Una prèvia
Abans d'entrar en matèria permeteu-me una petita prèvia. Sé que les ressenyes dels llibres que he llegit, triguen una mica més a fer-se públiques. Des que vaig ampliar el blog amb dues seccions més, la Collita pròpia i Collita pròpia 2.0, em costa una mica més publicar a la pàgina principal, però no per això deixo de llegir aquells autors que acostumen a no fallar-me mai. I aquest és el cas del Rafel Nadal.
Entrem en matèria.
En Rafel Nadal, és considerat per aquest humil blogaire i lector, com un monstre de la literatura actual. A cada nou llibre que publica ens sorprèn amb una nova manera de fer. Es supera a si mateix a cada nova entrega que envia a l'editorial. Fins a on arribarà... no ho sé. Però si en els seus dos primers llibres ens va atrapar amb el seu estil pulcre, ric en matisos i nostalgicament elegant i; en La maledicció dels Palmisano va ser capaç descriure de forma fluida i captivadora una trama amb dues sagues familiars senceres, una història d'amor apassionada i el seu desenllaç durant la nit del 2 de desembre de 1943, dia del bombardeig alemany sobre la ciutat de Bari (Itàlia) ara; amb La senyora Stendhal ens proposa una història centrada amb la post-guerra i de retruc en la guerra del 1936-1939.
En aquesta obra hi trobem diversos homenatges: al síndrome de la bellesa Stendhal i al llegat literari de l'obra de Stendhal, entra altres. Però també hi trobarem coses molt més rellevants, profundes i enriquidores que faran d'aquesta obra una de les més venudes en el proper Sant Jordi 2017.
Intentaré enumerar-les per no estendrem massa:
- Una veu narrativa centrada en un infant, en Lluc que a mesura que va creixent va prenen consciència que en la vida no tot és blanc o negre, sinó que està plana de matisos i que fins i tot els "bons" també son capaços de ser lesius i abusius sota l'esclavitud de grans ideals.
- Un reconeixement a les dones i al seu paper determinant al llarg de la història: dones que treballen al camp, que porten els comptes de casa, la direcció intel·lectual del fills i la fortalesa física i moral, per portar-ho tot endavant en moments de molta precarietat.
- El valor dels silencis: imposats o avergonyits, com a conseqüència de haver sofert alguna derrota física o moral. En paraules del propi Rafel Nadal: "Els silencis desencadenen més accions que paraules. La literatura és així i ha de ser així."
- Un canvi de veu de narració a la segona part del llibre en la figura del comissari que li dóna més fluïdesa i lleugeresa a l'acció de la novel·la.
- Un final inesperat que ens dibuixarà un ventall de matisos entre bons i dolents que ens arribarà al cor.
En fi internautes, un llibre per recomanar i per gaudir.
Bona Lectura.
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada