La contraportada del darrer llibre de la Isabel-Clara Simó, ho deixa clar. Diu així:
(...) L'Àlex és llatinista i viatja a Nova York per participar en un congrés. Hi coneix en Jonàs un fotògraf hàbil i creatiu, i hi descobreix la seva sexualitat oculta. L'Àlex és neuròtic, culte, pedant i enormement sensible; en Jonàs és una bellesa que commou tots els qui el coneixen.
Com si fos la descoberta d'una pedra preciosa enterrada en el fang, l'amor sorgeix entre tots dos. Aviat, però, la tragèdia marcarà la seva relació (...)
Salut internautes,
En una societat actual que se les vanta de ser oberta, tolerant, permissiva en la diversitat, acollidora culturament i sexualment desinhibida, sorgeix la novel·la de la Isabel-Clara Simó decidida a exprimir un amor diferent entre dos iguals, l'Àlex i en Jonàs. La pregunta que ens fem és si realment aquesta societat d'aparença idíl·lica, és real o amaga una hipocresia cínica disposada a riure's, escarnir o ridiculitzar als que tenen preferències sexuals diferents a l'estàndard socialment establert de l'heterosexualitat.
Tots coneixem i tenim al nostre voltant persones que es senten atretes pel mateix sexe, i també hem vist alguna vegada que quan algú ha descobert la relació entre dos homes o dues dones, immediatament sorgeix aquell somriure pel sota el nas i comencen a circular gracietes i acudits de mal gust que pretenen ridiculitzar als que es senten diferents. Si ja ho sé, em direu que l'evolució dels humans per segons quí, encara no ha avançat prou i que s'han quedat enrrere en els temps dels australopithecus. Que d'energúmens sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà. Però... val la pena fer el pas i ser assenyalat pels qui ostenten el subgènere dels homínids? Bé, això ens ho podrien respondre tots aquells que ho han experimentat en les seves carns, quan han fet el pas i han deixat enrrere el confort de l'armari.
Pel que fa al llibre hi he trobat un llenguatge directe, realista que ens aboca als diàlegs i a les introspeccions del seu protagonista. Una novel·la apta per tots aquells que hem evolucionat culturalment, que ens farà pensar, que tracta sobre la pèrdua de la innocència i el descobriment d'una sexualitat singular.
Per acabar, he triat un paràgraf perquè veieu l'estil tan exquisit de la Isabel-Clara Simó i el pa que s'hi dóna en aquesta magnífica novel·la:
(...) Queda'tqueda'tqueda't. Queda't amb mi. No te'n vagis mai.
L'Àlex sent que té una sargantana a dins dels calçotets i desigdesigdesig als capcirons dels dits, als pelets del bescoll, suarà acariciats per l'amic. L'exaltació. L'exaltació encega, l'exaltació és tenir dues dimensions i que una ma gegantina t'aixequi a l'aire. Exaltació és posar l'enteniment en stand by i lliurar-se a la respiració immensa de la natura, al joc geomètric dels astres, a la biologia salvatge d'un salvatge (...)
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada