Carta d'agraïment al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya

Benvolguts,

Quan en van convidar a llegir l'Homenot que Josep Pla va dedicar en Pompeu Fabra, no m'ho vaig rumiar dues vegades. Sempre és agradable participar en aquestes jornades de lectura continuada que,  any rera any, organitza la Fundació Josep Pla de Palafrugell.  Però aquesta vegada, la setzena edició, esguardava -gelosa- una sorpresa.

Minuts abans d'eixir a l'escenari per llegir uns fragments sobre Pompeu Fabra, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya -molt discretament- es va seure a la primera fila disposat a escoltar els darrers minuts de lectura que restaven per concloure l'acte. Sense voler-ho, em vaig trobar a pocs metres davant de la primerissima autoritat del país. A la meva pell, gotes lluentes, microscòpiques, emergien imperceptibles al públic en general. Potser, era la calor del focus que insolent, impassible, estava a sobre meu o potser, era el magnetisme tan especial d'aquell moment. 

De totes maneres voldria afegir que... moltes gràcies President per ser com sou. Per defensar, malgrat totes les dificultats, els valors universals dels catalans. Per resistir i persistir en la ferma convicció d'aconseguir un futur millor;  un país lliure - que diguem'ho clar, ens l'hem ben guanyat- i per estimar com estimeu la literatura catalana. Per emocionar-vos com ho feu, amb tot allò que fa referència a un dels més grans escriptors de casa nostra com és en Josep Pla i, per ser un representant tan digne de tots els catalans.

Una abraçada i molts encerts.

"Donec perficiam"

Jordi Policarp i Gallart

(Autor del bloc: Els llibres del celler)

Seguir lleguint

El canelobre enterrat - Stefan Zweig

Salut internautes,

Una de les característiques dels grans escriptors, que han assolit la categoria de genis literaris, és el do de saber imposar-se als moviments transcendentals de la seva època, i contra tot pronòstic, fer arribar la seva nítida veu per sobre de les injustícies dictatorials, absolutistes, retrògrades que involucionen a la humanitat.

Stefan Zweig va escriure El canelobre enterrat en plena consolidació del nazisme antisemita l’any 1937. Sense esmentar el nazisme de forma directa, ens parla del patiment del poble  jueu al llarg de la història desviant l’atenció cap a uns altres emperadors. En aquest cas els romans. Però, l’extrapolació a diferents èpoques és inevitable i els comportaments dominants de governants, amb excessives ànsies de poder es repeteixen una vegada i un altre al llarg dels segles.

Ho hem dit en altres ocasions, l’egolatria inhumana i miserable cap el nostres iguals, només es pot curar amb grans dosis de cultura. Llegir Stefan Zweig, Josep Pla, Jaume Cabré, Mercè Rodoreda, Gaziel, Joan Sales, Jordi Coca, Joan Perucho, Pere Calders per citar-ne uns quants que ara en venen a la memòria, és la millor garantia d’abandonar el regne animal irracional. Així doncs, us animo a regalar alguna de les millors obres de la literatura catalana que podeu visualitzar clicant AQUÍ.  :-)

Bones Festes !!!

Fins aviat, 

Jordi

Seguir lleguint