Josafat de Prudenci Bertrana. Retorn als orígens.

 

Salut internautes,

Fa temps que tinc la sensació que la literatura catalana actual, divaga per mars insondables amb un rumb indefinit donant l'esquena als seus orígens, amagant, mots i expressions amb el conegut pretext que l'idioma evoluciona i que hem d'incorporar al nostre vocabulari paraules foranes perquè estan de moda o provenen  etimològicament d'altres idiomes. Així, hem abandonat tresors lingüístics com: golfos, pruïja, jaspi, urc, emperó, paüra, aital, esglai, aprés, bleixar, blaimat, verms i pitxeret, entre moltes altres paraules i, hem defenestrat del nostre magí cultural i del DIEC mots com: abim, adjuves, plagotes, rublert, sainà i cadavre.

Per això, quan vaig descobrir l'edició de l'any 2014 de Josafat (de d'Edicions de la ela geminada) a cura del nostre il·lustre doctor en lletres Xavier Pla i Barberó, em vaig entusiasmar de tal manera que... com diria en Prudenci Bertrana... "el cor em paquetejava per dintre".

Aprés, al sofà, quan llegia a pleret la introducció d'en Xavier Pla de l'edició esmentada, el jaspi dels ulls se'm dilatà quan vaig saber que la primera edició de Josafat (1906) va ser impresa, a quatre carrers de casa, de mans dels impressors Paulí Juanola i Pere Ribes que formaren la societat "Juanola i Ribas" l'any 1905.

Retornar als orígens, descobrir tresors, treure la pols a belles paraules, desllorigar-les o fer-les sortir del cau on estan perquè recuperin la brillantor que els ha estat manllevada... m'agrada. És una tasca que em motiva especialment. Pagarà la pena defensar-la, si cal, a contracorrent.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

Savis, Bojos i Difunts - Selecció de Ramon Mas

Salut internautes,

Agraeixo a Ramon Mas i a Joana Castells per haver-me fet descobrir uns relats tan sorprenents, tan insòlits i tan sortits de norma que m'han fet veure amb uns altres ulls un aspecte de la literatura que desconeixia fins el moment. 

M'ha encantat la selecció de primers autors com: Santiago Rusiñol, Eugeni d'Ors, Joaquim Ruyra, Víctor Català, Prudenci Bertrana i Gabriel Alomar. Aquests escriptors segurament us sonaran, n'hi ha d'altres que n'haureu sentit poc a parlar. Tots els seleccionats han deixat autèntiques obres d'art en aquest recull de contes que en podríem dir "decadentistes", escrits a Catalunya entre el període que va des del 1895 al 1930. 

Hi ha alguns d'aquests relats que m'han provocat un agradable estat de xoc. En altres, he constatat que les normes catedralícies, comunament acceptades en diferents corrents acadèmics, poden ser totalment transgredides. I que amb mestria, podem sortir del marc normatiu per crear ART (amb majúscules) amb les paraules i amb diferents estructures gramaticals.

Hi ha qui voldrà encotillar el contingut de "Savis, Bojos i Difunts" dins del corrent literari abans esmentat conegut com el Decadentisme. Alguns potser, el voldran considerar com simples extravagàncies bohèmies per fer-se veure. Penso... que la creativitat i la inspiració d'aquests escriptors va anar més enllà; marcant un estil propi de fer a casa nostra. Això, al marge dels corrents literaris de moda de finals de segle XIX i de principis de segle XX.

Quan el llegiu, veureu que no us costarà gaire trobar entre els 25 texts un lligam de coincidències temàtiques, de to, d'estils i de plantejaments filosòfics. Una pista... si us atreviu a llegir-lo, heu de saber que sereu colpejats moralment, sereu arrencats de la vostra zona de confort -possiblement un xic aburgesada- per viure una experiència que en el primer moment us semblarà un tràngol però que immediatament després, us despertarà una inusitada admiració.

Bé, no m'estendré més. Valentia i ment oberta pels que decidiu fer el pas i entrar en un món literari possiblement desconegut per molts dels lectors. 

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

L'autonomia que ens cal és la de Portugal - Patrícia Gabancho

Salut internautes,

Dijous dia 22 de novembre, se'n va fer una de bona a Palafrugell.

Em refereixo a la visita de la Patrícia Gabancho, que va venir convidada per l'Assamblea Nacional Catalana de Palafrugell i ens va parlar del seu penúltim llibre "La autonomia que ens cal és la de Portugal".

La guanyadora del premi "Prudenci Bertrana 2012" per la seva obra "La neta d'Adam", va venir a Palafrugell tres dies abans de les eleccions al Parlament de de Catalunya per contribuir a aixecar el caliu independentista de la nostra Vila, per desmuntar mites, mentides, confabulacions i despropòsits que s'han dit i es diuen encara avui dia sobre Catalunya, els catalans i de la (més que possible) propera independència de la nostra nació.

Una gran escriptora, una gran obra literària, un gran missatge, i un gran llibre, es van concertar a Palafrugell en aquests temps tan interessants que ens a tocat viure. Jo de vosaltres (si teniu ocasió) no em perdria les seves xerrades - presentacions  i miraria d'assistir-hi puntualment no fos cas que haguéssiu de seguir la seva ponència a peu dret per no quedar cadires lliures (hehehe).

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint