Salut internautes,
Estem acostumats als contes de Nadal, envoltats de neu, fred, llums de colors, cançons dolces, fantasmes i esperits nadalencs, però hi ha un conte que fuig d'aquest marc tradicional i ens porta a un altre pla més realista, però igualment
fonamentat, en aquest esperit de les bones obres; dels bons sentiments, de l'empatia vers en els altres encara que siguin totalment desconeguts per nosaltres.
El conte de Nadal de l'Auggie Wern que va escriure Paul Auster i que també el podeu trobar en imatges (Smoke), ens parla d'il·lusió, de males i, de bones accions, de confiança sega en situacions inesperades i de remordiments de consciència que volen ser perdonats.
Com es diu en un moment de la conversa entre els dos protagonistes:
(...)Mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no sigui veritat.(...)
Una frase que per si sola ja és tota una declaració d'intencions i un estímul per a joves escriptors. En altres paraules, podem crear móns imaginaris, crear il·lusions basades en fets reals o podem mentir vilment en pro de l'art de la literatura, però al final, el que comte de debò és que el lector i l'escriptor se sentin estimulats a cerca la seva felicitat real, verídica a través de la literatura.
