diumenge, 17 de maig de 2015

Strappo d'en Martí Gironell.

Salut internautes,

Strappo: terme lingüístic d'origen italià que dóna nom a la tècnica d'arrencament de la superfície cromàtica d'una pintura mural, amb la qual, s'aconsegueix separar la pintura de l'arrebossat del mur on es troba i trasplantar-la a un altre suport o indret diferent.

Som-hi!:
Martí Gironell, ens proposa el seu darrer llibre, una novel·la històrica sobre un dels episodis més cruents que ha patit l'art romànic català a la seva història.

A principis del segle XX les pintures romàniques de la Vall del Pirineu de Lleida eren arrencades sistemàticament per ser venudes a museus d'art nord-americans sota la connivència de moltes persones de Catalunya que ho sabien. Un espoli amb tota regla (legal però alhora immoral) que s'aprofitava de la ignorància de la gent del territori, de les necessitats econòmiques de certes parròquies i del buit legal del segle passat.

Però "strappo", com a tècnica, no només pot tenir aquesta connotació de crim cultural de l'art romànic del segle XII, també té la seva vessant positiva.Va ser la millor opció que es va trobar per salvaguardar i protegir aquest important llegat. Amb la mateixa tècnica d'arrencament, es va poder centralitzar en un únic museu català totes aquelles pintures que estaven permanentment exposades als robatoris, als actes de vandalisme i a unes condicions de conservació molt precàries.
Recentralitzant d'aquesta manera, aquests murals d'incalculable valor, es va reduir molt el comerç especulatiu i la cobdícia de personatges adinerats sense escrúpols de l'època. Tot i així, si viatgeu als Estats Units, a Massachusetts, encara podreu veure exhibides les pintures romàniques de Santa Maria de Mur a la coneguda Catalan Chapel del Museu de Belles arts de Boston. I... si no voleu fer tantes hores de viatge, també us podeu arribar fins al MNAC a Barcelona a on hi trobareu la millor i més important col·lecció del món de pintura romànica medieval.  

Naturalment, sempre us quedarà la bella opció de llegir "Strappo" d'en Martí Gironell; una novel·la fàcil de llegir, sense estilismes complicats, on hi trobareu personatges tan reals com el comerciant d'obres d'art Lluís Plandiura o Joaquim Folch i Torres, el salvador de bona part del patrimoni artístic català.

Tinc molt clar que en Martí Gironell, té un estil molt peculiar d'escriure, directe, incisiu, ràpid, de bon comunicador, com ho és ell, i que treballa amb arguments històrics ben documentats però sense la transcendència novel·lística que podem trobar en altres escriptors reconsagrats com per exemple Joan Sales, Marcel Proust, Philippe Claudel o Jaume Cabré. Sens dubte dins del panorama literari català, té el seu propi espai i un públic fidel que li resta expectant a cada sortida de les seves noves novel·les. Així doncs, Martí, si vols depurar encara més el teu estil fes-ho però sigues sempre tu.

Per cert, vull agrair la magnifica edició literària que ha fet "Edicions B" d'aquesta novel·la. Edicions tan ben acabades, serigrafiades a tot color per dins i per fora del llibre, amb una sobrecoberta amb elements en relleu que desperten sensacions, se'n veuen molt poques o gairebé mai. Els col·leccionistes de llibres i de les bones novel·les ja tenim un altre motiu per no deixar de comprar "Strappo" d'en Martí Gironell.

Fins aviat,
Jordi (posseïdor del primer llibre signat pel mateix autor, de la primera edició: abril 2015 de Strappo)

divendres, 1 de maig de 2015

La Merla Blava de Maria Carme Roca

Salut internautes,

"La Merla blava" suposa una finestra oberta a la Barcelona de 1715 en un moment en que la ciutat de Barcelona encara es dolia per les ferides de la guerra i del setge que va culminar, com tots sabem, l'onze de setembre de 1714. En aquells temps, Catalunya va ser humiliada i sotmesa a les atrocitats borbòniques, a les crueltats i els assassinats en nom dels drets de conquesta però, de fet, mai va ser totalment vençuda. En el fons de l'ànima i el cor de tots els catalans, va renéixer des de l'endemà mateix de l'onze de setembre, la voluntat de recuperar els drets, les institucions, la llengua i la llibertat dels catalans tan aviat com fos possible. Una voluntat que s'ha mantingut persistent, pacient i inalterable al llarg dels més de 300 anys que ens separen de les heroïcitats viscudes dels nostres avantpassats. 

En un moment del llibre, els personatges es confabulen malgrat el cansament feixuc que els envaeix, per continuar endavant. Per lluitar des de la clandestinitat contra els enemics borbònics opressors amb la clara determinació de viure lliures o morir. Ho feien per ells, per les persones que van caure en la defensa de la ciutat, per les persones que varen lluitar en tots els fronts d'aquella societat, cadascú d'acord amb les seves possibilitats, i pels seus fills, els néts i les futures generacions d'un futur llunyà.
Us sona a alguna cosa semblant d'avui dia?  Jo hi veig molts paral·lelismes però amb un "petit" matís: que el "Viurem lliures o morirem" que es va popularitzar aleshores, el podríem traduir pel "viurem en llibertat (com un país normal) o morirem (social i culturalment) com a nació".

Però a la "Merla blava", a part d'una història èpica carregada de simbolisme adreçada a un públic juvenil, hi podreu trobar petites històries d'espies, d'amors i de desenganys, de gelosies, de mentides i de confabulacions. Personatges amb aparença ingènua, innocent que esdevenen personatges atrevits, i valents. També hi trobareu personatges odiats i botiflers com alguns que coneixem actualment.

Diuen que les pedres respiren i ens parlen perquè han estat testimonis de les gestes i els horrors que han viscut en temps passats. Així doncs, quan aneu pels carrers del barri de la Ribera de Barcelona com el carrer Montcada, el carrer Sant Domènec del call o els carrers històrics de la Barcelona del segle XVIII o, fins i tot visiteu l'església del Mar, toqueu les parets, escolteu les antigues muralles, sentiu-les, deixeu-vos impregnar d'històries, de savieses i transmeteu tots aquests sentiments i coneixements a aquelles persones que més us estimeu. Catalunya persistirà, no morirà mai, per molts segles que passin, si els que hi som, som capaços d'estimar-la; de fer, que els que tenim ben a prop nostre, s'enamorin follament d'ella i la defensin allà on vagin, contra tots aquells que la volen ridiculitzada i sotmesa.

Fins aviat,
Jordi

dimarts, 28 d’abril de 2015

Els més venuts del Sant Jordi 2015.

Salut Internautes, 

Alguna cosa comença a canviar quan després de bombardejar-nos per tots els mitjans de comunicació, amb la retòrica, que el "procés" està perdent força o que el "souflé" independentista comença a baixar resulta..., que el llibre més venut d'aquest Sant Jordi (en la categoria de No ficció) ha estat: "És l'hora dels adéus?" del Xavier Sala i Martin, alguna cosa passa.
Serà... que hem desconnectat interiorment d'Espanya?

Què diuen els números dels llibreters?
Un cop publicades les dades finals del gremi de llibreters sobre els llibres més venuts d'aquest Sant Jordi 2015, hi ha unes quantes dades interessants per exemple: aquest any s'ha registrat un increment en la facturació d'un 6% respecte l'any anterior. Això, situa les vendes de llibres en aquest Sant Jordi en els 20,35 milions d'euros. En total al principat es van vendre un milió cinc-cents trenta mil (1.530.000) exemplars de llibres, dels quals els 53.6 % en català i el 46.4% en castellà. 

Bé, anem de cara a barraca. A continuació podeu veure les imatges i els llistats dels deu llibres més venuts en els apartats de ficció, de no ficció i de literatura infantil / juvenil. Això si, com que els últims diuen que sempre són els primers i per la deferència i simpatia que m'inspiren els lectors més joves, començaré el rànquing per aquests darrers.

.- Els 10 més venuts de la literatura infantil / juvenil
2.- Sant Jordi i el drac d'Anna Canyelles
3.- El monstre de colors d'Anna Llenes
4.- La Diada de Sant Jordi de Carles Sala/Roser Calafell
5.- El gran llibre del Regne de la Fantasia de Gerónimo Stilton
9.- Diari del Greg 8. Mala sort! de Jeff Kinney
10.- T'estimo (quasi sempre) d'Anna Llenas


.- Els 10 més venuts de no ficció
1.- És l'hora dels adéus? de Xavier Sala i Martin
2.- Ole tu!!! de Lluís Jutglar
3.- Córrer per pensar i sentir de Francesc Torralba
5.- No ens calia estudiar tant de Marta Rojals
6.- Ja t'ho faràs de Diversos autors
7.- Desclassificat: 9N de Vicent Partal
8.- La formació d'una identitat de Josep Fontana
9.- Revoltats d'Oriol Junqueras i Justo Molinero
10.- Sucs verds de Carla Zaplana


.- Els 10 més venuts de ficció
1.- Algú com tu de Xavier Bosch
2.- El món blau. Estima el teu caos d'Albert Espinosa
3.- Un any i mig de Sílvia Soler
4.- Cremeu Barcelona! de Guillem Martí
5.- També això passarà de Milena Busquets
6.- Strappo de Martí Gironell
7.- Mariona de Pilar Rahola
8.- L'àguila negra de Joan Carreras
9.- Homes sense dones d'Haruki Murakami
10.- Número Zero d'Umberto Eco.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 22 d’abril de 2015

40 llibres que em desperten bones vibracions pel Sant Jordi 2015

Salut internautes, 

Com cada any a mesura que s'acosta el Sant Jordi se m'activen els sentits a la caça de quins poden ser els millor llibres o si més no els més atraients per la majoria de la gent. Així i deixant-me permeabilitzar per les notícies, tertúlies literàries, espais radiofònics, llistats de les darreres novetats i rànquing dels llibres més venuts, n'he triat uns quants que no em faria res comprar-me'ls...si la meva economia ho permetés o si disposes de tot el temps del món per llegir-los, dues circumstàncies, que no es donen ara com ara. Això sí, sempre em quedarà el recurs de regalar-ne uns quants, ara que estem a tocar el Sant Jordi 2015.

Dels llibres amb premi, triaria:
- La rosa entre els llops de Joaquim Molina
- El poeta del poble d'Andreu Carranza
- Algú com tu de Xavier Bosch
- L'àguila negra de Joan Carreras
- Els nois de Toni Sala

Dels llibres amb "pedigrí", faria una bona lectura a:
- Un dinar un dia qualsevol de Ferran Torrent
- Un home que se'n va de Vicenç Villatoro
- Strappo de Martí Gironell
- Mariona de Pilar Rahola
- Amor prohibit de Coia Valls

Si hagués de triar, novel·la negra, em quedaria amb:
- Una escletxa de llum d'Andrea Camilleri
- Sang o amor de Donna Leon
- El ratpenat de Jo Nesbo
- La penitència de l'alfil de Rafa Melero
- Els morts no parlen de Miquel Aguirre

Dels llibres traduïts al català, sens dubte em decantaria per:
- Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievsky
- El cantó de Guermates II de Marcel Proust
- Gran Cabaret de David Grossman
- Número Zero d'Umberto Eco
- Història de dues ciutats de Charles Dickens

Dels llibres del procés tan apassionant que vivim, escolliria:
- La revolució tranquil·la de Carme Forcadell
- 9-N desclassificat de Vicent Partal
- 100 motius per ser independentista de Roger Buch
- Escac a l'estat de Pere Martí
- Breu història del procés de Toni Batllori

Si la poesia, fora una part important de les meves lectures, seleccionaria:
- Demà no es mai de Francesc Garriga
- Des d'on tornar a estimar de Joan Margarit
- Ícar d'Adrià Targa
- Símbol 47 d'Anna Gual
- Fosca límit d'Esteve Plantada

Per completar la biblioteca, compraria:
- La merla blava de Maria Carme Roca,
- Incerta glòria de Joan Sales
- La llei dels justos de Chufo Lloréns
- Les ànimes grises de Philippe Claudel
- Ànima de Wajdi Mouawad

I per regalar als més petits:
- Petonets de xocolata de Lucrecia i Pilarín Bayés
- El petit Elliot a la gran ciutat de Mike Curato
- Un drac, una princesa i un Cavaller de Care Santos i Dani Cruz
- Papa, per què som independents? de Joan Portell
- 22 contes a la vora de la independència de autors diversos

Fins aviat,
Jordi

divendres, 3 d’abril de 2015

Una llibreria de Torroella organitza un berenar literari amb una seixantena d'escriptors

La llibreria el Cucut de Torroella de Montgrí organitza un berenar literari amb una seixantena d'escriptors

Apunts inútils d'en Virgilio Giotti (un llibre colpidor)

Salut internautes,
Poemes, poetes, poetesses, versos hendecasíl·labs assonants o dissonants, simètrics o assimètrics, poesies rítmiques o en prosa... mai han captivat de manera exagerada la meva atenció. Però de sobte, un fet, un vers, una cançó, una expressió d'un personatge poètic, et deixa tocat interiorment. Quan això passa, hom (i entre aquests, jo) té la necessitat d'exterioritzar-lo, de compartir-lo. Pensant-ho egoistament, diria que fins i tot aquesta necessitat, m'ha suposat una bona praxi mental molt saludable a data d'avui.

Divendres, 13 de març, la Teresa de la llibreria Cucut, em convidava a assistir a una trobada /presentació que prometia ser memorial. Es parlaria d'un llibre "Apunts inútils", el dietari escrit per en Virgilio Giotti. Un personatge singular com n'hi ha hagut pocs a la història universal de la poesia. En la lectura d'aquest dietari i en el rerefons dels seus poemes hi trobarem una història colpidora, una declaració d'amor d'un pare que primer, pateix en la distància per la separació forçosa dels seus fills i després, l'envaeix l'angoixa, la por, un terror intern (com deia Pasolini) de pensar que els seus fills, en Franco i en Paolo, probablement, ja no tornaran mai més al seu costat.

"Els apunts inútils" deia el poeta, que l'haurien d'ajudar a continuar vivint, i ho van fer. En Virgilio Giotti havia d'aguantar per la memòria dels seus fills i per ajudar a la seva dona, a qui la mort dels seus "nens" va fer emmalaltir fins al llindar de la follia.

Diumenge, 22 de març (set dies després de la presentació del dietari d'en Virgilio Giotti).
No puc (ara i aquí) transcriure totes les sensacions i emocions que em va generar la coneixença d'aquest gran poeta nascut a Trieste (Itàlia) el 1885 i mort a la mateixa ciutat el 1957. Però sí, que us puc dir que la coneixença de la seva vida i de la seva obra no us deixaran indiferents. Els enllaços que trobeu a continuació dels "Apunts inútils" (que poden ser moltes coses menys inútils per una gran majoria de la gent que els ha llegit) i de la biografia de  Virgilio Giotti , us ajudaran fer-vos una idea del que us he volgut explicar en aquesta ressenya.

Com diu Claudio Magris, a la contraportada del llibre "Apunts inútils":
 (...) "Virgilio Giotti és un del poquíssims poetes que han sabut representar amb gran poesia, enemiga de sentimentalismes, aquest amor pels fills, la intensitat dels afectes familiars, la pietas domèstica entesa no com un sentiment tendre i noble, sinó com el sentit mateix de la vida i del seu passar, alhora terrible i tendre, més enllà del bé i del mal i impregnat d'una indestructible tendresa"

Abans d'acabar i esperant que l'editorial no s'enfadi amb mi, m'agradaria transcriure-us els dos primers versos del poema "Als meus fills morts" perquè feu un tastet de l'obra d'aquest poeta.

Ombres dels meus fills, abans
que també desaparegui jo,
estiguem aquí una mica junts
una vegada més, junts
xerrem i riguem

Si heu plorat, no ploreu
més. Ara eixuguem-nos
tots els ulls. Aneu 
a fer una carícia a la vostra
mare. Plorar no serveix.
(...)

Fins aviat, 
Jordi
Nota: vaig acabar d'escriure aquesta ressenya el Divendres Sant de 2015, mentre sonava al meu cap la cançó de "Love me tender" d'Elvis Presley. Temps d'amor, dolor i recolliment per a molts catòlics. Casualitat, providència? qui ho sap!

dijous, 19 de març de 2015

El capítol del Julian - RJ Palacio

Salut Internautes,
Des de que vaig llegir Wonder, sabia que tard o d'hora cauria en la lectura de "El capítol del Julian" per la curiositat (potser per la morbositat) de saber perquè en Julian li feia tant la punyeta a l'August. I ves per on, ja hi som.

Si en el primer llibre, l'escriptora fa una denúncia desenfadada contra els prejudicis latents que encara existeixen en una bona part de la societat, cap a les persones minusvàlides, ara, en aquest segon llibre, RJ Palació aborda un tema no menys important i cruel com és el bulling escolar.

Pel que fa al llibre, he llegit d'una revolada les seves 126 pàgines. L'estil impecable de l'escriptora es torna a posar de manifest en aquest segon llibre que captiva per la seva senzillesa. La història que s'amaga darrera d'en Julian, emociona i fa reflexionar, però segurament no amb tanta intensitat como ho feia la història que vam llegir en el llibre anterior, Wonder. Tot i així, torna a ser d'aquells llibres que no estaria gens malament que fossin de lectura obligada a l'escola i de lectura molt recomanada pels adults i més encara, si aquests adults són pares o mestres.

En resum, un llibre amb el que quedareu molt bé si el recomaneu, això sí, acompanyeu-lo del primer, si voleu treure "matrícula d'honor".

