dijous, 9 de juny de 2011

Francesc Miralles Vs Andrea Camilleri. Una de freda i una de calenta.

Salut internautes,

Ja ho sé que són dos estils diferents, que la seva trajectòria literària s'assembla com la nit al dia, que en Francesc Miralles va néixer el 1968 i n'Andrea Camilleri el 1925 i que per tant, són d'èpoques generacionals diferents; però al marge d'aquestes diferències sempre hi ha les emocions, el lligam entre la història del llibre i el lector, aquella simbiosi que es crea, que ens uneix i que ens revifa el món interior quan disfrutem amb un bon llibre.
El motiu d'aquestes línies és que darrerament em van arribar a les mans aquests llibres: "El llegat de Judes" de Francesc Miralles i "El camp del terrissaire" de n'Andrea Camilleri.

D'en Francesc Miralles no és el primer llibre que llegeixo i que ressenyo en aquest bloc. Guardo un bon record del llibre "El Quart Reich" publicat el 2007. En canvi, aquest d'en Miralles, "El llegat de Judes" no m'ha satisfet del tot. Tot i que és un bon llibre, fàcil de llegir i que t'entreté força bé.

Coses positives d' "El llegat de Judes"
Em quedo amb el punt d'inflexió històric que va suposar el descobriment d'aquest evangeli gnòstic i la nova percepció sobre la persona de Judes Iscariot. El manuscrit, aparegut el 1970, situaria a Judes com el deixeble predilecte de Jesús (per sobre dels altres) que complia els designis de voluntat divina, en lloc de ser l'apòstol malvat i traïdor que la tradició catòlica romana ens ha inculcat a molts de nosaltres quan érem uns marrecs.

Coses negatives d' "El llegat de Judes"
La trama: la recerca de les set monedes per les set capitals no ha estat creïble. Ni els motius que conduïen a esbrinar a quina ciutat s'amagava cada escuna de les preuades monedes. Les deduccions (suposadament lògiques) que marcaven el camí per trobar l'amagatall on restaven ocultes aquestes monedes, al llarg dels segles, tampoc han estat un prodigi de la lògica.

En quant al llibre de n'Andreas Camilleri, en primer lloc, he d'agrair la recomanació d'aquest llibre que em va fer el meu cunyat d'origen germànic. Gràcies a ell he superat la mandra que em feia llegir un llibre de detectius i assassins. "El camp del terrissaire", m'ha sorprès gratament i la traducció al català de Pau Vidal, és magistral.

Coses positives d' "El camp del terrissaire"
És divertit, t'ho passes molt bé amb els personatges i les seves singularitats. La traducció al català, aconsegueix situar-te en el món rural respectant la parla tan enriquidora i característica de la vida de pagès. El domini de la posta en escena, és autèntic com es pot esperar de la categoria professional d'un escriptor amb la trajectòria literària que acumula l'Andrea Camilleri.

Coses negatives d' "El camp del terrissaire"
Que encara no l'he acabat, hehehe.
Que dies després, el 16 de juny del 2011 el vaig acabar i vaig deixar de gaudir-ne amb la seva lectura. (Ooooooh)
Fins aviat,
Jordi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada