Salut internautes,
Fa temps que tinc la sensació que la literatura catalana actual, divaga per mars insondables amb un rumb indefinit donant l'esquena als seus orígens, amagant, mots i expressions amb el conegut pretext que l'idioma evoluciona i que hem d'incorporar al nostre vocabulari paraules foranes perquè estan de moda o provenen etimològicament d'altres idiomes. Així, hem abandonat tresors lingüístics com: golfos, pruïja, jaspi, urc, emperó, paüra, aital, esglai, aprés, bleixar, blaimat, verms i pitxeret, entre moltes altres paraules i, hem defenestrat del nostre magí cultural i del DIEC mots com: abim, adjuves, plagotes, rublert, sainà i cadavre.
Per això, quan vaig descobrir l'edició de l'any 2014 de Josafat (de d'Edicions de la ela geminada) a cura del nostre il·lustre doctor en lletres Xavier Pla i Barberó, em vaig entusiasmar de tal manera que... com diria en Prudenci Bertrana... "el cor em paquetejava per dintre".
Aprés, al sofà, quan llegia a pleret la introducció d'en Xavier Pla de l'edició esmentada, el jaspi dels ulls se'm dilatà quan vaig saber que la primera edició de Josafat (1906) va ser impresa, a quatre carrers de casa, de mans dels impressors Paulí Juanola i Pere Ribes que formaren la societat "Juanola i Ribas" l'any 1905.
Retornar als orígens, descobrir tresors, treure la pols a belles paraules, desllorigar-les o fer-les sortir del cau on estan perquè recuperin la brillantor que els ha estat manllevada... m'agrada. És una tasca que em motiva especialment. Pagarà la pena defensar-la, si cal, a contracorrent.
Fins aviat,
Jordi
M'apunto aquestes parules per fer-ne un poema si puc!
ResponElimina