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 14 de març de 2015

Tu i jo, living style - Marcel Pujol Borràs (Un escriptor amb molta empenta)

Salut internautes,

Quan en Marcel Pujol Borràs em va proposar que li fes una ullada al seu primer llibre "Tu i jo, living style" em va agafar en plena lectura del "Quadern gris" d'en Pla. El contrast era dantesc, terrible, però no insalvable. Calia un canvi de xip. Un mecanisme que molts de nosaltres hem automatitzat quan fem anar dos o més lectures alhora. D'en Pla ja en parlarem més endavant en una altra ressenya. Ara, però, vull parlar d'aquest escriptor novell que va debutar l'abril del 2014 amb una primera edició del seu primer llibre "Tu i jo, living style" i editat per segona vegada amb una edició especial durant el juliol del mateix any.

Primera impressió:
Quan comences a llegir el llibre de seguida te n'adones que és un llibre àgil, pensat per llegir-lo en trajectes curts de metro, bus o qualsevol altra mena de transport públic entre parada i parada. Fins i tot, pot ser molt adequat per aquells lectors que agafen un llibre abans d'anar a dormir i en un tres i no res se'ls hi tanquen els ulls. Els seus capítols curts i amens, faran que mai es quedin a meitat d'un capítol.

Impressió sobre l'interior:
En quant a la novel·la, m'ho he passat bé. No hi trobareu un gran contingut filosòfic transcendental. Però sí una història divertida plena de referents musicals, cinematogràfics i generacionals. La història comença amb un Siscu, protagonista, adolescent, desenfadat, espontani, amant de la bona vida, que fa gala d'aquella frescor que, els que tenim fills d'aquesta edat sabrem reconèixer a la perfecció, i acaba amb un Siscu jove enamorat que ha anat creixent i madurant de mica en mica, al llarg de tota la novel·la.

Impressió sobre l'exterior:
La posada en escena del llibre és original, atrevida, moderna. Amb plena sintonia tant en la part externa del llibre com en el contingut de la història i el caràcter fresc i atrevit del seu protagonista.

Impressió final:
És un llibre rodó en tots els sentits de la paraula. Tot lliga. Tot està en perfecta harmonia te'l miris per on te'l miris. Felicitats Marcel! Des d'aquí t'animo a que t'atreveixis també en altres formats i amb altres estils. I per què no? amb alguna novel·la històrica, amb un gran contingut emocional en el teu segon llibre. Crec que et sobra talent per atrevir-te a fer el que et proposis.  Felicitats novament. Segueix així. Segur que tindràs grans èxits.

Fins aviat.
Jordi

diumenge, 8 de febrer de 2015

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra - Jonas Jonasson

Salut internautes,
Del llibre del Jonas Jonasson "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" n'havia sentit força a parlar. Algunes veus lectores em deien pros i contres sobre la novel·la que ara he acabat de llegir. A veure com us podria dir per fer-ho breu:
Contres
... umm,., ara no me'n ve cap al cap.
Pros
...És un llibre en el que gairebé en les seves quatre-centes onze pàgines he mantingut un somriure natural, gens forçat, fins i tot en certes parts de la història he rigut com feia temps que no reia amb un bon llibre.
Contres
...Bé podríem dir que el plantejament o l'estructura de la història no és molt original. És una història que transcorre en dos temps. Dues històries paral·leles que s'acabaren trobant. Una, la de la vida real que comença a viure l'Allan Karlson en el moment que decideix saltar per la finestra i, l'altra, sobre la vida del mateix protagonista que va des de la infància fins el moment que compleix 101 anys. Moment, que ni de bon tros, serà el final del personatge de la novel·la.
Pros
...La magnífica traducció que en fa del suec al català en Lluís Solanes al qual, des de aquest blog, vull felicitar.
Contres
...Han fet la pel·lícula al cinema. Això farà que més d'un lector en potència, tiri pel dret, vegi la pel·lícula i no gaudeixi de la lectura del llibre. Però si sou d'aquests, podeu veure el tràiler clicant en aquest enllaç.
Pros
...El llibre ens serveix per descobrir un sentit de l'humor, murri, intel·ligent, despreocupat, que en Jonas Jonasson aconsegueix transmetre als seus lectors. Uns lectors que potser erròniament tenien encasellada la literatura sueca en trames policíaques, d'assassinats o de novel·la negra.

En resum, és un llibre per passar-s'ho bé llegint.
Fins aviat,
Jordi

dilluns, 19 de gener de 2015

Wonder - RJ Palacio - (El llibre crossover per excel·lència)

Salut internautes,

Com ja sabem, no sempre els llibres més venuts, són sempre els llibres més llegits. També sabem, que els llibres més llegits no tenen per què ser llibres (podríem dir) de "santa devoció" per tots els lectors. Fins i tot, reconeixem, que per molt que un llibre arribi a la categoria de "best-seller" ens pot passar, que aquell llibre no ens faci el pes per múltiples raons.
Però el que sí que és cert és que quan descobrim un llibre "revelació"..., quan ensopeguem amb una escriptora (fins en el moment desconeguda) que escriu el seu primer llibre i que sense publicitat mediàtica de cap tipus, resulta que el seu llibre, es fa present d'una forma sistemàtica i continuada a les llistes dels llibres més venuts..., i quan ens adonem que el seu nom es va estenen a través del boca - orella com si fos una taca d'oli..., aquest llibre i aquesta escriptora, com a mínim, acaparen bona part de la nostra atenció. 

Després i un cop llegida aquesta descoberta, arribarà el moment de valorar el grau d'impregnació que ens ha deixat la seva lectura. I creieu-me que després de llegir Wonder us sentireu bé, molt bé, possiblement il·lusionats amb la història que acabeu de llegir i amb renovats propòsits de millorar certs aspectes de la vida quotidiana que ens envolta.
Ens trobem davant d'un llibre entranyable, la lectura del qual, no entén d'edats. De fet, m'agradaria que en poc temps, esdevingués un llibre de lectura obligatòria en la majoria de centres docents del nostre país. 

En fi ,us deixo amb petit tràiler del llibre que us pot donar alguna pista sobre el tema del qual tracte el llibre.
Fins aviat,
Jordi

dilluns, 29 de desembre de 2014

La campana de Sant Honorat - Josep Maria de Segarra.


Salut Internautes,

Aviat sentirem el so de les campanades de cap d'any. Abans no repiquin aquestes campanes m'ha semblat una bona forma de cloure aquest 2014, recordar el primer acte inaugural del tricentenari que es va fer a la Seu Vella de Lleida el passat dia 11 de gener.
En aquest acte,  tan rellevant, es va parlar entre altres moltes coses d'una de les campanes més famoses de Catalunya: la campana de Sant HonoratImmortalitzada en el poema de Josep Maria de Segarra (1894-1961) i recitat per la gran actriu Montserrat Carulla a la Seu Vella de Lleida en motiu d'aquesta commemoració diu així:


Bones Festes, i  una molt Bona entrada d'any 2015.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 21 de desembre de 2014

Tricentenari. Triomfar. Trilogia.

Salut internautes,

Aquest any 2014 (com ja sabeu) commemorem els tres-cents anys de la derrota del 1714. Barcelona contra tot pronòstic, va resistir quinze mesos durant els quals, va ser assetjada i bombardejada per les nombroses tropes borbòniques. La capitulació de la ciutat, va significar la pèrdua de les llibertats de les nostres lleis i dels nostres drets com a nació sobirana, però no va aconseguir doblegar el caràcter de superació i els anhels de llibertat dels catalans d'aquella època. Dos qualitats que s'han mantingut intactes fins els nostres dies. Per això i abans que s'acabi l'any, he volgut fer un darrer homenatge literari amb aquesta petita juguesca d'encadenar tres paraules: tricentenari, trilogia i triomfar.

Aviam si me'n surto.
Si la commemoració del tricentenari ens ha servit per renovar el sentiment de lluita per la llibertat que va arrelar en els catalans de fa més de tres-cents anys i que encara és ben viva dins nostre.., si l'optimisme i la persistència per des-lliurar-nos de "les cadenes" que ens oprimeixen com a nació ens portaran (segur) a ser més sobirans, més triomfants.., si el sentiment de llibertat, el nostres desitjos, i els nostres anhels agafen especial transcendència quan projectem en el nostre subconscient les històries que llegim en les grans obres literàries, i si finalment... aquestes grans obres sovint es desenvolupen al llarg de tres volums com si fossin tres joies, tres bocinets de cel, per esdevenir un conjunt narratiu compacte que dóna lloc a les anomenades trilogies... per què no (aquest any) fer una mica de memòria d'aquelles obres mestres que potser hem llegit; que ens han aportat grans dosis de felicitat personal i que d'alguna manera, ens han fet millors, més triomfants com a persones, sobretot, després de tancar la darrera pàgina del llibre?

