Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castell. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de juliol del 2019

A la serra d'Orpinell


 XIV - VII - MMIXX


Benvolguts i benvolgudes,

De tant en tant -els que ens agrada escriure- rebem sotracs interessants que ens disparen la imaginació. D'un petit fet, d'un petit viatge, d'un petit gest, en podem treure tot un relat i unes ganes boges d'escriure-ho en paper. Això, és el que em va passar fa pocs dies, un cap de setmana que vaig visitar el Castell d'Orpí situat a uns 480 metres al bell mig de la Serra d'Orpinell a la comarca de l'Anoia.

Un vol en picat d'un falciot en el moment d'obrir la finestra de la meva cambra del castell, em va disparar tot de paraules i adjectius que els he afegit a la secció "Collita pròpia 4.0" d'aquest bloc. Hi podeu accedir clicant en aquest enllaç.

La meva intenció és fer un petit regal als amics i actuals castlans d'aquell castell que espero que els hi agradi. Us mostro una petita part del que els hi tinc preparat.


Fins aviat,
Jordi

dilluns, 31 de desembre del 2018

Recuperem la pregària secreta del Càtars


Benvolguts internautes,

Com haureu sentit el catarisme era una confessió cristiana difosa des del segle X fins al segle XV. Els seguidors d'aquest corrent religiós se'ls coneixia com a càtars o com albigesos. També van ser coneguts com a bons homes o bons cristians. M'ha semblat interessant reproduir en el blog la que és l'autèntica i secreta pregària càtar coneguda com "Pater noster" que ha perdurat fins els nostres dies i que ja no és tan secreta.

PATER NOSTER
En català:
El Sant Senyor, el Just Senyor, Déu dels esperits bons.
El qui mai no s'equivoca, mai no menteix, mai no va errat i mai no dubta que no morirem al món del maligne, un déu estrany, que ni som d'aquest món, ni ells és del nostre.
Ensenyeu-nos a saber el que Vós sabeu, voler el que Vós voleu.
Els fariseus bloquen les portes del Regne, no deixen entrar els que volen entrar, ni ells mateixos ni hi entren. Però jo reso al meu Just Senyor, Déu dels esperits bons, car Ell té el poder de salvar les ànimes i transformar-les amb ajuda dels esperits bons, perquè floreixin com les flors.
A banda dels bons, Ell dóna la vida als dolents. I això serà així, mentre que les ànimes bones siguin en aquest món i fins que les últimes de les ànimes ungides abandonin la Terra.
Les seves ànimes vénen dels set Regnes Seus, sortiren del paradís instigats per Llucifer, que afirmava que Déu els mentia forçant-los a fer només el bé. La mentida infinita del diable consistia en el fet que ell prometia el bé i el mal.
L'enemic els prometia fer-los reis, comtes, emperadors, perquè fent servir una au poguessin capturar-ne una altra i amb un animal poder atrapar-ne un altre.
Els que obeïren baixaren a la terra i varen poder fer el bé i el mal al seu gust, com Déu al cel.
Amb tot això el maligne els predeia que era millor que fossin abaix, on podrien triar entre el bé i el mal, per ells mateixos, mentre que, al Cel, l'Altíssim només els deixar fer el bé, limitant la seva llibertat.
Tan sols uns quants aconseguiren pujar al Cel de cristall i després ascendien més enllà a la bombada celeste. Però d'altres queien i es perdien.
Això fou així abans que baixés del Cel Déu amb dotze apòstols i abans que nasqués la Verge Maria, per salvar les nostres ànimes bones i tornar-les a la casa del Senyor que les estima.

En Occità
Lo Sant Senhor, lo Just Senhor, Dieu dels bons esperits. Lo que mai s'enganèt, mai mentís pas, mai s'èra pas enganat e mai dubta que morirem pas dins lo mond del maligne, un dieu estranh, que sèm pas d'aqueste mond, ni eles es lo nòstre.
Nos ensenhatz a saber çò que sabètz, volètz çò que volètz. Los fariseus blocan las pòrtas del Reialme, daissan pas dintrar los que vòlon dintrar, ni eles meteisses ni dintrar. Mas prega mon Just Senhor, Dieu dels bons esperits, que ten lo poder de salvar las almas e de las transformar amb l'ajuda dels bons esperits, per florir coma las flors.
En mai dels bons, dona la vida als marrits. E aquò serà, alara que las bonas almas son dins aqueste mond e fins que las darrièras de las almas ungidas abandonan la Tèrra.
Sas almas venon dels sèt Reialmes Seus, sortiguèron del paradís instigats per Lucifer, qu'afirmava que Dieu lor mentava los forçant a far pas que lo ben. La mentira infinida del diable consistissiá en lo fach que prometiá lo ben e lo mal. 
L'enemic lor prometiá de los far reis, comtes, emperaires, per qu'utilizar un aucèl poguèsse capturar un autre e amb un animal poder atrapar un autre.
Los qu'obeiguèron descendèron a la tèrra e poguèron far lo ben e lo mal a lor gost, coma Dieu al cèl. 
Amb tot aquò lo maligne lor predicha qu'èra melhor que sián en bas, ont poirián causir entre lo ben e lo mal, per eles meteisses, alara que, al cèl, l'Altís lor daissa pas que far lo ben, limitant lor libertat. 
Solament qualques unes capitèron a pujar al Cèl de cristal e puèi puèi puèi puèi a la pompa celèsta. Mas d'autres tombèron e se perdèron. 
Aquò èra lo cas abans que daissèsse lo cèl Dieu amb dotze apòstols e abans que nasquèsse la Verge Maria, per salvar nòstras almas bonas e las tornar a l'ostal del Senhor que las ama.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 5 de novembre del 2008

En Baltasar Porcel. Geni i Figura.

Com va? internautes,

El darrers dies d'aquesta setmana en Baltasar Porcel i el seu darrer llibre "Cada castell i totes les ombres" han saltat a la primera línia del nivell mediàtic de casa nostra. És i ha estat autor de novel·les i contes, de llibres de viatges, proses narratives, articles d'opinió, entrevistes i teatre. Amb la seva obra narrativa descriu un món mediterrani del qual sobresurt el cicle d'Andratx, on mitifica el seu poble nadiu, a partir del qual articula una metàfora de la condició humana.

La trajectòria com escriptor:
Si volem fer referència a la seva trajectòria com a escriptor hem de dir que ha obtingut els premis més importants de la literatura en català: Josep Pla, 1969; Prudenci Bertrana, 1975, 1997; Sant Jordi, 1986; Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya de creació literària, 1987; Ramon Llull, 2001, el Premi d'Honor de els lletres Catalanes del l'any 2007 i més recentment el premi Sant Joan de novel·la valorat amb més de 60.000 euros.

La bibliografia:
Si volem fer referència a la seva bibliografia, no podem oblidar grans obres com:
La lluna i el "Cala Llamp" (1963), Els argonautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970), Cavalls cap a la fosca (1975), Les primaveres i les tardors (1986), El cor del senglar (2000), L'emperador o l'ull del vent (2001) i Olympia a mitjanit (2004).

La persona:
I si el volem conèixer una mica més com a persona, que ús he de dir? Ja ho tinc, com diu la dita "Una imatge val més que mil paraules" doncs no solament podeu gaudir d'una imatge sinó de l'entrevista en format de vídeo que us adjunto tot seguit. Vosaltres mateixos.

Fins aviat,

Jordi