dilluns, 17 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017 (13+5+5) d'abril.

Salut internautes,


Tornem a tenir molt bona qualitat literària al nostre abast. He seleccionat aquests tretze llibres de ficció perquè crec que son els que ens faran gaudir - més intensament - en les nostres estones íntimes de lectura. Són recomanables cent per cent. A ulls tancats. De fet, per si sols, molts d'ells son grans obres de la literatura actual i uns quants, han estat guardonats amb importants premis literaris el 2017. També hi ha algun d'aquests, que va ser editat anys anteriors, però per la seva mestria i rellevància, torna a ser un èxit de vendes any rera any.


A l'apartat de "no ficció" n'he triat cinc que estant triomfant en el boca-orella de molts lectors. El poder, els perjudicis preconcebuts, els tabús o les inquietuds sobre com podem aconseguir un nou estat o una nova república, formen part dels llibres més demanats actualment a les llibreries. Valia la pena deixar-vos les seves portades en aquest blog perquè els tinguéssiu presents de cara a la diada de Sant Jordi.


Finalment cinc llibres per el públic més jove de cada casa. Tots cinc, tenen la virtut de ser unes magnifiques portes a iniciar o consolidar un costum tan sa i beneficiós com és la lectura.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 15 d’abril de 2017

La senyora Stendhal - Rafel Nadal

Salut internautes,

Una prèvia
Abans d'entrar en matèria permeteu-me una petita prèvia. Sé que les ressenyes dels llibres que he llegit, triguen una mica més a fer-se públiques. Des que vaig ampliar el blog amb dues seccions més, la Collita pròpia i Collita pròpia 2.0, em costa una mica més publicar a la pàgina principal, però no per això deixo de llegir aquells autors que acostumen a no fallar-me mai. I aquest és el cas del Rafel Nadal.

Entrem en matèria.
En Rafel Nadal, és considerat per aquest humil blogaire i lector, com un monstre de la literatura actual. A cada nou llibre que publica ens sorprèn amb una nova manera de fer. Es supera a si mateix a cada nova entrega que envia a l'editorial. Fins a on arribarà... no ho sé. Però si en els seus dos primers llibres ens va atrapar amb el seu estil pulcre, ric en matisos i nostalgicament elegant i; en La maledicció dels Palmisano va ser capaç descriure de forma fluida i captivadora una trama amb dues sagues familiars senceres, una història d'amor apassionada i el seu desenllaç durant la nit del 2 de desembre de 1943, dia del bombardeig alemany sobre la ciutat de Bari (Itàlia) ara; amb La senyora Stendhal ens proposa una història centrada amb la post-guerra i de retruc en la guerra del 1936-1939.

En aquesta obra hi trobem diversos homenatges: al síndrome de la bellesa Stendhal i al llegat literari de l'obra de Stendhal, entra altres. Però també hi trobarem coses molt més rellevants, profundes  i enriquidores que faran d'aquesta obra una de les més venudes en el proper Sant Jordi 2017.


Intentaré enumerar-les per no estendrem massa:
- Una veu narrativa centrada en un infant, en Lluc que a mesura que va creixent va prenen consciència que en la vida no tot és blanc o negre, sinó que està plana de matisos i que fins i tot els "bons" també son capaços de ser lesius i abusius sota l'esclavitud de grans ideals.

- Un reconeixement a les dones i al seu paper determinant al llarg de la història: dones que treballen al camp, que porten els comptes de casa, la direcció intel·lectual del fills i la fortalesa física i moral, per portar-ho tot endavant en moments de molta precarietat.

- El valor dels silencis: imposats o avergonyits, com a conseqüència de haver sofert alguna derrota física o moral. En paraules del propi Rafel Nadal: "Els silencis desencadenen més accions que paraules. La literatura és així i ha de ser així."

- Un canvi de veu de narració a la segona part del llibre en la figura del comissari que li dóna més fluïdesa i lleugeresa a l'acció de la novel·la.

- Un final inesperat que ens dibuixarà un ventall de matisos entre bons i dolents que ens arribarà al cor.

En fi internautes, un llibre per recomanar i per gaudir. 

Bona Lectura.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 21 de gener de 2017

Els hereus de la terra - Ildelfonso Falcones


Salut Internautes,


És curiós. El llibre es va publicar aquest darrer agost del 2016. Des d'aleshores, he trobat pocs comentaris a la xarxa a favor o en contra d'aquest llibre.
No és que el llibre no tingui èxit a casa nostra, ans el contrari. I tampoc crec, que sigui per alguna falsa modèstia que impedeixi opinar lliurement sobre aquest escriptor que ha sabut fer-se un renom, més que merescut, dins del mapa literari contemporani. Potser... el motiu de tan poca presència a la xarxa durant aquests cinc mesos que circula pels carrers, l'hauríem de buscar en una saturació de títols publicats diàriament, que fa que aquest - i altres llibres de molta qualitat - no puguin ser assimilats per un públic que no va sobrat de lectors habituals.

És evident que el llibre està molt ben escrit i que manté prou la intriga i la curiositat com perquè les seves 896 pàgines no se'ns facin pesades. Els personatges es fan estimar. L'època històrica de rera fons de la novel·la, està molt ben definida i és fidel a la realitat i costums d'aquells temps. El ritme de lectura, es diria que és una mica més lent que el del primer llibre L'església del mar però, això l'escriptor, ho supleix amb escreix amb un prosa plàstica, televisiva i sorprenentment fluïda. Per tot això, Els hereus de la terra és altament recomanable sobre tots pels amants de la novel·la històrica. Això si, L'església del mar és L'església del mar, vull dir que per mi, va ser una novel·la mítica, i jo no la canviaria per moltes segones o terceres part que es puguin fer.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 4 de gener de 2017

Els llibres més demanats de les festes de Nadal i Reis.

Salut internautes,

Aquest any sembla que el Pare Noel i el tres Reis d'Orient tenen molta feina per fer arribar a les llars de molts lectors alguns d'aquests llibres. 

Independentment del temps que portin formant part de les llistes d'èxit, crec que estaria bé que els hi donéssiu un cop d'ull. Potser trobareu, en el següent llistat, aquell llibre que pot connectar màgicament amb vosaltres tal i com correspondria en aquestes festes. Em proposo ajudar-vos una mica en la seva tria, adjuntant la caràtula i l'enllaç d'alguna pàgina web que parli de cada llibre. Convençut, que aquests deu llibres formen part d'allò que en diem "els recomanables del 2016".
Bones Festes i Bon Any 2017 !

1.- Tu no ets la meva mare - Angelika Schrobsdorff
2.- El laberint dels esperits - Carlos Ruiz Zafon
3.- Mística conilla - Jordi Lara
4.- Els hereus de la terra - Ildelfonso Falcones
5.- Allò que va passar a Cardós - Ramon Solsona
6.- El navegant - Joan-Lluís Lluís
7.- El pacifista que pretenia volar una discoteca - Joan Gasull
8.- Argelagues - Gemma Ruiz
9.- Manual per dones de fer feines - Lucia Berlin
10.-I ens van menjar el món - Xevi Sala Puig


Fins aviat,
Jordi

dilluns, 31 d’octubre de 2016

El silenci dels morts de Joan Vinyoli.

Salut Internautes,

"In memoriam mortui" en memòria de les persones que hem estimat, que estimem i que estimarem encara que no els tinguem físicament entre nosaltres, un poema de Joan Vinyoli ara que s'acosta el dia de Tots Sants.

EL SILENCI DELS MORTS

La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.

Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia 
posa'ls flors al costat, per si poguessin sentir 
la flaire de les roses.

Què sabem de cert
de llur manera d'ésser? Preservem les coses 
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.
I si no ho fan, espera
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.
Usa dels morts així.

Joan Vinyoli

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Les desventures del jove Werther - JW Goethe

Salut internautes,

Per si de cas algun professor de literatura llegeix aquest, que post vagi per endavant, que amb aquesta ressenya no pretenc fer un anàlisi acadèmic del llibre ni fer una glossa de la importància cabdal que va significar la seva publicació (cap el 1774) en el corrent del romanticisme literari. Tan sols, vull deixar constància d'algunes impressions que m'ha provocat la seva lectura, i d'algunes curiositats que envolten al seu escriptor en Johann Wolfgang von Goethe.

D'entrada dir-vos que:
El títol original Die Leiden des jungen Werthers el podeu trobar traduït al català com Els sofriments del jove Werther  i en castellà com Las penas del joven Werther. Coses de la llengua i la seva lliure adaptació.


De segones continuar dient que:
Com ha quedat demostrat al llarg de la història, grans obres literàries han estat farcides d'experiències traumàtiques, personals, que han actuat com a valuoses fonts d'inspiració en una novel·la.
Tan és així, que el llibre semiautobiogràfic Les desventures del jove Werther , que Goethe va escriure amb només 24 anys, tracta de les tribulacions amoroses viscudes pel seu autor. Fins i tot, el desenllaç de la novel·la, va ser patit a la vida real per a un dels seus grans amics (per no dir l'únic amic) que tenia Goethe.
L'èxit brutal que va assolir aquest llibre, convertit en mite universal, no va ser valorat en tota la seva plenitud pel seu propi escriptor, puix que molts joves de finals del segle XVIII es van veure empesos al suïcidi com a conseqüència de les desventures amoroses que sofria el protagonista de la novel·la. Goethe, va arribar a dir que el fantasma de Werther era més venjatiu que si hagués estat el d'un germà a qui hagués assassinat.


Un altre mite són els poemes èpics d'Ossian. Proclamats al segle XVIII com la versió celta d'escriptors de l'antiguitat clàssica com ara Homer. Els poemes idolatrats per Goethe, van arribar a influir internacionalment a grans escriptors d'aquella època.
James Macpherson, sostenia que aquests poemes havien estat recuperats casualment per ell, i que ell, els havia traduït de les antigues fonts gaelico-escoceses a l'anglès, per fer-los més assequibles a la societat lectora.
La mentida sobre la troballa que va sostenir Macpherson fins a límits irracionals, sembla que quedà demostrada cap a l'any 1952 per Derik Thomson; que va concloure que el que havia fet Macpherson, era recollir balades gaelico-escoceses que s'havien conservat en la tradició oral, emprant escrivans per a registrar-les i examinar manuscrits. Després, alterava els personatges i modificava les idees originals introduint-hi una gran part de la seva pròpia inspiració.


Sigui quin sigui el seu origen, aquests poemes èpics, han estat valorats al llarg dels segles com el que són, autèntiques joies del romanticisme.

De sortides afegir que:
Malgrat que he après molt sobre el vocabulari i l'estil de Goethe, el seu exemple no el puc considerar com a un model vàlid a imitar avui dia, si més no, pel que fa a la meva idea contemporània d'entendre com ha de ser l'escriptura o la meva forma d'escriure en algun futur llunyà. Si és que arriba.
El barroquisme per descriure un sentiment; el patiment desmesurat per amors impossibles; el farciment de pàgines i pàgines pràcticament mono-temàtiques sobre l'amor, i la inacció continuada guarnida d'excessives floritures literàries fan que endreci aquest llibre al prestatge de llibres que no tornaré a llegir. Que els Déus ancestrals em perdonin!

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 25 de setembre de 2016

El Zohar de Barcelona de F. Xavier Hernàndez Cardona

Salut internautes,

Com cada any, a primers de setembre, baixo des de Palafrugell fins a Barcelona per visitar la Setmana del llibre en català. Allà, a l'avinguda de la catedral, entre carrers del barri vell de la ciutat, envoltat de llibres, llibreters, editorials i activitats literàries, em trobo bé, a la meva salsa. La Fira dels llibres en català, dura poc més d'una setmana. Cal doncs treure-li tot el suc. Vull impregnar-me de saviesa, de cultura, de sensacions, de les olors i de l'ambient que es respira. Sempre, sempre... se'm fa curt el temps que hi passo. Després, un cop clausurada la Fira, ompliré "el cabàs" amb totes les coses materials i immaterials viscudes, i enfilaré el camí de tornada cap a casa, renovant el desig de tornar l'any que ve. 

Entre les activitats que es fan a la fira n'hi ha una, però, que no la deixo escapar. 
És la dels Itineraris literaris. En aquesta activitat, els convocats juntament amb l'autor de la novel·la, invoquem alguns passatges del llibre, fem una regressió en el temps i ens imaginem que som uns espectadors privilegiats de primera fila. Com si l'autor ens hagués deixat caure al mig de l'acció en els moments més àlgids de la novel·la.


Vaig escollir l'itinerari del llibre El Zohar de Barcelona. Tenia molts ingredients interessants: Gaudí, Lluís Companys, Franco, Hitler, Mussolini, misteris, llegendes, espies, fets reals, la policia de la Generalitat, anarquistes, sindicalistes, etcètera. Tots ells, albiraven el preludi d'una jornada que podria ser memorable. 

Un cop format el grup literari, vàrem iniciar el recorregut pels carrers de la ciutat comtal. Els lectors que integràvem aquest grup ens vam confabular per aplicar "el tercer grau" d'interrogatori a en Xavier Hernàndez, l'escriptor. Teníem una oportunitat i no estàvem disposats a deixar-la escapar sense que abans, l'ideòleg de la novel·la, hagués buidat el pap i ens expliqués els secrets més ben guardats de Barcelona, de la Càbala, dels francmaçons, del Zohar i d'en Gaudí. Ho vam aconseguir. Va ser tot un èxit. Va cantar pels quatre costats. Val a dir, però... que en Xavier Hernàndez no es va resistir gens ni mica.
En el camí de tornada a casa en tren, vaig devorar el llibre amb una lectura sostinguda que de tan sostinguda que era, una mica més i em passo l'estació de baixada.


Per cert, El Zohar, com a llibre físic i material, existeix. De fet, ha existit sempre, des del temps de Moisès fins els nostres dies.
En paraules del seu creador:
"El Zohar està per sobre de qualsevol altre llibre. No va ser creat per ser considerat com la resta de llibres, ja que és diferent a qualsevol altre llibre que alguna vegada hagi existit o arribi a existir mai. El seu orígen és la Llum i el seu propòsit és portar Llum. I com que la seva naturalesa i substància són la Llum, la simple possessió del Zohar (encara que el llibre mai s'obri) pot mantenir l'obscuritat allunyada d'una casa, de la mateixa manera que el seu escaneig (passar la vista sobre les lletres en arameu com si les poguéssim entendre) rodejarà les seves parets i els seus ocupants amb una aura de protecció misericordiosa".

Jo ja el tinc a casa.
 Fins aviat,
Jordi

divendres, 2 de setembre de 2016

"La vídua" de Fiona Barton

Salut internautes,

Ens trobem davant d'un llibre que venia precedit, una vegada més, per una més que excel·lent campanya de màrqueting. Un llibre, que ens el pintaven com un triller, absorbent i apassionant. I ni és tan triller, ni tan apassionant, ni tan absorbent pel meu gust.
La novel·la s'estructura en dos temps: un quan va succeir el presumpte segrest i assassinat de la petita Bella i l'altre, quan la periodista Kate intenta aconseguir l'entrevista amb la Jean Taylor, la vídua d'en Glenn,  a qui tothom assenyala com un monstre pedòfil, segrestador i assassí.
Malgrat no tenir un ritme accelerat i tensional, la novel·la està ben escrita, és agradable de llegir i ens mostra un punt de vista força interessant enfocat en un personatge de segon terme com és la dóna d'un assassí, que en realitat és el fil conductor de tota la novel·la i n'ocupa el paper principal.


He trobat interessant veure com la Jean Taylor s'enfrontava a les seves pors; com se'n sortia del sotmetiment psicològic a la qual estava lligada en vida del seu marit i com a petites dosis, l'escriptora ens aboca a un final esperat i mig endevinat pel lector sense que decaigui l'interès per acabar de llegir la novel·la.
Fiona Barton, en aquest llibre, ens descriu molt bé el món i les ambicions del periodisme i retrata amb molta versemblança la investigació policial iniciada per un presumpte segrest d'una menor, però li manca ser una mica menys políticament correcte i descriure amb més pèls i senyals alguns passatges de la novel·la. Això, al meu parer, provocaria més empatia en el lector i donaria més pes al conjunt d'aquesta obra.

No espereu doncs, que la vídua us imprimeixi taquicàrdies mentre llegiu, però gaudiu-la poquet a poquet amb una lectura calmada més pròpia de la tardor, que com a lectura de llibre d'estiu.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 23 de juliol de 2016

Els recomanables de l'estiu 2016 del blog "Els llibres del celler"


Salut Internautes,
Aquí teniu la tria dels recomanables per aquest estiu del blog "Els llibres del celler". 
Són un total de 18 perles amb prouta capacitat d'atracció cadascuna d'elles, que per si soles, us atraparan indefectiblement cap a altres realitats... sempre, imaginades pels seus escriptors. 
Segons el llibre que escolliu, visitareu en més o menys mesura mons elegants, entranyables. Alguns d'aquests llibres us faran somriure tota l'estona per sota el nas, altres, us mantindran intrigats fins a la darrera pàgina. I molt sovint, d'amagat entre les seves línies, hi trobareu petites dosis de passió, tensió, emoció, nostàlgia i fins i tot... una història amb un cert grau de tendresa protagonitzada per un parell d'adolescents.
Així doncs, us convido a que entreu, remeneu, exploreu, trieu i indagueu a través de l'enllaç enumerat de cada obra literària que teniu a continuació. D'aquesta manera encertareu de ple amb una gratíssima vivència que us ajudarà a fer inoblidables les vostres vacances estiuenques.

Vinga! Som-hi! Seleccioneu els enllaços que vulgueu! La felicitat la teniu al vostre abast!

1.-El llibre dels Baltimore de Joël Dicker

2.-La vídua de Fiona Barton

3.-Els burgesos són sempre els altres  de Jules Renard

4.-Guia sentimental de l'Empordanet de l'Adrià Pujol

5.-Els ambaixadors de l'Albert Villaró

6.-Operació Judes de Jordi Solé

7.-La noia del tren  de Paula Hawkins

8.-Història d'un canalla de Julia Navarro

9.-El guardià invisible de Dolores Redondo

10.-Els nois de Toni Sala

11.-A punt d'estrena de Maria Carme Roca

12.-Una confabulació d'imbècils de John Kennedy Toole

13.-Una fuig l'altra es queda d'Elena Ferrante

14.-La vida sense Sara Amat de Pep Puig

15.-Jardi a l'Obaga de Blanca Busquets

16.-Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin

17.-L'aniversari d'Imma Monsó

18.-Els dies sense glòria de Sílvia Alcàntara

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 11 de juliol de 2016

Els àngels de gel - Toni Hill

Salut Internautes,

Fa unes tres setmanes que vaig acabar la lectura dels "Àngels de gel" del Toni Hill. De vegades, em passa que quan llegeixo la darrera pàgina d'una novel·la, em costa trobar una definició adient als sentiments i a les emocions que m'ha provocat la novel·la en qüestió. I no és per falta de dicció o de vocabulari (vull creure) si no perquè quan un escriptor fa un canvi de gir sobtat a la seva manera d'escriure... i deixa les trames policíaques dels seus anteriors llibres, i s'endinsa en un món nou, sempre costa una mica reubicar-lo i redefinir-lo novament.
Havia sentit a parlar de les novel·les amb pinzellades gòtiques, d'intriga psicològica i pseudo fantàstica però fins ara, no m'havien cridat l'atenció. Em semblaven figues d'un altre paner i quan em topava amb algun llibre que versava sobre aquestes temàtiques, qui us parla, passava de llarg de la mateixa manera, que passa el paisatge quan vas a dins d'un tren i mires per la finestra.

Però la novel·la del Toni Hill, tenia molts ingredients que em picaven la curiositat. Un internat, un jove psiquiatre, veus inquietants que podrien venir del més enllà, una presumpta nena més que entremaliada, un sanatori que intenta pal·liar problemes mentals que amaga secrets tenebrosos, un incendi, morts, amors i un indret com Sant Pol de Mar que ens és familiar a molts lectors.

Diu l'escriptor, que hi ha dues novel·les que reflecteixen en bona mesura móns sobrenaturals i  que el van marcar molt. Una és "Els elixirs del diable" de E T A Hoffmann i "Un altre pas de rosca"  de Henry James. De moment en Toni Hill ja ha provocat que durant un temps em dediqués a cercar per la biblioteques la novel·la d'en Hoffman. Crec que em satisfarà la curiositat al descobrir perquè a en Toni Hill, el van inspirar tant. Al mateix temps també em servirà per fer un tastet en aquests mons sobrenaturals o potser seria millor definir-los com "els inframons que ens envolten", si és que existeixen, és clar. Jo personalment i després de llegir "Els àngels de gel" no en tinc cap dubte.

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 13 de juny de 2016

Dues velles petites joies sobre "Raimundo Llulio" i el "Capitan de fragata Lago de Lanzós"

Salut Internautes,

Em fa il·lusió presentar-vos dues velles petites joies que s'incorporen a la meva biblioteca personal.

La primera és el programa de la celebració del Solemne Homenaje a Raimundo Llulio en el sexto centenario de su muerte. Reconec que al principi no hi vaig caure a quin personatge li feien l'homenatge, fins que la mateixa llibretera que en va vendre el plec, no em va tustar delicadament al braç, fent-me veure que es tractava de... Ramon Llull. Santa innocència! per part meva es clar.  :-)
Un plec solt de dos fulls que s'ha conservat molt bé fins els nostres dies i que per mi, és com un petit tresor de cent anys d'edat que he tingut la sort d'aconseguir en una any com aquest. L'any, que celebrem el set-cents aniversari de la mort del nostre il·lustre Ramon Llull. Per cert, res a veure com us podeu imaginar, amb les múltiples activitats que es fan avui dia i que podeu seguir a través d'aquest enllaç.

La segona delicatessen és el quadern de Bitàcola del "Ryoei Maru". Un pesquer japonès que va quedar (com es deia en castellà "al garete") al mig de l'Oceà Pacífic i que va ser localitzat a prop de les costes nord-americanes amb tota la seva tripulació morta per la fam i l'extenuació.
El quadern va ser traduït de l'anglès a l'espanyol pel capità de Fragata Claudio Lago de Lanzós y Diaz. 

Aquest document que data del 1932, deuria ser un regal o potser estava en possessió del capità de Fragata, Francisco Ibañez. Aquestes dues opcions, es podrien deduir per la dedicatòria que li fa escrita del seu puny i lletra el propi Claudio L. de Lanzos.

El que de moment és un misteri, és per què algú va tatxar el que podria ser un nom a un subtítol escrit a la mateixa portada del quadern. Què hi havia escrit? Què es volia amagar? Per quí? En quin moment es va fer? . En fi, ara per ara desconec la resposta a totes aquestes preguntes però prometo indagar una miqueta.

Gràcies per llegir-me i fins aviat,
Jordi 

dissabte, 4 de juny de 2016

Recordant els bons moments - Els llibres del celler


Salut Internautes,

El passat 21 de maig un grapat de blogaires ens vàrem reunir amb escriptors, editors, llibreters, bibliotecaris i professionals del món del llibre. Va ser una trobada entranyable, molt interessant i divertida en la qual, vàrem poder intercanviar lliurement pensaments, opinions i diferents punts de vista entre els blogaires i els grans profesionals del món del llibre que ens envoltaven.


A veure, intentaré fer-vos cinc cèntims de com va anar:
De bones a primeres, la Txell Costa ens va fer una classe magistral de màrqueting i ens va revelar diferents trucs d'indexació que aplica Google a través del seu servei blogspot.
Amb la Maria Carme Roca, la Maria Mercè Cuartiella, en Martí Gironell i en Joan Manuel Soldevilla Albertí vam debatre aspectes molt interessants segons l'experiència personal de cadascun d'ells i ens van delectar, amb una mostra del seu talent durant el "combat literari d'escriptors" que els hi vam fer lliurar, allà mateix en viu i en directe, sense cap mena d'escalfament o de preparació prèvia.


La Maria Teresa Calabús ens va parlar de la seva llarga experiència com a llibretera i d'unes quantes anècdotes, molt divertides, que en alguna ocasió es va trobar amb lectors que buscaven un llibre o que li demanàvem consell.
La Carme Fenoll com a cap de Servei de les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, ens va fer notar l'evolució que han experimentat les biblioteques de Catalunya i ens va aportar la seva visó, privilegiada, de cap a quin futur s'encaminen les biblioteques de casa nostra.
En Xavier Cortadellas d'Edicions Sidillà ens va parlar del procés que viu el llibre des de que és ideat pel seu autor fins a la seva mort  (en el cas de no assolir l'èxit esperat) i de les diferents etapes que experimenten algunes novel·les abans d'assolir la categoria de clàssics literaris o de bestsellers en vendes.


Entremig de la jornada, van connectar via ràdio amb el gran comunicador de les ones televisives de la Costa brava, en David Galceran, que ens va parlar de l'estreta relació que guarda la literatura d'en Josep Pla amb la gastronomia de l'Empordà. En David, ens va plantejar un repte: es tractava de descobrir quina mena de postres típiques de l'Empordà s'amagaven darrera d'uns ingredients secrets, que de mica en mica, van anar revelant tots els assistents.
A la pausa que vam fer per dinar, van poder assaborir un bon menú empordanès a base d'amanides variades, arròs a la cassola i les postres planianes de que parlàvem abans. Que no són altres que... les Pomes del relleno amb carn de botifarra de perol.


Després de dinar i abans de visitar la Fundació Josep Pla de Palafrugell, encara vam tenir temps de colar-nos a la casa familiar on va viure en Josep Pla (avui dia convertida en el glamurós restaurant Pa i raïm) i visitar una parell de les seves estances.


En fi, segur que ens hagués agradat arribar a molta més gent però l'experiència viscuda, l'alt nivell cultural dels assistents i la simpatia que es va insta·lar entre nosaltres durant tota la jornada, fan que l'any que ve, em torni a plantejar una altre debat literari d'elevat nivell, com ha estat aquest. Això si, potser, en un altre format més intimista i selecte.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 15 de maig de 2016

En la primera trobada de blogaires catalans a l'Empordà, trencarem (agradablement) el guió previst vàries vegades.


Salut internautes,

De trobades de blogaires que escriguin a la xarxa sobre llibres, poesia o narrativa en català, se n'han fet unes quantes. Però... a l'Empordà, a Palafrugell, la vila on va néixer Josep Pla, diria que aquesta trobada serà la primera. Segurament també pionera en el fons i en la forma que es farà.

Començarem ben d'hora. 
A les 10:00 del matí. Amb un taller operatiu, de treball per blogaires catalans on compartirem experiències i anècdotes entre nosaltres. Veurem alguns blogs molt desenvolupats i altres de caire més personal i intimista. Però tots fets des de la vessant més creativa i única de cada autor. Això sí, amb un doble objectiu, un; l'amor que sentim per la narrativa, la poesia o la literatura catalana i dos; la voluntat que el nostre país i la seva llengua mantinguin la presència, la dignitat i el reconeixement que es mereixen davant el món digital.

En aquesta primera part, ens arribarà la primera sorpresa de la jornada
Ens convertirem en privilegiats en rebre la visita d'una de les més grans especialistes en màrqueting, comunicació i desenvolupament d'empreses que hi ha a casa nostra. Em refereixo a la Txell Costa i al seu equip. La Meritxell practica allò que en diem el "working happy". Apliquen estratègies testades per aconseguir resultats. Aconsegueixen que una empresa assoleixi l'èxit que busca en vendes i en popularitat. I a més a més, els hi agrada anar per feina. Dit d'una altra manera, tindrem la santíssima llet d'assistir a una classe magistral aplicada a les nostres necessitats singulars.

Si ens haguéssim quedat aquí, ja hauríem complert amb escreix el nostre objectiu. Però és que a les onze hores aproximadament, encetarem la segona part de les jornades. Gaudirem de la presència de quatre escriptors molt arrelats a casa nostra. Estic parlant d'en Martí Gironell, la Maria Carme Roca, la M. Mercè Cuartiella i en Joan Manuel Soldevilla Albertí. 

En Martí Gironell, ja el coneixeu. 
És escriptor i periodista. Llicenciat en periodisme i en filologia anglesa. Va començar la seva carrera periodística als 14 anys a Ràdio Besalú, després continua a Ràdio Olot, RAC 105 i Catalunya Ràdio. La seva carrera novel·lística la va iniciar el 2005 amb "La ciutat dels somriures" i després no ha parat d'escriure. Entre les seves novel·les més conegudes hi trobem: "El pont dels jueus", "El primer heroi", "L'arqueòleg", "L'últim abad", "La venjança del bandoler" i "Strappo".


