Hi ha vida després del Sant Jordi 2013? El que si hi ha és un "Infern" magnífic.

Salut internautes,

Després de la ressaca del Sant Jordi, crec que tots estem una mica saturats del bombardeig mediàtic sobre llistes de llibres més venuts, rànquings de venda i entrevistes més o menys oportunes. Per aquest motiu no us atabalaré amb un altre llistat sobre les vendes del Sant Jordi 2013. Però de totes maneres, i per si us ve de gust, us deixaré un parell d'enllaços que il·lustren i resumeixen molt bé els llibres que van aconseguir interessar a més gent el passat 23 d'abril de 2013.

1r enllaç: L'Especial Sant Jordi 2013 del diari "Ara.cat"

2n enllaç: El llistat únic i amb polèmica dels més venuts del Sant Jordi 2013

I ara què?
Dues setmanes després del la diada nacional què ens queda?... quin autor de novel·les agafarà el relleu de l'Albert Sanchez Piñol? doncs..., tot apunta a una data: el 16 de maig del 2013. Dia que en Dan Brown treurà publicat: "INFERNO", el seu nou llibre amb el professor i catedràtic en simbologia Robert Langdon, com a protagonista principal de la seva obra.

En aquest nou cas, el professor Langdon es veurà arrossegat a un món terrorífic al voltant d'una de les obres mestres més importants de la literatura universal de la nostra història: "l'infern de Dante".

No acostumo a posar tastets de les novel·les, però en aquesta ocasió i com que encara no ha sortit publicada, us deixo a través de l'enllaç el pròleg i les primeres 16 pàgines que us ajudaran a fer més curta l'espera. ;-)

Ara me n'adono que potser sí que hi ha vida després del Sant Jordi literari, de fet, és tot un món inquietant, terrorífic, misteriós, engrescador i encantador com l'Infern. L'infern de Dante i d'en Brown que s'entremesclen magistralment en aquesta novel·la.
Fins aviat,
Jordi

Escalfem motors - Un "Pre Sant Jordi 2013" amb aroma de Pasqua.

Salut internautes,

Estem a punt d'acabar el mes de març i entrar en el tedi vacacional de la Setmana Santa. Tradicionalment, un temps de recolliment personal, de passió litúrgica o de retrobament familiar, però que també el podem convertir en un temps de recolliment, de passió i retrobament amb la literatura.

Un temps...  que sens dubte ens portarà estones de calma. Podrem interioritzar i digerir al nostre ritme, i si cal a una bona "velocitat de creuer", les nostres lectures preferides, això sí, potser envoltats d'un cert caire litúrgic amb aroma d'encens.

Arriba l'hora que aquells llibres apilonats que tenim en el racó dels pendents, com si fossin amants gelosos, pugnin entre ells per ser escollits; per captar la nostra atenció i ser acariciats per les nostres mans durant aquella estona en la qual els hi dediquem els cinc sentits. Nosaltres. Els lectors famolencs de bones històries.

Aquestes setmanes del "Pre Sant Jordi 2013" han estat i continuen sent especialment fèrtils en  quant a interessants novetats literàries, en presentacions d'obres mestres i en entranyables xerrades d'autors. Sembla com si els escriptors i les escriptores tinguessin pressa, molta pressa per estar presents en fires, certàmens, convencions, prestatgeries i llistes dels d'èxits del moment. De fet, benvinguda sigui aquesta pressa i aquest esforç titànic dels escriptors i editors en publicar llibres en el temps de crisi econòmica que vivim. Si el resultat és el que és amb tanta qualitat literària i creativa com els 15 llibres que us proposo a continuació, ens poden sentir ben orgullosos de la cultura escrita en el nostre país.

Estic convençut que les vendes del Sant Jordi 2013, seran més que generoses amb els llibres que podeu veure a continuació. Sense obviar, com de costum, aquells llibres d'autors oportunistes i mediàtics que voldran tenir també el seu dia de glòria. Què farem davant aquests darrers escriptors? els menystindrem? els recolzarem? La decisió és vostra perquè com és sabut, n'hi ha de tot a la vinya del senyor (hehehe).

Fins aviat,
Jordi

Crims de sang - Sebastià Alzamora

Salut internautes,

La novel·la negra no és que sigui "sanctum santorum" de la meva devoció, però com els caramels, de tant en tant, em deixo seduir per alguna que em cridi l'atenció. En aquesta ocasió i potser influenciat per la celebració de la setmana de la novel·la negra de Barcelona, m'he decidit per la novel·la "Crims de sang", premi Sant Jordi 2011, que em va provocar molta curiositat quan va sortir premiada.

"Crims de sang", és per davant de tot un premi merescut, un triler fantàstic de novel·la negra que barreja fets històrics dels primers dies de la Guerra Civil amb la més pura de les ficcions.

Ambientada a la Barcelona dels anarcosindicalistes dels anys 1920, ens planteja la lluita entre el bé i el mal; entre el poder de creació, de fer el bé que tenim els humans i el poder de destrucció monstruós que guardem dins nostre. 

Què som els humans? criatures de la creació caigudes en pena descendents del pecat original?, o màquines orgàniques més o menys perfectes creades per algú més intel·ligent que nosaltres, fruit d'alteracions químiques i moleculars posades en un cert ordre? 

En fi, cavil·lacions a banda, la novel·la d'en Sebastià Alzamora ens manté vius i en alerta fins al final, ens deixa amb ganes de saber-ne més i de conèixer que passarà amb alguns dels seus personatges en un futur immediat. Això, em fa pensar que potser i haurà una segona part d'aquest triler de maristes, bisbes, monges, policies catalans i éssers sorgits d'altres mons.

Fins aviat,
Jordi.

El confident dels reis - Assumpció Cantalozella

Salut internautes,

A tots els que us agrada la narrativa històrica, segur que en algun moment heu llegit algun llibre sobre el nostre mític rei Jaume I el Conqueridor (Comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte d'Urgell i senyor de Montpeller). Però... si pel contrari, encara no heu tingut ocasió de llegir cap crònica o novel·la relacionada amb en Jaume I, el llibre de l'Assumpció Cantalozella: "El confident dels reis", pot ser un bon "apéritif" per descobrir uns quants secrets de la vida d'aquest rei tan avançat a la seva època.

Diuen (de fet és obvi) que al llarg de la història sempre hi ha hagut en tots els governs, un personatge que es manté en un discret segon pla, que es mou entre "bambolines" ocupant un càrrec més o menys important com per exemple conseller, adjunt a la direcció o assessor personal d'algun primer ministre. En qualsevol cas,  sempre és un personatge secundari que es queda a l'ombra; fora dels flaixos i dels reconeixements públics.

Aquest individu, és sempre qui mou els fils del poder i qui "talla el bacallà". Influeix, imposa la seva voluntat i fa prendre decisions als governants, sense que la resta de la societat noti la seva influència personal. És també el tipus d'home que perdura i perdura en el seu càrrec mentre que els "caps grossos", reis, directors generals o primers ministres es van alternant ineludiblement amb el pas del temps.

Doncs bé, així és com m'imagino el protagonista d'aquesta novel·la Guillem de Cervera, trobador, confident de dos reis, que gaudeix de la confiança d'un gran nombre de persones il·lustres  d'aquella època; això sí,  amb un "savoire-faire" impressionant i de prestigi... més que notable; sense cap defecte; tan assenyat, que es fa difícil de creure que realment existís de veritat. 

En conjunt, "El confident dels reis" es deixa llegir molt agradablement, t'atrapa amb la seva lectura força lineal gens complicada. La seva trama històrica ens pot servir per trencar alguns mites estereotipats d'en Jaume I. Mites que avui en dia no són políticament correctes o acceptables dins del matrimoni canònic-eclesiàstic actual.

Tot i així, ho he de dir, no m'ha fet arribar al clímax literari que tant anhelava. Potser... és que esperava una mica més d'intriga, i més emocions d'aquesta bona obra a cavall de crònica medieval i dietari personal.

En fi, us deixo amb un tràiler de la mateixa escriptora, que ens descobreix alguns aspectes interessants d'en "Guillem de Cervera" i del mític rei que va ser en Jaume I el Conqueridor (Comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte d'Urgell i senyor de Montpeller).
Fins aviat,
Jordi

L'Hivern del món (sensacions)

Salut internautes,

Propaganda nazi l'any 1936.

Dos mesos després d'iniciar la lectura del segon volum de la "Centúria" de Ken Follett amb el nom de "L'hivern del món" he llegit la darrera pàgina. He finalitzat la lectura amb una barreja de sensacions que són un pèl difícils d'explicar.

A veure:

- les primeres pàgines em van enganxar moltíssim.

- els flaixos o els evocaments als records del primer llibre ("La caiguda dels gegants") sempre són benvinguts, sobretot, en volums d'aquest calibre de gairebé mil pàgines.

- recordar certs aspectes del primer llibre, em va fer sentir una certa dosi de nostàlgia, molt agradable, que més o menys i de forma intermitent, es fa present al llarg del llibre.

D'esquerra a dreta: Chamberlain,Daladier,Hitler,Mussolini,Ciano.(Munich-1938)

- en ocasions... m'he embolicat una mica amb tants personatges i m'ha calgut recórrer a la sinopsi de les famílies que composen la trama del llibre. Sort, que l'autor ens facilita aquesta feina, en les pàgines de cortesia inicials, abans de començar la novel·la.

- a estones s'ha m'ha fet una mica lent i hagués agraït una mica més d'acció, d'intriga; i una mica menys de narració política.

- he odiat molt (cosa que m'ha agradat) a certs personatges, històrics, reals, provocadors d'innegables sofriments i defensors d'un irracional odi racial.

Camp de concentració Sachsenhausen

- he tornat a recordar les abominables atrocitats dels dictadors d'aquella època, les sensacions de les quals, m'han incitat a prendre conclusions i predeterminacions positives, de lluita i de resistència que em serviran per encarar els temps tan convulsos que vivim actualment.

- he recercat per internet personatges, llocs, vehicles, avions, tancs, declaracions polítiques, cançons i fins i tot partitures que m'han servit per endinsar-me més en la narració històrica i poder identificar visualment aspectes molt importants del llibre.

- el final del llibre (que no l'explicaré) m'ha deixat un bon regust de boca que farà que em recordi durant força temps d'aquesta gran novel·la i que ja, des d'ara,  esperi amb delit la tercera part final de la trilogia anomenada "Centúria".

I finalment, he après molt i he gaudit molt. Això sí, a una marxa més lenta de la que la caldria esperar.

El dia D, en el desembarcament a Normandia el 1944

Per acabar us deixo amb un extens recull d'imatges (129) que d'alguna manera es fan presents en el llibre. Crec que aquest recull, us pot ajudar molt a identificar llocs, personatges i moments molt transcendentals de la història universal que si més no, valen la pena tenir molt presents per tal que mai més es tornin a repetir. Per exemple, l'aniquilació de milers de persones ja sigui per motius xenòfobs com va fer el nazisme o per interessos pragmàtics- econòmics de voler acabar ràpidament una guerra mitjançant el llançament de bombes atòmiques (Hiroshima i Nagasaki) contra desenes de milers de persones civils innocents.

Fins aviat,
Jordi

La collita vinico- literària del 2012

Salut internautes,

Sempre m'ha assemblat una gran idea adjuntar dos plaers com són el tast d'un bon vi i la lectura d'un bon llibre. Doncs bé, en el darrer programa de 2012, del Via Llibre, tres periodistes literaris fan una mena de "divertimento", parlant de la collita literària de l'any 2012 tot assaborint un vi que els hi desperta diverses sensacions sobretot... el gust en boca.

En aquest recorregut literari hi trobarem escriptors joves que s'han afiançat aquest darrer any, escriptors de qualitat, llibres que ens poden deixar "ressaca", èxits que ens conviden a passar una bona estona de festa i alegria, llibres amb solera com els que commemoren centenaris i efemèrides de grans escriptors, fenòmens novel·lístics que ens conviden a agafar un punt d'erotisme i a consumir-los a granel, llibres que val la pena conservar com els caldos vinícoles grans reserves, i fins i tot algunes varietats novel·lístiques.

Tot i que aquesta mena de maridatge literari esdevé en la primera meitat del programa (els primers 12 minuts) us deixo tot el vídeo del programa perquè hi podreu trobar un mini reportatge de "El bosc" de l'Albert Sanchez Piñol molt interessant i unes quantes recomanacions força encertades.

