Salut internautes,
A diferència d'altres escriptors, el llibre de la Maria Carme Roca... com ho diria... és..: com una pluja fina i constant que cau sobre la terra erma assedegada d'aigua, és... com aquell aire fresc que t'acarona la cara en un dia assoleiat i et reconforta tot el cos, és... com la dutxa freda estimulant després d'un intens partit de futbol, és... moltes coses més.
Quan t'arriba el llibre a les mans i el comences a llegir et trobes fàcilment immers en aquella època d'abans de Crist; en una ciutat que va ser origen i bressol de molts catalans que en el seu dia, en un temps llunyà, els seus avant- passats, van arribar a Catalunya (a Empòrion) procedents de terres gregues.
Si més no, aquesta és la llegenda familiar que dóna sentit a l'origen del meu cognom "Policarp" (Πολύκαρπος). Així doncs quan em va arribar aquets llibre a les mans va ser com retrobar-me amb el meus ancestres, com si els gens que corren per la meva sang revisquessin èpoques molt llunyanes. No m'ha costat gens imaginar-me transportat en aquella època, en aquells carrers d'Empòrion, entre aquella gent i vivint històries similars a la que ens relata la Maria Carme Roca.
A part de tot això el llibre es fa estimar, en vols més i més, i no voldries parar mai de llegir-lo.
Així que només em queda per dir: gràcies Maria Carme Roca per haver publicat aquesta novel·la que segur que agradarà a molts catalans i a gran part de l'estranger. Felicitats pel llibre.
Fins aviat,
Jordi.