La Maria Carme Roca, acumula cinquanta-dos llibres a la seva esquena. Ha escrit narrativa infantil, juvenil i assaig, i també novel·les per adults. Entre les seves novel·les en trobem algunes de ben conegudes com: "El monestir proscrit", "Barcino", "L'escollida pels déus", "L'enigma Colom" o la seva darrera novel·la, que s'està venent molt bé anomenada, "A punt d'estrena".

La M. Mercè Cuartiella, és escriptora i dramaturga d'obres de teatre. Va guanyar el premi Llibreter de narrativa l'any 2012 amb la novel·la "Germans gairebé bessons". A la nit de Santa Llúcia del 2014 va ser reconeguda amb el premi Mercè Rodoreda amb el recull de relats "Gent que tu coneixes". Ara està treballant amb una nova novel·la que per ara manté en suspens, sense revelar-ne alguns detalls per no fer emprenyar als seus editors.

En Joan Manuel Soldevilla Albertí, és professor, escriptor, especialista en publicacions de còmics i literatura popular. Reconegut tintinòleg a nivell europeu ha rebut diversos premis Rovelló. El 2009 va ser comissari de "Figueres capital de la cultura catalana". Des del 2015 col·labora com a redactor en el museu digital dedicat a l'humor gràfic. Actualment col·labora en el quart número de la revista Tentacles a part d'estar preparant un llibre.

Amb ells farem una taula rodona per saber com els afecten les nostres opinions, les nostres crítiques a la xarxa sobre els seus llibres i sabrem què és el que més valoren de la feina que fem els blogaires.

Cap a les 12 hores arribarem a la tercera part de la jornada, just abans de fer una pausa per anar a dinar.
En aquest últim tram del matí, saltarem a les ones hertzianes de la mà d'en David Galceran, conegut comunicador audiovisual, actor de teatre, mestre de cerimònies i locutor. Amb ells, establirem connexió amb un dels personatges més rellevants del món literari de la nostra vila. Per si no en tinguéssim prou, rebrem la visita de la Teresa Calabús, en Xavier Cortadellas i de la Carme Fenoll.

La M. Teresa Calabús, (per nosaltres la Teresa) és la entranyable i coneguda llibretera del "Cucut" de Torroella de Montgrí. Ella, conjuntament amb la Magda, en Joan, l'equip de professionals de la llibreria i els més de 25 anys dedicats amb devoció al món dels llibres, fan d'aquest establiment un lloc singular que val la pena visitar. El tracte personalitzat que reps com a lector, quan visites la seva llibreria i la força emprenedora que demostra la Teresa dia a dia, han contribuït a dignificar l'ofici de llibretera a casa nostra i a omplir els cors de noves emocions a molts lectors novells. Sense les seves encertades recomanacions i gràcies també a la diada de Sant Jordi, aquests lectors primerencs potser no hagessin passat d'una lectura anual d'algun llibre. 

En Xavier Cortadelles, i la Judit Pujadó van fundar l'any 2010 Edicions Sidillà. Abans de dedicar-se al món editorial van ser novel·listes i periodistes de publicacions diàries o periòdiques. Els darrers anys han fets de correctors, han escrit crítiques i llibres d'història, han treballat en fotografia, han editat revistes, quaderns i llibrets. Sabedors de la importància que tenen les editorials petites a casa nostra i del servei que fan al lectors, al país i a la literatura catalana, s'han ofert a explorar amb nosaltres la vessant literària dels bloguers.

La Carme Fenoll, va estar dos anys exercint de directora de la biblioteca de Banyoles i dotze anys com a directora de la biblioteca de Palafrugell. Des del 2012 és la Cap de Serveis de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 
Al llarg de la seva carrera com a bibliotecària, ha engegat nombrosos projectes. Aquest any, l'Associació de Periodistes Culturals, li atorga el Premi Ressenya 2016 per la seva trajectòria vers la comunicació cultural i la dinamització del seu sector que ha mantingut durant molts anys.

Amb aquests tres monstres culturals, intercanviarem opinions i debatrem si afavorim o no a incrementar el consum i volum de vendes de llibres dins el mercat literari que tots compartim.


Tot seguit, farem una pausa per dinar, per refer-nos de tantes emocions i per agafar forces per la darrera part d'aquesta jornada cultural. Cap a les quatre de la tarda, Concretarem la darrera part de la trobada blogaire, en una visita guiada a la Fundació Josep Pla de la nostra vila. Una hora després, donarem per tancada la "Primera trobada de blogaires catalans a l'Empordà.


Per cert, com veieu, a cada tram hi ha alguna cosa que surt del guió inicial. 
En el primer tram, serà la visita dels especialistes en màrqueting.
En el tercer tram, serà la connexió via ràdio amb l'emissora local de Palafrugell. 

I pel que fa la sortida del guió prevista en el segon tram, dedicat als escriptors, l'enunciaré el proper dimecres 18 de maig en l'entrevista que em faran cap a les 21:30 hores dins el programa "17200" de Televisió Costa Brava. I si no hi sou a temps de veure-la, es tornarà a emetre a les 23:30 del mateix dimecres 18 de maig, i a les 14:30 del dijous 19 de maig.

Ara sí, per acabar, només em resta animar-vos a que assistiu massivament, compulsivament, a la Sala d'actes del Teatre Municipal de Palafrugell el proper dissabte dia 21 de maig. La diversió està garantida.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 11 de maig de 2016

Els deu llibres més venuts del Sant Jordi 2016 de Ficció i no


Salut internautes,

Sempre va bé tenir una eina de consulta a prop.
Arriba un moment, que les cerques per internet es fan molt enrevessades. Sobre tot, quan es tracta de trobar un llistat de llibres molt concret, amb paraules molt semblants. Per aquest fet i perquè ja és tradició en aquest blog, intentaré mantenir aquests llistats dels llibres que van triomfar per Sant Jordi.

Som-hi!

Els més venuts de Ficció en català del Sant Jordi 2016


Els més venuts de No Ficció del Sant Jordi 2016

Fins aviat,
Jordi.

dijous, 21 d’abril de 2016

A les portes del Sant Jordi, he llegit "Història d'un canalla" de Júlia Navarro.

Salut internautes,

Quan vaig començar a llegir les primeres pàgines del llibre de la Júlia Navarro, de seguida vaig intuir que estava davant d'una gran història. 
Després... al llegir unes poquetes pàgines, vaig tenir la sensació que allò que m'havia semblat una genialitat estructural de plantejament novel·lístic, esdevenia una constant massa repetitiva, i es convertiria segurament, en un abús d'estil literari. La intuïció em deia, que això faria baixar les expectatives dipositades pels lectors en aquesta novel·la. Però tot i així, vaig continuar llegint sense defallir.
Com veieu, em trobava davant d'una incipient lectura del llibre i ja percebia sensacions que, amagades, feien cua per abandonar el llibre i colar-se en el meu subconscient.


Era a la pàgina trenta-dos i no em podia creure la dolenteria concentrada en grau superlatiu que exercia aquell infant vers el seu germà, la seva mare i les persones més properes del seu voltant.
Ho tenia decidit. M'apartaria d'aquell llibre que em provocava tantes tribulacions. I... , vaig odiar la forma de ser d'aquell nen, que en el cas que actués amb sang i fetge m'hauria semblat la perfecte encarnació d'un dimoni.
Però alguna cosa, ja se m'havia quedat a dins. En el meu subconscient, creixia la curiositat i la necessitat de tornar a agafar aquest llibre. O potser, era un sentiment de morbositat per continuar llegint la història de la vida del protagonista i comprovar; esperançat, si aquest "enfant terrible" en algun moment de la seva vida canviaria la seva manera de ser. Si es tornaria més humà i esdevindria una persona comuna com la majoria dels mortals.


Ara, un cop he arribat a l'última lletra de la darrera pàgina del llibre, una cosa se m'ha fet evident. I és que l'escriptora, no ens ha volgut descriure la vida d'un ésser maligne, sinó la història d'un nen que va néixer, essent un CANALLA integral. Un nen sense empatia pels altres, amb manca total de remordiments. Que no coneix el significat de fer el bé, que es mou pels seus propis interessos o ambicions, i que gaudeix fent patir als demés.
Podríem dir que a continuació de la narració d'una part tenebrosa, el lector sempre hi trobarà la descripció d'una part lluminosa. Però un canalla és un canalla, i per tant, les bones accions no figuren en el seu codi genètic de conducta perquè senzillament, no hi són. No és que siguin rebutjades conscientment a priori, és que simplement aquest nen, va néixer amb un defecte de fàbrica, amb una patologia que es deu anomenar amb algun nom difícil de pronunciar.


Malgrat tot, està molt clar que en termes de ficció, la maldat té un cert aspecte d'erotisme que ens atrau. I perquè no dir-ho, a tots de tant en tant, ens agradaria ser una mica canalles, segurament perquè pensem que una persona que sempre fa el bé, que sempre és correcte i que mai transgredeix les normes establertes, ens resulta una mica... avorrida. Us garanteixo, que aquest llibre es tornarà addictiu entre les vostres mans, i se us farà molt difícil arraconar-lo, abandonar-lo, o prescindir-ne totalment.
Potser, fins i tot durant un temps, us sorprendreu a vosaltres mateixos actuant com a petits trapelles amb els demés. Això sí, sense arribar a semblar-vos al protagonista eh! que si no, us convertiríeu en un bon problema per a la bona gent.

Fins aviat,
Jordi