Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11 de setembre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11 de setembre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 d’agost del 2015

Els meus anhels - Jordi Policarp

 

Voldria convèncer,
cridar als quatre vents.

Voldria fer despertar als que encara dormen,
esperonar, motivar, engrescar als que encara dubten.
Desterrar les pors heretades del passat i omplir d'entusiasme i il·lusió tots els cors.
Fer que els anys de foscor, penúries i misèries d'altres temps es transformin d'una vegada per totes 
en anys de claror, riquesa i felicitat.

Voldria que tothom s'adonés de la importància del moment.
Fer veure als que encara tenen els ulls entelats, 
que només tindrem una oportunitat.

Voldria que tothom entengués que la història la podem reescriure en positiu d'una manera triomfant 
o que serem anorreats com a poble, sense pietat i per sempre més.

Voldria honorar als nostres avantpassats, a tots aquells que van patir per nosaltres,
que van estimar aquest país i que van morir amb l'esperança que un dia 
Catalunya aconseguiria la seva llibertat.

Voldria donar la meva sang, la meva vida, si d'aquesta manera els meus fills, els seus nets i les futures generacions rebessin el llegat d'una Catalunya millor, d'una Catalunya independent
 i que arribessin a estimar-la tal i com l'estimo jo.

Voldria fer tot això i molt més i sé que se'ns acaba el temps.

Sé que encara hi ha gent que viu despreocupada, feliç, distreta 
i que podrien fer molt més del que fan per aconseguir aquest somni tan important.

Sé que si no ho aconseguim serà només per culpa nostra
i que després vindran les desesperacions, frustracions i les autocomplaences.

Sé que aleshores serà tard, molt tard i que no hi haurà volta enrrere.

Per això demano 
a tots els que m'enteneu, a tots els que m'escolteu, a tots els que lluiteu per aquests ideals, 
que fem el darrer esforç, ens conjurem, col·laborem i ens organitzem 
per arribar allà on encara no hem arribat, 
sabent que el nostre premi 
ha de ser la llibertat.

(signat:Jordi Policarp)

divendres, 1 de maig del 2015

La Merla Blava de Maria Carme Roca

Salut internautes,

"La Merla blava" suposa una finestra oberta a la Barcelona de 1715 en un moment en que la ciutat de Barcelona encara es dolia per les ferides de la guerra i del setge que va culminar, com tots sabem, l'onze de setembre de 1714. En aquells temps, Catalunya va ser humiliada i sotmesa a les atrocitats borbòniques, a les crueltats i els assassinats en nom dels drets de conquesta però, de fet, mai va ser totalment vençuda. En el fons de l'ànima i el cor de tots els catalans, va renéixer des de l'endemà mateix de l'onze de setembre, la voluntat de recuperar els drets, les institucions, la llengua i la llibertat dels catalans tan aviat com fos possible. Una voluntat que s'ha mantingut persistent, pacient i inalterable al llarg dels més de 300 anys que ens separen de les heroïcitats viscudes dels nostres avantpassats. 

En un moment del llibre, els personatges es confabulen malgrat el cansament feixuc que els envaeix, per continuar endavant. Per lluitar des de la clandestinitat contra els enemics borbònics opressors amb la clara determinació de viure lliures o morir. Ho feien per ells, per les persones que van caure en la defensa de la ciutat, per les persones que varen lluitar en tots els fronts d'aquella societat, cadascú d'acord amb les seves possibilitats, i pels seus fills, els néts i les futures generacions d'un futur llunyà.
Us sona a alguna cosa semblant d'avui dia?  Jo hi veig molts paral·lelismes però amb un "petit" matís: que el "Viurem lliures o morirem" que es va popularitzar aleshores, el podríem traduir pel "viurem en llibertat (com un país normal) o morirem (social i culturalment) com a nació".

Però a la "Merla blava", a part d'una història èpica carregada de simbolisme adreçada a un públic juvenil, hi podreu trobar petites històries d'espies, d'amors i de desenganys, de gelosies, de mentides i de confabulacions. Personatges amb aparença ingènua, innocent que esdevenen personatges atrevits, i valents. També hi trobareu personatges odiats i botiflers com alguns que coneixem actualment.

Diuen que les pedres respiren i ens parlen perquè han estat testimonis de les gestes i els horrors que han viscut en temps passats. Així doncs, quan aneu pels carrers del barri de la Ribera de Barcelona com el carrer Montcada, el carrer Sant Domènec del call o els carrers històrics de la Barcelona del segle XVIII o, fins i tot visiteu l'església del Mar, toqueu les parets, escolteu les antigues muralles, sentiu-les, deixeu-vos impregnar d'històries, de savieses i transmeteu tots aquests sentiments i coneixements a aquelles persones que més us estimeu. Catalunya persistirà, no morirà mai, per molts segles que passin, si els que hi som, som capaços d'estimar-la; de fer, que els que tenim ben a prop nostre, s'enamorin follament d'ella i la defensin allà on vagin, contra tots aquells que la volen ridiculitzada i sotmesa.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 21 de desembre del 2014

Tricentenari. Triomfar. Trilogia.

Salut internautes,

Aquest any 2014 (com ja sabeu) commemorem els tres-cents anys de la derrota del 1714. Barcelona contra tot pronòstic, va resistir quinze mesos durant els quals, va ser assetjada i bombardejada per les nombroses tropes borbòniques. La capitulació de la ciutat, va significar la pèrdua de les llibertats de les nostres lleis i dels nostres drets com a nació sobirana, però no va aconseguir doblegar el caràcter de superació i els anhels de llibertat dels catalans d'aquella època. Dos qualitats que s'han mantingut intactes fins els nostres dies. Per això i abans que s'acabi l'any, he volgut fer un darrer homenatge literari amb aquesta petita juguesca d'encadenar tres paraules: tricentenari, trilogia i triomfar.

Aviam si me'n surto.
Si la commemoració del tricentenari ens ha servit per renovar el sentiment de lluita per la llibertat que va arrelar en els catalans de fa més de tres-cents anys i que encara és ben viva dins nostre.., si l'optimisme i la persistència per des-lliurar-nos de "les cadenes" que ens oprimeixen com a nació ens portaran (segur) a ser més sobirans, més triomfants.., si el sentiment de llibertat, el nostres desitjos, i els nostres anhels agafen especial transcendència quan projectem en el nostre subconscient les històries que llegim en les grans obres literàries, i si finalment... aquestes grans obres sovint es desenvolupen al llarg de tres volums com si fossin tres joies, tres bocinets de cel, per esdevenir un conjunt narratiu compacte que dóna lloc a les anomenades trilogies... per què no (aquest any) fer una mica de memòria d'aquelles obres mestres que potser hem llegit; que ens han aportat grans dosis de felicitat personal i que d'alguna manera, ens han fet millors, més triomfants com a persones, sobretot, després de tancar la darrera pàgina del llibre?

Per tot això i per moltes altres coses que ara callo, em poso ara mateix a fer memòria sobre algunes trilogies, demanant disculpes per endavant si és que me'n deixo alguna d'important:

Vet aquí les trilogies que he recordat:
01.- La Trilogia de 1714 de l'Alfred Bosch
02.- 1Q84 d'Haruki Murakami
03.- Millennium d'Stieg Larrson
04.- La saga Divergent de Veronica Roth
05.- The Century (el segle) de Ken Follet
06.- Els jocs de la fam de Suzanne Collins


07.- La trilogia de Sara Lark
08.- 50 ombres d'en Grey
09.- La trilogia de la boira de Carlos Ruiz Zafón
10.- La trilogia eròtica de Sylvia Day
11.- La trilogia d'"El senyor dels anells"
12.- El llibre de Feixes d'en Jaume Cabré
13.- Trilogia de Nova York de Paul Auster



14.- Trilogia de Baztan de Dolores Redondo
15.- La trilogia del Món de tinta de la Cornelia Funke
16.- Trilogia de Rob J Cole de Noah Gordon
17.- La crònica de l'Assassí de Reis de Patrick Rothfuss
18.- La trilogia de la biblioteca dels morts de Glenn Cooper
19.- La trilogia més animal de la Katherine Pancol



Fins aviat,
Jordi

dissabte, 15 de setembre del 2012

Per mantenir la flama i el caliu.

Salut internautes,

Estem fent història. Res ja no serà igual. El camí ha estat definit i entre tots l'hem traçat. 
Navegant per internet he trobat aquest flasmob que em va agradar fa temps i que ara torno a fer-ne incís. Es diu molt en pocs minuts i amb poques paraules. Crec, que pot ser una bona manera per mantenir la flama i el caliu d'un sentiment que es va posar sòlidament de manifest el darrer 11 de setembre a Barcelona. Un caliu que molts de nosaltres volem mantenir fins aconseguir el nostre objectiu, les nostres aspiracions i la nostra llibertat.

Fins aviat,
Jordi

divendres, 7 de setembre del 2012

Poema: Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor - Frederic Soler.

Salut internautes,

Navegant per la xarxa he retrobat aquell bell poema al youtube de Frederic Soler (conegut també amb el pseudònim de Serafí Pitarra) que relata de forma romàntica la caiguda de Barcelona en mans de Felip V, el 1714.
Actualment, el Fossar de les Moreres és un lloc on cada 11 de setembre es commemora la Diada Nacional de Catalunya i es ret homenatge als defensors de la ciutat morts i enterrats en aquest lloc. 
M'ha semblat interessant recordar (a través dels links de la pàgina) qui era en Frederic Soler i la història del Fossar que tantes vegades hem sentit anomenat per aquestes dates.
Fins aviat,
Jordi