Per tot això i per moltes altres coses que ara callo, em poso ara mateix a fer memòria sobre algunes trilogies, demanant disculpes per endavant si és que me'n deixo alguna d'important:

Vet aquí les trilogies que he recordat:
01.- La Trilogia de 1714 de l'Alfred Bosch
02.- 1Q84 d'Haruki Murakami
03.- Millennium d'Stieg Larrson
04.- La saga Divergent de Veronica Roth
05.- The Century (el segle) de Ken Follet
06.- Els jocs de la fam de Suzanne Collins


07.- La trilogia de Sara Lark
08.- 50 ombres d'en Grey
09.- La trilogia de la boira de Carlos Ruiz Zafón
10.- La trilogia eròtica de Sylvia Day
11.- La trilogia d'"El senyor dels anells"
12.- El llibre de Feixes d'en Jaume Cabré
13.- Trilogia de Nova York de Paul Auster



14.- Trilogia de Baztan de Dolores Redondo
15.- La trilogia del Món de tinta de la Cornelia Funke
16.- Trilogia de Rob J Cole de Noah Gordon
17.- La crònica de l'Assassí de Reis de Patrick Rothfuss
18.- La trilogia de la biblioteca dels morts de Glenn Cooper
19.- La trilogia més animal de la Katherine Pancol



Fins aviat,
Jordi

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Enganxat a "El llindar de l'eternitat" de Ken Follet

Salut internautes,

El passat mes de setembre Ken Follet, va publicar el tercer llibre de la trilogia "The Century". 
L'escriptor tancava així tot un segle d'emocions que va iniciar a grans trets, amb la primera guerra mundial amb "La caiguda dels gegants", va continuar amb els anys de la segona guerra mundial amb "L'hivern del món" i ara tanca tot el segle XX en l'època en que gairebé tot Europa estava sota el designi de dues superpotències mundials i de la guerra freda amb "El llindar de l'eternitat".

Diuen que Ken Follet és un valor segur, que els seus llibres es venen sols i que fins i tot no cal fer-li molta promoció perquè quan treu un nou llibre hi ha prou amb el boca-orella. Doncs sí. Tot això és veritat. No és molt habitual que un escriptor compleixi amb escreix totes les expectatives que un s'havia imaginat abans de comprar un llibre, però és que és refotudament cert. No solament et manté intrigat capítol rera capítol sinó que fins i tot en el moment en que l'acció baixa la seva intensitat, gaudeixes amb el seu llenguatge senzill, planer, directe, descriptiu i imaginatiu. 

En les tres-centes pàgines que porto fins al moment, ja m'he emocionat, he odiat, he rigut i m'he oblidat sovint de l'entorn (de vegades) sorollós que m'envoltava. És el que diríem "la prova del nou" d'un bon llibre i creieu-me que en el meu cas l'ha superat amb matrícula d'honor.

En fí internautes, en la meva modesta opinió, és un llibre que val la pena que figuri en les vostres biblioteques ja siguin digitals o tradicionals de paper. 
En quan a la sinopsis de la trilogia, la podeu llegir a través dels enllaços d'aquesta ressenya, per si voleu entrar una mica més en detall a cada llibre.

Per acabar us deixo amb l'entrevista que li van fer als matins de TV3, el passat dos d'octubre de 2014, que segur us acabarà de convèncer, si és que encara en dubteu.
Fins aviat,
Jordi

diumenge, 14 de setembre de 2014

SOM I SEREM. Crònica palafrugellenca de la Diada 2014 - Núria Corredor Mató

Salut internautes,

Una bona amiga, escriptora, llafranquina, catalana fins a la medul·la per vocació i per devoció, entre altres moltes virtuts, m'envia aquesta crònica que m'ha semblat genial i que em molt de gust i el seu permís us reproduiré.
Diu així:

De bon matí el país ja bull. Ens enviem missatges per desitjar-nos bona Diada i per compartir des de primera hora les pessigolles d'un dia que serà únic. Ens esbandim les mans a l'aigüera amb el pa amb tomata a mig xucar perquè no ens en sabem estar de mirar què ens diuen. Les icones del WhattsAapp avui es guanyaran un sobresou.

I sortim de casa. Amb l'estelada, la samarreta groga o vermella, els entrepans, una peça de fruita, l'aigua i, si som de llàgrima fàcil, mocadors de paper de reserva. Mirem l'estelada del balcó abans de fer cap a la plaça de Can Mario i ens falquem la motxilla sabent que, molts de nosaltres, hi portem amagats sentiments fondos: els pares i els avis que no ho han pogut veure, els que han deixat la pell perquè puguem ser aquí, un germà que tenim a l'altra punta de món, el fill que treballa o que estudia fora, la mare que és gran i que es fon perquè no pot venir, l'amic de l'ànima amb qui voldríem compartir tram però que va a la Gran Via amb la família de la seva dona. I un munt d'anhels: el desig d'un futur millor per als fills i els néts, les ànsies d'un país nou, lliure, més just, on tots hi capiguem - tant si pensem blanc, negre, gris clar o gris marengo.

