Pedra de tartera - Maria Barbal

Benvolguts i benvolgudes,

Algunes veus importants de la literatura catalana van dir que Pedra de tartera és una petita obra mestra. Una novel·la on no sobra ni falta res. La mateixa Pilar Rahola a la contraportada del llibre editat l'any 1993 va afegir: "Un dels pocs llibres catalans, des de fa molt, que ens ha recordat què és escriure, quin exercici intel·ligent, reflexiu i bell, pot arribar a ser això d'escriure." I no li faltava raó.

El llibre de la Maria Barbal, amb un vocabulari autèntic, ric en matisos, com el que es parla als dos Pallars, ens descriu la fortalesa d'una nena, que es fa noia, que es torna dona i després àvia que viurà: la preguerra, la Guerra Civil, la postguerra, la repressió i l'èxode rural per anar a viure, en una porteria d'un bloc de pisos de la burgesia a catalana a l'eixample de Barcelona.

Molts del nostres majors es veuran reflectits però d'una forma dolça, amable, senzilla.

Pedra de tartera, és també un llibre, menut, magre, estret però al mateix temps, vital, grandiós, insigne que ha sabut resistir trenta-cinc anys des de que va ser publicat per primera vega per l'editorial Laia l'any 1985.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

Cremeu Barcelona! d'en Guillem Martí

Salut internautes,

Ho he tornat a sentir.

Em refereixo a aquella sensació de plenitud, d'emoció controlada, d'il·lusió sobtada, que en un moment inesperat, sense guardar relació amb res del que fem en aquell moment, ens envaeix de forma silenciosa al mig de les nostres activitats més quotidianes.

Aquella sensació en la que, de cop i volta, recordem el llibre que estem llegint. El mateix llibre que ens està esperant delerós perquè el tornem a agafar, el tornem a obrir acariciant les seves pàgines, a poc a poc, d'una en una, mansament i el devorem amb la nostra mirada atenta, absorta a qualsevol realitat que ens envolta.

Això és el que m'ha fet sentir "Cremeu Barcelona!" d'en Guillem Martí.

Una història heroica, desconeguda fins el moment on l'any 1939 el Conseller de proveïments de la Generalitat, Miquel Serra Pàmies, va haver de lluitar contra les ordres que li venien dictades per la Kominter (III Internacional Comunista), Va fer servir la incompetència, la ineptitud, la confusió i els mals entesos premeditats com a armes per salvar la vida a centenars de milers d'innocents barcelonins evitant així, que Barcelona s'incendiés pels quatres costats i que literalment saltés pels aires.

Miquel Serra i Pàmies va arriscar la seva vida, la de la seva dona embarassada i la dels seus amics més propers essent conscient que si no ho aconseguia, el més probable, és que tots ells acabessin afusellats i que una bona part dels barcelonins d'aquella època morissin cremats sota les flames de les bombes incendiàries.

Gràcies a aquest acte d'heroïcitat, de desobediència, originat per un atac d'audàcia, avui dia reconeixem Barcelona com la ciutat que és. I malgrat la dura dictadura feixista que vam patir els catalans poc després durant molts i molts anys, podem dir que encara som aquí, tossuts, perseverants, esperançats per un futur millor.

És més que probable que el fenomen literari en què s'està convertint aquesta novel·la, contribueixi a engrandir una part de la història prou desconeguda pels catalans i al reconeixement ben merescut cap a aquest heroi. Però fins que no arribi aquest moment us deixo aquí el tràiler de la novel·la i el primer capítol per satisfer una mica la vostra curiositat.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint