Carta d'agraïment al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya

Benvolguts,

Quan en van convidar a llegir l'Homenot que Josep Pla va dedicar en Pompeu Fabra, no m'ho vaig rumiar dues vegades. Sempre és agradable participar en aquestes jornades de lectura continuada que,  any rera any, organitza la Fundació Josep Pla de Palafrugell.  Però aquesta vegada, la setzena edició, esguardava -gelosa- una sorpresa.

Minuts abans d'eixir a l'escenari per llegir uns fragments sobre Pompeu Fabra, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya -molt discretament- es va seure a la primera fila disposat a escoltar els darrers minuts de lectura que restaven per concloure l'acte. Sense voler-ho, em vaig trobar a pocs metres davant de la primerissima autoritat del país. A la meva pell, gotes lluentes, microscòpiques, emergien imperceptibles al públic en general. Potser, era la calor del focus que insolent, impassible, estava a sobre meu o potser, era el magnetisme tan especial d'aquell moment. 

De totes maneres voldria afegir que... moltes gràcies President per ser com sou. Per defensar, malgrat totes les dificultats, els valors universals dels catalans. Per resistir i persistir en la ferma convicció d'aconseguir un futur millor;  un país lliure - que diguem'ho clar, ens l'hem ben guanyat- i per estimar com estimeu la literatura catalana. Per emocionar-vos com ho feu, amb tot allò que fa referència a un dels més grans escriptors de casa nostra com és en Josep Pla i, per ser un representant tan digne de tots els catalans.

Una abraçada i molts encerts.

"Donec perficiam"

Jordi Policarp i Gallart

(Autor del bloc: Els llibres del celler)

Seguir lleguint

Cremeu Barcelona! d'en Guillem Martí

Salut internautes,

Ho he tornat a sentir.

Em refereixo a aquella sensació de plenitud, d'emoció controlada, d'il·lusió sobtada, que en un moment inesperat, sense guardar relació amb res del que fem en aquell moment, ens envaeix de forma silenciosa al mig de les nostres activitats més quotidianes.

Aquella sensació en la que, de cop i volta, recordem el llibre que estem llegint. El mateix llibre que ens està esperant delerós perquè el tornem a agafar, el tornem a obrir acariciant les seves pàgines, a poc a poc, d'una en una, mansament i el devorem amb la nostra mirada atenta, absorta a qualsevol realitat que ens envolta.

Això és el que m'ha fet sentir "Cremeu Barcelona!" d'en Guillem Martí.

Una història heroica, desconeguda fins el moment on l'any 1939 el Conseller de proveïments de la Generalitat, Miquel Serra Pàmies, va haver de lluitar contra les ordres que li venien dictades per la Kominter (III Internacional Comunista), Va fer servir la incompetència, la ineptitud, la confusió i els mals entesos premeditats com a armes per salvar la vida a centenars de milers d'innocents barcelonins evitant així, que Barcelona s'incendiés pels quatres costats i que literalment saltés pels aires.

Miquel Serra i Pàmies va arriscar la seva vida, la de la seva dona embarassada i la dels seus amics més propers essent conscient que si no ho aconseguia, el més probable, és que tots ells acabessin afusellats i que una bona part dels barcelonins d'aquella època morissin cremats sota les flames de les bombes incendiàries.

Gràcies a aquest acte d'heroïcitat, de desobediència, originat per un atac d'audàcia, avui dia reconeixem Barcelona com la ciutat que és. I malgrat la dura dictadura feixista que vam patir els catalans poc després durant molts i molts anys, podem dir que encara som aquí, tossuts, perseverants, esperançats per un futur millor.

És més que probable que el fenomen literari en què s'està convertint aquesta novel·la, contribueixi a engrandir una part de la història prou desconeguda pels catalans i al reconeixement ben merescut cap a aquest heroi. Però fins que no arribi aquest moment us deixo aquí el tràiler de la novel·la i el primer capítol per satisfer una mica la vostra curiositat.

Fins aviat,
Jordi

Seguir lleguint