Voldria convèncer,
cridar als quatre vents.
Voldria fer despertar als que encara dormen,
esperonar, motivar, engrescar als que encara dubten.
Desterrar les pors heretades del passat i omplir d'entusiasme i il·lusió tots els cors.
Fer que els anys de foscor, penúries i misèries d'altres temps es transformin d'una vegada per totes
en anys de claror, riquesa i felicitat.
Voldria que tothom s'adonés de la importància del moment.
Fer veure als que encara tenen els ulls entelats,
que només tindrem una oportunitat.
Voldria que tothom entengués que la història la podem reescriure en positiu d'una manera triomfant
o que serem anorreats com a poble, sense pietat i per sempre més.
Voldria honorar als nostres avantpassats, a tots aquells que van patir per nosaltres,
que van estimar aquest país i que van morir amb l'esperança que un dia
Catalunya aconseguiria la seva llibertat.
Voldria donar la meva sang, la meva vida, si d'aquesta manera els meus fills, els seus nets i les futures generacions rebessin el llegat d'una Catalunya millor, d'una Catalunya independent
i que arribessin a estimar-la tal i com l'estimo jo.
Voldria fer tot això i molt més i sé que se'ns acaba el temps.
Sé que encara hi ha gent que viu despreocupada, feliç, distreta
i que podrien fer molt més del que fan per aconseguir aquest somni tan important.
Sé que si no ho aconseguim serà només per culpa nostra
i que després vindran les desesperacions, frustracions i les autocomplaences.
Sé que aleshores serà tard, molt tard i que no hi haurà volta enrrere.
Per això demano
a tots els que m'enteneu, a tots els que m'escolteu, a tots els que lluiteu per aquests ideals,
que fem el darrer esforç, ens conjurem, col·laborem i ens organitzem
per arribar allà on encara no hem arribat,
sabent que el nostre premi
ha de ser la llibertat.
(signat:Jordi Policarp)
