Benvolguts, Benvolgudes.
L'altre dia en el dinar de jubilació que els amics de la feina em vam fer per sorpresa, em vam demanar que els dediqués unes paraules. Casualment portava a sobra la meva llibreta de notes que m'acompanya a tot arreu per si les muses de la inspiració surten a fer un tomb i, fugisseres com son, se'n tornen precipitadament al seu cau.
El moment idoni, com acostuma a passar, arriba quan algú fa sonar una copa de vidre amb una cullereta donant cinc o sis copets per cridar l'atenció. Llavors arriben els reconeixements i els agraïments i el públic assistent et demana que facis, si pot ser breu millor, una mena de valoració de la vida que deixes enrere. I jo, com aquell que no s'ho espera, vaig i dic:
"Mireu, vinc d'una generació on a la feina tot era nou. On pràcticament no hi havia res fet i els models que coneixíem d'altres empreses no ens a servien per a res. El plantejament de la competència, la seva ideologia i la seva manera de fer tenien masses tics d'èpoques pretèrites o dictatorials.
Nosaltres havien de créixer, fer-nos presents, sentir-nos realitzats i madurar com a cos institucional amb totes les nostres errades i els nostres encerts.
Vinc d'una manera de ser que no s'assembla a la que els nostres joves practiquen avui en dia quan, assoleixen una plaça laboral. La cultura de l'esforç, de les ganes de treballar, de deixar-se la pell i de fer-ho bé, passava per davant de les comoditats i dels diners.
Havíem desenvolupat la idea que només ens teníem a nosaltres sols com a cos corporatiu i que per tant defugíem de tot allò que ens pogués deixar en ridícul o de ser etiquetats com inexperts o passerells.
He viscut i he passat per les etapes de: triatges exhaustius en processos d'oposició, de la màquina d'escriure manual Lettera 32 amb paper carbó, del Tipex de tires rectangulars per corregir les imperfeccions i dels programes informàtics "Approach" i "Amipro" que funcionaven a empentes i rodolons, com a base de dades rudimentària i d'editor de text, respectivament.
Temps era temps que en el nostre logotip i credencials figurava que pertanyien a la Direcció General de Seguretat Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Per ser la forma políticament correcta de ser nomenats en la dècada dels anys vuitanta.
En tots aquests trenta-cinc anys de servei a la casa, hem anat de poc a molt. De gairebé tres-cents mossos l'any 1989 als vint-i-tres mil efectius i escaig de finals del 2025. Estem presents i arrelats a totes les comarques de Catalunya i hem consolidat més de cent seus oficials. Avui ningú ens discuteix la nostra competència operativa, som un model d'èxit que molts voldrien imitar i se'ns reconeix amb la més alta valoració i professionalitat a nivell europeu.
No me'n penedeixo de res. I ser que durant la meva llarga trajectòria laboral he vist i n'he fet de tots colors, tot i que espero que el balanç de coses bones vers les no tan bones sigui clarament superior.
Arribats en aquest punt tinc un missatge pòstum i una cita literària per vosaltres. No sigueu conformistes. Si arriba el moment que noteu que viviu acomodats, que la feina no us omple, que us heu convertit en funcionaris i que el vostre principal objectiu quan esteu a la feina, és mirar com ho puc fer per agafar més dies de festa... rectifiqueu; vol dir que heu perdut la vibració, la sensació de crear, innovar, millorar i avançar. No hi ha feines petites o poc importants. Sou vosaltres i estar a les vostres mans de fer-les créixer, polir-les i convertir-les en alguna cosa gran. Capfiqueu-vos-hi i l'aneguet lleig, es convertirà en el signe esvelt i majestuós que molts voldran tenir.
Com va dir un famós escriptor: " Allunyat d'aquelles persones que intenten menysprear les teves ambicions. Les ments petites sempre ho faran, però les grans et faran sentir que tu també pots arribar a ser gran" (Mark Twain)
Moltes gràcies.
