dilluns, 13 de juny de 2016

Dues velles petites joies sobre "Raimundo Llulio" i el "Capitan de fragata Lago de Lanzós"

Salut Internautes,

Em fa il·lusió presentar-vos dues velles petites joies que s'incorporen a la meva biblioteca personal.

La primera és el programa de la celebració del Solemne Homenaje a Raimundo Llulio en el sexto centenario de su muerte. Reconec que al principi no hi vaig caure a quin personatge li feien l'homenatge, fins que la mateixa llibretera que en va vendre el plec, no em va tustar delicadament al braç, fent-me veure que es tractava de... Ramon Llull. Santa innocència! per part meva es clar.  :-)
Un plec solt de dos fulls que s'ha conservat molt bé fins els nostres dies i que per mi, és com un petit tresor de cent anys d'edat que he tingut la sort d'aconseguir en una any com aquest. L'any, que celebrem el set-cents aniversari de la mort del nostre il·lustre Ramon Llull. Per cert, res a veure com us podeu imaginar, amb les múltiples activitats que es fan avui dia i que podeu seguir a través d'aquest enllaç.

La segona delicatessen és el quadern de Bitàcola del "Ryoei Maru". Un pesquer japonès que va quedar (com es deia en castellà "al garete") al mig de l'Oceà Pacífic i que va ser localitzat a prop de les costes nord-americanes amb tota la seva tripulació morta per la fam i l'extenuació.
El quadern va ser traduït de l'anglès a l'espanyol pel capità de Fragata Claudio Lago de Lanzós y Diaz. 

Aquest document que data del 1932, deuria ser un regal o potser estava en possessió del capità de Fragata, Francisco Ibañez. Aquestes dues opcions, es podrien deduir per la dedicatòria que li fa escrita del seu puny i lletra el propi Claudio L. de Lanzos.

El que de moment és un misteri, és per què algú va tatxar el que podria ser un nom a un subtítol escrit a la mateixa portada del quadern. Què hi havia escrit? Què es volia amagar? Per quí? En quin moment es va fer? . En fi, ara per ara desconec la resposta a totes aquestes preguntes però prometo indagar una miqueta.

Gràcies per llegir-me i fins aviat,
Jordi 

dissabte, 4 de juny de 2016

Recordant els bons moments - Els llibres del celler


Salut Internautes,

El passat 21 de maig un grapat de blogaires ens vàrem reunir amb escriptors, editors, llibreters, bibliotecaris i professionals del món del llibre. Va ser una trobada entranyable, molt interessant i divertida en la qual, vàrem poder intercanviar lliurement pensaments, opinions i diferents punts de vista entre els blogaires i els grans profesionals del món del llibre que ens envoltaven.


A veure, intentaré fer-vos cinc cèntims de com va anar:
De bones a primeres, la Txell Costa ens va fer una classe magistral de màrqueting i ens va revelar diferents trucs d'indexació que aplica Google a través del seu servei blogspot.
Amb la Maria Carme Roca, la Maria Mercè Cuartiella, en Martí Gironell i en Joan Manuel Soldevilla Albertí vam debatre aspectes molt interessants segons l'experiència personal de cadascun d'ells i ens van delectar, amb una mostra del seu talent durant el "combat literari d'escriptors" que els hi vam fer lliurar, allà mateix en viu i en directe, sense cap mena d'escalfament o de preparació prèvia.


La Maria Teresa Calabús ens va parlar de la seva llarga experiència com a llibretera i d'unes quantes anècdotes, molt divertides, que en alguna ocasió es va trobar amb lectors que buscaven un llibre o que li demanàvem consell.
La Carme Fenoll com a cap de Servei de les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, ens va fer notar l'evolució que han experimentat les biblioteques de Catalunya i ens va aportar la seva visó, privilegiada, de cap a quin futur s'encaminen les biblioteques de casa nostra.
En Xavier Cortadellas d'Edicions Sidillà ens va parlar del procés que viu el llibre des de que és ideat pel seu autor fins a la seva mort  (en el cas de no assolir l'èxit esperat) i de les diferents etapes que experimenten algunes novel·les abans d'assolir la categoria de clàssics literaris o de bestsellers en vendes.


Entremig de la jornada, van connectar via ràdio amb el gran comunicador de les ones televisives de la Costa brava, en David Galceran, que ens va parlar de l'estreta relació que guarda la literatura d'en Josep Pla amb la gastronomia de l'Empordà. En David, ens va plantejar un repte: es tractava de descobrir quina mena de postres típiques de l'Empordà s'amagaven darrera d'uns ingredients secrets, que de mica en mica, van anar revelant tots els assistents.
A la pausa que vam fer per dinar, van poder assaborir un bon menú empordanès a base d'amanides variades, arròs a la cassola i les postres planianes de que parlàvem abans. Que no són altres que... les Pomes del relleno amb carn de botifarra de perol.


Després de dinar i abans de visitar la Fundació Josep Pla de Palafrugell, encara vam tenir temps de colar-nos a la casa familiar on va viure en Josep Pla (avui dia convertida en el glamurós restaurant Pa i raïm) i visitar una parell de les seves estances.


En fi, segur que ens hagués agradat arribar a molta més gent però l'experiència viscuda, l'alt nivell cultural dels assistents i la simpatia que es va insta·lar entre nosaltres durant tota la jornada, fan que l'any que ve, em torni a plantejar una altre debat literari d'elevat nivell, com ha estat aquest. Això si, potser, en un altre format més intimista i selecte.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 15 de maig de 2016

En la primera trobada de blogaires catalans a l'Empordà, trencarem (agradablement) el guió previst vàries vegades.


Salut internautes,

De trobades de blogaires que escriguin a la xarxa sobre llibres, poesia o narrativa en català, se n'han fet unes quantes. Però... a l'Empordà, a Palafrugell, la vila on va néixer Josep Pla, diria que aquesta trobada serà la primera. Segurament també pionera en el fons i en la forma que es farà.

Començarem ben d'hora. 
A les 10:00 del matí. Amb un taller operatiu, de treball per blogaires catalans on compartirem experiències i anècdotes entre nosaltres. Veurem alguns blogs molt desenvolupats i altres de caire més personal i intimista. Però tots fets des de la vessant més creativa i única de cada autor. Això sí, amb un doble objectiu, un; l'amor que sentim per la narrativa, la poesia o la literatura catalana i dos; la voluntat que el nostre país i la seva llengua mantinguin la presència, la dignitat i el reconeixement que es mereixen davant el món digital.

En aquesta primera part, ens arribarà la primera sorpresa de la jornada
Ens convertirem en privilegiats en rebre la visita d'una de les més grans especialistes en màrqueting, comunicació i desenvolupament d'empreses que hi ha a casa nostra. Em refereixo a la Txell Costa i al seu equip. La Meritxell practica allò que en diem el "working happy". Apliquen estratègies testades per aconseguir resultats. Aconsegueixen que una empresa assoleixi l'èxit que busca en vendes i en popularitat. I a més a més, els hi agrada anar per feina. Dit d'una altra manera, tindrem la santíssima llet d'assistir a una classe magistral aplicada a les nostres necessitats singulars.

Si ens haguéssim quedat aquí, ja hauríem complert amb escreix el nostre objectiu. Però és que a les onze hores aproximadament, encetarem la segona part de les jornades. Gaudirem de la presència de quatre escriptors molt arrelats a casa nostra. Estic parlant d'en Martí Gironell, la Maria Carme Roca, la M. Mercè Cuartiella i en Joan Manuel Soldevilla Albertí. 

En Martí Gironell, ja el coneixeu. 
És escriptor i periodista. Llicenciat en periodisme i en filologia anglesa. Va començar la seva carrera periodística als 14 anys a Ràdio Besalú, després continua a Ràdio Olot, RAC 105 i Catalunya Ràdio. La seva carrera novel·lística la va iniciar el 2005 amb "La ciutat dels somriures" i després no ha parat d'escriure. Entre les seves novel·les més conegudes hi trobem: "El pont dels jueus", "El primer heroi", "L'arqueòleg", "L'últim abad", "La venjança del bandoler" i "Strappo".


La Maria Carme Roca, acumula cinquanta-dos llibres a la seva esquena. Ha escrit narrativa infantil, juvenil i assaig, i també novel·les per adults. Entre les seves novel·les en trobem algunes de ben conegudes com: "El monestir proscrit", "Barcino", "L'escollida pels déus", "L'enigma Colom" o la seva darrera novel·la, que s'està venent molt bé anomenada, "A punt d'estrena".

La M. Mercè Cuartiella, és escriptora i dramaturga d'obres de teatre. Va guanyar el premi Llibreter de narrativa l'any 2012 amb la novel·la "Germans gairebé bessons". A la nit de Santa Llúcia del 2014 va ser reconeguda amb el premi Mercè Rodoreda amb el recull de relats "Gent que tu coneixes". Ara està treballant amb una nova novel·la que per ara manté en suspens, sense revelar-ne alguns detalls per no fer emprenyar als seus editors.

En Joan Manuel Soldevilla Albertí, és professor, escriptor, especialista en publicacions de còmics i literatura popular. Reconegut tintinòleg a nivell europeu ha rebut diversos premis Rovelló. El 2009 va ser comissari de "Figueres capital de la cultura catalana". Des del 2015 col·labora com a redactor en el museu digital dedicat a l'humor gràfic. Actualment col·labora en el quart número de la revista Tentacles a part d'estar preparant un llibre.

Amb ells farem una taula rodona per saber com els afecten les nostres opinions, les nostres crítiques a la xarxa sobre els seus llibres i sabrem què és el que més valoren de la feina que fem els blogaires.

Cap a les 12 hores arribarem a la tercera part de la jornada, just abans de fer una pausa per anar a dinar.
En aquest últim tram del matí, saltarem a les ones hertzianes de la mà d'en David Galceran, conegut comunicador audiovisual, actor de teatre, mestre de cerimònies i locutor. Amb ells, establirem connexió amb un dels personatges més rellevants del món literari de la nostra vila. Per si no en tinguéssim prou, rebrem la visita de la Teresa Calabús, en Xavier Cortadellas i de la Carme Fenoll.

La M. Teresa Calabús, (per nosaltres la Teresa) és la entranyable i coneguda llibretera del "Cucut" de Torroella de Montgrí. Ella, conjuntament amb la Magda, en Joan, l'equip de professionals de la llibreria i els més de 25 anys dedicats amb devoció al món dels llibres, fan d'aquest establiment un lloc singular que val la pena visitar. El tracte personalitzat que reps com a lector, quan visites la seva llibreria i la força emprenedora que demostra la Teresa dia a dia, han contribuït a dignificar l'ofici de llibretera a casa nostra i a omplir els cors de noves emocions a molts lectors novells. Sense les seves encertades recomanacions i gràcies també a la diada de Sant Jordi, aquests lectors primerencs potser no hagessin passat d'una lectura anual d'algun llibre. 

