que ens trobi a nosaltres i segur que l'encertarem. A la parada de llibres o a les llibreries... mireu, remeneu, fullegeu i pregunteu tot allò que vulgueu saber. Si ho feu així, l'èxit està pronosticat.

Fins aviat, 

Jordi

Seguir lleguint

Renyeu-me, renyeu-me. :-)

Benvolguts i benvolgudes,

Endavant renyeu-me. Teniu tota la raó. Fa massa temps que no penjo res al blog. Però mai la inactivitat vol dir -en el meu cas- estar parat. Com podeu veure el vídeo (si funciona), a la buguenvíl·lea de casa en ple hivern, li ha donat per transformar les fulles verdes i bràctees de color porpra amb la menuda flor blanca al bell mig, en un altre tipus de fulles blanques, amb petites lletres d'un color negre viu que ens parla sense so.

Aviat començaré la precampanya del llançament del meu primer llibre.

De moment, però, i sense el permís de la meva editorial, m'abstindré a donar cap mena de pistes sobre la novel·la. Només us puc dir que serà la re pera.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

Exercicis d'estil - Raymond Queneau

Benvolguts i benvolgudes,

Noranta-nou vegades en Raymond Queneau aconsegeuix sorprendre'ns.

Noranta-nou estils diferents de veure i d'interpretar un petit argument senzill que ens situa a París, en un autobús de la línia S, a una hora punta. I on dues hores més tard el mateix individu que protagonitza el petit relat, parla amb un home que li aconsella d'apujar-se el botó superior de l'abric per tancar-ne l'escot.

Una mateixa història curta, serveix com a base per desplegar tots un seguit de recursos estilístics plens d'inteligència, sarcasme i humor. 

La creativitat frenètica, desbordant, de Quenau us portarà a descobrir com un mateix argument es pot desatomizar i torna a ser reconstruït conservant la seva essència en forma de contes: poètics, geogràfics, matemàtics, macarrònics, homofònics, mèdics, botànics, filosòfics o de pagès entre molts altres.

"Exercicis d'estil" ens ensenya com el llenguatge literari es pot estirar, flexionar, doblegar i fins i tot rebregar a gust de les pretensions de l'escriptor però sempre ha de conservar (perquè un relat mantingui el significat lingüístic  i transmeti emocions) una estructura concordant entre la veu, el to i el ritme escollit pel seu autor. 

Paraules com: Políptotes, Parequesis, Sínquisis, Apòstrofe, Lipograma, Homeotelèutons, Afèresis, Pròstesis i Epèntesis; deixaran de ser estranyes i us mostraran nous móns narratius fins ara inesperats o poc intuïts per vosaltres. 

Per tot això aquest llibre, hauria de figurar entre els nostres llibres de referència com si d'un "vademècum" es tractés però adreçat a tots als que ens agrada tafanejar i jugar amb les paraules.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint

El canelobre enterrat - Stefan Zweig

Salut internautes,

Una de les característiques dels grans escriptors, que han assolit la categoria de genis literaris, és el do de saber imposar-se als moviments transcendentals de la seva època, i contra tot pronòstic, fer arribar la seva nítida veu per sobre de les injustícies dictatorials, absolutistes, retrògrades que involucionen a la humanitat.

Stefan Zweig va escriure El canelobre enterrat en plena consolidació del nazisme antisemita l’any 1937. Sense esmentar el nazisme de forma directa, ens parla del patiment del poble  jueu al llarg de la història desviant l’atenció cap a uns altres emperadors. En aquest cas els romans. Però, l’extrapolació a diferents èpoques és inevitable i els comportaments dominants de governants, amb excessives ànsies de poder es repeteixen una vegada i un altre al llarg dels segles.

Ho hem dit en altres ocasions, l’egolatria inhumana i miserable cap el nostres iguals, només es pot curar amb grans dosis de cultura. Llegir Stefan Zweig, Josep Pla, Jaume Cabré, Mercè Rodoreda, Gaziel, Joan Sales, Jordi Coca, Joan Perucho, Pere Calders per citar-ne uns quants que ara en venen a la memòria, és la millor garantia d’abandonar el regne animal irracional. Així doncs, us animo a regalar alguna de les millors obres de la literatura catalana que podeu visualitzar clicant AQUÍ.  :-)

Bones Festes !!!

Fins aviat, 

Jordi

Seguir lleguint

Proses reposades de Miquel Martín

Salut internautes,

Proses reposades és el llibre que tots voldríem tenir a la nostra biblioteca. És el llibre que ens ve molt de gust quan arribem a casa després d'una dia complicat i tenim una estona per estar tranquils en la nostra intimitat. És el llibre perfecte per llegir quan anem en tren, en  metro o ens escapem de la feina a mig matí per fer un petit esmorzar i necessitem carregar piles abans de continuar amb empenta la tasca que ens espera.

Llegir Miquel Martín, en una tarda de diumenge acompanyats d'un gran vi, no és que sigui un plaer, és arribar a tocar el cel a cavall de la seva prosa depurada. Envoltats de paraules que espurnegen per elles mateixes, però encalçades magistralment, fluidament en els diferents relats de l'autor que configuren aquest llibre, mostren en el seu conjunt un univers que sabem que hi és, que el tenim a tocar, però que malgrat la seva majestuositat, sovint, el deixem de banda i ens oblidem d'ell.

Diu l'autor en un dels seus escrits:

"Puc estar-me de moltes coses, coses que per part dels altres semblen imprescindibles. De fet, en prescindeixo sense cap esforç, a canvi de llegir llibres i tastar vins. Les dues activitats, a més a més, es combinen de meravella, es realcen l'una a l'altra. Ambdues demanen temps, paciència, sensibilitat"

L'entenc perfectament. Aquest cerimonial, forma part d'un dels plaers més grans que un amant de les dues disciplines pot experimentar.

Llegir proses reposades, és encetar un llarg recorregut de plaer que el podríem fer a bord de l'Exprés d'Orient, no tan pels seus misteris sinó per la comoditat, luxe i plaer que ens acompanya la literatura en majúscules que esgrimeix en Miquel Martín, sense ostentacions, de forma planera i entranyable que no voldries que s'acabés mai.

Fins aviat,

Jordi.

Seguir lleguint

Què em passa amb "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi?

Salut Internautes,

Alguna cosa ha passat.

A principis de juliol, vaig decidir dedicar el període de vacances a la lectura d'una de les grans obres de la literatura russa i probablement més importants a nivell universal, "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi. Però... no hem connectat. I em pregunto el perquè.

Serà per la seva literatura, detallista, entretinguda, pacient, recreativa en que descriu cada un dels personatges i de les situacions? Serà per la seva lletra petita que provoca un esforç d'atenció i una lectura molt concentrada per no perdre el fil del llibre? Serà per què els seus personatges, malgrat viure batalles napoleòniques no han aconseguit despertar-me cap entusiasme? O potser és per què l'argument novel·lístic l'he trobat poc original després de llegir les dos primeres parts de la Trilogia Century de Ken Follett que, malgrat narrar èpoques posteriors, si que em va agradar i molt?

Sigui pel que sigui, el fet és que (m'atreviria a dir)  ningú és el mateix després de llegir Lev Tolstoi. 

Ja sigui perquè quedes transformat en positiu per la seva prosa excel·lent si t'ha agradat, o perquè... quedes transformat en positiu també, al descobrir un estil de narració que malgrat està universalment valorat, pot ser molt adient en altres èpoques però no en la que viu actualment el lector.

No obstant, recomano  com a mínim fer un l'esforç de llençar-vos a la piscina i capbussar-vos entre les seves pàgines. Qui sap. Potser sereu dels que quedareu enamorats de la seva literatura i arribareu triomfants fins al final, o potser sou dels que penseu que quant un llibre (sigui de qui sigui) costa tant de pair, no val la pena continuar amb el sofriment, sobretot, quan hi ha tants llibres que esperen a ser llegits o a intentar ser llegits. Jo no he passat de la pàgina 256.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint