Si heu llegit el post immediatament anterior al que ara esteu llegint, veureu que "G" era un dels vuit llibres candidats que tenia en el punt de mira per ésser llegits. De fet, tenia clar que el llibre per excel·lència que cauria a les meves mans sí o si, havia de ser VAE VICTUS de l'Albert Sánchez Piñol, però hi havia un petit problema: que aleshores encara no es podia trobar a les llibreries.
Per tant, els que m'heu anat seguit durant tots aquests anys pel bloc ho teníeu bastant fàcil per endevinar quin seria el primer llibre que triaria d'entre els vuit. Només havíeu de tenir present l'entusiasme que em desperta l'obra d'en Gaudí i la fascinació que em provoca tot el seu llegat.
Però parlem del llibre,
En Daniel Sánchez Pardos ens dibuixa un Gaudí jove, educat, de casa bona, amb una ment intuïtiva, de mirada privilegiada abocada a l'observació dels detalls, de gustos refinats, interessat per les disciplines esotèriques i poc ortodoxes de la seva època i amb uns coneixements sobre arquitectura que sobrepassaven de molt les docències que impartien a la universitat on cursava els seus estudis.
Un Gaudí, que molts de nosaltres haguéssim volgut imaginar d'aquesta manera durant la seva joventut, però que de fet, avui per avui, hi ha molt poca informació de com era Gaudí, realment, a la seva època d'estudiant.
L'escriptor té l'habilitat de jugar amb nosaltres. Ens presenta en Gaudí com un personatge secundari quan en realitat és sobre ell, que pivotarà tota la trama. Tampoc és gens casual que, ja en el primer capítol, en Gaudí salvi al protagonista principal, en Gabriel Camarasa, de ser atropellat per un tramvia. El mateix tipus de tramvia que a la vida real, va provocar la mort per accident de Gaudí.
"G" en definitiva, és un llibre ben escrit, amb detalls de pictografia molt interessants, que agradarà i molt als seguidors d'en Sherlock Holmes, als entusiastes de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX i els amants de l'obra gaudidiana.
En fi, lletra ferits, us deixo el primer capítol en aquest l'enllaç per si en voleu fer... un tast. ;-)
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada