diumenge, 6 juliol de 2014

"L'enigma Colom" de Maria Carme Roca.

Salut internautes,

Maria Carme Roca, domina la història de Barcelona a la perfecció, retrata l'ambient de qualsevol època que vulgui plasmar en un llibre, de tal manera, que deixes de ser lector per passar a ser actor. Et trobes a tu mateix fent companyia a Guerau de Gualbes, a Cristòfor Colom, a Bartomeu Cristòfor de Gualbes i Setantí (Prior de Santa Anna i Gran Prior de l'ordre del Sant Sepulcre) i a Enric II d'Aragó (Comte d'Empúries i Lloctinent de Catalunya), tots ells personatges importants de la novel·la.

"L'Enigma Colom" és més que una novel·la, és tota una defensa de la catalanitat de Cristòfor Colom i un intent per desemmascarar les mentides històriques que a més d'un de nosaltres ens van ensenyar a l'escola quan érem petits. Ni Cristòfor Colom era genovès, ni es deia Colombo i encara menys Cristobal Colón. De fet, tal i com ens explica la Maria Carme Roca i nombrosos estudis de diferents historiadors de nivell internacional, el seu cognom "Colom" té un orígen de llarga tradició catalana a casa nostra, que no existia a Castella. La seva noble nissaga, els seus estudis com a almirall naval, la llengua que emprava, la seva cal·ligrafia, els amics i col·laboradors que tenia més propers, els topònims que utilitzava, la seva religió, i les estades que feia a Barcelona són més que indicis que fonamenten la seva catalanitat. 

Per què a hores d'ara, no s'ha proclamat als quatre vents, que era català? Perquè ens falta la "pedra roseta". Aquell element indiscutible que ho faria irrefutable i que els governants de diferents èpoques s'han encarregat d'amagar, de fer desaparèixer, de reinterpretar dades, noms i fets històrics.

Molt em temo que caldrà encara esperar uns anys i assolir el nostre nivell de país lliure, per poder posar negre sobre blanc en tot allò que ens ha estat vilipendiat i manipulat interessadament al llarg de més de 500 anys.

Per cert, Maria Carme, un xic més de cruesa i de patiment no li hagués fet cap mal al llibre; encara que això va a gust del lector, és clar. 

Fins aviat,
Jordi

dimarts, 24 juny de 2014

Sant Joan Amades..."Ora pro nobis"

Salut internautes,

Avui dia de Sant Joan rumiava amb alguns catalans Joans il·lustres de la nostra terra per poder felicitar, i ves per on, en aquest dia de tradicions m'he adonat que fa cinquanta-cinc anys que en Joan Amades i Gelats ens va deixar sent tot un jovenet de 69 anys. I em direu... doncs has fet tard, ha! Potser no, perquè... segur que des d'allà on sia, deu estar seguint amb devoció les nostres costums i tradicions tal i com va fer gran part de la seva vida. I per tant, li podem enviar les nostres felicitacions onomàstiques i de reconeixement per la seva extensa obra entre la que destaca el "Costumari català", publicat per primera vegada el 1952 per l'Editorial Salvat. Avui dia encara podem trobar les seves reedicions en format facsímil editat per Edicions El Mèdol.

En Joan Amades, de formació autodidacta, nascut al Raval de Barcelona entre altres moltes coses molt rellevants, era llibreter de llibres de segona mà als Encants Nous de Sant Antoni, professió que li permetrà l'accés als llibres amb que es formà malgrat les dificultats de visió que tenia.
Promotor de l'esperanto, investigador etnogràfic, col·laborador radiofònic, conferenciant i divulgador incansable de la cultura popular, va patir una hemiplègia als cinquanta-set anys. Tot i així va continuar publicant i sort que no ho va deixar de fer, perquè tres anys més tard, cap el 1950 va donar llum a una obra tan important per la memòria col·lectiva a casa nostra com és el "Costumari català".

En fi, tal i com estan les coses a casa nostra i arreu dels països catalans, ens caldrà Déu i ajuda per ensortir-nos-en i aconseguir mantenir les tradicions d'un país normal. Així doncs... Sant Joan Amades...Ora pro nobis! que si a hores d'ara encara no ets Sant, segur que aviat te'n faran.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 1 juny de 2014

Quan en dèiem xampany d'en Rafel Nadal

Salut internautes,

Diu la sinopsi del llibre:
A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de futur i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l'Angèle - la baba Angèle -, la valenta; l'Helene, la rebel; en Louis, l'insatisfet, i la misteriosa Yvonne. A través d'ells, Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d'Europa: la Primera Guerra Mundial, el Crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de la postguerra. Amb una prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, odis i traicions, èxits i fracassos que transcorre a cavall del xampany i del suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck o Taittinger.


Vaig descobrir en Rafel Nadal, amb el seu anterior llibre "Quan érem feliços" i ja a les hores vaig quedar frapat per la seva forma d'escriure. En aquest nou llibre "Quan en dèiem xampany", he tornat a trobar la mateixa prosa fluïda, senzilla, captivadora, rica en llenguatge, sense filigranes subordinades estilístiques, entranyable i elegant amb la qual,  m'he trobat còmode llegint aquesta "crònica - novel·lada" i amb moltes ganes de saber-ne més coses sobre la saga familiar iniciada per en Francisco Oller.

Afegiré una parell de matisos: si en el primer llibre es respirava un aire nostàlgic, en aquest segon llibre us trobareu envoltats d'un aire glamurós, que la família Oller -Nadal va poder conservar malgrat les penúries socials, morals i econòmiques que comportava haver viscut dues guerres mundials.

No hi trobareu, però, aquell morbo que hi podia haver hagut sobre les intimitats familiars d'una classe benestant, més propi dels vodevils o de les revistes del cor perquè, per sobre de tot, aquesta és una història novel·lada que respira elegància pels quatre costats.

Finalment, si en el cas de "Cabaret Pompeya" de l'escriptor Andreu Martin, la música de fons era el tango "Cambalache", en el llibre d'en Rafel Nadal hi ha dues músiques que tenen especial rellevància. Una és el "Magnificat" d'en Vivaldi i l'altra "Mon amour et ton amour / sont nés le même jour" que podeu seguir des del mateix enllaç.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 18 maig de 2014

2014 . L'any que dedicaré a llegir alguns grans clàssics universals.

Salut internautes,

Aquest any tan decisiu pel futur de tots els catalans en el que hem de donar una empenta definitiva per esdevenir una nació normal, lliure i independent, és també l'any que he escollit personalment per dedicar-me a posar en ordre els meus fonaments literaris. Com ho faré? Doncs a través de la lectura dels grans clàssics de la literatura universal. Segurament no arribaré a llegir-los tots però "nos" farem el que puguem. ;-)

Per altra banda, i ja sé que pot ser que vagi contra corrent amb el que ara diré, crec, que de tant en tant el lector ha de fer una parada en la seva trajectòria lectora i mirar enrrere per no perdre la perspectiva d'on venim i cap a on anem literàriament parlant. D'aquesta manera un cop posats en ordre els nostres fonaments literaris (que potser ens hem deixat perdre pel camí) serem capaços de valorar encara més les grans obres dels escriptors moderns d'avui dia.

He trobat per internet tot un llistat de 50 grans obres universals que val la pena de fer-li un cop d'ull, precisament, per no perdre de vista aquest gran pòsit universal que us deia, i que us transcric tot seguit per si algun dia, voleu tornar als origens de les grans obres novel·lístiques de tots els temps.

Bona lectura i fins aviat,
Jordi

Llistat dels 50 intemporals:
  1. Novel·les i contes de Alexandr S. Puixkin, traducció de Rudolf Jan Slaby.
  2. Comèdies burlesques de Molière, traducció de Josep Carner.
  3. Els promesos d'Alessandro Manzoni, traducció de Maria Antònia Salvà i Ripoll, revisada per Francesc Vallverdú.
  4. Novel·les i narracions romàntiques, amb obres de Novalis i de Heinrich von Kleist, traduccions de Joan MaragallErnest Martínez i Manuel Carbonell.
  5. Els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift, traducció de J. Ferran i Mayoral.
  6. Nostra Senyora de París de Victor Hugo, traducció de R. Folch i Capdevila.
  7. Niuada de gentilhomes d'Ivan Turguénev, traducció d'Olga Savarin i Enric Palau.
  8. La cartoixa de Parma de Stendhal, traducció de Pere Gimferrer.
  9. Nana d'Émile Zola, traducció de Miquel Martí i Pol.
  10. Elogi de la follia d'Erasme de Rotterdam, traducció de Jaume Medina.
  11. Moll Flanders de Daniel Defoe, traducció de Miquel Desclot.
  12. Contes filosòfics de Voltaire, traduccions de Carles SoldevilaC. A. Jordana i Pere Gimferrer.
  13. Les il·lusions perdudes d'Honoré de Balzac, traducció de Jaume Fuster.
  14. Poesia trobadoresca. A cura Lola Badia, versions d'Alfred Badia i Gabarró.
  15. Teatre de William Shakespeare, traducció de Magí Morera, revisada per Josep Vallverdú.
  16. L'estepa i altres narracions d'Anton Txékhov, traduccions d'Andreu NinMaria Antònia Oliver i Ricard Sanvicente.
  17. Temps difícils de Charles Dickens, traducció de Ramon Folch i Camarasa.
  18. L'idiota de Fiódor Dostoievski, traducció de Josep M. Güell.
  19. El talismà de Walter Scott, traducció de Carles Capdevila.
  20. L'educació sentimental de Gustave Flaubert, traducció de Miquel Martí i Pol i Pere Gimferrer.
  21. Orland Furiós de Ludovico Ariosto, traducció de Bonaventura Vallespinosa (en dos volums).
  22. Jude l'obscur de Thomas Hardy, traducció de Quim Monzó.
  23. Teatre de Friedrich von Schiller, traducció d'Artur Quintana, Joana Valls i Jaume Creus.
  24. Silas Marner de George Eliot, traducció de Josep Carner.
  25. Quadres de viatges de Heinrich Heine, traducció de Joan Fontcuberta.
  26. Guerra i pau de Lev Tolstoi, traducció de Carles Capdevila (en dos volums)
  27. Així parlà Zaratustra de Friedrich Wilhelm Nietzsche , traducció de Manuel Carbonell.
  28. Poesia Russa (antologia), a cura d'Elena Vidal i Miquel Desclot.
  29. Tragèdies de Jean Racine, traduccions de Joaquim Ruyra i Miquel Martí i Pol.
  30. Moby Dick de Herman Melville, traducció de Maria Antònia Oliver.
  31. Les ànimes mortes de Nikolai Gógol, traducció de Josep M. Güell.
  32. Poesia alemanya (antologia), a cura de Feliu Formosa.
  33. Tom Jones de Henry Fielding, traducció de Joaquim Mallafrè i Gavaldà (en dos volums).
  34. Assaigs de Michel de Montaigne, traducció d'Antoni-Lluc Ferrer.
  35. El Decameró de Giovanni Boccaccio, traducció de Francesc Vallverdú (en dos volums).
  36. Poesia galaico-portuguesa (antologia), a cura de Josep M. Llompart.
  37. Memòries (selecció) de Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, traducció de Joan Casas.
  38. La fira de les vanitats de William Thackeray, traducció de Jordi Arbonès (en dos volums).
  39. Teatre, amb obres de Georg Büchner i Imre Madách, traduccions de Carme Serrallonga, Balázs Déri i Jordi Parramon.
  40. Poesia italiana (antologia), a cura de Narcís Comadira.
  41. Anys d'aprenentatge de Wilheim Meister de Johann Wolfgang von Goethe, traducció de Josep Morgades.
  42. Les confessions de Jean-Jacques Rousseau, traducció de Jaume Fuster i Joan Casas.
  43. La princesa Casamassima de Henry James, traducció de Marta Pera i Cucurell.
  44. Poesia francesa (antologia), a cura d'Alain Verjat.
  45. Teatre del Renaixement, amb obres de MaquiavelPietro AretinoRuzante i Giordano Bruno, traduccions de Montserrat Puig, Francesc Vallverdú i Jaume Fuster.
  46. Gargantua i Pantagruel de François Rabelais, traducció de Miquel Àngel Sánchez Férriz.
  47. Teatre, amb obres de Henrik Ibsen i August Strindberg, traduccions de Jem Cabanes.
  48. Poesia anglesa i nord-americana (antologia), a cura de Francesc Parcerisas.
  49. La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne, traducció d'Antoni Rovira i Virgili.
  50. Divina Comèdia de Dante Alighieri, traducció de Josep M. de Sagarra.

diumenge, 27 abril de 2014

Els més venuts del Sant Jordi 2014

Salut internautes,

Hem hagut d'esperar tres o quatre dies a  tenir la llista definitiva dels llibres més venuts d'aquest Sant Jordi 2014, però finalment ja la tenim aquí. 
Aquest any a part dels llibres de ficció i de no ficció, he afegit els deu llibres de més èxit de la literatura infantil/juvenil com a petit homenatge als lectors més joves.  És un sector de públic que als blocaires de novel·les ens desperta tendresa i simpatia, però que sovint, no els hi prestem tota l'atenció que es mereixen, potser perquè el ritme de les novetats literàries adreçades a un públic més adult és molt més amplia i la velocitat en que aquestes s'editen agafa un ritme de vertigen i de canvis constants que ens té capficats. Així doncs, aquí teniu els tres llistats de les obres més venudes a la vostra disposició. 

Fins aviat
Jordi

.- Els deu més venuts de literatura infantil/juvenil



.- Els deu més venuts del Sant Jordi 2014 de Ficció


.- Els deu més venuts del Sant Jordi 2014 de No Ficció

dilluns, 21 abril de 2014

La Metamorfosi de Frank Kafka o l'aperitiu d'aquest Sant Jordi.

Salut internautes,

Després de llegir "Els Miserables de Victor Hugo", em venia ganes de trencar una mica amb les lectures convencionals, reprendre algun vell clàssic literari i dedicar-me uns dies a la lectura d'alguna novel·la curta, d'aquelles que gairebé resulta indispensable haver llegit alguna vegada per tenir una visió una mica més complerta de l'univers literari.

La Metamorfosi de Frank Kafka, és l'única novel·la considerada acabada d'aquest mític escriptor.
No sabia ben bé què em trobaria. Fins ara mai havia agafat cap escrit d'en Kafka i tenia una certa curiositat per descobrir allò que és "Kafkià" i que tantes vegades utilitzem com adjectiu en les nostres converses, potser, sense saber el que significa realment.
En poc més de seixanta pagines que té "La Metamorfosi" hi he trobat: un ritme angoixant, un ambient opressiu que com a lector desitges que s'acabi ben aviat com si es tractés d'un malson i que en pocs minuts s'acabarà quan tot d'una ens despertem sobresaltats, una sensació de culpabilitat barrejada amb l'acceptació de la transformació en insecte que pateix el personatge principal, una situació irracional passada pel sedàs del raciocini, un humor latent que només es fa evident a petites pinzellades i una ficció creativa, imaginativa que s'escapa als paràmetres standeritzats de la literatura convencional.

Però potser en aquesta novel·la del que en el fons estem parlant és de com una societat autoritària i burocràtica tracta als seus individus diferents, o de la incomprensió que viuen els que pateixen una malaltia crònica irreversible per part de la societat i de com malgrat tot, la vida continua i s'ha acaba imposant a totes les adversitats. O potser, estem parlant de com algunes persones actuen egoistament amb aquelles altres que els hi proporcionen una vida acomodada mentre gaudeixen de salut i que quan aquestes persones benefactores pateixen penúries o malalties, deixen de ser útils, són abandonades pels seus familiars, amics o coneguts fins que s'acaben morint.

Segurament, cadascú de nosaltres hi trobarà un sentit i una interpretació diferent en aquesta novel·la que sens dubte recordareu al llarg del temps, i  que ens mostra l'essència d'allò que vol dir ser kafkià. 

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 2 abril de 2014

Imatges no impreses d"Els Miserables". Darrer comentari.

Salut internautes,

Certament  una imatge val més que mil paraules. Però la imatge interna, personal, única que ens formem quan llegim un llibre que ens agrada i que ens atrapa, per força... ha de valdre més que centenars de milers de paraules. Aquesta imatge és nostra, l'hem creat en el nostre conscient, l'hem digerit, ha nascut espontàniament, ve acompanyada de sentiments, emocions, colors. Ens motiva, ens alliçona, la recordem i la guardem íntimament al costat del nostre cor,  la volem explicar, comentar, donar-la a conèixer als altres perquè la puguin arribar a estimar tal i com ho hem fet nosaltres. És que potser hi ha alguna altra acció més desinteressada i altruista que la que fa el lector... quan decideix aflorar les seves sensacions, explicar les seves vivències, quan ha acabat de llegir una novel·la? Quan, el mateix lector, sent el desig imparable de compartir aquestes emocions viscudes amb els demés?  Bé, suposo que sí i que en el fons és per això que es creen contínuament clubs de lectures, blocs de literatura, pàgines web de llibres, falques televisives, comentaris personals, tota una varietat de programes en els mitjans mediàtics, sense oblidar els twets i les nombroses i constants ressenyes a les xarxes socials.

Dit això, i per finalitzar les ressenyes de llibre que ja he acabat de llegir, he triat un paràgraf de la plana 358 del segon volum d'Els Miserables, a on en Victor Hugo, ens defineix molt bé la mena de llibre que va escriure. Diu així:

"El llibre que teniu entre mans és, del començament al final, en el seu conjunt com en els seus detalls, i a despit de totes les intermitències, excepcions o caigudes, la marxa del mal al bé, de la injustícia a la justícia, de la falsedat a la veritat, de la nit al dia, de l'apetit a la consciència, de la descomposició a la vida, de la bestialitat al deure, de l'infern al cel, del no res a Déu. Punt de partida: la matèria; punt d'arribada: l'ànima. L'hidra al començament, l'àngel al final."

Espero que serveixi per il·lustrar una mica allò de la imatge que he volgut dir-vos amb aquest post. Fins i tot, algú de vosaltres hi estarà d'acord. Si és així, em sentiré un xic més feliç. Gràcies per escoltar-me!

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 16 març de 2014

Perles literàries de Victor Hugo en "Els miserables" (Volum II)

Salut internautes,

Dins d'aquest any que vull dedicar als grans clàssics universals, defugint una mica de les novetats més rabioses del moment, vaig encetar ara, ja fa unes quantes setmanes, el primer volum de "Els Miserables".
Com us deia en la ressenya anteriorVictor Hugo deixa anar, a tort i a dret, reflexions, conjectures, conclusions de vegades referenciades en fets històrics i en altres ocasions, revestides de filosofia transcendental que no ens deixen indiferents.

De fet, gairebé, si obriu per qualsevol pàgina un dels dos volums d'aquesta llarga novel·la és ben segur que ensopegueu amb una d'aquestes petites joies narratives. Per exemple:

...pàgina 72 del segon llibre de "Els Miserables"
(...) Les novel·les d'amor han abusat tant de les mirades que han acabat desprestigiant-les. A penes si ara es gosa a dir que dues persones s'han estimat perquè s'havien mirat. Però vés és així com s'estima, únicament així. La resta és la resta, i ve després. Més grans no poden ser les grans sotragades que dues ànimes es donen en bescanviar aquesta guspira. (...)

Per altra banda he sentit a dir que alguna cosa està canviant en les llibreries i en la seva venda de llibres. Pel que es veu, hi ha una tendència a llegir llibres que porten més d'un any i mig publicats i que els lectors d'avui dia ja no es deixen influenciar per les promocions més agressives de les novetats literàries del moment. Serà per aquest motiu, que sense saber-ho, m'he marcat com a preferència cercar els grans escriptors de tots els temps? Serà per això, que ha tornat a ser un dels llibres més venuts "Wonder" publicat per primer cop el 2012, com es pot veure en el llistat dels llibres de ficció més venuts d'aquest bloc?

Vosaltres teniu la resposta.
Fins aviat,
Jordi

diumenge, 2 març de 2014

Estic llegint: Els miserables de Victor Hugo - (Volum-I)

Salut internautes,

Aquesta és una obra que pot provocar en el lector moments àlgids de gran passió i moments d'ensopiment tediós en determinades pàgines, que desitjaries llegir ben de pressa per avançar en la trama i retrobar-te amb el rerefons de la novel·la. 

És una obra que malgrat certs moments insípids, si t'ho agafes amb heroica paciència, trobes veritables perles literàries que justifiquen el gran ressò mediàtic i la majestuosa fama que va adquirir en Victor Hugo amb aquesta novel·la, que és tot un clàssic de la literatura universal.

Per exemple, a la plana 309, Victor Hugo fa una descripció o, millor dit, una reflexió del vençut en el camp de batalla i que val la pena que us en faci un bocinet, perquè veieu a què em refereixo amb això de les perles literàries:

(...)"Si res és esfereïdor, si existeix una realitat que sobrepassa el somni, és aquesta: viure, veure el sol, estar en plena possessió de la força viril, tenir la salut i l'alegria , riure sense por, córrer cap una glòria que es té al davant, enlluernadora, sentir-se el pit un pulmó que respira, un cor que batega, una voluntat que raona, parlar, pensar, esperar, estimar, tenir mare, tenir dona, tenir fills, tenir la llum, i de sobte, el temps d'un crit, en menys d'un minut, esfondrar-se en un abisme, caure, rodolar, aixafar, ser aixafat, veure espigues de blat, flors, fulles, branques, no poder agafar-se a res, sentir la inutilitat del propi sabre, homes a sota, cavalls al damunt, debatre's en va, amb els ossos trencats per una guitza a les fosques, sentir un taló que us fa saltar els ulls, mossegar ferradures en ràbia, asfixiar-se, xisclar, recargolar-se, ser allà a sota i pensar: "¡Fa una estona jo era viu!" (...)

