IKIGAI - Francesc Miralles i Héctor García

 

Benvolguts i benvolgudes,

Quan un autor ho explica tot i més... poques paraules podem afegir els lectors.

Amb més d'un milió de llibres venuts en Francesc Miralles i l'Héctor García posen a les nostres mans, una manera de viure que han practicat durant molts anys els habitants de l'illa japonesa d'Okinawa.

La filosofia vital dels habitants d'Okinawa ha aconseguit que l'alegria flueixi de forma natural en cada gest i, per analogia, en la forma que tenen de relacionar-se entre ells i els turistes que els visiten. La Feina ha deixat de ser un treball esclavitzant per convertir-se en una passió. Continuen actius, mengen bé i fan exercici moderat cada dia, malgrat, la seva avançada edat. Potser és per això i per alguna cosa més, que la majoria superen la barrera dels cent anys amb una energia extraordinària.

Ikigai és més que una paraula. És més que la raó que els motiva a seguir endavant cada dia. És allò que cada un de nosaltres ha de descobrir per si mateix. El concepte Ikigai, pot canviar el món. Ens pot obrir els ulls i pot ser el motor de la nostra felicitat i per contagi... la dels que ens envolten. Depèn només de nosaltres.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

Coincidència literària, Llei de l'atracció o els llibres tenen ànima?

Salut internautes,

Des de que vaig llegir l'últim llibre d'en Jordi Molist, amb el seu particular homenatge al món dels llibreters, cada vegada ho veig més clar. Les coses no passen perquè sí. Sembla que per algun motiu i de la manera més inversemblant, són els llibres els que ens escolleixen i no nosaltres a ells. 

Ho podríem anomenar: atracció, providència, casualitat, eventualitat o fortuïtat. Però pel que sembla, hi ha alguna força o connexió que fa que en algun moment determinats llibres es creuïn en el nostre camí, en la nostra mirada, captin la nostra l'atenció i connectin amb nosaltres. Tan se val si són novetats o ens els han recomanat. Tot d'una, els tenim a les nostres mans i a punt per ser llegits.

Ara que hi penso, aquest fet també el va descriure en Carlos Ruiz Zafón cap a l'any 2002 quan va escriure la seva gran novel·la "L'ombra del vent". Us recordeu del cementiri de llibres oblidats i d'en Daniel Sampere?

Però  per què dic tota això? doncs perquè fa poc he tingut un altre episodi de coincidència literària.

A l'anterior post us parlava del llibre "El llegat de Judes" d'en Francesc Miralles i del llibre que estic llegint en aquests moments, "El camp del terrissaire" de n'Andrea Camilleri.

No sé perquè, però els dos llibres els vaig ajuntar i comentar en el mateix moment. La sorpresa la vaig tenir quan en Camilleri a la pàgina 93 del seu llibre (recordem que va escriure la seva novel·la molt abans que en Miralles fes la seva) parla de l'evangeli de Judes com "la clau" que ajudarà al comissari Moltavano a resoldre el cas. A més a més, en parla durant set pàgines (més o menys complertes). Set pàgines com les set monedes que configuren la trama d' El llegat de Judes.

En fi internautes, no crec que jo sigui l'únic a qui de tant en tant li passen aquestes providències, no?

Fins aviat,

Jordi.

Seguir lleguint

Francesc Miralles Vs Andrea Camilleri. Una de freda i una de calenta.

Salut internautes,

Ja ho sé que són dos estils diferents, que la seva trajectòria literària s'assembla com la nit al dia, que en Francesc Miralles va néixer el 1968 i n'Andrea Camilleri el 1925 i que per tant, són d'èpoques generacionals diferents; però al marge d'aquestes diferències sempre hi ha les emocions, el lligam entre la història del llibre i el lector, aquella simbiosi que es crea, que ens uneix i que ens revifa el món interior quan disfrutem amb un bon llibre.
El motiu d'aquestes línies és que darrerament em van arribar a les mans aquests llibres: "El llegat de Judes" de Francesc Miralles i "El camp del terrissaire" de n'Andrea Camilleri.

D'en Francesc Miralles no és el primer llibre que llegeixo i que ressenyo en aquest bloc. Guardo un bon record del llibre "El Quart Reich" publicat el 2007. En canvi, aquest d'en Miralles, "El llegat de Judes" no m'ha satisfet del tot. Tot i que és un bon llibre, fàcil de llegir i que t'entreté força bé.

Coses positives d' "El llegat de Judes"

Em quedo amb el punt d'inflexió històric que va suposar el descobriment d'aquest evangeli gnòstic i la nova percepció sobre la persona de Judes Iscariot. El manuscrit, aparegut el 1970, situaria a Judes com el deixeble predilecte de Jesús (per sobre dels altres) que complia els designis de voluntat divina, en lloc de ser l'apòstol malvat i traïdor que la tradició catòlica romana ens ha inculcat a molts de nosaltres quan érem uns marrecs.

Coses negatives d' "El llegat de Judes"

La trama: la recerca de les set monedes per les set capitals no ha estat creïble. Ni els motius que conduïen a esbrinar a quina ciutat s'amagava cada escuna de les preuades monedes. Les deduccions (suposadament lògiques) que marcaven el camí per trobar l'amagatall on restaven ocultes aquestes monedes, al llarg dels segles, tampoc han estat un prodigi de la lògica.

En quant al llibre de n'Andreas Camilleri, en primer lloc, he d'agrair la recomanació d'aquest llibre que em va fer el meu cunyat d'origen germànic. Gràcies a ell he superat la mandra que em feia llegir un llibre de detectius i assassins. "El camp del terrissaire", m'ha sorprès gratament i la traducció al català de Pau Vidal, és magistral.

Coses positives d' "El camp del terrissaire"

És divertit, t'ho passes molt bé amb els personatges i les seves singularitats. La traducció al català, aconsegueix situar-te en el món rural respectant la parla tan enriquidora i característica de la vida de pagès. El domini de la posta en escena, és autèntic com es pot esperar de la categoria professional d'un escriptor amb la trajectòria literària que acumula l'Andrea Camilleri.

Coses negatives d' "El camp del terrissaire"
Que encara no l'he acabat, hehehe.
Que dies després, el 16 de juny del 2011 el vaig acabar i vaig deixar de gaudir-ne amb la seva lectura. (Ooooooh)
Fins aviat,
Jordi.

Seguir lleguint