Salut internautes,
Avui he acabat de llegir aquesta gran novel·la i que consti que no ho dic pel volum del llibre, eh!
Avui he acabat de llegir aquesta gran novel·la i que consti que no ho dic pel volum del llibre, eh!Si a cada llibre li correspon la seva ànima, sens dubte, l'ànima d'aquesta novel·la és "Cambalache". És més, el propi Andreu Martin utilitza fragments d'aquest tango (pàgines 629 - 632) per descriure magistralment una acció violenta a vida o mort.
L'escriptor ens situa en un món dramàtic però amb sentit de l'humor. Ens parla de dificultats de la guerra, de la postguerra, dels camps de concentració, de les atrocitats dels policies de la dictadura, dels "cara al sol" improvisats pels carrers, dels "a mi me hablen en cristiano, coño!", dels espavilats, pillos, "maquiavelos i estafaos"; d'un món on les amistats més íntimes sorprenen i es traeixen entre si; d'un segle XX de "maldà insolente"; de com la vida en aquesta època obligava a moltes persones a prostituir-se (en el més ampli sentit de la paraula) per tal de sobreviure encarà que fos traint als veïns, als coneguts o a les persones més estimades. "El que no llora no mama i el que no afana és un gil". El que dèiem: tot un estil de vida. "Cambalache".
En resum: una gran novel·la a caball entre la narrativa històrica i la novel·la negra que pot agradar molt i molt, als amants d'aquests dos gèneres literaris.
Fins aviat,
JordiL'escriptor ens situa en un món dramàtic però amb sentit de l'humor. Ens parla de dificultats de la guerra, de la postguerra, dels camps de concentració, de les atrocitats dels policies de la dictadura, dels "cara al sol" improvisats pels carrers, dels "a mi me hablen en cristiano, coño!", dels espavilats, pillos, "maquiavelos i estafaos"; d'un món on les amistats més íntimes sorprenen i es traeixen entre si; d'un segle XX de "maldà insolente"; de com la vida en aquesta època obligava a moltes persones a prostituir-se (en el més ampli sentit de la paraula) per tal de sobreviure encarà que fos traint als veïns, als coneguts o a les persones més estimades. "El que no llora no mama i el que no afana és un gil". El que dèiem: tot un estil de vida. "Cambalache".
En resum: una gran novel·la a caball entre la narrativa històrica i la novel·la negra que pot agradar molt i molt, als amants d'aquests dos gèneres literaris.
Fins aviat,
