Lectura acabada: Cabaret Pompeya

Salut internautes,
Avui he acabat de llegir aquesta gran novel·la i que consti que no ho dic pel volum del llibre, eh!

Si a cada llibre li correspon la seva ànima, sens dubte, l'ànima d'aquesta novel·la és "Cambalache". És més, el propi Andreu Martin utilitza fragments d'aquest tango (pàgines 629 - 632) per descriure magistralment una acció violenta a vida o mort.

L'escriptor ens situa en un món dramàtic però amb sentit de l'humor. Ens parla de dificultats de la guerra, de la postguerra, dels camps de concentració, de les atrocitats dels policies de la dictadura, dels "cara al sol" improvisats pels carrers, dels "a mi me hablen en cristiano, coño!", dels espavilats, pillos, "maquiavelos i estafaos"; d'un  món on les amistats més íntimes sorprenen i es traeixen entre si; d'un segle XX de "maldà insolente"; de com la vida en aquesta època obligava a moltes persones a prostituir-se (en el més ampli sentit de la paraula) per tal de sobreviure encarà que fos traint als veïns, als coneguts o a les persones més estimades. "El que no llora no mama i el que no afana és un gil". El que dèiem: tot un estil de vida. "Cambalache".

En resum: una gran novel·la a caball entre la narrativa històrica i la novel·la negra que  pot agradar molt i molt, als amants d'aquests dos gèneres literaris.

Fins aviat,

Jordi

Seguir lleguint

"Cabaret Pompeya" - de l'Andreu Martin

Salut internautes,

Moltes són les vivències impactants que s'amaguen dins d'aquesta novel·la. Moltes són les sensacions que hom descobreix en aquest llibre emmarcat en una època de Barcelona força oblidada per la literatura actual. Una època de principis del segle 20 (de pistolers i anarcosindicalistes) que ens ha passat desapercebuda per molta gent de la meva generació, nascuts en el darrer terç de la centúria dels anys 1900.

Recordo que quan era petit, en el meu barri de L'Hospitalet, veia a les parets de les fàbriques pintat el símbol d'un cercle amb una A majúscula en el seu interior i també escrites les sigles "CNT". En aquella època de final de la dictadura d'en Franco, molt em temo, que era quasi un tabú parlar d'aquests coses. Les preguntes que feiem la canalla com jo sobre aquests temes, sovint eren ignorades i quedaven sense resposta.

Aquest llibre, per a mi ha estat com la peça que completa el trencaclosques de la història de Barcelona. De moment m'està aportant molta llum sobre fenòmens socials tan variats com: "el moviment revolucionari" d'aquelles dates, "el comunisme llibertari", "la República", els "sindicats lliures", la vida del president Francesc Macià, la vida del president Lluís Companys, fenòmens històrics com l'assassinat a ple dia al carrer Muntaner de Barcelona del "Capità Collons" o, l'aplicació de la "llei de fugues" ideada pel Governador civil de Barcelona d'aleshores. 

Però per si tot això no fos prou engrescador, l'Andreu Martin, ens porta de la mà pels carrers del Raval, ens parla de racons de Barcelona que avui en dia encara es poden reconèixer a la ciutat i ens ensenya magistralment una part d'una història convulsa, intensa i trepidant que els hi va tocar viure als nostres pares o als nostres avis.

També era el temps d'en Carlos Gardel, de Julio Sosa, d'Enrique Santos Discépolo i com no, de grans tangos com: "Esta noche me emborracho", "A media luz" i "Cambalache", entre d'altres.

En fí internautes, us deixo amb dues versions molt autèntiques de "Cambalache" que he trobat i que han estat tot un plaer tornar a recordar-les. Per la meva part continuaré descobrint aquest món que ens proposa l'Andreu Martin amb aquesta gran novel·la de més de sis-centes pàgines.

Fins aviat,

Jordi 

Seguir lleguint