Com veieu, una situació que de ben segur es podria aplicar a molts herois catalans que van deixar la seva vida defensant els seus ideals, les seves famílies, els seus anhels, la seva voluntat de lluitar pels seus drets, per la seva existència i per deixar a les generacions futures, un país millor. 

En fi, com que "Els miserables" és una obra bastant immensa per la quantitat de planes que té i per la rellevància històrica que ha agafat al llarg dels temps, ens podem continuar trobant en aquest bloc per comentar algun altre passatge rellevant, més endavant, en algun altre moment.

Fins aviat,
Jordi

divendres, 17 gener de 2014

Quan érem feliços d'en Rafel Nadal

Salut internautes,

Diuen els savis que de tant en tant, els lectors, hem de ser valents i deixar de banda (encara que sigui per un període curt de temps) aquells llibres que tenim per costum llegir. Diuen també, que és bo per la nostra formació, com a lectors, fer alguna incursió literària en altres arts lingüístiques inexplorades per nosaltres que ens podrien ensenyar tot un món de sensacions que val la pena visitar, malgrat no ens atreguin inicialment.

Doncs bé, seguint aquesta màxima, vaig triar el llibre d'en Rafel Nadal "Quan érem feliços" que anava per la seva sisena edició. Conscient que corria un risc de trobar-lo insípid perquè les cròniques, memòries, biografies, autobiografies i similars a mi mai m'han cridat l'atenció. De fet, pensava que aquest tipus de lectura era cosa de gent de la tercera edat i que algun dia, quan sigués més vellet ja tindria temps d'explorar aquest terreny literari. Però nois! m'equivocava.
Quan encetes el llibre d'en Rafel Nadal t'engoleix. T'arrossega com si fos un corrent d'aigua fresca i clara, envoltada per una aroma novel·lística, que si fos un perfum, seria dels cars. Segur! I dic aroma perquè estic convençut que cada llibre guarda al seu interior la  seva aroma, la seva ànima particular i et deixa amb un o altre regust peculiar. Digueu-me romàntic si voleu.
El cas és que et trobes tan còmode entre les seves pàgines que tot flueix en perfecta harmonia estilística. Mentre llegeixes, recordes i visualitzes una època nostàlgica, entranyable, plena de dificultats i anècdotes simpàtiques que va viure la família Nadal - Ferreres en plena època de la post guerra. Una família de 12 fills, amb uns pares de l'Opus Dei que van saber donar tota la llibertat educativa als seus fills sense imposar mai les seves creences personals i educant-los de la millor manera que van poder i saber  més o menys com avui en dia ho intentem fer tots els pares però en un altre context social i econòmic ben diferent.

En fi, crec que si teniu ganes de buscar un llibre ben estructurat, de ràpida lectura, amb una exquisida qualitat narrativa, de fort calatge cultural-gironí i prioritzeu aquests valors, per sobre dels assassinats i les intrigues que es troben en altres novel·les, amb el llibre d'en Rafel Nadal,  podreu xalar d'allò més.

Per cert, en Rafel Nadal és el número sis de 12 germans que va començar amb en Quim i que va completar l'Elena quan en Quim tenia 17 anys.


Fins aviat,
Jordi

dimarts, 24 desembre de 2013

He llegit: Fra Junoy o l'agonia dels sons d'en Jaume Cabré

Salut internautes,

Crec que algun altre cop ja ho he dit, però no em fa res insistir-hi.
Escriure com ho fa en Jaume Cabré, només ho poden fer els grans escriptors. L'estil, la tensió, l'abducció que ens provoca la lectura de qualsevol de les seves novel·les, és impressionant. Mai et quedes indiferent després de tancar la darrera pàgina de qualsevol de les seves obres. Mentre llegeixes la novel·la, et pots trobar fent un mig somriure i només unes pàgines més endavant, et pots trobar que el cor se't fa a miques. En un moment donat, et pots veure accelerat per la velocitat lectora que et porta la construcció sintàctica de les frases i acte seguit, al paràgraf següent, que tot s'estabilitza, que gairebé tot s'atura per la profunditat i transcendència del contingut.

"Fra Junoy o l'agonia dels sons" és la segona part d'una trilogia que transcorre a la població de Feixes (Terrassa). En aquesta ocasió, ens endinsarem a la vida d'un monestir de clausura en el qual el nostre frare és relegat com a confessor del monestir de la Ràpita de l'"Ordre del Císter de l'Observança Estricta en la Pobresa Absoluta". Fra Junoy s'enfrontarà amb la intolerància, la incoherència eclesiàstica, el fanatisme religiós i el poder absolut de qui pot salvar una ànima, o bé arruinar per sempre la vida física i espiritual d'un frare pel sol fet de pensar diferent, de contradir les normes establertes, enquistades, inamovibles, eternes... durant segles i segles.

En conclusió, Què és un bon llibre?... ja ho sabeu. I què us pot agradar (encara més) si esteu interessats en la vida secreta de les monges de clausura?..., també és cert. Però per sobre de tot, us pot entusiamar pel rerefons que s'hi amaga, tan antic i a la vegada tan actual com el que ens podem trobar avui dia.

Bona lectura i bones festes.
Fins aviat,
Jordi

dimecres, 18 desembre de 2013

La selecció dels llibres del celler pel 2014

Salut internautes,

Aquest any he seleccionat la quantitat de 17+14 llibres en homenatge al "tri centenari de 1714 a Catalunya", que està a punt de començar.
He defugit expressament dels llibres més comercials i de tots els que he remenat, m'he fixat en els que tot i no ser de la més rabiosa actualitat, el boca orella els ha tornat a posar de moda (malgrat els anys que porten editats). Aquí teniu els primers set llibres:


En quant a la resta (vint-i-quatre llibres concretament), els he escollit per la seva qualitat, sempre procurant que configurin un ventall novel·lístic prou ampli per arribar tant als lectors més experimentats com als lectors més joves. I també... als més menuts de la casa.

En trobareu alguns amb clau d'humor, com és el cas del "Ha tornat" i d'altres que formen part (més o menys encertadament) de l'anomenada literatura eròtica femenina, com seria el cas del "Faré tot el que tu vulguis".

Algunes novel·les, us semblaran molt properes a la vostra realitat geogràfica, com podria ser "L'arquitecte de somnis". En d'altres, com en el cas de "La peixera", potser pensareu que són especialment cruels, tal i com ho han reflectit les crítiques i opinions d'alguns lectors. 

Fins i tot, en alguns dels llibres proposats us podeu retrobar amb vells sentiments que us abocaran, sens dubte, a la nostàlgia familiar, com és el cas del llibre "Quan érem feliços". O podríeu refermar la perseverança patriòtica d'anhelats desitjos de llibertat, amb la novel·la de l'Andreu Martin "Cicatrius de 1714". I perquè no, podria ser que descobríssiu alguna joia literària de gran èxit actual, com la novel·la "Quan jo tenia cinc anys en vaig matar", de l'escriptor Howard Buten, traduïda a setze idiomes i amb unes vendes que superen els dos milions de llibres venuts a França.

En fi, amics, si les recomanacions atemporals dels lectors que ja els han llegit van ben encaminades, estic segur que podreu gaudir del plaer de la lectura, en aquestes festes tan especials que se'ns acosten.
Us desitjo un bon Nadal i un molt bon any 2014, ple de grans obres literàries, de grans fites històriques, de felicitat i llibertat.
Fins aviat,
Jordi

Nota: Per saber-ne més sobre aquests llibres, podeu clicar l'enllaç de cadascun d'ells que us deixo a continuació.
10.- Wonder

Més 14:
20.- Ha tornat

dimarts, 3 desembre de 2013

Lectura acabada: El pelegrinatge insòlit de Harold Fry.

Salut internautes,

A una velocitat lectora de 20 pàgines per dia he acabat de llegir "El pelegrinatge insòlit de Harold Fry". Sí, ja ho sé, m'ho he agafat amb molta calma, però... que consti que no ha estat per manca d'interès en el llibre sinó més aviat per altres afers laborals més prosaics que m'han tingut ocupat. :-)

"El pelegrinatge insòlit de Harold Fry", és un d'aquells llibres que et fan replantejar algunes qüestions que formen part de la nostra esfera més íntima i que sovint ens passen per alt en el tarannà atrafegat del dia a dia.

El llibre, a estones simpàtic, a estones profund i gairebé sempre entranyable, et crida l'atenció per la seva senzillesa. Esguarda una bellesa literària, que se'ns revela a cada paraula, a cada frase i fins a la última síl·laba de la darrera pàgina. 

La història que ens planteja la Rachel Joyce, et va creant expectatives que van creixent a cada pas, a cada quilòmetre que recorre en Harold Fry en el seu peculiar pelegrinatge a peu des de Kingsbridge (Anglaterra) fins a Berwick-upon-Tweed (Escòcia).

