Benvolguts i benvolgudes,
Algunes veus importants de la literatura catalana van dir que Pedra de tartera és una petita obra mestra. Una novel·la on no sobra ni falta res. La mateixa Pilar Rahola a la contraportada del llibre editat l'any 1993 va afegir: "Un dels pocs llibres catalans, des de fa molt, que ens ha recordat què és escriure, quin exercici intel·ligent, reflexiu i bell, pot arribar a ser això d'escriure." I no li faltava raó.
El llibre de la Maria Barbal, amb un vocabulari autèntic, ric en matisos, com el que es parla als dos Pallars, ens descriu la fortalesa d'una nena, que es fa noia, que es torna dona i després àvia que viurà: la preguerra, la Guerra Civil, la postguerra, la repressió i l'èxode rural per anar a viure, en una porteria d'un bloc de pisos de la burgesia a catalana a l'eixample de Barcelona.
Molts del nostres majors es veuran reflectits però d'una forma dolça, amable, senzilla.
Pedra de tartera, és també un llibre, menut, magre, estret però al mateix temps, vital, grandiós, insigne que ha sabut resistir trenta-cinc anys des de que va ser publicat per primera vega per l'editorial Laia l'any 1985.
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada