El novembre del 2016, sortia publicat El laberint dels esperitsel darrer llibre de la tetralogia d'El cementiri dels llibres oblidats. Una nova obra mestra que rebla com si es tractes d'una joia, el tres volums anteriors. Amb qualsevol dels quatre volums d'aquesta saga que he llegit, sempre he rebut un munt de sensacions, emocions, vibracions que van des de: la nostàlgia, dels carrers entranyables de la Barcelona més gòtica a, la tensió i les inquietuds farcides de misteris que ens posa en safata en Carlos Ruiz Garzón. Tot això, ben mesurat i amb el seu propi tempo, aconsegueix captar totes les nostres neurones quan llegim qualsevol dels quatre llibres de la tetralogia.
Aquest darrer volum, tanca totes les preguntes que al llarg dels tres llibres anteriors ens hem anat formulant. Us recomano que l'agafeu amb calma i durant estones llargues de lectura. No tingueu pressa en acabar-lo. A cada pas, a cada línia, a cada pàgina que avanceu del llibre, es convertirà a les vostres mans en una delícia literària. Ja sigui, si us trobeu en els punts àlgids de la novel·la o en els moments de calma temperada dels seus protagonistes. Assaboriu-lo. Val la pena.
Aquest és el darrer llibre que he llegit. Com gairebé sempre, vaig esperar pacientment que sortís la
seva traducció al català per comprar-lo, llegir-lo i afegir-lo al meu celler de llibres personal. Potser algun dia, a casa nostra, serà el revés i podrem gaudir dels llibres d'en Ruiz Zafón en la nostra llengua des d'un bon començament.
Però parlem del llibre.
El llibre és bastant més curt que els seu predecessors. Segons ens diu el seu autor, els tres volums publicats es poden llegir de forma desordenada i independent els uns dels altres. Malgrat tot per a mi, "El presoner del cel" ha esdevingut un llibre... pont, de transició cap el que ha de ser el quart llibre de la tetralogia del cementiri dels llibres oblidats.
En aquesta novel·la s'aclareixen algunes temàtiques de les vides dels personatges principals. En Carlos Ruiz Zafón ens recrea una altra vegada la màgia dels carrers de Barcelona, envoltats de boires i ombres encisadores carregades de misteris que segurament no seran desvetllats definitivament fins al quart volum de la saga, creant aleshores la "quadratura del cercle" perfecte.
No sé si finalment algun cineasta recrearà o donarà vida al "cementiri del llibres oblidats", però el que sí sé, és que en el meu celler, "L'ombra del vent", "El joc de l'àngel" i "El presoner del cel" seran llibres que no seran oblidats fàcilment. Segurament seran llibres que de tant en tant m'agradarà retrobar i recordar en l'esdevenir del temps.
Qui sap si fins i tot les generacions que ens segueixen, ensopegaran i seran temptades (algun dia) per aquests mateixos llibres.
En fi, us deixo amb el vídeo del "Via llibre" on l'autor ens parla de la seva obra.
Fins aviat,
Com bé sabreu, ahir (17 de novembre) va sortir publicat un dels plats forts "literaris" del qual us en parlava a l'anterior ressenya d'aquest bloc.
La temptació d'anar a buscar-lo a la llibreria a primera hora del matí, va ser molta. Però com sempre (pel que fa a la tetralogia de l'ombra del vent), he hagut de frenar l'impuls compulsiu de compra-lo, i fer gala dels meus principis de lectura en català. Per tant, m'esperaré fins el "dia D" el 19 de gener, a que passin aquests dos mesos per poder gaudir-lo íntegrament en la nostra llengua.
De totes maneres us deixo, amb un parell de vídeos recents de TV3 (un aquí i l'altra a sota) i també amb l'entrevistaque li feia en Jordi Basté al Carlos Ruiz Zafón, ahir dia 17/11/11, en el magnífic programa de "El món a RAC1", que m'ha semblat força interessant.
Podria ser la pregunta que ens podríem fer els que vàrem xalar llegint l'anterior obra de Carlos Ruiz Zafon, "L'ombra del vent".
La resposta seria que hi trobarem "molt i bo", i de la més alta qualitat, que podríem resumir en unes poques pinzellades com per exemple:
- una fàcil lectura amb un bon ritme que ens manté intrigats.
- una visió romàntica en l'evocació d'aquell cementiri de llibres oblidats i el recorregut pels carrers d'una Barcelona en "Blanc i negre".
- una novel·la (perquè no dir-ho) fantasiosa però intrigant a la vegada.
- un magnífic encàrrec d'un llibre revelat que assumeix el protagonista de la història i que sensdubte és un recurs literari impecable ingeniat pel seu autor.
- un final discutible, impactant i potser amb més força que el final de "L'ombra del vent".
En resum, un llibre que ens deixa un bon record, que no ens decebrà i que tornarà a assumir les quotes d'èxit de l'anterior gran novel·la "L'ombra del vent".
Des d'aquest bloc aniré afegint comentaris personals d'aquells llibres que he anat col·leccionant i que per descomptat, he llegit.
Us puc dir que de moment la intenció i la voluntat de que aquest bloc es faci gran i en certa manera pugui ser "enriquidor", hi és. Així com també hi és el desig de poder compartir amb tots vosaltres les experiències i les petjades que ens hagin provocat la lectura dels llibres seleccionats.
Entreu, remeneu, cerqueu, llegiu les narracions de les Collites pròpies i gaudiu. La vostra felicitat i la vostra visita em donaran ales per seguir treballant.