En Xavier Cortadelles, i la Judit Pujadó van fundar l'any 2010 Edicions Sidillà. Abans de dedicar-se al món editorial van ser novel·listes i periodistes de publicacions diàries o periòdiques. Els darrers anys han fets de correctors, han escrit crítiques i llibres d'història, han treballat en fotografia, han editat revistes, quaderns i llibrets. Sabedors de la importància que tenen les editorials petites a casa nostra i del servei que fan al lectors, al país i a la literatura catalana, s'han ofert a explorar amb nosaltres la vessant literària dels bloguers.

La Carme Fenoll, va estar dos anys exercint de directora de la biblioteca de Banyoles i dotze anys com a directora de la biblioteca de Palafrugell. Des del 2012 és la Cap de Serveis de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 
Al llarg de la seva carrera com a bibliotecària, ha engegat nombrosos projectes. Aquest any, l'Associació de Periodistes Culturals, li atorga el Premi Ressenya 2016 per la seva trajectòria vers la comunicació cultural i la dinamització del seu sector que ha mantingut durant molts anys.

Amb aquests tres monstres culturals, intercanviarem opinions i debatrem si afavorim o no a incrementar el consum i volum de vendes de llibres dins el mercat literari que tots compartim.


Tot seguit, farem una pausa per dinar, per refer-nos de tantes emocions i per agafar forces per la darrera part d'aquesta jornada cultural. Cap a les quatre de la tarda, Concretarem la darrera part de la trobada blogaire, en una visita guiada a la Fundació Josep Pla de la nostra vila. Una hora després, donarem per tancada la "Primera trobada de blogaires catalans a l'Empordà.


Per cert, com veieu, a cada tram hi ha alguna cosa que surt del guió inicial. 
En el primer tram, serà la visita dels especialistes en màrqueting.
En el tercer tram, serà la connexió via ràdio amb l'emissora local de Palafrugell. 

I pel que fa la sortida del guió prevista en el segon tram, dedicat als escriptors, l'enunciaré el proper dimecres 18 de maig en l'entrevista que em faran cap a les 21:30 hores dins el programa "17200" de Televisió Costa Brava. I si no hi sou a temps de veure-la, es tornarà a emetre a les 23:30 del mateix dimecres 18 de maig, i a les 14:30 del dijous 19 de maig.

Ara sí, per acabar, només em resta animar-vos a que assistiu massivament, compulsivament, a la Sala d'actes del Teatre Municipal de Palafrugell el proper dissabte dia 21 de maig. La diversió està garantida.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 11 de maig de 2016

Els deu llibres més venuts del Sant Jordi 2016 de Ficció i no


Salut internautes,

Sempre va bé tenir una eina de consulta a prop.
Arriba un moment, que les cerques per internet es fan molt enrevessades. Sobre tot, quan es tracta de trobar un llistat de llibres molt concret, amb paraules molt semblants. Per aquest fet i perquè ja és tradició en aquest blog, intentaré mantenir aquests llistats dels llibres que van triomfar per Sant Jordi.

Som-hi!

Els més venuts de Ficció en català del Sant Jordi 2016


Els més venuts de No Ficció del Sant Jordi 2016

Fins aviat,
Jordi.

dijous, 21 d’abril de 2016

A les portes del Sant Jordi, he llegit "Història d'un canalla" de Júlia Navarro.

Salut internautes,

Quan vaig començar a llegir les primeres pàgines del llibre de la Júlia Navarro, de seguida vaig intuir que estava davant d'una gran història. 
Després... al llegir unes poquetes pàgines, vaig tenir la sensació que allò que m'havia semblat una genialitat estructural de plantejament novel·lístic, esdevenia una constant massa repetitiva, i es convertiria segurament, en un abús d'estil literari. La intuïció em deia, que això faria baixar les expectatives dipositades pels lectors en aquesta novel·la. Però tot i així, vaig continuar llegint sense defallir.
Com veieu, em trobava davant d'una incipient lectura del llibre i ja percebia sensacions que, amagades, feien cua per abandonar el llibre i colar-se en el meu subconscient.


Era a la pàgina trenta-dos i no em podia creure la dolenteria concentrada en grau superlatiu que exercia aquell infant vers el seu germà, la seva mare i les persones més properes del seu voltant.
Ho tenia decidit. M'apartaria d'aquell llibre que em provocava tantes tribulacions. I... , vaig odiar la forma de ser d'aquell nen, que en el cas que actués amb sang i fetge m'hauria semblat la perfecte encarnació d'un dimoni.
Però alguna cosa, ja se m'havia quedat a dins. En el meu subconscient, creixia la curiositat i la necessitat de tornar a agafar aquest llibre. O potser, era un sentiment de morbositat per continuar llegint la història de la vida del protagonista i comprovar; esperançat, si aquest "enfant terrible" en algun moment de la seva vida canviaria la seva manera de ser. Si es tornaria més humà i esdevindria una persona comuna com la majoria dels mortals.


Ara, un cop he arribat a l'última lletra de la darrera pàgina del llibre, una cosa se m'ha fet evident. I és que l'escriptora, no ens ha volgut descriure la vida d'un ésser maligne, sinó la història d'un nen que va néixer, essent un CANALLA integral. Un nen sense empatia pels altres, amb manca total de remordiments. Que no coneix el significat de fer el bé, que es mou pels seus propis interessos o ambicions, i que gaudeix fent patir als demés.
Podríem dir que a continuació de la narració d'una part tenebrosa, el lector sempre hi trobarà la descripció d'una part lluminosa. Però un canalla és un canalla, i per tant, les bones accions no figuren en el seu codi genètic de conducta perquè senzillament, no hi són. No és que siguin rebutjades conscientment a priori, és que simplement aquest nen, va néixer amb un defecte de fàbrica, amb una patologia que es deu anomenar amb algun nom difícil de pronunciar.


