Coincidència literària, Llei de l'atracció o els llibres tenen ànima?

Salut internautes,

Des de que vaig llegir l'últim llibre d'en Jordi Molist, amb el seu particular homenatge al món dels llibreters, cada vegada ho veig més clar. Les coses no passen perquè sí. Sembla que per algun motiu i de la manera més inversemblant, són els llibres els que ens escolleixen i no nosaltres a ells. 

Ho podríem anomenar: atracció, providència, casualitat, eventualitat o fortuïtat. Però pel que sembla, hi ha alguna força o connexió que fa que en algun moment determinats llibres es creuïn en el nostre camí, en la nostra mirada, captin la nostra l'atenció i connectin amb nosaltres. Tan se val si són novetats o ens els han recomanat. Tot d'una, els tenim a les nostres mans i a punt per ser llegits.

Ara que hi penso, aquest fet també el va descriure en Carlos Ruiz Zafón cap a l'any 2002 quan va escriure la seva gran novel·la "L'ombra del vent". Us recordeu del cementiri de llibres oblidats i d'en Daniel Sampere?

Però  per què dic tota això? doncs perquè fa poc he tingut un altre episodi de coincidència literària.

A l'anterior post us parlava del llibre "El llegat de Judes" d'en Francesc Miralles i del llibre que estic llegint en aquests moments, "El camp del terrissaire" de n'Andrea Camilleri.

No sé perquè, però els dos llibres els vaig ajuntar i comentar en el mateix moment. La sorpresa la vaig tenir quan en Camilleri a la pàgina 93 del seu llibre (recordem que va escriure la seva novel·la molt abans que en Miralles fes la seva) parla de l'evangeli de Judes com "la clau" que ajudarà al comissari Moltavano a resoldre el cas. A més a més, en parla durant set pàgines (més o menys complertes). Set pàgines com les set monedes que configuren la trama d' El llegat de Judes.

En fi internautes, no crec que jo sigui l'únic a qui de tant en tant li passen aquestes providències, no?

Fins aviat,

Jordi.