Les claus per Jordi Policarp

 

Una conversa entre majors d'avançada edat.

11 de juliol de 2021

Salut internautes,

Vet aquí una conversa que podia haver existit tot i ser una història de ficció.

A: —Per què m’ho fas això?

B: —Jo?, el què?

A: —Amagar-me les coses? Perquè no les trobi expressament i m’hagi de passar hores buscant-les.

B: —Jo no t’amago res. Ets tu que no saps on te les deixes.

A: —Les claus de casa. Jo sempre les deixo aquí, a l’armariet, al costat de la porta. I no hi són.

B: —Mira-ho a la tauleta de nit. Crec que les portaves a la mà, quan hi has entrat.

A: —A la tauleta? Per què vols que miri a la tauleta? Si no les deixo mai allà.

B: —Mira-ho. Les has trobat?

A: —Sí, aquí estan. Ho fas expressament perquè em torni boja.

B: —Que noo. Ja saps que se te’n va el cap molt sovint. T’has pres ja les pastilles?

A: —Quines pastilles? Que jo no estic malalta, noi!  Pren-te-les tu, les pastilles, si vols.

B: —Quina paciència Déu meu! Un dia d’aquests explotaré i no sé com acabarà tot això. Pren-te-les, sisplau.

A: —Bueno, va! Només perquè estic una mica marejada.

B: —Molt bé. Així m’agrada. A veure... obre la boca...

A:—Ja està. Què et penses? Que t’enganyo? Per cert. No trobo les claus. On me les has amagat? Sempre em fas el mateix.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

L'ltima lliçó - Randy Pausch

Salut internautes,

Molts de vosaltres heu conegut alguna persona propera a vosaltres que per una raó a una altre, els metges l'hi han diagnosticat una malaltia terminal. Aquest és el cas d'un professor de ciències informàtiques, Randy Pausch, a qui li van diagnosticar un càncer de pàncreas.

El llibre recull tot una sèrie de reflexions i d'experiències viscudes pels seu protagonista, escrites en forma de lliçons, que ens fan pensar i descobrir aspectes importants que habitualment ens passen desapercebuts en el dia a dia fins que, arriba un moment, que ens despertem de la nostra inòpia i els notem a faltar.
En aquest llibre podem aprendre coses sobre els nostres somnis, aspiracions, oportunitats, pors personals, tabús, records i petges personals que hem provocat entre els nostres familiars, amics o coneguts i que seran recordades un cop ja no hi siguem.

En resum: un llibre que ens afronta a nosaltres mateixos amb un moment de la vida en el qual, sentim que els minuts se'ns escolen precipitadament. Moments dels últims dies de la nostra existència, de la qual, no ens volem desenganxar sense dir als altres, allò, que ha estat important per nosaltres, allò, que ens hagués agradat dir i allò, que ens hagués agradat que passés.
Un llibre que ens recorda les accions que no varem fer bé i que voldríem rectificar si disposéssim de més dies. Temps, que inexorablement, ja no ens queda per tornar a començar.

En poques paraules, un llibre optimista, interessant i enlluernador.

Seguir lleguint