He llegit: Fra Junoy o l'agonia dels sons d'en Jaume Cabré

Salut internautes,

Crec que algun altre cop ja ho he dit, però no em fa res insistir-hi.

Escriure com ho fa en Jaume Cabré, només ho poden fer els grans escriptors. L'estil, la tensió, l'abducció que ens provoca la lectura de qualsevol de les seves novel·les, és impressionant. Mai et quedes indiferent després de tancar la darrera pàgina de qualsevol de les seves obres. Mentre llegeixes la novel·la, et pots trobar fent un mig somriure i només unes pàgines més endavant, et pots trobar que el cor se't fa a miques. En un moment donat, et pots veure accelerat per la velocitat lectora que et porta la construcció sintàctica de les frases i acte seguit, al paràgraf següent, que tot s'estabilitza, que gairebé tot s'atura per la profunditat i transcendència del contingut.

"Fra Junoy o l'agonia dels sons" és la segona part d'una trilogia que transcorre a la població de Feixes (Terrassa). En aquesta ocasió, ens endinsarem a la vida d'un monestir de clausura en el qual el nostre frare és relegat com a confessor del monestir de la Ràpita de l'"Ordre del Císter de l'Observança Estricta en la Pobresa Absoluta". Fra Junoy s'enfrontarà amb la intolerància, la incoherència eclesiàstica, el fanatisme religiós i el poder absolut de qui pot salvar una ànima, o bé arruinar per sempre la vida física i espiritual d'un frare pel sol fet de pensar diferent, de contradir les normes establertes, enquistades, inamovibles, eternes... durant segles i segles.

En conclusió, Què és un bon llibre?... ja ho sabeu. I què us pot agradar (encara més) si esteu interessats en la vida secreta de les monges de clausura?..., també és cert. Però per sobre de tot, us pot entusiamar pel rerefons que s'hi amaga, tan antic i a la vegada tan actual com el que ens podem trobar avui dia.

Bona lectura i bones festes.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

Rere els murs - Núria Esponellà

Preludi d'un gran èxit i si no... temps al temps.

Si no vaig errat i la intuició no em falla, aquest serà un llibre que saltarà a la fama aquest nadal. Potser fins i tot, li faran la pel·licula d'aquí un temps. Aviat ho veurem. De moment us deixo amb el trailer de la novel·la.

Fins aviat,
JORDI

Seguir lleguint

El quart reich de Francesc Miralles

Posats a llegir històries monacals de ficció - història amb un rerefons de fets reals, no podia passar per alt aquesta novel·la que l’any 2007 va figurar dins del rànquing de les més venudes durant més d’un trimestre.

Aquesta és la segona novel·la que llegiré d’en Francesc Miralles després de “La profecia 2013” i també, la primera novel·la que agafo amb una trama que apareix la SS i el seu cabdill, el nom del qual, hauria d’estar vetat ja d'entrada, el sol fet de pronunciar-lo en públic i ser reconegut amb el sobrenom de “l’innominable” per tota la humanitat del món mundial.

De totes maneres les atrocitats que va fer “l’innominable” amb el seu imperi no són la trama central d’aquesta novel·la sinó, el secret que podien estar ocultant els de la SS entre els dominis del Santuari de Montserrat.

Crec que m’enganxarà de seguida i espero que em deixi com a mínim una certa simpatia o un bon regust, tal i com ho va fer l’anterior novel·la de Francesc Miralles.

08 de setembre del 2008

Addictiu seria una bona paraula per resumir-lo.

Francesc Miralles esgrimeix un estil fresc, des acomplexat en aquesta obra literària. Fa que ens entrin ganes de conèixer els escenaris que trepitgen els protagonistes, que per altra banda són tan reals i verídics com la vida mateixa, malgrat tractar-se d'una novel·la d'història - ficció. Per això podeu veure en el lateral del bloc unes quantes imatges, indrets i situacions que s'esmenten en aquest llibre.

En resum, si jo fos un lector novell que volgués iniciar-me en algun llibre d'en Francesc Miralles, valdria la pena començar per aquest perquè cobreix les expectatives i et deixa un simpàtic i agradable record. Fent un símil en el món de l'etnologia hom podria dir que es tracta d'un vi madurat, agradable al paladar, de bona entrada que et deixa un bon regust final de boca.

Seguir lleguint

El monestir de l'amor secret - Maria Dolors Farrés

Moltes són les preguntes i els misteris que s'amaguen darrera aquesta novel·la.
Algunes respostes les contesta la mateixa escriptora en aquesta entrevista i les altres, les haurem de trobar nosaltres mateixos entre les pàgines d'aquesta gran novel·la que, ben merescudament, va ser finalista dels premis Sant Jordi del 2007.

Per cert, internautes, l'argument extens sempre el podeu consultar a la barra lateral, a la secció dels "Llibres per aquest estiu".
Així doncs, espero poder explicar-vos més del meu parer sobre aquests misteris quan l'hagi acabada.

Fins aviat,

JORDI

- Entrevista a Maria Dolors Farrés -



31 d’agost del 2008

Tal i com ens comenta la seva autora els fets i els personatges que es relaten en aquesta obra no són històrics, malgrat partir d’una base històrica i desenvolupar-se els fets en el monestir de Sant Llorenç del Munt, avui en dia ubicat dins del terme municipal de Sant julià de Vilatorta (Osona).

El que sí que és actual és la batalla interna que pateixen en Galzeran de Monsingle i en Berenguer de Vallclara, entre la dicotomia que hi ha d’estimar algú del mateix sexe i els preceptes de l’església catòlica.

Per dir-ho d’una altra manera:
- Pot una persona que senti atracció pel mateix sexe agradar a Déu i salvar-se de les flames de l’infern?
- Si Déu és amor i va tolerar l’adulteri i conductes similars, tal i com es recull en les sagrades escriptures, entendria aquesta mena d’amor?

Ara em passen pel cap més arguments i més qüestions que hom podria fer-se. Però, permeteu-me no estendre'm massa en l’exposició o crítica d’aquest llibre i que afegeixi la resta d’idees en forma de comentari que, com sempre, podeu consultar, debatre o criticar segons el vostre parer.

Tot i així, us he de dir que és un llibre amb el que m'ho he passat molt bé.
Descobrir aquesta escriptora, per mi, ha estat una més que agradable sorpresa. Això farà que pel que respecta a mi, resti pendent dels esdeveniments literaris d'aquesta escriptora i de la publicació del seu pròxim llibre, que val la pena dir-ho, esperem que no trigui uns altres 12 anys. (jejeje)

Seguir lleguint

El monestir proscrit

El llibre a part de tenir la seva trama centrada en el Monestir de Sant Joan de Ripoll (avui en dia conegut com el de Sant Joan de les Abadesses), també ens aporta una visió esclaridora dels comtes catalans més influents de la primeria del segle XI, i de la manera que s'interrelacionaven genealògicament entre ells , cosa que sempre s'agraeix donat el poc coneixement actual d'aquesta època.

La Maria Carme Roca, aconsegueix mantenir l'interès de la història des d'un bon començament fins al final.

El llibre dividit en una cinquantena de capítols fa que sigui de fàcil lectura sobretot per tots aquells que aprofiteu qualsevol moment, fins i tot els petits trajectes per anar i venir de les vostres obligacions quotidianes.

A mi m'ha servit també per passar una bona estona i descansar una mica de les grans trames estil, "Els Pilars de la Terra" o de "L'Esglèsia del Mar".

Bastant bo.

Seguir lleguint