Fins aviat,
Jordi

Estic llegint "L'Hivern del món" de Ken Follett

Salut internautes,

Després del parèntesis electoral i la febrada independentista que vaig viure en primera persona, torno a centrar-me en els llibres, en el bloc i en el plaer de la lectura, del qual, espero que vagi guanyant terreny en front de l'alta activitat de ressenyes que he anat deixant en diversos facebooks.

Ara però, no pretenc que l'alta temperatura nacionalista assumida s'esdevingui freda i desemboqui en una pulmonia triple sinó que, fins que arribi l'objectiu desitjat, aniré mantenint el seu caliu i les corresponents brases sobiranistes amb un foc ben atemperat per forjar, si cal, el millor tremp dels darrers 300 anys que ens ha de fer lliures quan arribi el moment.

Però tornem als llibres.

Fa temps, vaig llegir la primera part de la trilogia anomenada "La centúria" "La caiguda dels gegants" i em va deixar un agradable record. Ara torno a endinsar-me en el segon volum "L'hivern del món" en el qual tinc dipositades moltes expectatives i curiositats per saber si en Follett serà capaç de captivar la meva atenció tal i com ho fa fer en el primer volum.

He de dir que en les poques més de dues-centes pàgines que porto llegides de "L'hivern del món" pinten molt bé. Sembla que per molt complicada i entramada que sigui la història, el fil de les cinc famílies protagonistes, no es perd mai. Fins i tot és agradable recordar velles històries dels seus personatges que ens remeten amb nostàlgia al primer llibre de la trilogia.

En fi, pel que entreveig, val la pena buscar estones d'intimitat per endinsar-nos en aquesta novel·la envoltada de fets històrics com: la segona guerra mundial, el nazisme, la invasió a la Unió Soviètica, l'atac a Pearl Harbor, la guerra civil espanyola, i el desenvolupament de la guerra freda tot això emmarcat amb una bona dosi d'entranyables heroïcitats.

Una crítica: com a català, vull viure i gaudir de la cultura en català i gairebé totes les entrades que he trobat a internet estan escrites en altres idiomes inclòs el castellà. Per exemple, podem trobar la web oficial www.kenfollett.es i la web www.ken-follett.com, però no la web www.kenfollett.cat.

Ja n'hi ha prou de ser discriminats sistemàticament!

L'autonomia que ens cal és la de Portugal - Patrícia Gabancho

Salut internautes,

Dijous dia 22 de novembre, se'n va fer una de bona a Palafrugell.

Em refereixo a la visita de la Patrícia Gabancho, que va venir convidada per l'Assamblea Nacional Catalana de Palafrugell i ens va parlar del seu penúltim llibre "La autonomia que ens cal és la de Portugal".

La guanyadora del premi "Prudenci Bertrana 2012" per la seva obra "La neta d'Adam", va venir a Palafrugell tres dies abans de les eleccions al Parlament de de Catalunya per contribuir a aixecar el caliu independentista de la nostra Vila, per desmuntar mites, mentides, confabulacions i despropòsits que s'han dit i es diuen encara avui dia sobre Catalunya, els catalans i de la (més que possible) propera independència de la nostra nació.

Una gran escriptora, una gran obra literària, un gran missatge, i un gran llibre, es van concertar a Palafrugell en aquests temps tan interessants que ens a tocat viure. Jo de vosaltres (si teniu ocasió) no em perdria les seves xerrades - presentacions  i miraria d'assistir-hi puntualment no fos cas que haguéssiu de seguir la seva ponència a peu dret per no quedar cadires lliures (hehehe).

Fins aviat,

Jordi

"Victus" en català èxit de vendes d'aquest any i del Sant Jordi 2013.

Salut internautes,

Quan vaig saber que el gran escriptor Albert Sánchez Piñol trauria publicat el seu últim llibre "Victus" al castellà, em va agafar com... un mal de panxa, no ho sé com... si m'hagués quedat orfe d'una peça important de la literatura catalana d'avui dia; com si... (a tots plegats) ens privessin d'una gran oportunitat per contrarestar aquest món tan saturat per l'omnipresent literatura castellana. 

Sort que en aquests sis mesos que ha trigat en sortir publicat el llibre en català, he pogut accelerar la lectura dels que tenia pendents de llegir. Així, l'espera tan anhelada per mi, s'ha m'ha fet curta i amena.

