dilluns, 31 d’octubre de 2016

El silenci dels morts de Joan Vinyoli.

Salut Internautes,

"In memoriam mortui" en memòria de les persones que hem estimat, que estimem i que estimarem encara que no els tinguem físicament entre nosaltres, un poema de Joan Vinyoli ara que s'acosta el dia de Tots Sants.

EL SILENCI DELS MORTS

La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.

Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia 
posa'ls flors al costat, per si poguessin sentir 
la flaire de les roses.

Què sabem de cert
de llur manera d'ésser? Preservem les coses 
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.
I si no ho fan, espera
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.
Usa dels morts així.

Joan Vinyoli

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Les desventures del jove Werther - JW Goethe

Salut internautes,

Per si de cas algun professor de literatura llegeix aquest, que post vagi per endavant, que amb aquesta ressenya no pretenc fer un anàlisi acadèmic del llibre ni fer una glossa de la importància cabdal que va significar la seva publicació (cap el 1774) en el corrent del romanticisme literari. Tan sols, vull deixar constància d'algunes impressions que m'ha provocat la seva lectura, i d'algunes curiositats que envolten al seu escriptor en Johann Wolfgang von Goethe.

D'entrada dir-vos que:
El títol original Die Leiden des jungen Werthers el podeu trobar traduït al català com Els sofriments del jove Werther  i en castellà com Las penas del joven Werther. Coses de la llengua i la seva lliure adaptació.


De segones continuar dient que:
Com ha quedat demostrat al llarg de la història, grans obres literàries han estat farcides d'experiències traumàtiques, personals, que han actuat com a valuoses fonts d'inspiració en una novel·la.
Tan és així, que el llibre semiautobiogràfic Les desventures del jove Werther , que Goethe va escriure amb només 24 anys, tracta de les tribulacions amoroses viscudes pel seu autor. Fins i tot, el desenllaç de la novel·la, va ser patit a la vida real per a un dels seus grans amics (per no dir l'únic amic) que tenia Goethe.
L'èxit brutal que va assolir aquest llibre, convertit en mite universal, no va ser valorat en tota la seva plenitud pel seu propi escriptor, puix que molts joves de finals del segle XVIII es van veure empesos al suïcidi com a conseqüència de les desventures amoroses que sofria el protagonista de la novel·la. Goethe, va arribar a dir que el fantasma de Werther era més venjatiu que si hagués estat el d'un germà a qui hagués assassinat.


Un altre mite són els poemes èpics d'Ossian. Proclamats al segle XVIII com la versió celta d'escriptors de l'antiguitat clàssica com ara Homer. Els poemes idolatrats per Goethe, van arribar a influir internacionalment a grans escriptors d'aquella època.
James Macpherson, sostenia que aquests poemes havien estat recuperats casualment per ell, i que ell, els havia traduït de les antigues fonts gaelico-escoceses a l'anglès, per fer-los més assequibles a la societat lectora.
La mentida sobre la troballa que va sostenir Macpherson fins a límits irracionals, sembla que quedà demostrada cap a l'any 1952 per Derik Thomson; que va concloure que el que havia fet Macpherson, era recollir balades gaelico-escoceses que s'havien conservat en la tradició oral, emprant escrivans per a registrar-les i examinar manuscrits. Després, alterava els personatges i modificava les idees originals introduint-hi una gran part de la seva pròpia inspiració.


Sigui quin sigui el seu origen, aquests poemes èpics, han estat valorats al llarg dels segles com el que són, autèntiques joies del romanticisme.

De sortides afegir que:
Malgrat que he après molt sobre el vocabulari i l'estil de Goethe, el seu exemple no el puc considerar com a un model vàlid a imitar avui dia, si més no, pel que fa a la meva idea contemporània d'entendre com ha de ser l'escriptura o la meva forma d'escriure en algun futur llunyà. Si és que arriba.
El barroquisme per descriure un sentiment; el patiment desmesurat per amors impossibles; el farciment de pàgines i pàgines pràcticament mono-temàtiques sobre l'amor, i la inacció continuada guarnida d'excessives floritures literàries fan que endreci aquest llibre al prestatge de llibres que no tornaré a llegir. Que els Déus ancestrals em perdonin!

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 25 de setembre de 2016

El Zohar de Barcelona de F. Xavier Hernàndez Cardona

Salut internautes,

Com cada any, a primers de setembre, baixo des de Palafrugell fins a Barcelona per visitar la Setmana del llibre en català. Allà, a l'avinguda de la catedral, entre carrers del barri vell de la ciutat, envoltat de llibres, llibreters, editorials i activitats literàries, em trobo bé, a la meva salsa. La Fira dels llibres en català, dura poc més d'una setmana. Cal doncs treure-li tot el suc. Vull impregnar-me de saviesa, de cultura, de sensacions, de les olors i de l'ambient que es respira. Sempre, sempre... se'm fa curt el temps que hi passo. Després, un cop clausurada la Fira, ompliré "el cabàs" amb totes les coses materials i immaterials viscudes, i enfilaré el camí de tornada cap a casa, renovant el desig de tornar l'any que ve. 

Entre les activitats que es fan a la fira n'hi ha una, però, que no la deixo escapar. 
És la dels Itineraris literaris. En aquesta activitat, els convocats juntament amb l'autor de la novel·la, invoquem alguns passatges del llibre, fem una regressió en el temps i ens imaginem que som uns espectadors privilegiats de primera fila. Com si l'autor ens hagués deixat caure al mig de l'acció en els moments més àlgids de la novel·la.


Vaig escollir l'itinerari del llibre El Zohar de Barcelona. Tenia molts ingredients interessants: Gaudí, Lluís Companys, Franco, Hitler, Mussolini, misteris, llegendes, espies, fets reals, la policia de la Generalitat, anarquistes, sindicalistes, etcètera. Tots ells, albiraven el preludi d'una jornada que podria ser memorable. 

Un cop format el grup literari, vàrem iniciar el recorregut pels carrers de la ciutat comtal. Els lectors que integràvem aquest grup ens vam confabular per aplicar "el tercer grau" d'interrogatori a en Xavier Hernàndez, l'escriptor. Teníem una oportunitat i no estàvem disposats a deixar-la escapar sense que abans, l'ideòleg de la novel·la, hagués buidat el pap i ens expliqués els secrets més ben guardats de Barcelona, de la Càbala, dels francmaçons, del Zohar i d'en Gaudí. Ho vam aconseguir. Va ser tot un èxit. Va cantar pels quatre costats. Val a dir, però... que en Xavier Hernàndez no es va resistir gens ni mica.
En el camí de tornada a casa en tren, vaig devorar el llibre amb una lectura sostinguda que de tan sostinguda que era, una mica més i em passo l'estació de baixada.


Per cert, El Zohar, com a llibre físic i material, existeix. De fet, ha existit sempre, des del temps de Moisès fins els nostres dies.
En paraules del seu creador:
"El Zohar està per sobre de qualsevol altre llibre. No va ser creat per ser considerat com la resta de llibres, ja que és diferent a qualsevol altre llibre que alguna vegada hagi existit o arribi a existir mai. El seu orígen és la Llum i el seu propòsit és portar Llum. I com que la seva naturalesa i substància són la Llum, la simple possessió del Zohar (encara que el llibre mai s'obri) pot mantenir l'obscuritat allunyada d'una casa, de la mateixa manera que el seu escaneig (passar la vista sobre les lletres en arameu com si les poguéssim entendre) rodejarà les seves parets i els seus ocupants amb una aura de protecció misericordiosa".

Jo ja el tinc a casa.
 Fins aviat,
Jordi

divendres, 2 de setembre de 2016

"La vídua" de Fiona Barton

Salut internautes,

Ens trobem davant d'un llibre que venia precedit, una vegada més, per una més que excel·lent campanya de màrqueting. Un llibre, que ens el pintaven com un triller, absorbent i apassionant. I ni és tan triller, ni tan apassionant, ni tan absorbent pel meu gust.
La novel·la s'estructura en dos temps: un quan va succeir el presumpte segrest i assassinat de la petita Bella i l'altre, quan la periodista Kate intenta aconseguir l'entrevista amb la Jean Taylor, la vídua d'en Glenn,  a qui tothom assenyala com un monstre pedòfil, segrestador i assassí.
Malgrat no tenir un ritme accelerat i tensional, la novel·la està ben escrita, és agradable de llegir i ens mostra un punt de vista força interessant enfocat en un personatge de segon terme com és la dóna d'un assassí, que en realitat és el fil conductor de tota la novel·la i n'ocupa el paper principal.


He trobat interessant veure com la Jean Taylor s'enfrontava a les seves pors; com se'n sortia del sotmetiment psicològic a la qual estava lligada en vida del seu marit i com a petites dosis, l'escriptora ens aboca a un final esperat i mig endevinat pel lector sense que decaigui l'interès per acabar de llegir la novel·la.
Fiona Barton, en aquest llibre, ens descriu molt bé el món i les ambicions del periodisme i retrata amb molta versemblança la investigació policial iniciada per un presumpte segrest d'una menor, però li manca ser una mica menys políticament correcte i descriure amb més pèls i senyals alguns passatges de la novel·la. Això, al meu parer, provocaria més empatia en el lector i donaria més pes al conjunt d'aquesta obra.

No espereu doncs, que la vídua us imprimeixi taquicàrdies mentre llegiu, però gaudiu-la poquet a poquet amb una lectura calmada més pròpia de la tardor, que com a lectura de llibre d'estiu.

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 23 de juliol de 2016

Els recomanables de l'estiu 2016 del blog "Els llibres del celler"


Salut Internautes,
Aquí teniu la tria dels recomanables per aquest estiu del blog "Els llibres del celler". 
Són un total de 18 perles amb prouta capacitat d'atracció cadascuna d'elles, que per si soles, us atraparan indefectiblement cap a altres realitats... sempre, imaginades pels seus escriptors. 
Segons el llibre que escolliu, visitareu en més o menys mesura mons elegants, entranyables. Alguns d'aquests llibres us faran somriure tota l'estona per sota el nas, altres, us mantindran intrigats fins a la darrera pàgina. I molt sovint, d'amagat entre les seves línies, hi trobareu petites dosis de passió, tensió, emoció, nostàlgia i fins i tot... una història amb un cert grau de tendresa protagonitzada per un parell d'adolescents.
Així doncs, us convido a que entreu, remeneu, exploreu, trieu i indagueu a través de l'enllaç enumerat de cada obra literària que teniu a continuació. D'aquesta manera encertareu de ple amb una gratíssima vivència que us ajudarà a fer inoblidables les vostres vacances estiuenques.

Vinga! Som-hi! Seleccioneu els enllaços que vulgueu! La felicitat la teniu al vostre abast!

1.-El llibre dels Baltimore de Joël Dicker

2.-La vídua de Fiona Barton

3.-Els burgesos són sempre els altres  de Jules Renard

4.-Guia sentimental de l'Empordanet de l'Adrià Pujol

5.-Els ambaixadors de l'Albert Villaró

6.-Operació Judes de Jordi Solé

7.-La noia del tren  de Paula Hawkins

8.-Història d'un canalla de Julia Navarro

9.-El guardià invisible de Dolores Redondo

10.-Els nois de Toni Sala

11.-A punt d'estrena de Maria Carme Roca

12.-Una confabulació d'imbècils de John Kennedy Toole

13.-Una fuig l'altra es queda d'Elena Ferrante

14.-La vida sense Sara Amat de Pep Puig

15.-Jardi a l'Obaga de Blanca Busquets

16.-Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin

17.-L'aniversari d'Imma Monsó

18.-Els dies sense glòria de Sílvia Alcàntara

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 11 de juliol de 2016

Els àngels de gel - Toni Hill

Salut Internautes,

Fa unes tres setmanes que vaig acabar la lectura dels "Àngels de gel" del Toni Hill. De vegades, em passa que quan llegeixo la darrera pàgina d'una novel·la, em costa trobar una definició adient als sentiments i a les emocions que m'ha provocat la novel·la en qüestió. I no és per falta de dicció o de vocabulari (vull creure) si no perquè quan un escriptor fa un canvi de gir sobtat a la seva manera d'escriure... i deixa les trames policíaques dels seus anteriors llibres, i s'endinsa en un món nou, sempre costa una mica reubicar-lo i redefinir-lo novament.
Havia sentit a parlar de les novel·les amb pinzellades gòtiques, d'intriga psicològica i pseudo fantàstica però fins ara, no m'havien cridat l'atenció. Em semblaven figues d'un altre paner i quan em topava amb algun llibre que versava sobre aquestes temàtiques, qui us parla, passava de llarg de la mateixa manera, que passa el paisatge quan vas a dins d'un tren i mires per la finestra.

Però la novel·la del Toni Hill, tenia molts ingredients que em picaven la curiositat. Un internat, un jove psiquiatre, veus inquietants que podrien venir del més enllà, una presumpta nena més que entremaliada, un sanatori que intenta pal·liar problemes mentals que amaga secrets tenebrosos, un incendi, morts, amors i un indret com Sant Pol de Mar que ens és familiar a molts lectors.

Diu l'escriptor, que hi ha dues novel·les que reflecteixen en bona mesura móns sobrenaturals i  que el van marcar molt. Una és "Els elixirs del diable" de E T A Hoffmann i "Un altre pas de rosca"  de Henry James. De moment en Toni Hill ja ha provocat que durant un temps em dediqués a cercar per la biblioteques la novel·la d'en Hoffman. Crec que em satisfarà la curiositat al descobrir perquè a en Toni Hill, el van inspirar tant. Al mateix temps també em servirà per fer un tastet en aquests mons sobrenaturals o potser seria millor definir-los com "els inframons que ens envolten", si és que existeixen, és clar. Jo personalment i després de llegir "Els àngels de gel" no en tinc cap dubte.

Fins aviat,
Jordi

dilluns, 13 de juny de 2016

Dues velles petites joies sobre "Raimundo Llulio" i el "Capitan de fragata Lago de Lanzós"

Salut Internautes,

Em fa il·lusió presentar-vos dues velles petites joies que s'incorporen a la meva biblioteca personal.

La primera és el programa de la celebració del Solemne Homenaje a Raimundo Llulio en el sexto centenario de su muerte. Reconec que al principi no hi vaig caure a quin personatge li feien l'homenatge, fins que la mateixa llibretera que en va vendre el plec, no em va tustar delicadament al braç, fent-me veure que es tractava de... Ramon Llull. Santa innocència! per part meva es clar.  :-)
Un plec solt de dos fulls que s'ha conservat molt bé fins els nostres dies i que per mi, és com un petit tresor de cent anys d'edat que he tingut la sort d'aconseguir en una any com aquest. L'any, que celebrem el set-cents aniversari de la mort del nostre il·lustre Ramon Llull. Per cert, res a veure com us podeu imaginar, amb les múltiples activitats que es fan avui dia i que podeu seguir a través d'aquest enllaç.

La segona delicatessen és el quadern de Bitàcola del "Ryoei Maru". Un pesquer japonès que va quedar (com es deia en castellà "al garete") al mig de l'Oceà Pacífic i que va ser localitzat a prop de les costes nord-americanes amb tota la seva tripulació morta per la fam i l'extenuació.
El quadern va ser traduït de l'anglès a l'espanyol pel capità de Fragata Claudio Lago de Lanzós y Diaz. 

Aquest document que data del 1932, deuria ser un regal o potser estava en possessió del capità de Fragata, Francisco Ibañez. Aquestes dues opcions, es podrien deduir per la dedicatòria que li fa escrita del seu puny i lletra el propi Claudio L. de Lanzos.

El que de moment és un misteri, és per què algú va tatxar el que podria ser un nom a un subtítol escrit a la mateixa portada del quadern. Què hi havia escrit? Què es volia amagar? Per quí? En quin moment es va fer? . En fi, ara per ara desconec la resposta a totes aquestes preguntes però prometo indagar una miqueta.

Gràcies per llegir-me i fins aviat,
Jordi 

dissabte, 4 de juny de 2016

Recordant els bons moments - Els llibres del celler


Salut Internautes,

El passat 21 de maig un grapat de blogaires ens vàrem reunir amb escriptors, editors, llibreters, bibliotecaris i professionals del món del llibre. Va ser una trobada entranyable, molt interessant i divertida en la qual, vàrem poder intercanviar lliurement pensaments, opinions i diferents punts de vista entre els blogaires i els grans profesionals del món del llibre que ens envoltaven.


A veure, intentaré fer-vos cinc cèntims de com va anar:
De bones a primeres, la Txell Costa ens va fer una classe magistral de màrqueting i ens va revelar diferents trucs d'indexació que aplica Google a través del seu servei blogspot.
Amb la Maria Carme Roca, la Maria Mercè Cuartiella, en Martí Gironell i en Joan Manuel Soldevilla Albertí vam debatre aspectes molt interessants segons l'experiència personal de cadascun d'ells i ens van delectar, amb una mostra del seu talent durant el "combat literari d'escriptors" que els hi vam fer lliurar, allà mateix en viu i en directe, sense cap mena d'escalfament o de preparació prèvia.


La Maria Teresa Calabús ens va parlar de la seva llarga experiència com a llibretera i d'unes quantes anècdotes, molt divertides, que en alguna ocasió es va trobar amb lectors que buscaven un llibre o que li demanàvem consell.
La Carme Fenoll com a cap de Servei de les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, ens va fer notar l'evolució que han experimentat les biblioteques de Catalunya i ens va aportar la seva visó, privilegiada, de cap a quin futur s'encaminen les biblioteques de casa nostra.
En Xavier Cortadellas d'Edicions Sidillà ens va parlar del procés que viu el llibre des de que és ideat pel seu autor fins a la seva mort  (en el cas de no assolir l'èxit esperat) i de les diferents etapes que experimenten algunes novel·les abans d'assolir la categoria de clàssics literaris o de bestsellers en vendes.


Entremig de la jornada, van connectar via ràdio amb el gran comunicador de les ones televisives de la Costa brava, en David Galceran, que ens va parlar de l'estreta relació que guarda la literatura d'en Josep Pla amb la gastronomia de l'Empordà. En David, ens va plantejar un repte: es tractava de descobrir quina mena de postres típiques de l'Empordà s'amagaven darrera d'uns ingredients secrets, que de mica en mica, van anar revelant tots els assistents.
A la pausa que vam fer per dinar, van poder assaborir un bon menú empordanès a base d'amanides variades, arròs a la cassola i les postres planianes de que parlàvem abans. Que no són altres que... les Pomes del relleno amb carn de botifarra de perol.


Després de dinar i abans de visitar la Fundació Josep Pla de Palafrugell, encara vam tenir temps de colar-nos a la casa familiar on va viure en Josep Pla (avui dia convertida en el glamurós restaurant Pa i raïm) i visitar una parell de les seves estances.


En fi, segur que ens hagués agradat arribar a molta més gent però l'experiència viscuda, l'alt nivell cultural dels assistents i la simpatia que es va insta·lar entre nosaltres durant tota la jornada, fan que l'any que ve, em torni a plantejar una altre debat literari d'elevat nivell, com ha estat aquest. Això si, potser, en un altre format més intimista i selecte.

Fins aviat,
Jordi

diumenge, 15 de maig de 2016

En la primera trobada de blogaires catalans a l'Empordà, trencarem (agradablement) el guió previst vàries vegades.


Salut internautes,

De trobades de blogaires que escriguin a la xarxa sobre llibres, poesia o narrativa en català, se n'han fet unes quantes. Però... a l'Empordà, a Palafrugell, la vila on va néixer Josep Pla, diria que aquesta trobada serà la primera. Segurament també pionera en el fons i en la forma que es farà.

Començarem ben d'hora. 
A les 10:00 del matí. Amb un taller operatiu, de treball per blogaires catalans on compartirem experiències i anècdotes entre nosaltres. Veurem alguns blogs molt desenvolupats i altres de caire més personal i intimista. Però tots fets des de la vessant més creativa i única de cada autor. Això sí, amb un doble objectiu, un; l'amor que sentim per la narrativa, la poesia o la literatura catalana i dos; la voluntat que el nostre país i la seva llengua mantinguin la presència, la dignitat i el reconeixement que es mereixen davant el món digital.

En aquesta primera part, ens arribarà la primera sorpresa de la jornada
Ens convertirem en privilegiats en rebre la visita d'una de les més grans especialistes en màrqueting, comunicació i desenvolupament d'empreses que hi ha a casa nostra. Em refereixo a la Txell Costa i al seu equip. La Meritxell practica allò que en diem el "working happy". Apliquen estratègies testades per aconseguir resultats. Aconsegueixen que una empresa assoleixi l'èxit que busca en vendes i en popularitat. I a més a més, els hi agrada anar per feina. Dit d'una altra manera, tindrem la santíssima llet d'assistir a una classe magistral aplicada a les nostres necessitats singulars.

Si ens haguéssim quedat aquí, ja hauríem complert amb escreix el nostre objectiu. Però és que a les onze hores aproximadament, encetarem la segona part de les jornades. Gaudirem de la presència de quatre escriptors molt arrelats a casa nostra. Estic parlant d'en Martí Gironell, la Maria Carme Roca, la M. Mercè Cuartiella i en Joan Manuel Soldevilla Albertí. 

En Martí Gironell, ja el coneixeu. 
És escriptor i periodista. Llicenciat en periodisme i en filologia anglesa. Va començar la seva carrera periodística als 14 anys a Ràdio Besalú, després continua a Ràdio Olot, RAC 105 i Catalunya Ràdio. La seva carrera novel·lística la va iniciar el 2005 amb "La ciutat dels somriures" i després no ha parat d'escriure. Entre les seves novel·les més conegudes hi trobem: "El pont dels jueus", "El primer heroi", "L'arqueòleg", "L'últim abad", "La venjança del bandoler" i "Strappo".


La Maria Carme Roca, acumula cinquanta-dos llibres a la seva esquena. Ha escrit narrativa infantil, juvenil i assaig, i també novel·les per adults. Entre les seves novel·les en trobem algunes de ben conegudes com: "El monestir proscrit", "Barcino", "L'escollida pels déus", "L'enigma Colom" o la seva darrera novel·la, que s'està venent molt bé anomenada, "A punt d'estrena".

La M. Mercè Cuartiella, és escriptora i dramaturga d'obres de teatre. Va guanyar el premi Llibreter de narrativa l'any 2012 amb la novel·la "Germans gairebé bessons". A la nit de Santa Llúcia del 2014 va ser reconeguda amb el premi Mercè Rodoreda amb el recull de relats "Gent que tu coneixes". Ara està treballant amb una nova novel·la que per ara manté en suspens, sense revelar-ne alguns detalls per no fer emprenyar als seus editors.

En Joan Manuel Soldevilla Albertí, és professor, escriptor, especialista en publicacions de còmics i literatura popular. Reconegut tintinòleg a nivell europeu ha rebut diversos premis Rovelló. El 2009 va ser comissari de "Figueres capital de la cultura catalana". Des del 2015 col·labora com a redactor en el museu digital dedicat a l'humor gràfic. Actualment col·labora en el quart número de la revista Tentacles a part d'estar preparant un llibre.

Amb ells farem una taula rodona per saber com els afecten les nostres opinions, les nostres crítiques a la xarxa sobre els seus llibres i sabrem què és el que més valoren de la feina que fem els blogaires.

Cap a les 12 hores arribarem a la tercera part de la jornada, just abans de fer una pausa per anar a dinar.
En aquest últim tram del matí, saltarem a les ones hertzianes de la mà d'en David Galceran, conegut comunicador audiovisual, actor de teatre, mestre de cerimònies i locutor. Amb ells, establirem connexió amb un dels personatges més rellevants del món literari de la nostra vila. Per si no en tinguéssim prou, rebrem la visita de la Teresa Calabús, en Xavier Cortadellas i de la Carme Fenoll.

La M. Teresa Calabús, (per nosaltres la Teresa) és la entranyable i coneguda llibretera del "Cucut" de Torroella de Montgrí. Ella, conjuntament amb la Magda, en Joan, l'equip de professionals de la llibreria i els més de 25 anys dedicats amb devoció al món dels llibres, fan d'aquest establiment un lloc singular que val la pena visitar. El tracte personalitzat que reps com a lector, quan visites la seva llibreria i la força emprenedora que demostra la Teresa dia a dia, han contribuït a dignificar l'ofici de llibretera a casa nostra i a omplir els cors de noves emocions a molts lectors novells. Sense les seves encertades recomanacions i gràcies també a la diada de Sant Jordi, aquests lectors primerencs potser no hagessin passat d'una lectura anual d'algun llibre. 

En Xavier Cortadelles, i la Judit Pujadó van fundar l'any 2010 Edicions Sidillà. Abans de dedicar-se al món editorial van ser novel·listes i periodistes de publicacions diàries o periòdiques. Els darrers anys han fets de correctors, han escrit crítiques i llibres d'història, han treballat en fotografia, han editat revistes, quaderns i llibrets. Sabedors de la importància que tenen les editorials petites a casa nostra i del servei que fan al lectors, al país i a la literatura catalana, s'han ofert a explorar amb nosaltres la vessant literària dels bloguers.

La Carme Fenoll, va estar dos anys exercint de directora de la biblioteca de Banyoles i dotze anys com a directora de la biblioteca de Palafrugell. Des del 2012 és la Cap de Serveis de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 
Al llarg de la seva carrera com a bibliotecària, ha engegat nombrosos projectes. Aquest any, l'Associació de Periodistes Culturals, li atorga el Premi Ressenya 2016 per la seva trajectòria vers la comunicació cultural i la dinamització del seu sector que ha mantingut durant molts anys.

Amb aquests tres monstres culturals, intercanviarem opinions i debatrem si afavorim o no a incrementar el consum i volum de vendes de llibres dins el mercat literari que tots compartim.


Tot seguit, farem una pausa per dinar, per refer-nos de tantes emocions i per agafar forces per la darrera part d'aquesta jornada cultural. Cap a les quatre de la tarda, Concretarem la darrera part de la trobada blogaire, en una visita guiada a la Fundació Josep Pla de la nostra vila. Una hora després, donarem per tancada la "Primera trobada de blogaires catalans a l'Empordà.


Per cert, com veieu, a cada tram hi ha alguna cosa que surt del guió inicial. 
En el primer tram, serà la visita dels especialistes en màrqueting.
En el tercer tram, serà la connexió via ràdio amb l'emissora local de Palafrugell. 

I pel que fa la sortida del guió prevista en el segon tram, dedicat als escriptors, l'enunciaré el proper dimecres 18 de maig en l'entrevista que em faran cap a les 21:30 hores dins el programa "17200" de Televisió Costa Brava. I si no hi sou a temps de veure-la, es tornarà a emetre a les 23:30 del mateix dimecres 18 de maig, i a les 14:30 del dijous 19 de maig.

Ara sí, per acabar, només em resta animar-vos a que assistiu massivament, compulsivament, a la Sala d'actes del Teatre Municipal de Palafrugell el proper dissabte dia 21 de maig. La diversió està garantida.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 11 de maig de 2016

Els deu llibres més venuts del Sant Jordi 2016 de Ficció i no


Salut internautes,

Sempre va bé tenir una eina de consulta a prop.
Arriba un moment, que les cerques per internet es fan molt enrevessades. Sobre tot, quan es tracta de trobar un llistat de llibres molt concret, amb paraules molt semblants. Per aquest fet i perquè ja és tradició en aquest blog, intentaré mantenir aquests llistats dels llibres que van triomfar per Sant Jordi.

Som-hi!

Els més venuts de Ficció en català del Sant Jordi 2016


Els més venuts de No Ficció del Sant Jordi 2016

Fins aviat,
Jordi.

dijous, 21 d’abril de 2016

A les portes del Sant Jordi, he llegit "Història d'un canalla" de Júlia Navarro.

Salut internautes,

Quan vaig començar a llegir les primeres pàgines del llibre de la Júlia Navarro, de seguida vaig intuir que estava davant d'una gran història. 
Després... al llegir unes poquetes pàgines, vaig tenir la sensació que allò que m'havia semblat una genialitat estructural de plantejament novel·lístic, esdevenia una constant massa repetitiva, i es convertiria segurament, en un abús d'estil literari. La intuïció em deia, que això faria baixar les expectatives dipositades pels lectors en aquesta novel·la. Però tot i així, vaig continuar llegint sense defallir.
Com veieu, em trobava davant d'una incipient lectura del llibre i ja percebia sensacions que, amagades, feien cua per abandonar el llibre i colar-se en el meu subconscient.


Era a la pàgina trenta-dos i no em podia creure la dolenteria concentrada en grau superlatiu que exercia aquell infant vers el seu germà, la seva mare i les persones més properes del seu voltant.
Ho tenia decidit. M'apartaria d'aquell llibre que em provocava tantes tribulacions. I... , vaig odiar la forma de ser d'aquell nen, que en el cas que actués amb sang i fetge m'hauria semblat la perfecte encarnació d'un dimoni.
Però alguna cosa, ja se m'havia quedat a dins. En el meu subconscient, creixia la curiositat i la necessitat de tornar a agafar aquest llibre. O potser, era un sentiment de morbositat per continuar llegint la història de la vida del protagonista i comprovar; esperançat, si aquest "enfant terrible" en algun moment de la seva vida canviaria la seva manera de ser. Si es tornaria més humà i esdevindria una persona comuna com la majoria dels mortals.


Ara, un cop he arribat a l'última lletra de la darrera pàgina del llibre, una cosa se m'ha fet evident. I és que l'escriptora, no ens ha volgut descriure la vida d'un ésser maligne, sinó la història d'un nen que va néixer, essent un CANALLA integral. Un nen sense empatia pels altres, amb manca total de remordiments. Que no coneix el significat de fer el bé, que es mou pels seus propis interessos o ambicions, i que gaudeix fent patir als demés.
Podríem dir que a continuació de la narració d'una part tenebrosa, el lector sempre hi trobarà la descripció d'una part lluminosa. Però un canalla és un canalla, i per tant, les bones accions no figuren en el seu codi genètic de conducta perquè senzillament, no hi són. No és que siguin rebutjades conscientment a priori, és que simplement aquest nen, va néixer amb un defecte de fàbrica, amb una patologia que es deu anomenar amb algun nom difícil de pronunciar.


