La dona veloç - Imma Monsó

Benvolguts i benvolgudes,

Fa uns quants dies vaig tenir la sort d'assistir al Club de lectura de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, amb la Imma Monsó com escriptora convidada.

Compartir les impressions que ens va provocar la lectura de La dona veloç amb la seva autora i, amb la conducció sempre magistral de la sessió de mans de la Teresa -una de les grans llibreteres de vocació que encara queden en aquest país- sempre és un plaer.

Però aquell dia, les hores compartides ens van semblar minuts. I els minuts només un grapat de segons. Potser sí que la trama del llibre i la seva protagonista ens va arrossegar a accelerar cap a una velocitat nítida, asèptica, els nostres comentaris. Però és que els dotze membres del Club, volíem conèixer tantes coses sobre la creació d'aquesta gran obra i teniem tantes ganes de preguntar-les a l'autora, que el temps ja no era el temps, sinó que durant aquells moments, als nostres rellotges les busques tan sols marcaven... instants.

Instants dolços, efímers, agradables, enriquidors que hores d'ara ja els enyorem.

Per sort, els bons moments de la llibreria Cucut, encara tenen molta corda per endavant. Els aprofitaré tots.

Nota: Com sempre, si voleu saber més coses sobre el llibre, l'autora o la llibreria podeu clicar els enllaços ressaltats en color i us conduiran a tota la informació que necessiteu.

Una abraçada,
Jordi

Seguir lleguint

L'aniversari de la Imma Monsó

Salut internautes,

Fa poques setmanes, uns quants amants de la lectura ens vàrem confabular per fer una lectura atenta de L'aniversari. Un dels llibres de més renom de l'escriptora Imma Monsó. 

Com sempre faig, us parlaré de les sensacions, evocacions o projeccions que em va provocar aquesta novel·la. Fugiré una mica de la trama i de la biografia de l'escriptora. Aquestes dues coses les podeu trobar, llegir i rellegir en els diferents enllaços que acompanyen aquest post.

En canvi, el que és més difícil d'explicar és allò que neix -sense voler- de la ment o de l'anima del lector quan ha arribat a la darrera paraula, a la darrera síl·laba, i tanca el llibre que l'ha mantingut atrapat durant unes quantes hores o dies.

Aquesta sensació, a la qual em refereixo, no es pot trobar en cap manual de crítica o de cànons publicitaris. Però és allò tan important que ens defineix com a lectors i ens determina a cercar grans històries que ens facin viatjar, enamorar, connectar sentiments de tot tipus i experimentar una certa felicitat. En acabat vindrà el boca-orella que ens pot orientar però, la decisió final per considerar si és un bon llibre o no, només depèn de nosaltres.

L'aniversari és un llibre que de racional en té poc. Per això ens agrada. El seus personatges -al meu entendre- són carn de psicòlegs. No n'hi ha ni un que se'n salvi.

La tensió i la intriga està assegurada amb una diminuta criatura que, existeixi o no, es fa present com a fil conductor de tota la història. Us serà fàcil trobar paral·lelismes amb una coneguda novel·la mexicana que no dic. Els seus personatges necessiten omplir la seva vida d'emocions, sentir el risc, el perill al seu voltant, abandonar la rutina plàcida del seu dia a dia i sentir la mort ben a prop. Només així la seva vida s'omple de significat. 

Si a més a més, tot això passa en un bosc solitari, mig emboirat, dins d'un cotxe on els dos personatges principals, s'han quedat atrapats, exposats a totes les incerteses i perills, en un entorn inquietant, entendreu que l'emoció i la curiositat us acompanyin fins al final.

Jo ho tinc clar, recuperar aquest llibre publicat fa uns tres anys, i que formi part del meu celler de llibres particular, ha estat una sàvia decisió.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint