dissabte, 16 de juny de 2018

Por - Stefan ZWEIG

Salut internautes,

Visca la novel·la curta. 
Que esborra barreres per triar un llibre. Que et crida i t'anima a ser llegida. Que la pots portar a l'infern de l'americana sense notar-la. Que en qualsevol moment pot ser oberta i llegida en petites dosis, aprofitant minuts fugissers -que esdevenen diamants- sota la mirada atenta d'un lector intermitent.

Aquest és l'encert de l'editorial "Quaderns Crema" que ha rellençat les novel·les de l'Stefan Zweig en un format que enganxarà a molts lectors amb poc temps per la lectura. 

Poques coses es poden dir d'aquest monstre de la literatura universal. En canvi, les impressions que rebem com a lectors en llegir les seves obres... són infinites, plenes de matisos, d'acord amb les vivències personals que ens adjectiven -de forma diferent- a tots nosaltres.

"Por" de Stefan Zweig és com un pintura que retrata una escena quotidiana explicada pel propi autor, però des del punt de vista, del personatge que ha estat pintat i que s'expressa  amb veu pròpia. En tot moment, el lector acompanya els pensaments de la protagonista. Que evolucionen, des d'una situació d'angoixa a un veritable estat de pànic, que acaba com acabava.

No hem de perdre de vista que els valors personals emmarcats en la societat de l'època en que Zweig va escriure aquesta novel·la, no tenien la transcendència i la rellevància que avui dia donem a la fidelitat o promiscuïtat conjugal. On les separacions, els divorcis i les alternances entre parelles estan a l'ordre del dia.

Si no coneixíeu abans Stefan Zweig, avui podria ser un bon dia per empatitzar amb ell i la seva literatura. Atrapeu un llibre seu i atrapareu una bona experiència literària. 

Salut,
Fins aviat,
Jordi

dimarts, 17 d’abril de 2018

Els recomanats del Sant Jordi 2018 des del meu celler particular.

Salut internautes,

Com cada any i a petició de molts seguidors, lectors, blogaires i amics us deixo un llistat dels llibres que recomanaria a ulls clucs per aquest Sant Jordi 2018. 
En aquesta selecció personal, hi trobareu de diferents temàtiques, per diferents públics. Això és així perquè no m'agrada encasellar-me i, posar barreres en lloc i menys a la bona literatura que es fa en  català. 
Darrera de grans llibres, hi ha grans escriptors. Darrera de grans escriptors hi ha molta Cultura en majúscules. I darrera de la gran cultura hi ha un gran país, amb un gran esperit, que és el nostre. 
Trieu, remeneu i gaudiu-ne amb qualsevol dels llibres proposats. Tots tenen aquella part de misteri o d'encanteri que ens farà emocionar, sobretot si sabeu extreure la part bona que s'hi amaga darrera de les seves pàgines. 

Bona Diada.


 Per ordre alfabètic:
01.- Ciutat d'aigua
02.- El temps de les cireres
03.- Els Romanents
04.- Fer-se totes les il·lusions possibles
05.- Flor salvatge
06.- Jo vaig matar a Franco
07.- La bruixa
08.- La censura invisible
09.- La dona a la finestra (AJ Finn)
10.- La dona a la finestra (Vicenç Villatoro)
11.- La força del destí
12.- La llibreria
13.- La terra maleïda
14.- Les vuit muntanyes
15.- Moriria per tu
16.- No deixis de mirar al cel
17.- Nosaltres dos
18.- Origen
19.- Por
20.- Preqüela
21.- Quan érem els peripatètics
22.- Solenoide
23.- Tots els contes

Per saber-ne més sobre ells, no us oblideu de clicar sobre l'enllaç.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 27 de gener de 2018

Origen - Dan Brown

 Salut internautes,


He llegit forces comentaris de la darrera obra de l'escriptor Dan Brown - Orígen. El primer que he constatat, és que la gran majoria de crítiques negatives a la darrera obra d'en Dan Brown, provenen d'alguns autoanomenats crítics literaris que es deixen portar, abans, per la seva catalanofòbia que per la qualitat intríseca de la novel·la. Una obra que per cert, ha triomfat a la gran majoria de ciutats i països on s'ha publicat.

A casa nostra -Origen- ha respòs a les expectatives de molts lectors. Pot agradar més o menys, però el que és indubtable és que Catalunya i la marca Barcelona, han captivat des de sempre, a persones molt rellevants de la societat que ens envolta. Els catalans, hem estat capaços -amb la nostra manera de ser- d'assolir els més alts nivells d'excel·lència en la majora de les disciplines culturals, artístiques, filosòfiques, industrials, científiques, turístiques i tecnològiques per posar alguns exemples. Per tant, no és estrany que aquest prolífic escriptor de primer nivell, hagi ambientat la seva novel·la a una de les ciutats més internacionals, atractives i acollidores com és Barcelona. Tinc la sensació que els catalans vivim, encara, una mica d'esquena a la gran bellesa del nostre paisatge urbà i territorial i, que se'ns escolen entre els dits, homenots de gran vàlua intel·lectual, els quals, cerquen fora del nostre país el reconeixement que aquí no troben.
Potser - i dic només potser - hauríem de pecar una miqueta més d'orgull i menys de modèstia tots plegats. Per això, hem de continuar enamorant a tot el món aprofitant, l'impuls i la popularitat que ens ha brindat el procés. Us imagineu el que podríem arribar a fer si l'ànima de Catalunya (allò que des de temps immemorials ens ha fet diferents com a poble) pogués descansar en el seu propi cos -en el seu propi estat- enlloc d'ambular com una ànima errant entre dos cultures colonitzadores i centralitzadores? Jo sí. Benvinguts siguin tots els Dan Brown del món.


Però no vull acomiadar-me sense parlar una mica del llibre. 
Una de les coses que m'atrau d'aquest autor, és la seva capacitat de mantenir el suspens al llarg de més de cent pàgines (per exemple) sense que ens adonem. Brown, domina a la perfecció el "tempus" de l'acció i del misteri i és un mestre en la narrativa de la descripció. Aconsegueix projectar imatges, que no veiem amb els ulls, però apareixen davant nostre amb tota la seva majestuositat i nitidesa. Fa fàcil, el que sembla difícil, sense que el relat grinyoli. I en aquesta novel·la, respon de manera molt brillant, a dues preguntes que sempre s'ha fet la humanitat. D'on venim? i A on anem?

Brown, no decep. No es deixa influenciar. Diu les coses pel seu nom de forma elegant. Sense amagar el que és evident a la llum de tothom, per molt que alguns ho intentin, vulguin, s'esforcin i neguin... la realitat. Continuarem sent com som. Venim de molt lluny i molt lluny arribarem.

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 18 de desembre de 2017

Proses reposades de Miquel Martín

Salut internautes,

Proses reposades és el llibre que tots voldríem tenir a la nostra biblioteca. És el llibre que ens ve molt de gust quan arribem a casa després d'una dia complicat i tenim una estona per estar tranquils en la nostra intimitat. És el llibre perfecte per llegir quan anem en tren, en  metro o ens escapem de la feina a mig matí per fer un petit esmorzar i necessitem carregar piles abans de continuar amb empenta la tasca que ens espera.

Llegir Miquel Martín, en una tarda de diumenge acompanyats d'un gran vi, no és que sigui un plaer, és arribar a tocar el cel a cavall de la seva prosa depurada. Envoltats de paraules que espurnegen per elles mateixes, però encalçades magistralment, fluidament en els diferents relats de l'autor que configuren aquest llibre, mostren en el seu conjunt un univers que sabem que hi és, que el tenim a tocar, però que malgrat la seva majestuositat, sovint, el deixem de banda i ens oblidem d'ell.

Diu l'autor en un dels seus escrits:
"Puc estar-me de moltes coses, coses que per part dels altres semblen imprescindibles. De fet, en prescindeixo sense cap esforç, a canvi de llegir llibres i tastar vins. Les dues activitats, a més a més, es combinen de meravella, es realcen l'una a l'altra. Ambdues demanen temps, paciència, sensibilitat"

L'entenc perfectament. Aquest cerimonial, forma part d'un dels plaers més grans que un amant de les dues disciplines pot experimentar.

Llegir proses reposades, és encetar un llarg recorregut de plaer que el podríem fer a bord de l'Exprés d'Orient, no tan pels seus misteris sinó per la comoditat, luxe i plaer que ens acompanya la literatura en majúscules que esgrimeix en Miquel Martín, sense ostentacions, de forma planera i entranyable que no voldries que s'acabés mai.

Fins aviat,
Jordi.

diumenge, 16 de juliol de 2017

El laberint dels esperits - Carlos Ruiz Zafon

Salut internautes,

El novembre del 2016, sortia publicat El laberint dels esperits el darrer llibre de la tetralogia d'El cementiri dels llibres oblidats. Una nova obra mestra que rebla com si es tractes d'una joia, el tres volums anteriors. Amb qualsevol dels quatre volums d'aquesta saga que he llegit, sempre he rebut un munt de sensacions, emocions, vibracions que van des de: la nostàlgia, dels carrers entranyables de la Barcelona més gòtica a,  la tensió i les inquietuds farcides de misteris que ens posa en safata en Carlos Ruiz Garzón. Tot això, ben mesurat i amb el seu propi tempo, aconsegueix captar totes les nostres neurones quan llegim qualsevol dels quatre llibres de la tetralogia.

Aquest darrer volum, tanca totes les preguntes que al llarg dels tres llibres anteriors ens hem anat formulant. Us recomano que l'agafeu amb calma i durant estones llargues de lectura. No tingueu pressa en acabar-lo. A cada pas, a cada línia, a cada pàgina que avanceu del llibre, es convertirà a les vostres mans en una delícia literària.  Ja sigui, si us trobeu en els punts àlgids de la novel·la o en els moments de calma temperada dels seus protagonistes. Assaboriu-lo. Val la pena.

dilluns, 5 de juny de 2017

El conte de Nadal de l'Auggie Wren de Paul Auster

Salut internautes,

Estem acostumats als contes de Nadal, envoltats de neu, fred, llums de colors, cançons dolces, fantasmes i esperits nadalencs, però hi ha un conte que fuig d'aquest marc tradicional i ens porta a un altre pla més realista, però igualment
fonamentat, en aquest esperit de les bones obres; dels bons sentiments, de l'empatia vers en els altres encara que siguin totalment desconeguts per nosaltres.

El conte de Nadal de l'Auggie Wern que va escriure Paul Auster i que també el podeu trobar en imatges (Smoke), ens parla d'il·lusió, de males i, de bones accions, de confiança sega en situacions inesperades i de remordiments de consciència que volen ser perdonats.

Com es diu en un moment de la conversa entre els dos protagonistes:
(...)Mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no sigui veritat.(...)


Una frase que per si sola ja és tota una declaració d'intencions i un estímul per a joves escriptors. En altres paraules, podem crear móns imaginaris, crear il·lusions basades en fets reals o podem mentir vilment en pro de l'art de la literatura, però al final, el que comte de debò és que el lector i l'escriptor se sentin estimulats a cerca  la seva felicitat real, verídica  a través de la literatura.

dilluns, 17 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017 (13+5+5) d'abril.

Salut internautes,


Tornem a tenir molt bona qualitat literària al nostre abast. He seleccionat aquests tretze llibres de ficció perquè crec que son els que ens faran gaudir - més intensament - en les nostres estones íntimes de lectura. Són recomanables cent per cent. A ulls tancats. De fet, per si sols, molts d'ells son grans obres de la literatura actual i uns quants, han estat guardonats amb importants premis literaris el 2017. També hi ha algun d'aquests, que va ser editat anys anteriors, però per la seva mestria i rellevància, torna a ser un èxit de vendes any rera any.


A l'apartat de "no ficció" n'he triat cinc que estant triomfant en el boca-orella de molts lectors. El poder, els perjudicis preconcebuts, els tabús o les inquietuds sobre com podem aconseguir un nou estat o una nova república, formen part dels llibres més demanats actualment a les llibreries. Valia la pena deixar-vos les seves portades en aquest blog perquè els tinguéssiu presents de cara a la diada de Sant Jordi.


Finalment cinc llibres per el públic més jove de cada casa. Tots cinc, tenen la virtut de ser unes magnifiques portes a iniciar o consolidar un costum tan sa i beneficiós com és la lectura.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 15 d’abril de 2017

La senyora Stendhal - Rafel Nadal

Salut internautes,

Una prèvia
Abans d'entrar en matèria permeteu-me una petita prèvia. Sé que les ressenyes dels llibres que he llegit, triguen una mica més a fer-se públiques. Des que vaig ampliar el blog amb dues seccions més, la Collita pròpia i Collita pròpia 2.0, em costa una mica més publicar a la pàgina principal, però no per això deixo de llegir aquells autors que acostumen a no fallar-me mai. I aquest és el cas del Rafel Nadal.

Entrem en matèria.
En Rafel Nadal, és considerat per aquest humil blogaire i lector, com un monstre de la literatura actual. A cada nou llibre que publica ens sorprèn amb una nova manera de fer. Es supera a si mateix a cada nova entrega que envia a l'editorial. Fins a on arribarà... no ho sé. Però si en els seus dos primers llibres ens va atrapar amb el seu estil pulcre, ric en matisos i nostalgicament elegant i; en La maledicció dels Palmisano va ser capaç descriure de forma fluida i captivadora una trama amb dues sagues familiars senceres, una història d'amor apassionada i el seu desenllaç durant la nit del 2 de desembre de 1943, dia del bombardeig alemany sobre la ciutat de Bari (Itàlia) ara; amb La senyora Stendhal ens proposa una història centrada amb la post-guerra i de retruc en la guerra del 1936-1939.

En aquesta obra hi trobem diversos homenatges: al síndrome de la bellesa Stendhal i al llegat literari de l'obra de Stendhal, entra altres. Però també hi trobarem coses molt més rellevants, profundes  i enriquidores que faran d'aquesta obra una de les més venudes en el proper Sant Jordi 2017.


Intentaré enumerar-les per no estendrem massa:
- Una veu narrativa centrada en un infant, en Lluc que a mesura que va creixent va prenen consciència que en la vida no tot és blanc o negre, sinó que està plana de matisos i que fins i tot els "bons" també son capaços de ser lesius i abusius sota l'esclavitud de grans ideals.

- Un reconeixement a les dones i al seu paper determinant al llarg de la història: dones que treballen al camp, que porten els comptes de casa, la direcció intel·lectual del fills i la fortalesa física i moral, per portar-ho tot endavant en moments de molta precarietat.

- El valor dels silencis: imposats o avergonyits, com a conseqüència de haver sofert alguna derrota física o moral. En paraules del propi Rafel Nadal: "Els silencis desencadenen més accions que paraules. La literatura és així i ha de ser així."

- Un canvi de veu de narració a la segona part del llibre en la figura del comissari que li dóna més fluïdesa i lleugeresa a l'acció de la novel·la.

- Un final inesperat que ens dibuixarà un ventall de matisos entre bons i dolents que ens arribarà al cor.

En fi internautes, un llibre per recomanar i per gaudir. 

Bona Lectura.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 21 de gener de 2017

Els hereus de la terra - Ildelfonso Falcones


Salut Internautes,


És curiós. El llibre es va publicar aquest darrer agost del 2016. Des d'aleshores, he trobat pocs comentaris a la xarxa a favor o en contra d'aquest llibre.
No és que el llibre no tingui èxit a casa nostra, ans el contrari. I tampoc crec, que sigui per alguna falsa modèstia que impedeixi opinar lliurement sobre aquest escriptor que ha sabut fer-se un renom, més que merescut, dins del mapa literari contemporani. Potser... el motiu de tan poca presència a la xarxa durant aquests cinc mesos que circula pels carrers, l'hauríem de buscar en una saturació de títols publicats diàriament, que fa que aquest - i altres llibres de molta qualitat - no puguin ser assimilats per un públic que no va sobrat de lectors habituals.

És evident que el llibre està molt ben escrit i que manté prou la intriga i la curiositat com perquè les seves 896 pàgines no se'ns facin pesades. Els personatges es fan estimar. L'època històrica de rera fons de la novel·la, està molt ben definida i és fidel a la realitat i costums d'aquells temps. El ritme de lectura, es diria que és una mica més lent que el del primer llibre L'església del mar però, això l'escriptor, ho supleix amb escreix amb un prosa plàstica, televisiva i sorprenentment fluïda. Per tot això, Els hereus de la terra és altament recomanable sobre tots pels amants de la novel·la històrica. Això si, L'església del mar és L'església del mar, vull dir que per mi, va ser una novel·la mítica, i jo no la canviaria per moltes segones o terceres part que es puguin fer.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 4 de gener de 2017

Els llibres més demanats de les festes de Nadal i Reis.

Salut internautes,

Aquest any sembla que el Pare Noel i el tres Reis d'Orient tenen molta feina per fer arribar a les llars de molts lectors alguns d'aquests llibres. 

Independentment del temps que portin formant part de les llistes d'èxit, crec que estaria bé que els hi donéssiu un cop d'ull. Potser trobareu, en el següent llistat, aquell llibre que pot connectar màgicament amb vosaltres tal i com correspondria en aquestes festes. Em proposo ajudar-vos una mica en la seva tria, adjuntant la caràtula i l'enllaç d'alguna pàgina web que parli de cada llibre. Convençut, que aquests deu llibres formen part d'allò que en diem "els recomanables del 2016".
Bones Festes i Bon Any 2017 !

1.- Tu no ets la meva mare - Angelika Schrobsdorff
2.- El laberint dels esperits - Carlos Ruiz Zafon
3.- Mística conilla - Jordi Lara
4.- Els hereus de la terra - Ildelfonso Falcones
5.- Allò que va passar a Cardós - Ramon Solsona
6.- El navegant - Joan-Lluís Lluís
7.- El pacifista que pretenia volar una discoteca - Joan Gasull
8.- Argelagues - Gemma Ruiz
9.- Manual per dones de fer feines - Lucia Berlin
10.-I ens van menjar el món - Xevi Sala Puig


Fins aviat,
Jordi

dilluns, 31 d’octubre de 2016

El silenci dels morts de Joan Vinyoli.

Salut Internautes,

"In memoriam mortui" en memòria de les persones que hem estimat, que estimem i que estimarem encara que no els tinguem físicament entre nosaltres, un poema de Joan Vinyoli ara que s'acosta el dia de Tots Sants.

EL SILENCI DELS MORTS

La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.

Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia 
posa'ls flors al costat, per si poguessin sentir 
la flaire de les roses.

Què sabem de cert
de llur manera d'ésser? Preservem les coses 
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.
I si no ho fan, espera
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.
Usa dels morts així.

Joan Vinyoli

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Les desventures del jove Werther - JW Goethe

Salut internautes,

Per si de cas algun professor de literatura llegeix aquest, que post vagi per endavant, que amb aquesta ressenya no pretenc fer un anàlisi acadèmic del llibre ni fer una glossa de la importància cabdal que va significar la seva publicació (cap el 1774) en el corrent del romanticisme literari. Tan sols, vull deixar constància d'algunes impressions que m'ha provocat la seva lectura, i d'algunes curiositats que envolten al seu escriptor en Johann Wolfgang von Goethe.

D'entrada dir-vos que:
El títol original Die Leiden des jungen Werthers el podeu trobar traduït al català com Els sofriments del jove Werther  i en castellà com Las penas del joven Werther. Coses de la llengua i la seva lliure adaptació.


De segones continuar dient que:
Com ha quedat demostrat al llarg de la història, grans obres literàries han estat farcides d'experiències traumàtiques, personals, que han actuat com a valuoses fonts d'inspiració en una novel·la.
Tan és així, que el llibre semiautobiogràfic Les desventures del jove Werther , que Goethe va escriure amb només 24 anys, tracta de les tribulacions amoroses viscudes pel seu autor. Fins i tot, el desenllaç de la novel·la, va ser patit a la vida real per a un dels seus grans amics (per no dir l'únic amic) que tenia Goethe.
L'èxit brutal que va assolir aquest llibre, convertit en mite universal, no va ser valorat en tota la seva plenitud pel seu propi escriptor, puix que molts joves de finals del segle XVIII es van veure empesos al suïcidi com a conseqüència de les desventures amoroses que sofria el protagonista de la novel·la. Goethe, va arribar a dir que el fantasma de Werther era més venjatiu que si hagués estat el d'un germà a qui hagués assassinat.


Un altre mite són els poemes èpics d'Ossian. Proclamats al segle XVIII com la versió celta d'escriptors de l'antiguitat clàssica com ara Homer. Els poemes idolatrats per Goethe, van arribar a influir internacionalment a grans escriptors d'aquella època.
James Macpherson, sostenia que aquests poemes havien estat recuperats casualment per ell, i que ell, els havia traduït de les antigues fonts gaelico-escoceses a l'anglès, per fer-los més assequibles a la societat lectora.
La mentida sobre la troballa que va sostenir Macpherson fins a límits irracionals, sembla que quedà demostrada cap a l'any 1952 per Derik Thomson; que va concloure que el que havia fet Macpherson, era recollir balades gaelico-escoceses que s'havien conservat en la tradició oral, emprant escrivans per a registrar-les i examinar manuscrits. Després, alterava els personatges i modificava les idees originals introduint-hi una gran part de la seva pròpia inspiració.


Sigui quin sigui el seu origen, aquests poemes èpics, han estat valorats al llarg dels segles com el que són, autèntiques joies del romanticisme.

De sortides afegir que:
Malgrat que he après molt sobre el vocabulari i l'estil de Goethe, el seu exemple no el puc considerar com a un model vàlid a imitar avui dia, si més no, pel que fa a la meva idea contemporània d'entendre com ha de ser l'escriptura o la meva forma d'escriure en algun futur llunyà. Si és que arriba.
El barroquisme per descriure un sentiment; el patiment desmesurat per amors impossibles; el farciment de pàgines i pàgines pràcticament mono-temàtiques sobre l'amor, i la inacció continuada guarnida d'excessives floritures literàries fan que endreci aquest llibre al prestatge de llibres que no tornaré a llegir. Que els Déus ancestrals em perdonin!

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 25 de setembre de 2016

El Zohar de Barcelona de F. Xavier Hernàndez Cardona

Salut internautes,

Com cada any, a primers de setembre, baixo des de Palafrugell fins a Barcelona per visitar la Setmana del llibre en català. Allà, a l'avinguda de la catedral, entre carrers del barri vell de la ciutat, envoltat de llibres, llibreters, editorials i activitats literàries, em trobo bé, a la meva salsa. La Fira dels llibres en català, dura poc més d'una setmana. Cal doncs treure-li tot el suc. Vull impregnar-me de saviesa, de cultura, de sensacions, de les olors i de l'ambient que es respira. Sempre, sempre... se'm fa curt el temps que hi passo. Després, un cop clausurada la Fira, ompliré "el cabàs" amb totes les coses materials i immaterials viscudes, i enfilaré el camí de tornada cap a casa, renovant el desig de tornar l'any que ve. 

Entre les activitats que es fan a la fira n'hi ha una, però, que no la deixo escapar. 
És la dels Itineraris literaris. En aquesta activitat, els convocats juntament amb l'autor de la novel·la, invoquem alguns passatges del llibre, fem una regressió en el temps i ens imaginem que som uns espectadors privilegiats de primera fila. Com si l'autor ens hagués deixat caure al mig de l'acció en els moments més àlgids de la novel·la.


Vaig escollir l'itinerari del llibre El Zohar de Barcelona. Tenia molts ingredients interessants: Gaudí, Lluís Companys, Franco, Hitler, Mussolini, misteris, llegendes, espies, fets reals, la policia de la Generalitat, anarquistes, sindicalistes, etcètera. Tots ells, albiraven el preludi d'una jornada que podria ser memorable. 

Un cop format el grup literari, vàrem iniciar el recorregut pels carrers de la ciutat comtal. Els lectors que integràvem aquest grup ens vam confabular per aplicar "el tercer grau" d'interrogatori a en Xavier Hernàndez, l'escriptor. Teníem una oportunitat i no estàvem disposats a deixar-la escapar sense que abans, l'ideòleg de la novel·la, hagués buidat el pap i ens expliqués els secrets més ben guardats de Barcelona, de la Càbala, dels francmaçons, del Zohar i d'en Gaudí. Ho vam aconseguir. Va ser tot un èxit. Va cantar pels quatre costats. Val a dir, però... que en Xavier Hernàndez no es va resistir gens ni mica.
En el camí de tornada a casa en tren, vaig devorar el llibre amb una lectura sostinguda que de tan sostinguda que era, una mica més i em passo l'estació de baixada.


Per cert, El Zohar, com a llibre físic i material, existeix. De fet, ha existit sempre, des del temps de Moisès fins els nostres dies.
En paraules del seu creador:
"El Zohar està per sobre de qualsevol altre llibre. No va ser creat per ser considerat com la resta de llibres, ja que és diferent a qualsevol altre llibre que alguna vegada hagi existit o arribi a existir mai. El seu orígen és la Llum i el seu propòsit és portar Llum. I com que la seva naturalesa i substància són la Llum, la simple possessió del Zohar (encara que el llibre mai s'obri) pot mantenir l'obscuritat allunyada d'una casa, de la mateixa manera que el seu escaneig (passar la vista sobre les lletres en arameu com si les poguéssim entendre) rodejarà les seves parets i els seus ocupants amb una aura de protecció misericordiosa".

Jo ja el tinc a casa.
 Fins aviat,
Jordi

divendres, 2 de setembre de 2016

"La vídua" de Fiona Barton

Salut internautes,

Ens trobem davant d'un llibre que venia precedit, una vegada més, per una més que excel·lent campanya de màrqueting. Un llibre, que ens el pintaven com un triller, absorbent i apassionant. I ni és tan triller, ni tan apassionant, ni tan absorbent pel meu gust.
La novel·la s'estructura en dos temps: un quan va succeir el presumpte segrest i assassinat de la petita Bella i l'altre, quan la periodista Kate intenta aconseguir l'entrevista amb la Jean Taylor, la vídua d'en Glenn,  a qui tothom assenyala com un monstre pedòfil, segrestador i assassí.
Malgrat no tenir un ritme accelerat i tensional, la novel·la està ben escrita, és agradable de llegir i ens mostra un punt de vista força interessant enfocat en un personatge de segon terme com és la dóna d'un assassí, que en realitat és el fil conductor de tota la novel·la i n'ocupa el paper principal.


He trobat interessant veure com la Jean Taylor s'enfrontava a les seves pors; com se'n sortia del sotmetiment psicològic a la qual estava lligada en vida del seu marit i com a petites dosis, l'escriptora ens aboca a un final esperat i mig endevinat pel lector sense que decaigui l'interès per acabar de llegir la novel·la.
Fiona Barton, en aquest llibre, ens descriu molt bé el món i les ambicions del periodisme i retrata amb molta versemblança la investigació policial iniciada per un presumpte segrest d'una menor, però li manca ser una mica menys políticament correcte i descriure amb més pèls i senyals alguns passatges de la novel·la. Això, al meu parer, provocaria més empatia en el lector i donaria més pes al conjunt d'aquesta obra.

No espereu doncs, que la vídua us imprimeixi taquicàrdies mentre llegiu, però gaudiu-la poquet a poquet amb una lectura calmada més pròpia de la tardor, que com a lectura de llibre d'estiu.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 23 de juliol de 2016

Els recomanables de l'estiu 2016 del blog "Els llibres del celler"


Salut Internautes,
Aquí teniu la tria dels recomanables per aquest estiu del blog "Els llibres del celler". 
Són un total de 18 perles amb prouta capacitat d'atracció cadascuna d'elles, que per si soles, us atraparan indefectiblement cap a altres realitats... sempre, imaginades pels seus escriptors. 
Segons el llibre que escolliu, visitareu en més o menys mesura mons elegants, entranyables. Alguns d'aquests llibres us faran somriure tota l'estona per sota el nas, altres, us mantindran intrigats fins a la darrera pàgina. I molt sovint, d'amagat entre les seves línies, hi trobareu petites dosis de passió, tensió, emoció, nostàlgia i fins i tot... una història amb un cert grau de tendresa protagonitzada per un parell d'adolescents.
Així doncs, us convido a que entreu, remeneu, exploreu, trieu i indagueu a través de l'enllaç enumerat de cada obra literària que teniu a continuació. D'aquesta manera encertareu de ple amb una gratíssima vivència que us ajudarà a fer inoblidables les vostres vacances estiuenques.

Vinga! Som-hi! Seleccioneu els enllaços que vulgueu! La felicitat la teniu al vostre abast!

1.-El llibre dels Baltimore de Joël Dicker

2.-La vídua de Fiona Barton

3.-Els burgesos són sempre els altres  de Jules Renard

4.-Guia sentimental de l'Empordanet de l'Adrià Pujol

5.-Els ambaixadors de l'Albert Villaró

6.-Operació Judes de Jordi Solé

7.-La noia del tren  de Paula Hawkins

8.-Història d'un canalla de Julia Navarro

9.-El guardià invisible de Dolores Redondo

10.-Els nois de Toni Sala

11.-A punt d'estrena de Maria Carme Roca

12.-Una confabulació d'imbècils de John Kennedy Toole

13.-Una fuig l'altra es queda d'Elena Ferrante

14.-La vida sense Sara Amat de Pep Puig

15.-Jardi a l'Obaga de Blanca Busquets

16.-Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin

17.-L'aniversari d'Imma Monsó

18.-Els dies sense glòria de Sílvia Alcàntara

Fins aviat,
Jordi