Malgrat tot, està molt clar que en termes de ficció, la maldat té un cert aspecte d'erotisme que ens atrau. I perquè no dir-ho, a tots de tant en tant, ens agradaria ser una mica canalles, segurament perquè pensem que una persona que sempre fa el bé, que sempre és correcte i que mai transgredeix les normes establertes, ens resulta una mica... avorrida. Us garanteixo, que aquest llibre es tornarà addictiu entre les vostres mans, i se us farà molt difícil arraconar-lo, abandonar-lo, o prescindir-ne totalment.
Potser, fins i tot durant un temps, us sorprendreu a vosaltres mateixos actuant com a petits trapelles amb els demés. Això sí, sense arribar a semblar-vos al protagonista eh! que si no, us convertiríeu en un bon problema per a la bona gent.

Fins aviat,
Jordi

dimecres, 13 d’abril de 2016

Preparant el Sant Jordi 2016.

Salut internautes,

Com cada any per aquestes dates, em deixo portar per les vibracions que em desperten els llibres publicats i que es posaran a la venda el proper Sant Jordi. Enguany, encarem una diada sense un llibre o un escriptor clarament situat a la "Pole position" de les "graelles de sortida" dels llibres més venuts.

Tot i així, si mirem el volum de vendes que porten alguns llibres des de començament d'any, es diria que els més venuts de ficció i de no ficció formarien part d'aquestes dues graelles. De totes maneres és evident, que aviat sabrem, qui haurà aconseguit fer... pòdium. Fins llavors, bona lectura i bona tria.

Graella dels Llibres de ficció:
1.- La filla de la neu de Núria Esponellà
2.- Sodoma i Gomorra de Marcel Proust
3.- Vae Victus d'Albert Sanchez Piñol
4.- Jardí a l'obaga de Blanca Busquets
5.- L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza de Joaquin Camps
6.- Història d'un canalla de Julia Navarro
7.- Els àngels de gel de Toni Hill
8.- A punt d'estrena de Maria Carme Roca
9.- La vida sense Sara Amat de Pep Puig
10.- Petita crònica d'Stefan Zweig

Graella dels Llibres de No ficció:
1.- Economia en colors de Xavier Sala i Martin
2.- Els ponts trencats de Manuel Milian Mestre
3.- Aquella porta giratòria de Lluís Foix
4.- L'amic del President de Carles Porta
6.- Cata... què? de Carles Puigdemont
7.- Li deien pare de Carles Porta
8.- Barcelona. Una biografia d'Enric Calpena
9.- Els internats de la por de Montserrat Armengou i Ricard Belis
10.- El llibre de la iaia Toneta de Iaia Toneta

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 12 de març de 2016

Jonàs de la Isabel-Clara Simó

La contraportada del darrer llibre de la Isabel-Clara Simó, ho deixa clar. Diu així:

(...) L'Àlex és llatinista i viatja a Nova York per participar en un congrés. Hi coneix en Jonàs un fotògraf hàbil i creatiu, i hi descobreix la seva sexualitat oculta. L'Àlex és neuròtic, culte, pedant i enormement sensible; en Jonàs és una bellesa que commou tots els qui el coneixen.

Com si fos la descoberta d'una pedra preciosa enterrada en el fang, l'amor sorgeix entre tots dos. Aviat, però, la tragèdia marcarà la seva relació (...)


Salut internautes,

En una societat actual que se les vanta de ser oberta, tolerant, permissiva en la diversitat, acollidora culturament i sexualment desinhibida, sorgeix la novel·la de la Isabel-Clara Simó decidida a exprimir un amor diferent entre dos iguals, l'Àlex i en Jonàs. La pregunta que ens fem és si realment aquesta societat d'aparença idíl·lica, és real o amaga una hipocresia cínica disposada a riure's, escarnir o ridiculitzar als que tenen preferències sexuals diferents a l'estàndard socialment establert de l'heterosexualitat.


Tots coneixem i tenim al nostre voltant persones que es senten atretes pel mateix sexe, i també hem vist alguna vegada que quan algú ha descobert la relació entre dos homes o dues dones, immediatament sorgeix aquell somriure pel sota el nas i comencen a circular gracietes i acudits de mal gust que pretenen ridiculitzar als que es senten diferents. Si ja ho sé, em direu que l'evolució dels humans per segons quí, encara no ha avançat prou i que s'han quedat enrrere en els temps dels australopithecus. Que d'energúmens sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà. Però... val la pena fer el pas i ser assenyalat pels qui ostenten el subgènere dels homínids? Bé, això ens ho podrien respondre tots aquells que ho han experimentat en les seves carns, quan han fet el pas i han deixat enrrere el confort de l'armari.


Pel que fa al llibre hi he trobat un llenguatge directe, realista que ens aboca als diàlegs i a les introspeccions del seu protagonista. Una novel·la apta per tots aquells que hem evolucionat culturalment, que ens farà pensar, que tracta sobre la pèrdua de la innocència i el descobriment d'una sexualitat singular. 