Amb en Harold Fry, somriureu, empatitzareu, us enfrontareu a les vostres pors més íntimes, potser fins i tot, trobareu algun paral·lelisme en alguna tribulació de la vida del protagonista i algun moment concret de la vostra.

Sempre he pensat que una gran obra és aquella que en poques línies et captiva l'atenció i et manté expectant fins al final. Doncs bé, aquesta novel·la... ho és. Algú em va dir que les últimes 20 pàgines són les millors... és cert. De fet, si mai comenceu la seva lectura, val la pena que arribeu fins al final de la vostra travessia lectora sense defallir pel camí.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 16 novembre de 2013

"El pelegrinatge insòlit de Harold Fry" de la Rachel Joyce.

Salut internautes,

Tinc entre mans un llibre altament recomanable segons diuen molts lectors i segons professen les crítiques que he trobat a través de la xarxa.

"Un petit échantillon" que diuen els francesos:
"La carta que ho havia de canviar tot va arribar un dimarts. Era un matí qualsevol de mitjan abril que feia olor de roba neta i gespa segada. En Harold Fry estava assegut a la taula per esmorzar, acabat d'afaitar, amb una camisa neta i corbata,davant d'una torrada que no es menjava. Per la finestra de la cuina guaitava amb ulls distrets a la gespa arranada del davant, amb l'estenedor desplegable de la Maureen clavat al mig i encerclada per tots tres costats per la tanca de fusta dels veïns.
- Harold! - va cridar la Maureen per sobre del brunzit de l'aspirador -. Carta!" (...)

Així comença aquesta novel·la de la Rachel Joyce publicada en català l'any 2012 i traduïda a molts idiomes. Ha passat més d'un any de la seva publicació a la nostra llengua i la seva fama continua creixent. Tinc ganes de comprovar per mi mateix si aquesta fama és del tot ben merescuda o respon més aviat a criteris comercials. De moment les vibracions són bones, hehehe.

Us deixo amb un "book video trailer" de la novel·la per anar fent boca.
Fins aviat,
Jordi

dissabte, 9 novembre de 2013

August de John Williams

Salut internautes,

Què és "August"?
D'entrada és el nom del primer emperador de la dinastia Juli - Clàudia de nom: Gai Juli Cèsar Octavià, Cèsar August, Octavi August o simplement August. Va ser el successor de Juli Cèsar. Nebot i hereu de Cèsar, s'imposà a la guerra civil que hi hagué després de l'assassinat de Juli Cèsar l'any 44 aC.

Però "August" com a novel·la, és per sobre de tot un exemple atemporal de la naturalesa humana en estat pur alhora que un magnífic finestral al món romà de  l'any 44 aC fins el 14 dC. Una època on les lluites cruentes pel poder eren més que habituals, un període de la història on els magnicidis i les traïcions eren massa sovint moneda de canvi al millor postor, on les relacions sexuals entre iguals eren tolerades com una variant més de les preferències sexuals de cadascú i on els adulteris que es succeïen a tort i a dret, eren acceptats com un fet comprensible i quotidià, sobretot, si el marit es passava molt de temps lluny de la seva parella defensant l'imperi i la pau romana contra els invasors.

"August" és també un món on els pactes interessats amb enemics eren disfressats de cordialitat i amistat on sense cap escrúpol es concertaven matrimonis de conveniència sotmesos a interessos partidistes per engrandir, encara més, l'imperi i la seva influència sobre els altres pobles o nacions.

"August" és tot això i més, guarnit  amb unes pinzellades de filosofia que flueixen del mateix emperador.

Així doncs, podríem dir que:
Si us agraden les històries de romans, aquest pot ser un molt bon llibre.
Si us agrada la narrativa històrica no subjecta a l'encotillament mil·limètric i cronològic, aquest... pot ser un bon llibre.
Si us agraden els llibres amb complots polítics on el que val és aconseguir el poder per el poder amb tota mena de traïdories, morals i sexuals, aleshores aquest... pot ser un llibre com n'hi ha molts. Però si ja esteu saturats de romans, emperadors, filòsofs i poetes il·lustrats aleshores... aleshores segur que aquest llibre pot ser un avorrit llibre. Vosaltres trieu. 

Per cert, posats a triar una història de romans, em quedo amb "Barcino" de la Maria Carme Roca. ;-)

Fins aviat,
Jordi