divendres, 5 de març de 2021

Sobre les Elegies de Dunio - de Rainer Maria Rilke

 



Salut internautes,

Com dirien els nostres avis, Valga'm Déu!
Si la poesia no pot ser entesa per les orelles dels profans... ¿Com sabrem que és art? Si el poeta Rainer Maria Rilke s'expressa dissonant, cargola, gira, llença i recull les paraules però no copsem el significat... ¿Com podrem apreciar la seva poesia?

Hi ha d'haver alguna connexió entre el seu pensament i la percepció externa que ens faci vibrar els sentits. Si llegim, observem, escoltem, toquem o degustem una obra d'art però, no ens transmet la mínima vibració necessària per reconèixer en poc minuts que el que tenim al davant, és alguna cosa important o majestuosa ... ¿ de què serveixen tants esforços, tants recargolaments neuronals si només ho entén o, ho valora el propi artista?

¿Es podria dir que és art? El reconeixement de l'art no pot ser només per uns quants erudits, bibliòfils, de celles gruixudes i posat entenimentat. La sintonia d'allò creat amb l'espectador que, mira i remira una obra... és una constant universal. Respon a les emocions primàries que tots som capaços de sentir (il·lustrats o neòfits) que deambulem per aquest món.

Fins aviat, 
Jordi

2 comentaris:

  1. Una boníssima reflexió. És culpa nostra? És culpa seva? És culpa d'algú? Una obra no sempre (o gairebé mai) està l'abast intel·lectual de tothom. Però m'agrada això de preguntar-nos si quan el cercle d'entenedors és cada cop és més petit, segueix essent art o ja estaríem parlant d'una altra cosa.

    ResponSuprimeix
  2. És el que em passa amb l'Ulisses de Joyce. M'estic perdent alguna cosa si no l'entenc ni m'agrada?

    ResponSuprimeix