Benvolguts internautes,
Com haureu sentit el catarisme era una confessió cristiana difosa des del segle X fins al segle XV. Els seguidors d'aquest corrent religiós se'ls coneixia com a càtars o com albigesos. També van ser coneguts com a bons homes o bons cristians. M'ha semblat interessant reproduir en el blog la que és l'autèntica i secreta pregària càtar coneguda com "Pater noster" que ha perdurat fins els nostres dies i que ja no és tan secreta.
PATER NOSTER
En català:
El Sant Senyor, el Just Senyor, Déu dels esperits bons.
El qui mai no s'equivoca, mai no menteix, mai no va errat i mai no dubta que no morirem al món del maligne, un déu estrany, que ni som d'aquest món, ni ells és del nostre.
Ensenyeu-nos a saber el que Vós sabeu, voler el que Vós voleu.
Els fariseus bloquen les portes del Regne, no deixen entrar els que volen entrar, ni ells mateixos ni hi entren. Però jo reso al meu Just Senyor, Déu dels esperits bons, car Ell té el poder de salvar les ànimes i transformar-les amb ajuda dels esperits bons, perquè floreixin com les flors.
A banda dels bons, Ell dóna la vida als dolents. I això serà així, mentre que les ànimes bones siguin en aquest món i fins que les últimes de les ànimes ungides abandonin la Terra.
Les seves ànimes vénen dels set Regnes Seus, sortiren del paradís instigats per Llucifer, que afirmava que Déu els mentia forçant-los a fer només el bé. La mentida infinita del diable consistia en el fet que ell prometia el bé i el mal.
L'enemic els prometia fer-los reis, comtes, emperadors, perquè fent servir una au poguessin capturar-ne una altra i amb un animal poder atrapar-ne un altre.
Els que obeïren baixaren a la terra i varen poder fer el bé i el mal al seu gust, com Déu al cel.
Amb tot això el maligne els predeia que era millor que fossin abaix, on podrien triar entre el bé i el mal, per ells mateixos, mentre que, al Cel, l'Altíssim només els deixar fer el bé, limitant la seva llibertat.
Tan sols uns quants aconseguiren pujar al Cel de cristall i després ascendien més enllà a la bombada celeste. Però d'altres queien i es perdien.
Això fou així abans que baixés del Cel Déu amb dotze apòstols i abans que nasqués la Verge Maria, per salvar les nostres ànimes bones i tornar-les a la casa del Senyor que les estima.
En Occità
Lo Sant
Senhor, lo Just Senhor, Dieu dels bons esperits. Lo que mai
s'enganèt, mai mentís pas, mai s'èra pas enganat e mai dubta que morirem pas
dins lo mond del maligne, un dieu estranh, que sèm pas d'aqueste mond, ni eles
es lo nòstre.
Nos ensenhatz
a saber çò que sabètz, volètz çò que volètz. Los fariseus
blocan las pòrtas del Reialme, daissan pas dintrar los que vòlon dintrar, ni
eles meteisses ni dintrar. Mas prega mon Just Senhor, Dieu dels bons esperits,
que ten lo poder de salvar las almas e de las transformar amb l'ajuda dels bons
esperits, per florir coma las flors.
En mai dels
bons, dona la vida als marrits. E aquò serà, alara que las bonas almas son dins
aqueste mond e fins que las darrièras de las almas ungidas abandonan la Tèrra.
Sas almas
venon dels sèt Reialmes Seus, sortiguèron del paradís instigats per Lucifer,
qu'afirmava que Dieu lor mentava los forçant a far pas que lo ben. La mentira
infinida del diable consistissiá en lo fach que prometiá lo ben e lo mal.
L'enemic lor
prometiá de los far reis, comtes, emperaires, per qu'utilizar un aucèl poguèsse
capturar un autre e amb un animal poder atrapar un autre.
Los
qu'obeiguèron descendèron a la tèrra e poguèron far lo ben e lo mal a lor gost,
coma Dieu al cèl.
Amb tot aquò
lo maligne lor predicha qu'èra melhor que sián en bas, ont poirián causir entre
lo ben e lo mal, per eles meteisses, alara que, al cèl, l'Altís lor daissa pas
que far lo ben, limitant lor libertat.
Solament
qualques unes capitèron a pujar al Cèl de cristal e puèi puèi puèi puèi a la
pompa celèsta. Mas d'autres tombèron e se perdèron.
Aquò èra lo
cas abans que daissèsse lo cèl Dieu amb dotze apòstols e abans que nasquèsse la
Verge Maria, per salvar nòstras almas bonas e las tornar a l'ostal del Senhor
que las ama.
Fins aviat,
Jordi
