divendres, 3 abril de 2015

Una llibreria de Torroella organitza un berenar literari amb una seixantena d'escriptors

La llibreria el Cucut de Torroella de Montgrí organitza un berenar literari amb una seixantena d'escriptors

Apunts inútils d'en Virgilio Giotti (un llibre colpidor)

Salut internautes,
Poemes, poetes, poetesses, versos hendecasíl·labs assonants o dissonants, simètrics o assimètrics, poesies rítmiques o en prosa... mai han captivat de manera exagerada la meva atenció. Però de sobte, un fet, un vers, una cançó, una expressió d'un personatge poètic, et deixa tocat interiorment. Quan això passa, hom (i entre aquests, jo) té la necessitat d'exterioritzar-lo, de compartir-lo. Pensant-ho egoistament, diria que fins i tot aquesta necessitat, m'ha suposat una bona praxi mental molt saludable a data d'avui.

Divendres, 13 de març, la Teresa de la llibreria Cucut, em convidava a assistir a una trobada /presentació que prometia ser memorial. Es parlaria d'un llibre "Apunts inútils", el dietari escrit per en Virgilio Giotti. Un personatge singular com n'hi ha hagut pocs a la història universal de la poesia. En la lectura d'aquest dietari i en el rerefons dels seus poemes hi trobarem una història colpidora, una declaració d'amor d'un pare que primer, pateix en la distància per la separació forçosa dels seus fills i després, l'envaeix l'angoixa, la por, un terror intern (com deia Pasolini) de pensar que els seus fills, en Franco i en Paolo, probablement, ja no tornaran mai més al seu costat.

"Els apunts inútils" deia el poeta, que l'haurien d'ajudar a continuar vivint, i ho van fer. En Virgilio Giotti havia d'aguantar per la memòria dels seus fills i per ajudar a la seva dona, a qui la mort dels seus "nens" va fer emmalaltir fins al llindar de la follia.

Diumenge, 22 de març (set dies després de la presentació del dietari d'en Virgilio Giotti).
No puc (ara i aquí) transcriure totes les sensacions i emocions que em va generar la coneixença d'aquest gran poeta nascut a Trieste (Itàlia) el 1885 i mort a la mateixa ciutat el 1957. Però sí, que us puc dir que la coneixença de la seva vida i de la seva obra no us deixaran indiferents. Els enllaços que trobeu a continuació dels "Apunts inútils" (que poden ser moltes coses menys inútils per una gran majoria de la gent que els ha llegit) i de la biografia de  Virgilio Giotti , us ajudaran fer-vos una idea del que us he volgut explicar en aquesta ressenya.


Com diu Claudio Magris, a la contraportada del llibre "Apunts inútils":
 (...) "Virgilio Giotti és un del poquíssims poetes que han sabut representar amb gran poesia, enemiga de sentimentalismes, aquest amor pels fills, la intensitat dels afectes familiars, la pietas domèstica entesa no com un sentiment tendre i noble, sinó com el sentit mateix de la vida i del seu passar, alhora terrible i tendre, més enllà del bé i del mal i impregnat d'una indestructible tendresa"

Abans d'acabar i esperant que l'editorial no s'enfadi amb mi, m'agradaria transcriure-us els dos primers versos del poema "Als meus fills morts" perquè feu un tastet de l'obra d'aquest poeta.

Ombres dels meus fills, abans
que també desaparegui jo,
estiguem aquí una mica junts
una vegada més, junts
xerrem i riguem

Si heu plorat, no ploreu
més. Ara eixuguem-nos
tots els ulls. Aneu 
a fer una carícia a la vostra
mare. Plorar no serveix.
(...)

Fins aviat, 
Jordi
Nota: vaig acabar d'escriure aquesta ressenya el Divendres Sant de 2015, mentre sonava al meu cap la cançó de "Love me tender" d'Elvis Presley. Temps d'amor, dolor i recolliment per a molts catòlics. Casualitat, providència? qui ho sap!

dijous, 19 març de 2015

El capítol del Julian - RJ Palacio

Salut Internautes,

Des de que vaig llegir Wonder, sabia que tard o d'hora cauria en la lectura de "El capítol del Julian" per la curiositat (potser per la morbositat) de saber perquè en Julian li feia tant la punyeta a l'August. I ves per on, ja hi som.

Si en el primer llibre, l'escriptora fa una denúncia desenfadada contra els prejudicis latents que encara existeixen en una bona part de la societat, cap a les persones minusvàlides, ara, en aquest segon llibre, RJ Palació aborda un tema no menys important i cruel com és el bulling escolar.

Pel que fa al llibre, he llegit d'una revolada les seves 126 pàgines. L'estil impecable de l'escriptora es torna a posar de manifest en aquest segon llibre que captiva per la seva senzillesa. La història que s'amaga darrera d'en Julian, emociona i fa reflexionar, però segurament no amb tanta intensitat como ho feia la història que vam llegir en el llibre anterior, Wonder. Tot i així, torna a ser d'aquells llibres que no estaria gens malament que fossin de lectura obligada a l'escola i de lectura molt recomanada pels adults i més encara, si aquests adults són pares o mestres.

En resum, un llibre amb el que quedareu molt bé si el recomaneu, això sí, acompanyeu-lo del primer, si voleu treure "matrícula d'honor".

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 14 març de 2015

Tu i jo, living style - Marcel Pujol Borràs (Un escriptor amb molta empenta)

Salut internautes,

Quan en Marcel Pujol Borràs em va proposar que li fes una ullada al seu primer llibre "Tu i jo, living style" em va agafar en plena lectura del "Quadern gris" d'en Pla. El contrast era dantesc, terrible, però no insalvable. Calia un canvi de xip. Un mecanisme que molts de nosaltres hem automatitzat quan fem anar dos o més lectures alhora. D'en Pla ja en parlarem més endavant en una altra ressenya. Ara, però, vull parlar d'aquest escriptor novell que va debutar l'abril del 2014 amb una primera edició del seu primer llibre "Tu i jo, living style" i editat per segona vegada amb una edició especial durant el juliol del mateix any.

Primera impressió:
Quan comences a llegir el llibre de seguida te n'adones que és un llibre àgil, pensat per llegir-lo en trajectes curts de metro, bus o qualsevol altra mena de transport públic entre parada i parada. Fins i tot, pot ser molt adequat per aquells lectors que agafen un llibre abans d'anar a dormir i en un tres i no res se'ls hi tanquen els ulls. Els seus capítols curts i amens, faran que mai es quedin a meitat d'un capítol.

Impressió sobre l'interior:
En quant a la novel·la, m'ho he passat bé. No hi trobareu un gran contingut filosòfic transcendental. Però sí una història divertida plena de referents musicals, cinematogràfics i generacionals. La història comença amb un Siscu, protagonista, adolescent, desenfadat, espontani, amant de la bona vida, que fa gala d'aquella frescor que, els que tenim fills d'aquesta edat sabrem reconèixer a la perfecció, i acaba amb un Siscu jove enamorat que ha anat creixent i madurant de mica en mica, al llarg de tota la novel·la.

Impressió sobre l'exterior:
La posada en escena del llibre és original, atrevida, moderna. Amb plena sintonia tant en la part externa del llibre com en el contingut de la història i el caràcter fresc i atrevit del seu protagonista.

Impressió final:
És un llibre rodó en tots els sentits de la paraula. Tot lliga. Tot està en perfecta harmonia te'l miris per on te'l miris. Felicitats Marcel! Des d'aquí t'animo a que t'atreveixis també en altres formats i amb altres estils. I per què no? amb alguna novel·la històrica, amb un gran contingut emocional en el teu segon llibre. Crec que et sobra talent per atrevir-te a fer el que et proposis.  Felicitats novament. Segueix així. Segur que tindràs grans èxits.

Fins aviat.
Jordi

diumenge, 8 febrer de 2015

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra - Jonas Jonasson

Salut internautes,
Del llibre del Jonas Jonasson "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" n'havia sentit força a parlar. Algunes veus lectores em deien pros i contres sobre la novel·la que ara he acabat de llegir. A veure com us podria dir per fer-ho breu:
Contres
... umm,., ara no me'n ve cap al cap.
Pros
...És un llibre en el que gairebé en les seves quatre-centes onze pàgines he mantingut un somriure natural, gens forçat, fins i tot en certes parts de la història he rigut com feia temps que no reia amb un bon llibre.
Contres
...Bé podríem dir que el plantejament o l'estructura de la història no és molt original. És una història que transcorre en dos temps. Dues històries paral·leles que s'acabaren trobant. Una, la de la vida real que comença a viure l'Allan Karlson en el moment que decideix saltar per la finestra i, l'altra, sobre la vida del mateix protagonista que va des de la infància fins el moment que compleix 101 anys. Moment, que ni de bon tros, serà el final del personatge de la novel·la.
Pros
...La magnífica traducció que en fa del suec al català en Lluís Solanes al qual, des de aquest blog, vull felicitar.
Contres
...Han fet la pel·lícula al cinema. Això farà que més d'un lector en potència, tiri pel dret, vegi la pel·lícula i no gaudeixi de la lectura del llibre. Però si sou d'aquests, podeu veure el tràiler clicant en aquest enllaç.
Pros
...El llibre ens serveix per descobrir un sentit de l'humor, murri, intel·ligent, despreocupat, que en Jonas Jonasson aconsegueix transmetre als seus lectors. Uns lectors que potser erròniament tenien encasellada la literatura sueca en trames policíaques, d'assassinats o de novel·la negra.

En resum, és un llibre per passar-s'ho bé llegint.
Fins aviat,
Jordi

dilluns, 19 gener de 2015

Wonder - RJ Palacio - (El llibre crossover per excel·lència)

Salut internautes,

Com ja sabem, no sempre els llibres més venuts, són sempre els llibres més llegits. També sabem, que els llibres més llegits no tenen per què ser llibres (podríem dir) de "santa devoció" per tots els lectors. Fins i tot, reconeixem, que per molt que un llibre arribi a la categoria de "best-seller" ens pot passar, que aquell llibre no ens faci el pes per múltiples raons.
Però el que sí que és cert és que quan descobrim un llibre "revelació"..., quan ensopeguem amb una escriptora (fins en el moment desconeguda) que escriu el seu primer llibre i que sense publicitat mediàtica de cap tipus, resulta que el seu llibre, es fa present d'una forma sistemàtica i continuada a les llistes dels llibres més venuts..., i quan ens adonem que el seu nom es va estenen a través del boca - orella com si fos una taca d'oli..., aquest llibre i aquesta escriptora, com a mínim, acaparen bona part de la nostra atenció. 

Després i un cop llegida aquesta descoberta, arribarà el moment de valorar el grau d'impregnació que ens ha deixat la seva lectura. I creieu-me que després de llegir Wonder us sentireu bé, molt bé, possiblement il·lusionats amb la història que acabeu de llegir i amb renovats propòsits de millorar certs aspectes de la vida quotidiana que ens envolta.
Ens trobem davant d'un llibre entranyable, la lectura del qual, no entén d'edats. De fet, m'agradaria que en poc temps, esdevingués un llibre de lectura obligatòria en la majoria de centres docents del nostre país. 

En fi ,us deixo amb petit tràiler del llibre que us pot donar alguna pista sobre el tema del qual tracte el llibre.
Fins aviat,
Jordi

dilluns, 29 desembre de 2014

La campana de Sant Honorat - Josep Maria de Segarra.


Salut Internautes,

Aviat sentirem el so de les campanades de cap d'any. Abans no repiquin aquestes campanes m'ha semblat una bona forma de cloure aquest 2014, recordar el primer acte inaugural del tricentenari que es va fer a la Seu Vella de Lleida el passat dia 11 de gener.
En aquest acte,  tan rellevant, es va parlar entre altres moltes coses d'una de les campanes més famoses de Catalunya: la campana de Sant HonoratImmortalitzada en el poema de Josep Maria de Segarra (1894-1961) i recitat per la gran actriu Montserrat Carulla a la Seu Vella de Lleida en motiu d'aquesta commemoració diu així:


Bones Festes, i  una molt Bona entrada d'any 2015.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 21 desembre de 2014

Tricentenari. Triomfar. Trilogia.

Salut internautes,

Aquest any 2014 (com ja sabeu) commemorem els tres-cents anys de la derrota del 1714. Barcelona contra tot pronòstic, va resistir quinze mesos durant els quals, va ser assetjada i bombardejada per les nombroses tropes borbòniques. La capitulació de la ciutat, va significar la pèrdua de les llibertats de les nostres lleis i dels nostres drets com a nació sobirana, però no va aconseguir doblegar el caràcter de superació i els anhels de llibertat dels catalans d'aquella època. Dos qualitats que s'han mantingut intactes fins els nostres dies. Per això i abans que s'acabi l'any, he volgut fer un darrer homenatge literari amb aquesta petita juguesca d'encadenar tres paraules: tricentenari, trilogia i triomfar.

Aviam si me'n surto.
Si la commemoració del tricentenari ens ha servit per renovar el sentiment de lluita per la llibertat que va arrelar en els catalans de fa més de tres-cents anys i que encara és ben viva dins nostre.., si l'optimisme i la persistència per des-lliurar-nos de "les cadenes" que ens oprimeixen com a nació ens portaran (segur) a ser més sobirans, més triomfants.., si el sentiment de llibertat, el nostres desitjos, i els nostres anhels agafen especial transcendència quan projectem en el nostre subconscient les històries que llegim en les grans obres literàries, i si finalment... aquestes grans obres sovint es desenvolupen al llarg de tres volums com si fossin tres joies, tres bocinets de cel, per esdevenir un conjunt narratiu compacte que dóna lloc a les anomenades trilogies... per què no (aquest any) fer una mica de memòria d'aquelles obres mestres que potser hem llegit; que ens han aportat grans dosis de felicitat personal i que d'alguna manera, ens han fet millors, més triomfants com a persones, sobretot, després de tancar la darrera pàgina del llibre?

Per tot això i per moltes altres coses que ara callo, em poso ara mateix a fer memòria sobre algunes trilogies, demanant disculpes per endavant si és que me'n deixo alguna d'important:

Vet aquí les trilogies que he recordat:
01.- La Trilogia de 1714 de l'Alfred Bosch
02.- 1Q84 d'Haruki Murakami
03.- Millennium d'Stieg Larrson
04.- La saga Divergent de Veronica Roth
05.- The Century (el segle) de Ken Follet
06.- Els jocs de la fam de Suzanne Collins
07.- La trilogia de Sara Lark
08.- 50 ombres d'en Grey
09.- La trilogia de la boira de Carlos Ruiz Zafón
10.- La trilogia eròtica de Sylvia Day
11.- La trilogia d'"El senyor dels anells"
12.- El llibre de Feixes d'en Jaume Cabré
13.- Trilogia de Nova York de Paul Auster

14.- Trilogia de Baztan de Dolores Redondo
15.- La trilogia del Món de tinta de la Cornelia Funke
16.- Trilogia de Rob J Cole de Noah Gordon
17.- La crònica de l'Assassí de Reis de Patrick Rothfuss
18.- La trilogia de la biblioteca dels morts de Glenn Cooper
19.- La trilogia més animal de la Katherine Pancol

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 26 octubre de 2014

Enganxat a "El llindar de l'eternitat" de Ken Follet

Salut internautes,

El passat mes de setembre Ken Follet, va publicar el tercer llibre de la trilogia "The Century". 
L'escriptor tancava així tot un segle d'emocions que va iniciar a grans trets, amb la primera guerra mundial amb "La caiguda dels gegants", va continuar amb els anys de la segona guerra mundial amb "L'hivern del món" i ara tanca tot el segle XX en l'època en que gairebé tot Europa estava sota el designi de dues superpotències mundials i de la guerra freda amb "El llindar de l'eternitat".

Diuen que Ken Follet és un valor segur, que els seus llibres es venen sols i que fins i tot no cal fer-li molta promoció perquè quan treu un nou llibre hi ha prou amb el boca-orella. Doncs sí. Tot això és veritat. No és molt habitual que un escriptor compleixi amb escreix totes les expectatives que un s'havia imaginat abans de comprar un llibre, però és que és refotudament cert. No solament et manté intrigat capítol rera capítol sinó que fins i tot en el moment en que l'acció baixa la seva intensitat, gaudeixes amb el seu llenguatge senzill, planer, directe, descriptiu i imaginatiu. 

En les tres-centes pàgines que porto fins al moment, ja m'he emocionat, he odiat, he rigut i m'he oblidat sovint de l'entorn (de vegades) sorollós que m'envoltava. És el que diríem "la prova del nou" d'un bon llibre i creieu-me que en el meu cas l'ha superat amb matrícula d'honor.

En fí internautes, en la meva modesta opinió, és un llibre que val la pena que figuri en les vostres biblioteques ja siguin digitals o tradicionals de paper. 
En quan a la sinopsis de la trilogia, la podeu llegir a través dels enllaços d'aquesta ressenya, per si voleu entrar una mica més en detall a cada llibre.

Per acabar us deixo amb l'entrevista que li van fer als matins de TV3, el passat dos d'octubre de 2014, que segur us acabarà de convèncer, si és que encara en dubteu.
Fins aviat,
Jordi

diumenge, 14 setembre de 2014

SOM I SEREM. Crònica palafrugellenca de la Diada 2014 - Núria Corredor Mató

Salut internautes,

Una bona amiga, escriptora, llafranquina, catalana fins a la medul·la per vocació i per devoció, entre altres moltes virtuts, m'envia aquesta crònica que m'ha semblat genial i que em molt de gust i el seu permís us reproduiré.
Diu així:

De bon matí el país ja bull. Ens enviem missatges per desitjar-nos bona Diada i per compartir des de primera hora les pessigolles d'un dia que serà únic. Ens esbandim les mans a l'aigüera amb el pa amb tomata a mig xucar perquè no ens en sabem estar de mirar què ens diuen. Les icones del WhattsAapp avui es guanyaran un sobresou.

I sortim de casa. Amb l'estelada, la samarreta groga o vermella, els entrepans, una peça de fruita, l'aigua i, si som de llàgrima fàcil, mocadors de paper de reserva. Mirem l'estelada del balcó abans de fer cap a la plaça de Can Mario i ens falquem la motxilla sabent que, molts de nosaltres, hi portem amagats sentiments fondos: els pares i els avis que no ho han pogut veure, els que han deixat la pell perquè puguem ser aquí, un germà que tenim a l'altra punta de món, el fill que treballa o que estudia fora, la mare que és gran i que es fon perquè no pot venir, l'amic de l'ànima amb qui voldríem compartir tram però que va a la Gran Via amb la família de la seva dona. I un munt d'anhels: el desig d'un futur millor per als fills i els néts, les ànsies d'un país nou, lliure, més just, on tots hi capiguem - tant si pensem blanc, negre, gris clar o gris marengo.

Hi ha castells a Plaça Nova i a la plaça de Can Mario. Quin goig que fa l'enxaneta dels Marrecs suspesa al cel entre la senyera del Museu del Suro i el nostre campanar inacabat. Vénen els parlaments i, abans de pujar als autocars organitzats per l'Assemblea de Palafrugell ens deixem emocionar per l'energia de la Rita Ferrer i les veus dels seus cantaires. I cantem Els Segadors. Amb tots els pulmons que tenim.

A la cua dels autobusos no hi som tots els que hi anem: la gent que s'ha quedat sense tiquet de bus ha agafat el cotxe i ha marxat a primera hora per no trobar un tap al peatge de la Roca. Afortunadament, Palafrugell encara és un poble - que vol dir que els que fem cua ens coneixem entre nosaltres. Hi som tots, tinguem pares i avis de Palafrugell, de Cruïlles, de Campillo, de Pozo Alcón o de la Cerdanya. Aquesta és la nostra força.

Si ho poguéssim seguir des de l'aire, pels volts de migdia veuríem una corrua de cotxes i autobusos fent camí cap a Barcelona des de tots els punts del país. Estem contents, amb una emoció continguda perquè sabem que això no és res comparat amb el que ha de venir. A dins de l'autocar se senten comentaris entusiastes i bons auguris: "Serem molta gent!" "Serà molt maco!"

I, desembarcats, dinats i ubicats al tram, comprovem que, efectivament som molta, molta, molta gent. I que és increïble. Abracem els coneguts, ens fem fotos, ballem amb la música de l'orquestra del nostre tram, cantem, plorem i donem gràcies per ser aquí i poder-ho viure.

Les franges s'ordenen per colors amb l'ajuda dels voluntaris i des del vèrtex de la  V  un clam s'escampava per la Diagonal i per la Gran Via: In, Inde, In-de-pen-dèn-ci-a!. I, com l'espina d'un peix, des del cap fins a la cua a les 17:14 s'estén una mateixa esgarrifança d'emoció.
Som un poble. Un poble viu que vol votar i que vol ser lliure. Després de tres-cents anys, ja ens toca.
Signat: Núria Corredor Mató

Fins aviat,
Jordi.

dissabte, 6 setembre de 2014

Què em passa amb "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi?

Salut Internautes,

Alguna cosa ha passat.
A principis de juliol, vaig decidir dedicar el període de vacances a la lectura d'una de les grans obres de la literatura russa i probablement més importants a nivell universal, "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi. Però... no hem connectat. I em pregunto el perquè.
Serà per la seva literatura, detallista, entretinguda, pacient, recreativa en que descriu cada un dels personatges i de les situacions? Serà per la seva lletra petita que provoca un esforç d'atenció i una lectura molt concentrada per no perdre el fil del llibre? Serà per què els seus personatges, malgrat viure batalles napoleòniques no han aconseguit despertar-me cap entusiasme? O potser és per què l'argument novel·lístic l'he trobat poc original després de llegir les dos primeres parts de la Trilogia Century de Ken Follett que, malgrat narrar èpoques posteriors, si que em va agradar i molt?

Sigui pel que sigui, el fet és que (m'atreviria a dir)  ningú és el mateix després de llegir Lev Tolstoi. 
Ja sigui perquè quedes transformat en positiu per la seva prosa excel·lent si t'ha agradat, o perquè... quedes transformat en positiu també, al descobrir un estil de narració que malgrat està universalment valorat, pot ser molt adient en altres èpoques però no en la que viu actualment el lector.
No obstant, recomano  com a mínim fer un l'esforç de llençar-vos a la piscina i capbussar-vos entre les seves pàgines. Qui sap. Potser sereu dels que quedareu enamorats de la seva literatura i arribareu triomfants fins al final, o potser sou dels que penseu que quant un llibre (sigui de qui sigui) costa tant de pair, no val la pena continuar amb el sofriment, sobretot, quan hi ha tants llibres que esperen a ser llegits o a intentar ser llegits. Jo no he passat de la pàgina 256.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 6 juliol de 2014

"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca.

Salut internautes,

Maria Carme Roca, domina la història de Barcelona a la perfecció, retrata l'ambient de qualsevol època que vulgui plasmar en un llibre, de tal manera, que deixes de ser lector per passar a ser actor. Et trobes a tu mateix fent companyia a Guerau de Gualbes, a Cristòfor Colom, a Bartomeu Cristòfor de Gualbes i Setantí (Prior de Santa Anna i Gran Prior de l'ordre del Sant Sepulcre) i a Enric II d'Aragó (Comte d'Empúries i Lloctinent de Catalunya), tots ells personatges importants de la novel·la.

"L'Enigma Colom" és més que una novel·la, és tota una defensa de la catalanitat de Cristòfor Colom i un intent per desemmascarar les mentides històriques que a més d'un de nosaltres ens van ensenyar a l'escola quan érem petits. Ni Cristòfor Colom era genovès, ni es deia Colombo i encara menys Cristobal Colón. De fet, tal i com ens explica la Maria Carme Roca i nombrosos estudis de diferents historiadors de nivell internacional, el seu cognom "Colom" té un orígen de llarga tradició catalana a casa nostra, que no existia a Castella. La seva noble nissaga, els seus estudis com a almirall naval, la llengua que emprava, la seva cal·ligrafia, els amics i col·laboradors que tenia més propers, els topònims que utilitzava, la seva religió, i les estades que feia a Barcelona són més que indicis que fonamenten la seva catalanitat. 

Per què a hores d'ara, no s'ha proclamat als quatre vents, que era català? Perquè ens falta la "pedra roseta". Aquell element indiscutible que ho faria irrefutable i que els governants de diferents èpoques s'han encarregat d'amagar, de fer desaparèixer, de reinterpretar dades, noms i fets històrics.

Molt em temo que caldrà encara esperar uns anys i assolir el nostre nivell de país lliure, per poder posar negre sobre blanc en tot allò que ens ha estat vilipendiat i manipulat interessadament al llarg de més de 500 anys.

Per cert, Maria Carme, un xic més d'angoixa, de cruesa i de patiment no li hagués fet cap mal al llibre; encara que això va a gust de cada lector, és clar. I perquè quedi més clar... no tingueu cap mena de dubte que ens trobem davant d'un gran llibre. Felicitats ! Maria Carme.

Fins aviat,
Jordi

dimarts, 24 juny de 2014

Sant Joan Amades..."Ora pro nobis"

Salut internautes,

Avui dia de Sant Joan rumiava amb alguns catalans Joans il·lustres de la nostra terra per poder felicitar, i ves per on, en aquest dia de tradicions m'he adonat que fa cinquanta-cinc anys que en Joan Amades i Gelats ens va deixar sent tot un jovenet de 69 anys. I em direu... doncs has fet tard, ha! Potser no, perquè... segur que des d'allà on sia, deu estar seguint amb devoció les nostres costums i tradicions tal i com va fer gran part de la seva vida. I per tant, li podem enviar les nostres felicitacions onomàstiques i de reconeixement per la seva extensa obra entre la que destaca el "Costumari català", publicat per primera vegada el 1952 per l'Editorial Salvat. Avui dia encara podem trobar les seves reedicions en format facsímil editat per Edicions El Mèdol.

En Joan Amades, de formació autodidacta, nascut al Raval de Barcelona entre altres moltes coses molt rellevants, era llibreter de llibres de segona mà als Encants Nous de Sant Antoni, professió que li permetrà l'accés als llibres amb que es formà malgrat les dificultats de visió que tenia.
Promotor de l'esperanto, investigador etnogràfic, col·laborador radiofònic, conferenciant i divulgador incansable de la cultura popular, va patir una hemiplègia als cinquanta-set anys. Tot i així va continuar publicant i sort que no ho va deixar de fer, perquè tres anys més tard, cap el 1950 va donar llum a una obra tan important per la memòria col·lectiva a casa nostra com és el "Costumari català".