Per acabar, he triat un paràgraf perquè veieu l'estil tan exquisit de la Isabel-Clara Simó i el pa que s'hi dóna en aquesta magnífica novel·la:

(...) Queda'tqueda'tqueda't. Queda't amb mi. No te'n vagis mai.

L'Àlex sent que té una sargantana a dins dels calçotets i desigdesigdesig als capcirons dels dits, als pelets del bescoll, suarà acariciats per l'amic. L'exaltació. L'exaltació encega, l'exaltació és tenir dues dimensions i que una ma gegantina t'aixequi a l'aire. Exaltació és posar l'enteniment en stand by i lliurar-se a la respiració immensa de la natura, al joc geomètric dels astres, a la biologia salvatge d'un salvatge (...)

Fins aviat,
Jordi

dissabte, 20 de febrer de 2016

L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza - Joaquín Camps

Salut Internautes,

L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza és una novel·la amb tots els ingredients de les grans novel·les que han tingut èxit a casa nostra (no n'hi falta cap).
Entre les seves pàgines hi trobareu entre altres moltes coses: amors, intriga, ironia, acció i desamors. A voltes, us pensareu que la Lisbeth Salander s'ha reencarnat amb una monja de clausura i que el periodista i personatge principal de les novel·les de l'Stieg Larsson, s'ha transformat en un professor de literatura seductor, capaç de fer front a problemes judicials, persecucions de mafiosos i lluites internes amb el seu propi "jo". Si a més a més tot això, ho concentreu en un sol llibre i amb un rerefons de passió per la literatura, i ho sumeu al drama de la pederàstia amagada i protagonitzada per gent poderosa amb sotana..., ja teniu l'explicació del per què, aquesta obra, està triomfant a esquenes dels circuïts comercials i del per què aquesta novel·la passarà a la història com una gran novel·la.


Entre les seves pàgines hi descobrireu uns quants passatges, frases, expressions i màximes d'aquelles que senten sentència, que poden captivar la vostra atenció. Jo n'he assenyalat algunes a tall d'exemple. Són petites peces de literatura que ha colat l'escriptor a la seva novel·la i que a vegades m'han fet riure i d'altres vegades m'han fet rumiar però que sovint, les voldré recordar.

Per exemple:
..pàg 50. (...) Per la Rebeca, no havia sigut res més que un home tireta amb el qual curar les ferides del divorci i la solitud. (...)

..pàg 59. (...) M'acosto als quaranta i d'aquí a poc entraré en aquella edat perillosa en la qual les dones presumides, quan fem l'amor, comencem a preferir a estar a sota. I no és per fer-li creure a l'ego del nostre home que es mou com un déu, sinó per fer-li creure que la nostra cara i les nostres tetes continuen turgents i no pengen. Follem amb la nostra parella i contra la maleïda gravetat... Ja veus, un trio al llit. (...)

..pàg 85. (...) A qui mai no ha dut calces, les costures li fan llagues. (...)

..pàg. 125.(...) La depuració estilística és excel·lent. Gairebé tots els autors, en els seus anys de joventut, pequen d'una adjectivació exagerada, d'una sintaxi rebuscada o de descripcions carregades que només pretenen fer el text molt frondós. No volen entendre que el millor amic d'un escriptor és la paperera. (...)

..pàg 389 (...) - Com quan li expliques a la teva parella que li has sigut infidel, per creure't molt noble i sincer... i en realitat només pretens alliberar-te de la culpabilitat transmetent-li a ella el teu patiment: li passes la motxilla plena de pedres... A vegades fem servir la veritat per disfressar el nostre egoisme de noblesa. (...)

..pàg 487 (...) Però ja ho veu, sóc un català pur que quan fa fred s'acosta a l'estufa i quan fa molt i molt de fred...l'encén. (...)

..pàg 586 (...) - No, què diu aquest nòvio teu?
- Doncs... diu que llegir és com fer un petó: aquí no ho fa sovint, se li nota en la llengua.(...)

..pàg 668 (...) - Vinga, hòstia, vas bé cirerer, per fer la mili.(...)
(Nota: el meu pare, l'única persona a qui he sentit anteriorment aquesta expressió deia: "Vas bé cirerer, per anar a Sants" Deuen ser coses de la gent nascuda a Barcelona)

..pàg 916 (...) - Només un idiota trepitja la cua d'un tigre adormit. (...)

..pàg 931 (...) L'amor neix de la compassió... i de l'admiració; l'un sense l'altre fan un amor coix. (...)

..pàg 934 (...) Som responsables dels nostres actes, però no dels nostres sentiments... no decidim què sentir, només decidim què fer. (...)

..pàg 968 (...) Llavors va entendre que, per molt gran que sigui la decepció que s'ha patit, és impossible deixar d'estimar una persona en només unes hores. Ni tan sols en dies o mesos. Deixar d'estimar no depèn d'un mateix. (...)

..pàg 976 (...) Detalls que, com arnes devoradores de carn, la rosegaven per dintre i li feien nafres de dolor. Li impedien oblidar. I és que en Víctor sabia que, igual que passa amb la bellesa, el dolor es destil·la i reconcentra en els detalls... en els maleïts detalls.(...)

Fins aviat,
Jordi