Confesso que tenia certs dubtes del perquè aquest autor s'havia decidit a escriure una gran història com la del 1714 en castellà. Dubtes que s'han dissipat després d'escoltar l'entrevista complerta de 26 minuts de l'ARATV i que (si no falla l'enllaç) podeu seguir al final d'aquesta ressenya. Una entrevista com les que a mi m'agraden, de les que es diuen moltes coses creatives, interessants i originals extretes del pensament i del caràcter del propi escriptor.

A l'entrevista hi podreu trobar unes quantes perles literàries com:

(...) he de reconèixer que una certa voluntat divulgativa existeix perquè més enllà del mite la gent no sap el què va passar (...)

(..) avui en dia estem vius gràcies al sacrifici d'aquella generació (...)

(...) una fortalesa per ben defensada que estigués, tots els tècnics, li donaven com a màxim un límit de vida de 34 dies de setge. Barcelona va aguantar un any i un mes, això ja ho diu tot  (...)

(...) qualsevol ho pot veure que en una Catalunya sobirana els drets socials avançarien, això em sembla tan elemental que no sé com es pot discutir (...)

(...) jo entenc que hi hagin crítiques, les entenc perfectament perquè... tenim unes situacions que no són normals. I per què?- Perquè el castellà sempre s'ha fet servir com una porra contra el català (...) hi ha una sensació de pèrdua quan un llibre que podria haver estat  escrit en català... no ho és (...)

(...) hi ha una constant històrica que és extraordinària i és que veus que el poble sempre està a l'alçada i a més, d'una forma admirable, vull dir... sempre té una actitud que és insuperable, no es pot fer millor (...)

(...) aquesta és la història a més a més d'una derrota i ara podem tenir la història d'una victòria (...)

(...) aquest mateix llibre estarà traduït a cinc idiomes (de moment) i serà la primera vegada que el 1714 estarà explicat a l'estranger, només per això ja valia la pena tenir un Victus. Però si no saben qui sóm no podran estar a favor nostre, això segur (...)

(...) la crisi econòmica ha fet cristal·litzar una sèrie de vectors que estaven per sota, i un d'aquests és la història (...)

(...) la base documental de "Victus" són les cròniques de Francesc de Castellví un català de Montblanc que va lluitar com a capità de La Coronel·la"(...)

(...) jo crec que una persona normal és una persona que no coneixes bé. No hi ha persones normals, vull dir les persones normals estan pel carrer però són anònimes, quan t'hi apropes ni hi ha ningú normal (...)

En fi aquí teniu una de les més bones entrevistes literàries que he tingut ocasió de veure.

"El món coneixerà la història d'Èric Bertran".

Salut internautes, 

Com passa sovint una gran història verídica o una gran saga literària, no arriben a agafar una autèntica volada d'èxit i de coneixement de públic fins que no salta al cinema o a la televisió. Tots recordem i tenim a la memòria més d'un exemple. Potser un dels més recents el podem trobar a la sèrie televisiva de "Joc de trons" basada en la saga literària de "Cançó de gel i foc" de George RR Martin.

Però anem al que us volia explicar: 

L'any 2006 es va publicar el llibre de l'Èric Bertran "L'Èric i l'Exèrcit del Fènix" testimoni d'uns fets verídics que li van passar al mateix Èric (un nen de 14 anys nascut a Lloret de Mar) tan sols dos anys abans. El seu crim? Enviar a una cadena de supermercats un correu electrònic perquè etiquetessin en català. 

La visió desfigurada de la realitat del fets i del coneixement del fet diferencial català, van provocar una anormalitat política aberrant, fruït sens dubte, d'una forma d'aplicar la llei desmesurada i de veure fantasmes allà on només hi havia la visió política innocent d'un adolescent. 

Ara de la mà d'en Joel Joan i d'en Sergi Lara podem reviure a la gran pantalla aquells fets que tant ens van indignar als catalans fa tan sols vuit anys enrrere. 

Us deixo amb el tràiler de la pel·lícula que podrem veure a principis de novembre i que pronostica segurament un gran èxit de públic.

Fins aviat,

Jordi

Erotisme per dones i per a dones.

