Charles Dickens i Isabel-Clara Simó, germans?

Malgrat el centenar llarg d'anys que ens separen de l'època en que Charles Dickens va escriure les seves obres mestres i l'última novel·la de la Isabel-Clara Simó; malgrat que ens pot semblar que hi ha un abisme entre tots dos en la seva forma d'escriure i la seva forma de viure, he trobat uns quants punts de connexió entre tots dos.

Salvant les diferències naturals de l'epoca, els dos escriptors tenen una visió irònica de la vida, tots dos descriuen personatges de la seva societat amb clau d'humor, reflexant aquells tics de la societat que de forma atàbica tenim assumits. Tots dos en el fons, critiquen magistralment les normes establertes i els costums que hem anat assumint durant tota la història, sota la pressió de les persones que envolten; de vegades per cobardia personal, de vegades per un conformisme que ens té lligats impedint que avancem en la millora de la humanitat.

Us convido, doncs, a trobar més similuts entre grans mestres de la literatura universal i escriptors del nostre món contanporani.

Fins aviat,

JORDI

Seguir lleguint

UN HOME A LES FOSQUES

28 de setembre del 2008.

Vaig per la pàgina setanta-cinc de les cent setanta-nou del llibre.

Normalment en aquestes alçades ja tinc una idea del plantejament del llibre i sobre el nivell d'enganxada que em provoca.

Us he dir que, ja sigui perquè he començat amb l'estrés típic d'una nova feina, o perquè li he pogut dedicar poques estones llargues, o directament perquè no hi he trobat l'acció ni la intriga que em fan xalar en una història..., que no el considero..., ara per ara..., una gran obra mestra... (pam!!!)

Però tot i així, sí que té coses positives: com per exemple l'originalitat, la seva agradable lectura i una estructuració perfecta i metòdica en el desenvolupament de l'innovador argument, que ens esgrimeix en Paul AUSTER.

Malgrat tot, " no es pot dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat" per tant, considero que la història, encara té marge per a que m'acabi sorprenent i enamorant. Així doncs, "temps al temps".

Per cert, ara ja podeu veure el video de la presentació del seu llibre en la multitudinaria roda de premsa que va fer el dia 6 d'octubre a Barcelona.

Fins aviat,

JORDI.

12 de setembre del 2008.

Després de gairebé dues setmanes, finalment l'he acabat. Ho he de dir, el llibre no enganxa. Ni m'ha tret la son ni m'ha provocat insomni. Per tant, el marge de confiança que li vaig donar anteriorment ha estat una trista decepció. De totes maneres, si hagués de triar alguna cosa positiva i constructiva, remarcaria l'originalitat de la història i l'estructuració del seu l'argument.

Resumint, aquest llibre és un clar exemple, d'allò que en diem: "l'hàbit no fa el monjo" malgrat el ressò desls mitjans de comunicació que ha aconseguit. Què hi farem!.
Fins aviat,

JORDI.

Seguir lleguint