Albert Sánchez Piñol, després d'escriure dues de les seves grans novel·les com "La pell freda" publicada l'any 2002 i "Pandora al Congo" l'any 2005, ara ens sorprèn amb un recull de contes que vindrien a suposar un impàs, mentre, prepara la seva pròxima novel·la, de la qual, encara no ha trascendit el títol.Tretze Tristos Tràngols és un recull de tretze contes sorprenents, elàstics i originals que fan que t'oblidis del teu voltant i dels cànons preestablerts en la redacció de contes.
Pretenen i volen tenir una retirada a la filosofia, al raonament obert i a l'humor basat en situacions quotidianes.
De vegades, la seva lectura ens pot recordar alguns dels contes escrits per Quim Monzó, fins i tot en algun dels relats (com és el cas d' "El Rei de Reis i les dues ciutats") podríem veure una mena de plagi amb el conte de "Los dos Reyes y los dos laberintos" de Borges. Però en qualsevol cas, aquesta història, no perd la seva originalitat i el seu final típicament "Piñolià".
En resum és un llibre que ens pot alegrar les tardes d'estiu per la seva fàcil lectura, per la seva frescor literària i per les històries que s'amaguen darrera de la trama de cada un d'aquests tretze contes que, gratament, anirem descobrint.
