Estic llegint - El símbol perdut - Dan Brown

Aquesta vegada per deferència de la meva llibreria de referència, he pogut donar una ullada a les primeres pàgines del llibre (en català) més esperat de Dan Brown, EL SÍMBOL PERDUT.

Diuen que "El secret és com morir" o si més no, sembla una teoria interessant (hehehe). De qualsevol manera, les primeres impressions que m'ha transmès el llibre han estat del tot captivadores. Com si es tractés d'un imant que t'arrosega cap a dins de les seves pàgines i no et vol deixar fugir ni per un instant temeròs, que et puguis distreure amb qualsevol altre cosa que no sigui la seva lectura.

En fi!. De moment no us puc avançar res més, però estic segur que més d'un de vosaltres, ja deu està esperant en "candeletes" que s'obrin les llibreries, demà al matí, per fer-se amb aquesta novel·la tan bon punt aixequin persianes i es doni llum verda a la seva venta.

Salut, i misteris a dojo.

Jordi.

"Olor de colònia" de la Sílvia Alcàntara

(...) Quan aquell homenot la va atrapar, per poder-li prendre el nen, l'hi va haver d'arrencar amb una tibada, amb tant mala sort, que ella va caure i va picar de cara amb una pedra cantelluda mentre quedava inconscient. Quan va tornar en si, la tia li va explicar que la boca la hi havien cosit amb tots els treballs, però que l'ull no l'havien pogut salvar. I es posà l'índex als llavis: sst, calla; no ho espatllis tot, ara; pots estar contenta; encara hem salvat l'honra. I amb la boca mal cosida, sense ull, sense fill i amb tota l'honra, se'n tornaren cap a casa.(...)

Salut, internautes:

Aquesta vegada us he volgut transquiure un fragment, triat una mica a la babalà del llibre de la Sílvia Alcàntara. Aquest llibre, sense tenir una màrqueting espectacular, ha aconseguit a través del boca - orella un creixent èxit de vendes que molts pocs llibres han aconseguit a casa nostra.

"Olor de colònia" aconsegueix transportar-te a un món i a una forma de vida que es situa al bell mig d'una colònia tèxtil cap als anys 50. La història t'atrapa, t'involucra i et torna a atrapar fins al final del llibre, amb un estil narratiu que transforma cada pàgina de la novel·la en una petita obra d'art farcida de belles figures literàries.

En el "post" anterior us vaig deixar amb l'escriptora i el seu llibre. En aquesta ocasió, us deixo amb un seguit de diapositives de la "colònia tèxtil de Can Vidal" de Puig-Reig al Berguedà; que és a on m'imagino que podria transcórrer aquesta novel·la i les vivències de joveneta, de la mateixa escriptora.

Fins aviat,

Jordi.

Estic llegint: Olor de Colònia de la Sílvia Alcàntara

Salut! internautes,

Quan queden poc més de 25 dies perquè surti l'ultima novela de Dan Brown, he triat un dels llibres que està assolint un del majors èxits a casa nostra.
El llibre que tinc a les mans, ja és la cinquena edició amb més de quinze mil exemplar venuts. De moment, i com que encara no l'he acabat, us deixo amb la pròpia escriptora que ens llegeix un fragment del llibre que es troba cap a les planes 103 i 104.

Fins aviat,

JORDI

3 llibres en 4 línies.

Salut internautes,

Ara feia dies que no actualitzava el blog, però tot arriba i aquesta vegada us vull resumir en poques paraules tres llibres que he llegit després de devorar l'última part de la trilogia "millenium".

1r llibre: Una llaminadura, de Muriel Barbery

Un llibre que em van regalar i que malauradament no ha aconseguit captivar-me ni entusiasmar-me. Potser "L'elegància de l'eriçó" va assolir un major èxit, però pel que fa a mi, "La llaminadura", no la vaig poder acabar de tan empalagosa que se'm va fer.

2n llibre: Com el riu que flueix, de Paulo Coelho

Dues-centes vint-i-quatre pàgines, cent relats aproximadament. La majoria, carregats d'ideologia catòlica del tot innecessària. Altres, que no ens aporten res d'especial i uns pocs, que realment et fan pensar o reflexionar. Però com a mínim és un llibre que et passa ràpid per la seva brevetat.

3r llibre: El vencedor està sol, de Paulo Coelho.

Un llibre molt ben documentat. Ens ensenya les corruptel·les que es viuen en el món del glamour i dels festivals de cinema. Ambientat en el Festival de Cinema de Cannes, però que ben bé es podria ubicar en el de Donostia. Descriu una història d'assassinats força engrescadora.

I perquè no?

Després de tanta intriga, morts, tensions, assassinats, corrupcions, detectius fora de sèrie i periodistes il·luminats, entre altres personatges, que ens fan passar bones estones... per què no fer una escapada a la filosofia, al món interior, i dedicar un cert temps a qüestions d'un altre nivell?

Us en deixo uns quants de mostra que han assolit força èxit per si us entra la curiositat.

Fins aviat,
JORDI

PREMI NOVEL·LA NEGRA

Philip Kerr guanya el RBA amb la seva sisena novel·la sobre els nazis.

L'escriptor escocès Philip Kerr (Edimburg, 1956) va guanyar ahir el III Premi Internacional de Novel·la Negra RBA, dotat amb 125.000 euros, amb "Si els morts no ressusciten", la seva sisena novel·la protagonitzada pel detectiu Bernie Gunther. L'autor va explicar que com en les anteriors, el rerefons és l'Alemanya nazi "i un dels majors crims comesos contra la humanitat en el segle XX".

Gunther és fascinant. "És un ciutadà alemany i patriòtic, que es veu immers en l'horror dels nazis. Viu en el fil de la navalla per a conservar les seves idees. Lluita per sobreviure". I ho fa a força d'ironia i sarcasme, de l'humor negre més negre.

"Cada país té el seu holocaust a l'armari", va afirmar Kerr. "No crec que sigui just dir que els alemanys són els pitjors, sí van anar a la II Guerra Mundial, però cada país té els seus propis crims: Espanya a Amèrica; Estats Units amb els seus indígenes; Regne Unit a l'Índia...". "Si els morts no ressusciten" apareixerà en castellà i català a finals d'octubre (RBA i La Magrana).

Font d'informació Europa Press, 04/09/09.

Bones vibracions

Hola internautes,

Després de la trilogia de Millenium, m'està costant triar el proper llibre. Ja ho sabeu. Em refereixo en aquell llibre que ens captiva els cinc sentits i que ens fa perdre, sovint, les hores de són.
De moment, hi ha uns quants llibres que em desperten bones vibracions tot i que, encara, no estic del tot decidit.

Són aquests:

Stieg Larsson. Millenium - 3.

Hola internautes,

Tots hem sentit anomenar als llibres de l'Stieg Larsson com "La trilogia de culte".
Vint dies després de començar la tercera part d'aquesta trilogia "La reina en el palau de corrents d'aire" he acabat la seva lectura, amb la sensació que aquesta trilogia es mereix, amb tota la raó del món, ser considerada com a objecte de culte en el país dels lectors.

Com de costum, els èxits editorials no triguen a fer el salt a la gran pantalla i pel que sembla la segona part de la trilogia, que es basarà en el llibre de "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", la podrem veure al cinema el proper 16 d'0ctubre.
Pel que fa a la tercera i última part, sembla que encara és massa aviat per posar una data aproximada per la seva estrena. Què hi farem! Ens ho haurem d'agafar amb tranquilitat, jejeje.

I ara què?

Potser ens hem fet aquesta pregunta algun cop.
Doncs bé, existeix un projecte d'intel·ligència artificial anomenat Literature map, que en forma de núvol d'etiquetes, agrupa a diversos autors segons unes possibles afinitats literàries.
Tot i que, pel que fa als escriptors de casa nostra, deixa molt que desitjar. Proveu-lo i ja em direu que tal us ha anat.

Fins aviat,
JORDI.

Stieg Larsson. Millenium - 1, Millenium - 2.

Hola Internautes,

Ho confesso: em feia una certa recança començar la saga de Millennium. En part, perquè sempre he pensat que la gran revolada que anava assolint la venda dels llibres setmana darrera setmana, era deguda, en bona mesura, a la influència mediàtica a la que ens veiem bombardejats per tots els mitjans. I també, perquè sempre he defensat la idea que darrera dels llibres d'en Larsson, hi havia vida d'altres autors, que sense tenir tant ressò mediàtic, segur que havien publicat llibres tant o més bons que els de la trilogia de Millennium.

M'equivocava? Sí i no. M'explico.

En primer lloc, vaig endinsar-me en la trilogia gràcies a l'oportunitat que vaig tenir el juliol de veure la pel·lícula del primer llibre: "Els homes que no estimaven les dones". Per mi era una prova definitiva de si avançaria en la seva trilogia o si la desterraria de les meves futures lectures. El resultat va ser que vaig quedar tant frapat per l'argument de la "peli", que l'endemà mateix vaig anar a comprar-me el segon llibre: "La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina". Estava atrapat!

Ara estic acabant el segon llibre i ja estic desitjant anar a buscar el tercer, jejeje: "La reina al palau dels corrents d'aire".

En segon lloc, abans de caure a la xarxa d'en Larsson, he llegit i descobert autors i llibres que fan que no m'empanedeixi de la meva tardança en llegir els llibres de l'Stieg Larrsson, doncs he disfrutat molt també amb aquests altres autors, els quals podeu veure en els posts anteriors d'aquest blog.

Per tant, sigui com sigui, si sou dels que us heu reservat les vacances de l'estiu per llegir algun dels libres de l'Stieg Larsson, heu fet una bona tria. Segur que disfrutareu tant com jo.

Fins aviat,

JORDI

Totes les coses que no ens vam dir

« I si tinguessis una segona oportunitat? »

És un llibre que s'assembla a aquells vins de gran categoria.

De la mateixa manera que un vi, es va enriquint a mesura que passa el temps d'el·laboració, en Marc Levy, aconsegueix publicar una obra en la que es té la sensació que quan més s'avança en la seva lectura, més agrada. Fins que arribes al final del llibre amb un bon regust de boca (el que jo deia... com els bons vins).

El llibre sorprèn tant per la seva originalitat com pel llenguatge fresc i actual que fan servir els seus protagonistes.

Jo diria que és un llibre per passar-s'ho bé, al mateix temps que també serveix per reflexionar sobre les segones oportunitats que se'ns plategen a la nostra vida i que sovint, no sabem aprofitar.

Baltsar Porcel ha mort aquesta tarda d'un tumor cerebral

A l'edat de 72 anys, víctima d'un tumor cerebral, ha mort un dels més grans il·lustres de les lletres catalanes. En Baltasar PORCEL, mor quan estava treballant en el seu últim llibre, que era una novel·la negre.

Va ser considerat com uns dels grans escriptors catalans que escrivia en la seva llengua perquè, tal i com ell ho va exposar en més d'una ocasió, el que més li satisfeia era poder expresar-se amb la seva llengua mare.

Baltasar Porcel gaudia d'una personalitat de vegades controvertida, de vegades massa directa. Però sempre, actiu i optimista. Tenia, pel seu caràcter, com gairebé tothom, defensors i detractors, però el que està clar, i sembla que ningú ho posarà en dubte, és la seva enorme capacitat creativa i la seva importància literària.

Premi d'honor de les lletres catalanes l'any 2007, va actuar en la defensa i la projecció de la nostra llengua a nivell internacional. El seu dilatat currículum en premis literàris li donaven el prestigi, la llibertat d'opinió i la seguretat d'aquell, qui en la seva carrera professional, ho ha aconseguit tot .
Va ser un gran impulsor de la projecció de la Mediterrània a la que es sentia molt lligat per raons de naixença i sentimentals.

El seus llibres han estat traduïts a moltíssims idiomes. Entre la seva extensa obra literària podem esmentar els nombrosos premis que va rebre. L'últim, l'any 2008 amb el llibre "Cada Castell i totes les ombres". Veieu-ne uns quants premis:

• 1958: Ciutat de Palma de teatre per Els condemnats
• 1960: Ciutat de Palma per Solnegre
• 1961: Premi Joan Santamaria (teatre) per La simbomba fosca
• 1969: Josep Pla per Difunts sota els ametllers en flor
• 1969: Serra d'Or per Els argonautes
• 1971: Serra d'Or per Difunts sota els ametllers en flor
• 1975: Prudenci Bertrana per Cavalls cap a la fosca
• 1976: Serra d'Or per Cavalls cap a la fosca
• 1976: Premi de la Crítica de narrativa catalana per Cavalls cap a la fosca
• 1986: Sant Jordi per Les primaveres i les tardors
• 1987: Premi de la Generalitat de Catalunya de Creació Literària per Les primaveres i les tardors
• 1987: Joan Crexells per Les primaveres i les tardors
• 1997: Prudenci Bertrana per Ulisses a alta mar
• 2000: Premi de la Crítica per El cor del senglar
• 2001: Ramon Llull per L'emperador o l'ull del vent
• 2001: Joan Crexells per El cor del senglar
• 2002: Lletra d'Or per L'emperador o l'ull del vent
• 2002: Serra d'Or per L'emperador o l'ull del vent
• 2002: Nacional de literatura per L'emperador o l'ull del vent
• 2005: Serra d'Or per Olympia a mitjanit
• 2005: Salambó per Olympia a mitjanit
• 2007: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
• 2008: Sant Joan per Cada castell i totes les ombres

Com veieu, ha obtingut els premis més importants de la literatura en català: Josep Pla, 1969; Prudenci Bertrana, 1975, 1997; Sant Jordi, 1986; Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya de creació literària, 1987; Ramon Llull, 2001; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 2007 entre altres.

Impremta Babel. Andreu Carranza

Salut internautes,

Impremta Babel és una novel·la intensa que ens transporta al temps de la dictadura i ens mostra com els llibres sobrevivien a la censura. Però també és molt més que això:
- és un llibre sobre llibres
- és una història de sentiments
- és una mirada nostàlgica al paradís perdut de la infància
- és una reflexió entre els llibres digitals i els llibres tradicionals
- és un homenatge als llibres, a l'era Gutemberg, a la literatura universal, als oficis desapareguts relacionats amb tot el món del llibre des del seu naixement fins que arriba a les mans dels lectors, passant per la distribució, en un temps en què, publicar segons quin llibre, podia suposar la mort.
- és una història que enganxa i que a les poques hores de començar a llegir el llibre, sense adonar-te'n ja l'has acabat
- és una obra que ens obre els ulls a una època fosca, plena de temor, en la qual, les traïcions entre veïns i coneguts estaven a l'ordre del dia, ja fos dins d'una mateixa ciutat o entre els vilatans dels pobles petits.

En definitiva, és un xic de felicitat al nostre abast recollida en les seves 350 pàgines.

Fins aviat,

JORDI

(Nota: Algunes d'aquestes definicions i d'allò que significa Impremta Babel pel seu autor les podeu escoltar en paraules de l' Andreu Carranza en una entrevista que li van fer a la vora del riu Ebre.)