Alguna cosa ha passat.
A principis de juliol, vaig decidir dedicar el període de vacances a la lectura d'una de les grans obres de la literatura russa i probablement més importants a nivell universal, "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi. Però... no hem connectat. I em pregunto el perquè.
Serà per la seva literatura, detallista, entretinguda, pacient, recreativa en que descriu cada un dels personatges i de les situacions? Serà per la seva lletra petita que provoca un esforç d'atenció i una lectura molt concentrada per no perdre el fil del llibre? Serà per què els seus personatges, malgrat viure batalles napoleòniques no han aconseguit despertar-me cap entusiasme? O potser és per què l'argument novel·lístic l'he trobat poc original després de llegir les dos primeres parts de la Trilogia Century de Ken Follett que, malgrat narrar èpoques posteriors, si que em va agradar i molt?
Sigui pel que sigui, el fet és que (m'atreviria a dir) ningú és el mateix després de llegir Lev Tolstoi.
Ja sigui perquè quedes transformat en positiu per la seva prosa excel·lent si t'ha agradat, o perquè... quedes transformat en positiu també, al descobrir un estil de narració que malgrat està universalment valorat, pot ser molt adient en altres èpoques però no en la que viu actualment el lector.
No obstant, recomano com a mínim fer un l'esforç de llençar-vos a la piscina i capbussar-vos entre les seves pàgines. Qui sap. Potser sereu dels que quedareu enamorats de la seva literatura i arribareu triomfants fins al final, o potser sou dels que penseu que quant un llibre (sigui de qui sigui) costa tant de pair, no val la pena continuar amb el sofriment, sobretot, quan hi ha tants llibres que esperen a ser llegits o a intentar ser llegits. Jo no he passat de la pàgina 256.
Fins aviat,
Jordi
Doncs a començar-ne un altre! Ja ens ho explicaràs
ResponElimina