"Victus" en català èxit de vendes d'aquest any i del Sant Jordi 2013.

Salut internautes,

Quan vaig saber que el gran escriptor Albert Sánchez Piñol trauria publicat el seu últim llibre "Victus" al castellà, em va agafar com... un mal de panxa, no ho sé com... si m'hagués quedat orfe d'una peça important de la literatura catalana d'avui dia; com si... (a tots plegats) ens privessin d'una gran oportunitat per contrarestar aquest món tan saturat per l'omnipresent literatura castellana. 

Sort que en aquests sis mesos que ha trigat en sortir publicat el llibre en català, he pogut accelerar la lectura dels que tenia pendents de llegir. Així, l'espera tan anhelada per mi, s'ha m'ha fet curta i amena.

Confesso que tenia certs dubtes del perquè aquest autor s'havia decidit a escriure una gran història com la del 1714 en castellà. Dubtes que s'han dissipat després d'escoltar l'entrevista complerta de 26 minuts de l'ARATV i que (si no falla l'enllaç) podeu seguir al final d'aquesta ressenya. Una entrevista com les que a mi m'agraden, de les que es diuen moltes coses creatives, interessants i originals extretes del pensament i del caràcter del propi escriptor.

A l'entrevista hi podreu trobar unes quantes perles literàries com:

(...) he de reconèixer que una certa voluntat divulgativa existeix perquè més enllà del mite la gent no sap el què va passar (...)

(..) avui en dia estem vius gràcies al sacrifici d'aquella generació (...)

(...) una fortalesa per ben defensada que estigués, tots els tècnics, li donaven com a màxim un límit de vida de 34 dies de setge. Barcelona va aguantar un any i un mes, això ja ho diu tot  (...)

(...) qualsevol ho pot veure que en una Catalunya sobirana els drets socials avançarien, això em sembla tan elemental que no sé com es pot discutir (...)

(...) jo entenc que hi hagin crítiques, les entenc perfectament perquè... tenim unes situacions que no són normals. I per què?- Perquè el castellà sempre s'ha fet servir com una porra contra el català (...) hi ha una sensació de pèrdua quan un llibre que podria haver estat  escrit en català... no ho és (...)

(...) hi ha una constant històrica que és extraordinària i és que veus que el poble sempre està a l'alçada i a més, d'una forma admirable, vull dir... sempre té una actitud que és insuperable, no es pot fer millor (...)

(...) aquesta és la història a més a més d'una derrota i ara podem tenir la història d'una victòria (...)

(...) aquest mateix llibre estarà traduït a cinc idiomes (de moment) i serà la primera vegada que el 1714 estarà explicat a l'estranger, només per això ja valia la pena tenir un Victus. Però si no saben qui sóm no podran estar a favor nostre, això segur (...)

(...) la crisi econòmica ha fet cristal·litzar una sèrie de vectors que estaven per sota, i un d'aquests és la història (...)

(...) la base documental de "Victus" són les cròniques de Francesc de Castellví un català de Montblanc que va lluitar com a capità de La Coronel·la"(...)

(...) jo crec que una persona normal és una persona que no coneixes bé. No hi ha persones normals, vull dir les persones normals estan pel carrer però són anònimes, quan t'hi apropes ni hi ha ningú normal (...)

En fi aquí teniu una de les més bones entrevistes literàries que he tingut ocasió de veure.