En fi, tal i com estan les coses a casa nostra i arreu dels països catalans, ens caldrà Déu i ajuda per ensortir-nos-en i aconseguir mantenir les tradicions d'un país normal. Així doncs... Sant Joan Amades...Ora pro nobis! que si a hores d'ara encara no ets Sant, segur que aviat te'n faran.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 1 juny de 2014

Quan en dèiem xampany d'en Rafel Nadal

Salut internautes,

Diu la sinopsi del llibre:
A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de futur i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l'Angèle - la baba Angèle -, la valenta; l'Helene, la rebel; en Louis, l'insatisfet, i la misteriosa Yvonne. A través d'ells, Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d'Europa: la Primera Guerra Mundial, el Crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de la postguerra. Amb una prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, odis i traicions, èxits i fracassos que transcorre a cavall del xampany i del suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck o Taittinger.


Vaig descobrir en Rafel Nadal, amb el seu anterior llibre "Quan érem feliços" i ja a les hores vaig quedar frapat per la seva forma d'escriure. En aquest nou llibre "Quan en dèiem xampany", he tornat a trobar la mateixa prosa fluïda, senzilla, captivadora, rica en llenguatge, sense filigranes subordinades estilístiques, entranyable i elegant amb la qual,  m'he trobat còmode llegint aquesta "crònica - novel·lada" i amb moltes ganes de saber-ne més coses sobre la saga familiar iniciada per en Francisco Oller.

Afegiré una parell de matisos: si en el primer llibre es respirava un aire nostàlgic, en aquest segon llibre us trobareu envoltats d'un aire glamurós, que la família Oller -Nadal va poder conservar malgrat les penúries socials, morals i econòmiques que comportava haver viscut dues guerres mundials.

No hi trobareu, però, aquell morbo que hi podia haver hagut sobre les intimitats familiars d'una classe benestant, més propi dels vodevils o de les revistes del cor perquè, per sobre de tot, aquesta és una història novel·lada que respira elegància pels quatre costats.

Finalment, si en el cas de "Cabaret Pompeya" de l'escriptor Andreu Martin, la música de fons era el tango "Cambalache", en el llibre d'en Rafel Nadal hi ha dues músiques que tenen especial rellevància. Una és el "Magnificat" d'en Vivaldi i l'altra "Mon amour et ton amour / sont nés le même jour" que podeu seguir des del mateix enllaç.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 18 maig de 2014

2014 . L'any que dedicaré a llegir alguns grans clàssics universals.

Salut internautes,

Aquest any tan decisiu pel futur de tots els catalans en el que hem de donar una empenta definitiva per esdevenir una nació normal, lliure i independent, és també l'any que he escollit personalment per dedicar-me a posar en ordre els meus fonaments literaris. Com ho faré? Doncs a través de la lectura dels grans clàssics de la literatura universal. Segurament no arribaré a llegir-los tots però "nos" farem el que puguem. ;-)

Per altra banda, i ja sé que pot ser que vagi contra corrent amb el que ara diré, crec, que de tant en tant el lector ha de fer una parada en la seva trajectòria lectora i mirar enrrere per no perdre la perspectiva d'on venim i cap a on anem literàriament parlant. D'aquesta manera un cop posats en ordre els nostres fonaments literaris (que potser ens hem deixat perdre pel camí) serem capaços de valorar encara més les grans obres dels escriptors moderns d'avui dia.

He trobat per internet tot un llistat de 50 grans obres universals que val la pena de fer-li un cop d'ull, precisament, per no perdre de vista aquest gran pòsit universal que us deia, i que us transcric tot seguit per si algun dia, voleu tornar als origens de les grans obres novel·lístiques de tots els temps.

Bona lectura i fins aviat,
Jordi

Llistat dels 50 intemporals:
  1. Novel·les i contes de Alexandr S. Puixkin, traducció de Rudolf Jan Slaby.
  2. Comèdies burlesques de Molière, traducció de Josep Carner.
  3. Els promesos d'Alessandro Manzoni, traducció de Maria Antònia Salvà i Ripoll, revisada per Francesc Vallverdú.
  4. Novel·les i narracions romàntiques, amb obres de Novalis i de Heinrich von Kleist, traduccions de Joan MaragallErnest Martínez i Manuel Carbonell.
  5. Els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift, traducció de J. Ferran i Mayoral.
  6. Nostra Senyora de París de Victor Hugo, traducció de R. Folch i Capdevila.
  7. Niuada de gentilhomes d'Ivan Turguénev, traducció d'Olga Savarin i Enric Palau.
  8. La cartoixa de Parma de Stendhal, traducció de Pere Gimferrer.
  9. Nana d'Émile Zola, traducció de Miquel Martí i Pol.
  10. Elogi de la follia d'Erasme de Rotterdam, traducció de Jaume Medina.
  11. Moll Flanders de Daniel Defoe, traducció de Miquel Desclot.
  12. Contes filosòfics de Voltaire, traduccions de Carles SoldevilaC. A. Jordana i Pere Gimferrer.
  13. Les il·lusions perdudes d'Honoré de Balzac, traducció de Jaume Fuster.
  14. Poesia trobadoresca. A cura Lola Badia, versions d'Alfred Badia i Gabarró.
  15. Teatre de William Shakespeare, traducció de Magí Morera, revisada per Josep Vallverdú.
  16. L'estepa i altres narracions d'Anton Txékhov, traduccions d'Andreu NinMaria Antònia Oliver i Ricard Sanvicente.
  17. Temps difícils de Charles Dickens, traducció de Ramon Folch i Camarasa.
  18. L'idiota de Fiódor Dostoievski, traducció de Josep M. Güell.
  19. El talismà de Walter Scott, traducció de Carles Capdevila.
  20. L'educació sentimental de Gustave Flaubert, traducció de Miquel Martí i Pol i Pere Gimferrer.
  21. Orland Furiós de Ludovico Ariosto, traducció de Bonaventura Vallespinosa (en dos volums).
  22. Jude l'obscur de Thomas Hardy, traducció de Quim Monzó.
  23. Teatre de Friedrich von Schiller, traducció d'Artur Quintana, Joana Valls i Jaume Creus.
  24. Silas Marner de George Eliot, traducció de Josep Carner.
  25. Quadres de viatges de Heinrich Heine, traducció de Joan Fontcuberta.
  26. Guerra i pau de Lev Tolstoi, traducció de Carles Capdevila (en dos volums)
  27. Així parlà Zaratustra de Friedrich Wilhelm Nietzsche , traducció de Manuel Carbonell.
  28. Poesia Russa (antologia), a cura d'Elena Vidal i Miquel Desclot.
  29. Tragèdies de Jean Racine, traduccions de Joaquim Ruyra i Miquel Martí i Pol.
  30. Moby Dick de Herman Melville, traducció de Maria Antònia Oliver.
  31. Les ànimes mortes de Nikolai Gógol, traducció de Josep M. Güell.
  32. Poesia alemanya (antologia), a cura de Feliu Formosa.
  33. Tom Jones de Henry Fielding, traducció de Joaquim Mallafrè i Gavaldà (en dos volums).
  34. Assaigs de Michel de Montaigne, traducció d'Antoni-Lluc Ferrer.
  35. El Decameró de Giovanni Boccaccio, traducció de Francesc Vallverdú (en dos volums).
  36. Poesia galaico-portuguesa (antologia), a cura de Josep M. Llompart.
  37. Memòries (selecció) de Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, traducció de Joan Casas.
  38. La fira de les vanitats de William Thackeray, traducció de Jordi Arbonès (en dos volums).
  39. Teatre, amb obres de Georg Büchner i Imre Madách, traduccions de Carme Serrallonga, Balázs Déri i Jordi Parramon.
  40. Poesia italiana (antologia), a cura de Narcís Comadira.
  41. Anys d'aprenentatge de Wilheim Meister de Johann Wolfgang von Goethe, traducció de Josep Morgades.
  42. Les confessions de Jean-Jacques Rousseau, traducció de Jaume Fuster i Joan Casas.
  43. La princesa Casamassima de Henry James, traducció de Marta Pera i Cucurell.
  44. Poesia francesa (antologia), a cura d'Alain Verjat.
  45. Teatre del Renaixement, amb obres de MaquiavelPietro AretinoRuzante i Giordano Bruno, traduccions de Montserrat Puig, Francesc Vallverdú i Jaume Fuster.
  46. Gargantua i Pantagruel de François Rabelais, traducció de Miquel Àngel Sánchez Férriz.
  47. Teatre, amb obres de Henrik Ibsen i August Strindberg, traduccions de Jem Cabanes.
  48. Poesia anglesa i nord-americana (antologia), a cura de Francesc Parcerisas.
  49. La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne, traducció d'Antoni Rovira i Virgili.
  50. Divina Comèdia de Dante Alighieri, traducció de Josep M. de Sagarra.