Moltes són les preguntes i els misteris que s'amaguen darrera aquesta novel·la.Algunes respostes les contesta la mateixa escriptora en aquesta entrevista i les altres, les haurem de trobar nosaltres mateixos entre les pàgines d'aquesta gran novel·la que, ben merescudament, va ser finalista dels premis Sant Jordi del 2007.
Per cert, internautes, l'argument extens sempre el podeu consultar a la barra lateral, a la secció dels "Llibres per aquest estiu".
Així doncs, espero poder explicar-vos més del meu parer sobre aquests misteris quan l'hagi acabada.
Fins aviat,
JORDI
- Entrevista a Maria Dolors Farrés -
31 d’agost del 2008
Tal i com ens comenta la seva autora els fets i els personatges que es relaten en aquesta obra no són històrics, malgrat partir d’una base històrica i desenvolupar-se els fets en el monestir de Sant Llorenç del Munt, avui en dia ubicat dins del terme municipal de Sant julià de Vilatorta (Osona).
El que sí que és actual és la batalla interna que pateixen en Galzeran de Monsingle i en Berenguer de Vallclara, entre la dicotomia que hi ha d’estimar algú del mateix sexe i els preceptes de l’església catòlica.
Per dir-ho d’una altra manera:
- Pot una persona que senti atracció pel mateix sexe agradar a Déu i salvar-se de les flames de l’infern?
- Si Déu és amor i va tolerar l’adulteri i conductes similars, tal i com es recull en les sagrades escriptures, entendria aquesta mena d’amor?
Ara em passen pel cap més arguments i més qüestions que hom podria fer-se. Però, permeteu-me no estendre'm massa en l’exposició o crítica d’aquest llibre i que afegeixi la resta d’idees en forma de comentari que, com sempre, podeu consultar, debatre o criticar segons el vostre parer.
Tot i així, us he de dir que és un llibre amb el que m'ho he passat molt bé.
Descobrir aquesta escriptora, per mi, ha estat una més que agradable sorpresa. Això farà que pel que respecta a mi, resti pendent dels esdeveniments literaris d'aquesta escriptora i de la publicació del seu pròxim llibre, que val la pena dir-ho, esperem que no trigui uns altres 12 anys. (jejeje)
M'has despertat la curiositat, potser m'hio engresco!
ResponEliminaEstà clar que una mare vol i desitja la felicitat dels seus fills, i que la gran majoria acceptaria l’atracció dels seus fills vers una altra persona del seu mateix sexe. Precisament perquè com a mare que és, patiria pel seu fill al veure’l sofrir d’infelicitat a causa d’un amor impossible.
ResponEliminaSegons aquest raonament:
- Si la mare de Déu, com a mare que és de tots nosaltres és bondat i amor, no acceptaria aquesta mena de relació?
- Si Déu és el pare de tota la creació i ens va crear per estimar i fer el bé, perquè són contraproduents aquestes relacions que busquen això mateix?
- Si la natura està farcida d’exemples capritxosos d’espècies que poden mantenir relacions entre membres d’un mateix sexe dins del mateix grup comunitari, i l’espècie humana forma part del conjunt d’éssers vius que dins de la seva naturalesa porta intrínseca també aquesta capacitat, perquè es titlla de contranaturals les relacions homosexuals?
Podríem concloure que...:
- Una persona que se senti cristiana ha de deixar-ho de ser perquè els seus sentiments i la seva pròpia naturalesa l’impulsen a estimar i ser estimat per persones de la seva mateixa condició sexual?
És més:
- Tenen dret les altres persones que se senten atretes només pel sexe oposat a menystenir, ridiculitzar o cometre qualsevol mena de vexació pública o privada contra els que se senten atrets només pel seu mateix sexe?
En resum, ja ho veieu que una pregunta porta a una altra pregunta de manera que es podria originar un debat que fa segles que dura, ben bé des del començament de la humanitat fins als nostres dies, i sinó que els hi preguntin als romans i als grecs que de relacions humanes n’entenien bastant, jejeje.
FINS AVIAT.