Malgrat tot, està molt clar que en termes de ficció, la maldat té un cert aspecte d'erotisme que ens atrau. I perquè no dir-ho, a tots de tant en tant, ens agradaria ser una mica canalles, segurament perquè pensem que una persona que sempre fa el bé, que sempre és correcte i que mai transgredeix les normes establertes, ens resulta una mica... avorrida. Us garanteixo, que aquest llibre es tornarà addictiu entre les vostres mans, i se us farà molt difícil arraconar-lo, abandonar-lo, o prescindir-ne totalment.
Potser, fins i tot durant un temps, us sorprendreu a vosaltres mateixos actuant com a petits trapelles amb els demés. Això sí, sense arribar a semblar-vos al protagonista eh! que si no, us convertiríeu en un bon problema per a la bona gent.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 13 d’abril de 2016

Preparant el Sant Jordi 2016.

Salut internautes,

Com cada any per aquestes dates, em deixo portar per les vibracions que em desperten els llibres publicats i que es posaran a la venda el proper Sant Jordi. Enguany, encarem una diada sense un llibre o un escriptor clarament situat a la "Pole position" de les "graelles de sortida" dels llibres més venuts.

Tot i així, si mirem el volum de vendes que porten alguns llibres des de començament d'any, es diria que els més venuts de ficció i de no ficció formarien part d'aquestes dues graelles. De totes maneres és evident, que aviat sabrem, qui haurà aconseguit fer... pòdium. Fins llavors, bona lectura i bona tria.

Graella dels Llibres de ficció:
1.- La filla de la neu de Núria Esponellà
2.- Sodoma i Gomorra de Marcel Proust
3.- Vae Victus d'Albert Sanchez Piñol
4.- Jardí a l'obaga de Blanca Busquets
5.- L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza de Joaquin Camps
6.- Història d'un canalla de Julia Navarro
7.- Els àngels de gel de Toni Hill
8.- A punt d'estrena de Maria Carme Roca
9.- La vida sense Sara Amat de Pep Puig
10.- Petita crònica d'Stefan Zweig

Graella dels Llibres de No ficció:
1.- Economia en colors de Xavier Sala i Martin
2.- Els ponts trencats de Manuel Milian Mestre
3.- Aquella porta giratòria de Lluís Foix
4.- L'amic del President de Carles Porta
6.- Cata... què? de Carles Puigdemont
7.- Li deien pare de Carles Porta
8.- Barcelona. Una biografia d'Enric Calpena
9.- Els internats de la por de Montserrat Armengou i Ricard Belis
10.- El llibre de la iaia Toneta de Iaia Toneta

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 12 de març de 2016

Jonàs de la Isabel-Clara Simó

La contraportada del darrer llibre de la Isabel-Clara Simó, ho deixa clar. Diu així:

(...) L'Àlex és llatinista i viatja a Nova York per participar en un congrés. Hi coneix en Jonàs un fotògraf hàbil i creatiu, i hi descobreix la seva sexualitat oculta. L'Àlex és neuròtic, culte, pedant i enormement sensible; en Jonàs és una bellesa que commou tots els qui el coneixen.

Com si fos la descoberta d'una pedra preciosa enterrada en el fang, l'amor sorgeix entre tots dos. Aviat, però, la tragèdia marcarà la seva relació (...)


Salut internautes,

En una societat actual que se les vanta de ser oberta, tolerant, permissiva en la diversitat, acollidora culturament i sexualment desinhibida, sorgeix la novel·la de la Isabel-Clara Simó decidida a exprimir un amor diferent entre dos iguals, l'Àlex i en Jonàs. La pregunta que ens fem és si realment aquesta societat d'aparença idíl·lica, és real o amaga una hipocresia cínica disposada a riure's, escarnir o ridiculitzar als que tenen preferències sexuals diferents a l'estàndard socialment establert de l'heterosexualitat.


Tots coneixem i tenim al nostre voltant persones que es senten atretes pel mateix sexe, i també hem vist alguna vegada que quan algú ha descobert la relació entre dos homes o dues dones, immediatament sorgeix aquell somriure pel sota el nas i comencen a circular gracietes i acudits de mal gust que pretenen ridiculitzar als que es senten diferents. Si ja ho sé, em direu que l'evolució dels humans per segons quí, encara no ha avançat prou i que s'han quedat enrrere en els temps dels australopithecus. Que d'energúmens sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà. Però... val la pena fer el pas i ser assenyalat pels qui ostenten el subgènere dels homínids? Bé, això ens ho podrien respondre tots aquells que ho han experimentat en les seves carns, quan han fet el pas i han deixat enrrere el confort de l'armari.


Pel que fa al llibre hi he trobat un llenguatge directe, realista que ens aboca als diàlegs i a les introspeccions del seu protagonista. Una novel·la apta per tots aquells que hem evolucionat culturalment, que ens farà pensar, que tracta sobre la pèrdua de la innocència i el descobriment d'una sexualitat singular. 

Per acabar, he triat un paràgraf perquè veieu l'estil tan exquisit de la Isabel-Clara Simó i el pa que s'hi dóna en aquesta magnífica novel·la:

(...) Queda'tqueda'tqueda't. Queda't amb mi. No te'n vagis mai.

L'Àlex sent que té una sargantana a dins dels calçotets i desigdesigdesig als capcirons dels dits, als pelets del bescoll, suarà acariciats per l'amic. L'exaltació. L'exaltació encega, l'exaltació és tenir dues dimensions i que una ma gegantina t'aixequi a l'aire. Exaltació és posar l'enteniment en stand by i lliurar-se a la respiració immensa de la natura, al joc geomètric dels astres, a la biologia salvatge d'un salvatge (...)

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 20 de febrer de 2016

L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza - Joaquín Camps

Salut Internautes,

L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza és una novel·la amb tots els ingredients de les grans novel·les que han tingut èxit a casa nostra (no n'hi falta cap).
Entre les seves pàgines hi trobareu entre altres moltes coses: amors, intriga, ironia, acció i desamors. A voltes, us pensareu que la Lisbeth Salander s'ha reencarnat amb una monja de clausura i que el periodista i personatge principal de les novel·les de l'Stieg Larsson, s'ha transformat en un professor de literatura seductor, capaç de fer front a problemes judicials, persecucions de mafiosos i lluites internes amb el seu propi "jo". Si a més a més tot això, ho concentreu en un sol llibre i amb un rerefons de passió per la literatura, i ho sumeu al drama de la pederàstia amagada i protagonitzada per gent poderosa amb sotana..., ja teniu l'explicació del per què, aquesta obra, està triomfant a esquenes dels circuïts comercials i del per què aquesta novel·la passarà a la història com una gran novel·la.


Entre les seves pàgines hi descobrireu uns quants passatges, frases, expressions i màximes d'aquelles que senten sentència, que poden captivar la vostra atenció. Jo n'he assenyalat algunes a tall d'exemple. Són petites peces de literatura que ha colat l'escriptor a la seva novel·la i que a vegades m'han fet riure i d'altres vegades m'han fet rumiar però que sovint, les voldré recordar.

Per exemple:
..pàg 50. (...) Per la Rebeca, no havia sigut res més que un home tireta amb el qual curar les ferides del divorci i la solitud. (...)

..pàg 59. (...) M'acosto als quaranta i d'aquí a poc entraré en aquella edat perillosa en la qual les dones presumides, quan fem l'amor, comencem a preferir a estar a sota. I no és per fer-li creure a l'ego del nostre home que es mou com un déu, sinó per fer-li creure que la nostra cara i les nostres tetes continuen turgents i no pengen. Follem amb la nostra parella i contra la maleïda gravetat... Ja veus, un trio al llit. (...)

..pàg 85. (...) A qui mai no ha dut calces, les costures li fan llagues. (...)

..pàg. 125.(...) La depuració estilística és excel·lent. Gairebé tots els autors, en els seus anys de joventut, pequen d'una adjectivació exagerada, d'una sintaxi rebuscada o de descripcions carregades que només pretenen fer el text molt frondós. No volen entendre que el millor amic d'un escriptor és la paperera. (...)

..pàg 389 (...) - Com quan li expliques a la teva parella que li has sigut infidel, per creure't molt noble i sincer... i en realitat només pretens alliberar-te de la culpabilitat transmetent-li a ella el teu patiment: li passes la motxilla plena de pedres... A vegades fem servir la veritat per disfressar el nostre egoisme de noblesa. (...)

..pàg 487 (...) Però ja ho veu, sóc un català pur que quan fa fred s'acosta a l'estufa i quan fa molt i molt de fred...l'encén. (...)

..pàg 586 (...) - No, què diu aquest nòvio teu?
- Doncs... diu que llegir és com fer un petó: aquí no ho fa sovint, se li nota en la llengua.(...)

..pàg 668 (...) - Vinga, hòstia, vas bé cirerer, per fer la mili.(...)
(Nota: el meu pare, l'única persona a qui he sentit anteriorment aquesta expressió deia: "Vas bé cirerer, per anar a Sants" Deuen ser coses de la gent nascuda a Barcelona)

..pàg 916 (...) - Només un idiota trepitja la cua d'un tigre adormit. (...)

..pàg 931 (...) L'amor neix de la compassió... i de l'admiració; l'un sense l'altre fan un amor coix. (...)

..pàg 934 (...) Som responsables dels nostres actes, però no dels nostres sentiments... no decidim què sentir, només decidim què fer. (...)

..pàg 968 (...) Llavors va entendre que, per molt gran que sigui la decepció que s'ha patit, és impossible deixar d'estimar una persona en només unes hores. Ni tan sols en dies o mesos. Deixar d'estimar no depèn d'un mateix. (...)

..pàg 976 (...) Detalls que, com arnes devoradores de carn, la rosegaven per dintre i li feien nafres de dolor. Li impedien oblidar. I és que en Víctor sabia que, igual que passa amb la bellesa, el dolor es destil·la i reconcentra en els detalls... en els maleïts detalls.(...)

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 6 de febrer de 2016

El gat de Schrödinger de Jordi Dausà

Salut Internautes,
Quan la creativitat, la espontaneïtat i l'escriptura descaradament des-acomplexada es reuneixen en un sol llibre convocats de la mà d'en Jordi Dausà, no és que facin festa grossa no, si no que més aviat l'encontre i la barreja d'aquestes qualitats esdevé tot una orgia literària. 

En aquest cas l'autor del llibre que avui us recomano, en té prou per incitar la nostra curiositat en un monosíl·lab clar i contundent. 

Us enllaço el vídeo que il·lustra en síntesis el que gaudireu quan llegiu "El gat de Schrödinger" del Jordi Dausà.
Fins aviat,
Jordi

diumenge, 17 de gener de 2016

Vae Victus de l'Albert Sánchez Piñol.

Salut Internautes,
Em disposo a escriure aquesta ressenya una mica emprenyat amb la Waltraud. El personatge secundari que figura que rep les indicacions de Martí Zuviría per escriure la novel·la.

Waltraud, si jo pogués recular en el temps i et tingués cara a cara et diria que no li fotis gaire cas a en Martí Zuviría, sobretot quan t'explica els seus deliris o aventures suposades en altres indrets internacionals. Deixa-li clar amb la teva clara impertinència, que els lectors el que volem saber són més coses dels personatges llegendaris del 1714 i dels anys immediatament posteriors. Revela't contra falses aventures imaginades en països o indrets que en Martí no ha trepitjat mai, com la tribu dels indis yama a l'actual Carolina del sud. 
Sé, que la vida d'en Martí Zuviría mentre et dicta verbalment Vae Victus, ja està arribant al seu declivi i que per tant, poques coses més podrem esperar de les seves proeses, però n'estic convençut que va tenir contacte amb altres herois de l'època o amb el fills dels herois del 1714. De fet, et suggereixo que d'amagatotis, li facis una mica el "salt" literàriament parlant. Segur que l'Anfant, el "nen" de la novel·la que col·labora amb l'assassinat del duc de Berwick, et podria explicar coses molt interessants més enllà del 1725. Data, que tots nosaltres creiem probablement, que serà l'any de traspàs del teu narrador, un cop s'exiliï definitivament a Viena.

Estimada Waltraud, com que encara estic en el teu present que és el meu passat, abans d'acabar, vull agrair-te la teva bona feina. No només en el resultat final del llibre per la seva magnifica enquadernació, les il·lustracions que has afegit i les notes a peu de pàgina que posen seny als petits lapsus mentals de'n Martí Zuviría, sinó també, per haver transcrit magistralment tota aquesta història, captant el sentit de l'humor tant peculiar del teu dictador narratiu i amb un llenguatge captivador que m'ha mantingut atent al llarg de tota la novel·la.

Per cert, procura que aquest iaio xarrup que tens al costat, deixi per escrit en el seu testament, que tu has de ser l'única transcriptora de les futures històries que han de venir en un futur no gaire llunyà. Més que res perquè tu, benvolguda Waltraud, ja deus tenir una certa edat.

Fins aviat,
Jordi

dimarts, 15 de desembre de 2015

En anglès: Dunces, en castellà: Necios, en català: Enzes, Ximples i Imbècils.

Salut internautes,
28 de novembre, diumenge a la tarda, estirat al sofà de casa i una veu interior, clara, inequívoca que em deia... ves, aixeca't del sofà, espolsa't la mandra de sobre, busca una llibreria oberta i compra el llibre que volies. 
Amb uns arguments tan contundents podia fer dues coses: o pensar que m'estava tornant boig, o fer cas d'aquesta musa, premonició o com ho volgueu anomenar i fer-ne via cap a Platja d'Aro que hi faltava gent.
Cal dir pels qui no heu visitat mai l'Empordà, que Platja d'Aro, és un llogaret força animat fins i tot els diumenges a la tarda, situat a uns 23 quilòmetres de casa meva.
El llibre que buscava era "L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza" però... ves quina cosa! el llibre no hi era. Així doncs..., la musa m'havia traït? Hi era allà per a no res? M'havia de resignar i tornar a fer 23 quilòmetres més fins a casa? No m'ho volia creure, em sentia una mica ultratjat, ofès en la meva psique i fins i tot amb ganes de revenjar-me d'aquella musa. Però va ser just en aquests instants de tribulacions interiors que de cop i volta, un reflex o un flash o el que fos, els meus ulls es van fixar en un prestatge, en un punt concret i en un únic llibre d'aquella "macro" llibreria. 

A la portada hi deia: John Kennedy Toole - Una confabulació d'imbècils. 
I a la descripció de l'autor hi deia: (...) John Kennedy Toole va néixer a Nova Orleans l'any 1937 i va morir l'any 1969. Va obtenir un màster d'anglès (...). Va escriure "Una confabulació d'imbècils" al començament de la dècada de 1960 i va intentar infructuosament que li editessin. Publicada pòstumament gràcies a la tenacitat de la seva mare (...) La novel·la va obtenir el Premi Pulitzer l'any 1981, va consagrar Kennedy Toole com un dels millors escriptors nord-americans de tots els temps i es va convertir en un long-seller inesgotable (...) 
No em calia llegir res més per adonar-me que era això. El motiu que m'havia fet venir, allò, que la musa m'havia estat dient minuts abans i que jo no havia acabat d'interpretar correctament. Ara "museta meva" et demano disculpes per haver dubtat de tu i et dono les gràcies per aquest regal.


Del llibre s'ha dit:
- primer comences llegint les primeres línies, després un paràgraf, i un altre i un altre i ja has llegit la primera pàgina i continues llegint i llegint, i quan te'n adones ja no pots parar de llegir, i en vols saber més i més i encara més, i tot d'una et sorprens a tu mateix amb un somriure per sota del nas i ho notes, ho saps que estàs atrapat, que aquell llibre és la teva agradable perdició perquè ara ja no vols parar de llegir fins arribar al final.
- hi ha qui diu que és una comèdia i una tragicomèdia en si mateixa, que és un llibre divertit però trist a la vegada, segurament, amb aquesta última opinió ens quedaríem curts, seria més correcta definir-lo com farsa tumultuosa de proporcions similars al mític personatge de Falstaff de William Shakespeare i llavors el terme comèdia encara s'hi acostaria més.

De l'Ignatius Reilly, el protagonista s'ha dit:
- que és un individu estrafolari, indolent, un Oliver Hardy boig, un Quixot gras i un Tomàs d'Aquinó
pervers, fosos en una sola persona.
- hi ha qui pensa que en realitat el personatge és una descarnada i esperpèntica caricatura del propi autor. Un personatge que de vegades l'odiaries, se't faria insuportable, l'engegaries a pastar fang més d'una vegada, però que en el fons el toleres perquè dins dels seu mon filosòfic, abstracte, esquizofrènic i antisistema li reconeixes una certa intel·ligència amb un cert cinisme humorístic i una ment brillant dins de la seva còmica raresa malaltissa.

Finalment, vull felicitar al seu traductor en Xavier Pàmies per la magnifica traducció que ha fet d'aquest llibre. En Xavier, ha sabut captar magistralment els excel·lents matisos dels diferents parlars de tots i cada un dels personatges secundaris que tot i que estant en un segon pla, les seves extravagàncies i confabulacions contra l'Ignatius Reilly fan d'aquest llibre, una obra mestra i de referència de la literatura universal.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 25 de novembre de 2015

G (la novel·la d'en Gaudí) de Daniel Sánchez Pardos

Salut internautes,

Si heu llegit el post immediatament anterior al que ara esteu llegint, veureu que "G" era un dels vuit llibres candidats que tenia en el punt de mira per ésser llegits. De fet,  tenia clar que el llibre per excel·lència que cauria a les meves mans sí o si, havia de ser VAE VICTUS de l'Albert Sánchez Piñol, però hi havia un petit problema: que aleshores encara no es podia trobar a les llibreries.
Per tant, els que m'heu anat seguit durant tots aquests anys pel bloc ho teníeu bastant fàcil per endevinar quin seria el primer llibre que triaria d'entre els vuit. Només havíeu de tenir present l'entusiasme que em desperta l'obra d'en Gaudí i la fascinació que em provoca tot el seu llegat. 

Però parlem del llibre,

En Daniel Sánchez Pardos ens dibuixa un Gaudí jove, educat, de casa bona, amb una ment intuïtiva, de mirada privilegiada abocada a l'observació dels detalls, de gustos refinats, interessat per les disciplines esotèriques i poc ortodoxes de la seva època i amb uns coneixements sobre arquitectura que sobrepassaven de molt les docències que impartien a la universitat on cursava els seus estudis.
Un Gaudí, que molts de nosaltres haguéssim volgut imaginar d'aquesta manera durant la seva joventut, però que de fet, avui per avui, hi ha molt poca informació de com era Gaudí, realment, a la seva època d'estudiant. 

L'escriptor té l'habilitat de jugar amb nosaltres. Ens presenta en Gaudí com un personatge secundari quan en realitat és sobre ell, que pivotarà tota la trama. Tampoc és gens casual que, ja en el primer capítol, en Gaudí salvi al protagonista principal, en Gabriel Camarasa, de ser atropellat per un tramvia. El mateix tipus de tramvia que a la vida real, va provocar la mort per accident de Gaudí.

"G" en definitiva, és un llibre ben escrit, amb detalls de pictografia molt interessants, que agradarà i molt als seguidors d'en Sherlock Holmes, als entusiastes de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX i els amants de l'obra gaudidiana. 

En fi, lletra ferits, us deixo el primer capítol en  aquest l'enllaç per si en voleu fer...    un tast.   ;-) 
Fins aviat,
Jordi

dissabte, 14 de novembre de 2015

Triar-ne un o triar-ne vuit, aquesta és la qüestió.

Salut internautes,

Ara que he acabat la lectura del darrer llibre de Rafel Nadal "La maledicció dels Palmisano", ja torno a tenir la mirada posada en uns quants llibres més:
- "Incerta glòria" de Joan Sales
- "Vae Victus" de l'Albert Sánchez Piñol
- "L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza" de Joaquín Camps
- "G" de Daniel Sánchez Pardos
- "Les veus del Liceu" de Xulio Ricardo Trigo
- "Diamant blau" de la Care Santos
- "L'abric de Proust" de Lorenza Foschini
- "Les nits blanques" de Fiódor Dostoievski


Tots ells tenen algun o més d'un aspecte que em criden l'atenció. La tria serà difícil. Com sempre s'accepten suggeriments, anècdotes i experiències relacionades amb aquests o altres llibres (hehehe).
També, podria posar tots els títols en un barret de vimet i triar-ne un a l'atzar. I també, podria incloure'ls tots vuit a la llista dels reis mags d'orient i esperar que me'ls porti tots el rei Baltasar. Però em temo que no tindré prou paciència i buscaré qualsevol excusa per auto regalar-me'n un, "c'est la vie".

Fins aviat,
Jordi

dijous, 29 d’octubre de 2015

La maledicció dels Palmisano - Rafel Nadal

Salut internautes,

Diuen que una característica dels bons actors és aquella mirada que atrapa a l'espectador. Aquella harmonia entre el "que" diu i el "com" ho diu. Que quan... interpreten l'escena que interpretin, et resulta creïble, et convenç i fa que tinguis ganes de continuar enganxat a la pantalla fins al desenllaç final de la pel·lícula.

Doncs bé, us proposo un joc. Obrim aleatòriament algunes pàgines del llibre "La Maledicció dels Palmisano" d'en Rafel Nadal i llegim una estrofa, unes línies tan sols, a veure que passa.
Si l'experiment funciona bé, identificarem aquella bona sintonia entre el "que" hi ha escrit i el "com" està escrit, i notarem aquell poder d'atracció que ens provocarà la curiositat i les ganes de continuar llegint.

