He llegit: Fra Junoy o l'agonia dels sons d'en Jaume Cabré

Salut internautes,

Crec que algun altre cop ja ho he dit, però no em fa res insistir-hi.

Escriure com ho fa en Jaume Cabré, només ho poden fer els grans escriptors. L'estil, la tensió, l'abducció que ens provoca la lectura de qualsevol de les seves novel·les, és impressionant. Mai et quedes indiferent després de tancar la darrera pàgina de qualsevol de les seves obres. Mentre llegeixes la novel·la, et pots trobar fent un mig somriure i només unes pàgines més endavant, et pots trobar que el cor se't fa a miques. En un moment donat, et pots veure accelerat per la velocitat lectora que et porta la construcció sintàctica de les frases i acte seguit, al paràgraf següent, que tot s'estabilitza, que gairebé tot s'atura per la profunditat i transcendència del contingut.

"Fra Junoy o l'agonia dels sons" és la segona part d'una trilogia que transcorre a la població de Feixes (Terrassa). En aquesta ocasió, ens endinsarem a la vida d'un monestir de clausura en el qual el nostre frare és relegat com a confessor del monestir de la Ràpita de l'"Ordre del Císter de l'Observança Estricta en la Pobresa Absoluta". Fra Junoy s'enfrontarà amb la intolerància, la incoherència eclesiàstica, el fanatisme religiós i el poder absolut de qui pot salvar una ànima, o bé arruinar per sempre la vida física i espiritual d'un frare pel sol fet de pensar diferent, de contradir les normes establertes, enquistades, inamovibles, eternes... durant segles i segles.

En conclusió, Què és un bon llibre?... ja ho sabeu. I què us pot agradar (encara més) si esteu interessats en la vida secreta de les monges de clausura?..., també és cert. Però per sobre de tot, us pot entusiamar pel rerefons que s'hi amaga, tan antic i a la vegada tan actual com el que ens podem trobar avui dia.

Bona lectura i bones festes.

Fins aviat,

Jordi