Hi ha castells a Plaça Nova i a la plaça de Can Mario. Quin goig que fa l'enxaneta dels Marrecs suspesa al cel entre la senyera del Museu del Suro i el nostre campanar inacabat. Vénen els parlaments i, abans de pujar als autocars organitzats per l'Assemblea de Palafrugell ens deixem emocionar per l'energia de la Rita Ferrer i les veus dels seus cantaires. I cantem Els Segadors. Amb tots els pulmons que tenim.

A la cua dels autobusos no hi som tots els que hi anem: la gent que s'ha quedat sense tiquet de bus ha agafat el cotxe i ha marxat a primera hora per no trobar un tap al peatge de la Roca. Afortunadament, Palafrugell encara és un poble - que vol dir que els que fem cua ens coneixem entre nosaltres. Hi som tots, tinguem pares i avis de Palafrugell, de Cruïlles, de Campillo, de Pozo Alcón o de la Cerdanya. Aquesta és la nostra força.

Si ho poguéssim seguir des de l'aire, pels volts de migdia veuríem una corrua de cotxes i autobusos fent camí cap a Barcelona des de tots els punts del país. Estem contents, amb una emoció continguda perquè sabem que això no és res comparat amb el que ha de venir. A dins de l'autocar se senten comentaris entusiastes i bons auguris: "Serem molta gent!" "Serà molt maco!"

I, desembarcats, dinats i ubicats al tram, comprovem que, efectivament som molta, molta, molta gent. I que és increïble. Abracem els coneguts, ens fem fotos, ballem amb la música de l'orquestra del nostre tram, cantem, plorem i donem gràcies per ser aquí i poder-ho viure.

Les franges s'ordenen per colors amb l'ajuda dels voluntaris i des del vèrtex de la  V  un clam s'escampava per la Diagonal i per la Gran Via: In, Inde, In-de-pen-dèn-ci-a!. I, com l'espina d'un peix, des del cap fins a la cua a les 17:14 s'estén una mateixa esgarrifança d'emoció.
Som un poble. Un poble viu que vol votar i que vol ser lliure. Després de tres-cents anys, ja ens toca.
Signat: Núria Corredor Mató

Fins aviat,
Jordi.

dissabte, 6 de setembre de 2014

Què em passa amb "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi?

Salut Internautes,

Alguna cosa ha passat.
A principis de juliol, vaig decidir dedicar el període de vacances a la lectura d'una de les grans obres de la literatura russa i probablement més importants a nivell universal, "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi. Però... no hem connectat. I em pregunto el perquè.
Serà per la seva literatura, detallista, entretinguda, pacient, recreativa en que descriu cada un dels personatges i de les situacions? Serà per la seva lletra petita que provoca un esforç d'atenció i una lectura molt concentrada per no perdre el fil del llibre? Serà per què els seus personatges, malgrat viure batalles napoleòniques no han aconseguit despertar-me cap entusiasme? O potser és per què l'argument novel·lístic l'he trobat poc original després de llegir les dos primeres parts de la Trilogia Century de Ken Follett que, malgrat narrar èpoques posteriors, si que em va agradar i molt?

Sigui pel que sigui, el fet és que (m'atreviria a dir)  ningú és el mateix després de llegir Lev Tolstoi. 
Ja sigui perquè quedes transformat en positiu per la seva prosa excel·lent si t'ha agradat, o perquè... quedes transformat en positiu també, al descobrir un estil de narració que malgrat està universalment valorat, pot ser molt adient en altres èpoques però no en la que viu actualment el lector.
No obstant, recomano  com a mínim fer un l'esforç de llençar-vos a la piscina i capbussar-vos entre les seves pàgines. Qui sap. Potser sereu dels que quedareu enamorats de la seva literatura i arribareu triomfants fins al final, o potser sou dels que penseu que quant un llibre (sigui de qui sigui) costa tant de pair, no val la pena continuar amb el sofriment, sobretot, quan hi ha tants llibres que esperen a ser llegits o a intentar ser llegits. Jo no he passat de la pàgina 256.

Fins aviat,
Jordi