Salut internautes,

Les darreres setmanes només tres llibres han estat capaços de desbancar de la primera plaça dels llistats dels llibres més venuts, al fenomen literari de les "Les ombres d'en Grey":

- "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" de Jonas Jonasson

- "L'hivern del món" de Ken Follett

- "El confident dels reis" d'Assumpció Cantalosella

La trilogia eròtica de "Les cinquanta ombres d'en Grey" ha estat i continua sent avui dia, tot un gran fenomen de supervendes. Per primera vegada, l'erotisme encarat més a un públic femení que al públic masculí, es ven arreu del món de forma desinhibida i natural com si es tractés d'un supervendes d'intriga o de novel·la negra (per exemple). 

El boca - orella entre lectores ha funcionat també que el seu èxit es pot equiparar a l'èxit aconseguit en altres temàtiques com: la trilogia fantàstica d'"Els jocs de la fam" de Suzanne Collins o al de la saga de George RR Martin "Cançò de gel i foc" en què s'ha basat la popular sèrie televisiva de "Joc de trons".

Feu una petita prova. Pregunteu entre les vostres amistats femenines (al treball, a l'oficina o als lloc d'oci) si els hi sona aquesta novel·la o si l'estan llegint en aquests moments. Segurament descobrireu que un gran percentatge de lectores ja han llegit el primer llibre que estan absolutament enganxades a la trilogia.

Fins aviat,

Jordi

Genialitats de l'humor.

Salut internautes,

De tant en tant em rendeixo a certes genialitats del món actual i també... de l'humor.

Penso que a Catalunya tenim la sort de tenir entre nosaltres magnífics creatius en tots els camps culturals que val la pena potenciar, difondre, recolzar i donar a conèixer a la resta del món. 

Avui us deixo amb el President Mas i l'Oriol Pujol versionant Imagine dels Beatles.
El que us deia. Genial!

Fins aviat,

Jordi

Tres llibres que m'agradaria llegir.

Salut internautes,

Vet aquí tres llibres que em donen bones vibracions:

- L'hivern del món de Ken Follet

- L'últim abad d'en Martí Gironell

- La dansa de la gavina d'Andrea Camilleri

Tres novetats, que en pocs dies veurem a gairebé totes les llibreries i biblioteques del nostre país. 

Tres autors, que han aconseguit captar l'atenció de molts lectors influenciats (potser) pels èxits de vendes que els han precedit i també,

Tres escriptors amb tres estils d'escriure molt diferents que arriben a un gran ventall de seguidors de diferents edats. Amb qualsevol cas, tres llibres que prometen molt encara que tractin de temàtiques tan dispars entre si.

Serà interessant veure si en les properes setmanes aquests  "tres magnífics" són capaços de desplaçar de les primeres posicions dels llistats de llibres més venuts, a algunes de les actuals obres literàries de molta qualitat literària com per exemple: la trilogia de les ombres de Grey o la novel·la de l' avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. 

En fi, aviat ho comprovarem. Bones lectures !
Fins aviat,
Jordi.

Per mantenir la flama i el caliu.

Salut internautes,

Estem fent història. Res ja no serà igual. El camí ha estat definit i entre tots l'hem traçat. 

Navegant per internet he trobat aquest flasmob que em va agradar fa temps i que ara torno a fer-ne incís. Es diu molt en pocs minuts i amb poques paraules. Crec, que pot ser una bona manera per mantenir la flama i el caliu d'un sentiment que es va posar sòlidament de manifest el darrer 11 de setembre a Barcelona. Un caliu que molts de nosaltres volem mantenir fins aconseguir el nostre objectiu, les nostres aspiracions i la nostra llibertat.

Fins aviat,

Jordi

Poema: Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor - Frederic Soler.

Salut internautes,

Navegant per la xarxa he retrobat aquell bell poema al youtube de Frederic Soler (conegut també amb el pseudònim de Serafí Pitarra) que relata de forma romàntica la caiguda de Barcelona en mans de Felip V, el 1714.

Actualment, el Fossar de les Moreres és un lloc on cada 11 de setembre es commemora la Diada Nacional de Catalunya i es ret homenatge als defensors de la ciutat morts i enterrats en aquest lloc. 

M'ha semblat interessant recordar (a través dels links de la pàgina) qui era en Frederic Soler i la història del Fossar que tantes vegades hem sentit anomenat per aquestes dates.

Fins aviat,

Jordi