Strappo d'en Martí Gironell.

Salut internautes,

Strappo: terme lingüístic d'origen italià que dóna nom a la tècnica d'arrencament de la superfície cromàtica d'una pintura mural, amb la qual, s'aconsegueix separar la pintura de l'arrebossat del mur on es troba i trasplantar-la a un altre suport o indret diferent.

Som-hi!:

Martí Gironell, ens proposa el seu darrer llibre, una novel·la històrica sobre un dels episodis més cruents que ha patit l'art romànic català a la seva història.

A principis del segle XX les pintures romàniques de la Vall del Pirineu de Lleida eren arrencades sistemàticament per ser venudes a museus d'art nord-americans sota la connivència de moltes persones de Catalunya que ho sabien. Un espoli amb tota regla (legal però alhora immoral) que s'aprofitava de la ignorància de la gent del territori, de les necessitats econòmiques de certes parròquies i del buit legal del segle passat.

Però "strappo", com a tècnica, no només pot tenir aquesta connotació de crim cultural de l'art romànic del segle XII, també té la seva vessant positiva.Va ser la millor opció que es va trobar per salvaguardar i protegir aquest important llegat. Amb la mateixa tècnica d'arrencament, es va poder centralitzar en un únic museu català totes aquelles pintures que estaven permanentment exposades als robatoris, als actes de vandalisme i a unes condicions de conservació molt precàries.

Recentralitzant d'aquesta manera, aquests murals d'incalculable valor, es va reduir molt el comerç especulatiu i la cobdícia de personatges adinerats sense escrúpols de l'època. Tot i així, si viatgeu als Estats Units, a Massachusetts, encara podreu veure exhibides les pintures romàniques de Santa Maria de Mur a la coneguda Catalan Chapel del Museu de Belles arts de Boston. I... si no voleu fer tantes hores de viatge, també us podeu arribar fins al MNAC a Barcelona a on hi trobareu la millor i més important col·lecció del món de pintura romànica medieval.  

Naturalment, sempre us quedarà la bella opció de llegir "Strappo" d'en Martí Gironell; una novel·la fàcil de llegir, sense estilismes complicats, on hi trobareu personatges tan reals com el comerciant d'obres d'art Lluís Plandiura o Joaquim Folch i Torres, el salvador de bona part del patrimoni artístic català.

Tinc molt clar que en Martí Gironell, té un estil molt peculiar d'escriure, directe, incisiu, ràpid, de bon comunicador, com ho és ell, i que treballa amb arguments històrics ben documentats però sense la transcendència novel·lística que podem trobar en altres escriptors reconsagrats com per exemple Joan Sales, Marcel Proust, Philippe Claudel o Jaume Cabré. Sens dubte dins del panorama literari català, té el seu propi espai i un públic fidel que li resta expectant a cada sortida de les seves noves novel·les. Així doncs, Martí, si vols depurar encara més el teu estil fes-ho però sigues sempre tu.

Per cert, vull agrair la magnifica edició literària que ha fet "Edicions B" d'aquesta novel·la. Edicions tan ben acabades, serigrafiades a tot color per dins i per fora del llibre, amb una sobrecoberta amb elements en relleu que desperten sensacions, se'n veuen molt poques o gairebé mai. Els col·leccionistes de llibres i de les bones novel·les ja tenim un altre motiu per no deixar de comprar "Strappo" d'en Martí Gironell.

Fins aviat,

Jordi (posseïdor del primer llibre signat pel mateix autor, de la primera edició: abril 2015 de Strappo)