Per exemple:
..pàgina 72
(...) En Vitantonio, en canvi, a les reunions familiars s'hi ofegava. Era disciplinat i complidor i el que tenia d'espontani també ho tenia de transparent. Però el noi trobava que al palazzo de l'àvia tot era massa tibat i que la disciplina hi era  molt excessiva. A l'interior de la casa (...)

..pàgina 157
(...) A mitja tarda o havent sopat, els senyors travessaven amb pas apressat els dos jardins i d'aquesta manera discreta entraven a la casa de la Bella Antonella, l'atractiva vídua d'un comerciant de robes arruïnat que regentava la casa de cites de més renom de la ciutat. El local tenia l'entrada principal per un carrer secundari, però ningú no la usava fins que era negra nit i els veïns ja dormien. (...)

...pàgina 201
(...) - No pots... -va intentar replicar-li la zia, però no va acabar la frase. Acabava d'adonar-se aterrida que la promesa que li estava fent en Vitantonio era la mateixa que li havia fet el seu home vint-i-cinc anys abans. Ho va considerar un mal presagi i es va posar a tremolar. Va entrar en estat de xoc.
Van estar així una bona estona: ella tenia la mirada perduda, tremolava i anava repetint "No, no, no" i també negava amb el cap; ell la calmava i l'abraçava com hauria abraçat a una nena petita. (...)

...pàgina 341
(...) En Vitantonio no va contestar. Es va acostar a la taula i amb el braç va escombrar tots els papers. Després va agafar l'emissora de ràdio i també la va tirar per terra.
- Encara treballes per als feixistes o ja treballes directament per als agents de l'Abwehr alemany? - va preguntar-li molt alterat. (...)

Arribats en aquest punt, potser entendreu perquè en Rafel Nadal, ens ha anat atrapant amb els seus tres llibres que ha anat publicant. El canvi d'escenari d'aquest darrer llibre amb els seus dos predecessors és notable. De les memòries de la infantesa de "Quan érem feliços", vàrem passar a la crònica vital de la saga familiar del llibre "Quan en dèiem xampany". Ara, ens aboquem a una crònica de ficció, de dues famílies, els Palmisano i els Convertini, situades al sud-est d'Itàlia, en una regió La Pulla, a on hi podríem trobar ciutats amb un gran atractiu paisatgístic i amb una forta personalitat històrica com Bari o Matera. No seria gens estrany que un cop acabeu de llegir aquesta gran novel·la, us agafin ganes de fer turisme cap a l'extrem est de la bota italiana i de llegir més llibres d'en Rafel Nadal.

Fins aviat,
Jordi.

dimarts, 29 de setembre de 2015

El que no et mata et fa més fort (Millennium 4 - Stieg Larsson) de David Lagercrantz

Salut internautes,

Stieg Larsson un dels escriptors de més èxit de les darreres dècades, va morir sense poder veure la seva trilogia publicada i sense poder gaudir del fet de vendre més de vuitanta milions de llibres arreu del món. El seu infart sobtat i l'absència de testament van ocasionar tota una cadena de litigis per gestionar aquesta gran fortuna pòstuma, generada pels drets d'autor de les vendes de la Saga Millenium. 

Per una banda, la seva dona Eva Gabrielsson, amb qui l'Stieg Larsson va conviure més de trenta-dos anys sense haver-s'hi casat. I per altra part, el pare i el germà en qualitat d'hereus legítims segons les lleis de Suècia. Però el tema econòmic no va ser l'única desavinença. Poc abans de la seva mort, l'escriptor va deixar un manuscrit inacabat del quart volum de la saga Millenium. La seva viuda defensava que no s'havia d'editar cap continuació a la trilogia ja publicada. Els familiars opinaven que a partir dels darrers apunts en vida de l'Stieg Larsson es podia desencadenar una nova trama i donar cabuda a una quarta obra, que fos fidel a l'estil i a la personalitat del personatges creats en vida per l'escriptor.
Sigui com sigui, aquest polèmic quart volum, ha sortit a la llum amb moltes expectatives per tots aquells lectors que vam quedar atrapats en la saga Millenium formada pels tres llibres predecessors: "Els homes que no estimaven les dones", "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", "La reina al palau dels corrents d'aire".


David Lagercrantz, ha estat l'escriptor que ha recollit el repte  de continuar la trilogia Millenium. Era una tasca difícil. S'enfrontava a dos personatges amb molt de caràcter com la Lisbeth Salander i en Mikael Blomkvist i al mateix temps, l'escriptor, havia de sentir-se el llibre com a seu. Calia evitar de totes totes que es convertís en una imitació plagiada de la forma d'escriure del gran novel·lista Stieg Larsonn i ho ha aconseguit (un punt a favor).

Diuen que l'acció en aquesta novel·la triga una mica en arribar, si és així... no es troba a faltar. La tensió es manté des de bon començament, i quan arriba el primer assassinat, és com la cirereta que culmina el pastís que hem anat coent lentament al forn, a poc a poc i a baixa temperatura (un altre punt a favor).

La temàtica de plena actualitat com el món dels hackers i el tràfic il·legal de la informació confidencial a nivell internacional que afecta als serveis d'intel·ligència més prestigiosos del món convertiran aquest llibre probablement com un dels llibres més venuts d'aquest any (darrer punt a favor i conclusió).

Fins aviat,
Jordi