L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza és una novel·la amb tots els ingredients de les grans novel·les que han tingut èxit a casa nostra (no n'hi falta cap).
Entre les seves pàgines hi trobareu entre altres moltes coses: amors, intriga, ironia, acció i desamors. A voltes, us pensareu que la Lisbeth Salander s'ha reencarnat amb una monja de clausura i que el periodista i personatge principal de les novel·les de l'Stieg Larsson, s'ha transformat en un professor de literatura seductor, capaç de fer front a problemes judicials, persecucions de mafiosos i lluites internes amb el seu propi "jo". Si a més a més tot això, ho concentreu en un sol llibre i amb un rerefons de passió per la literatura, i ho sumeu al drama de la pederàstia amagada i protagonitzada per gent poderosa amb sotana..., ja teniu l'explicació del per què, aquesta obra, està triomfant a esquenes dels circuïts comercials i del per què aquesta novel·la passarà a la història com una gran novel·la.
Entre les seves pàgines hi descobrireu uns quants passatges, frases, expressions i màximes d'aquelles que senten sentència, que poden captivar la vostra atenció. Jo n'he assenyalat algunes a tall d'exemple. Són petites peces de literatura que ha colat l'escriptor a la seva novel·la i que a vegades m'han fet riure i d'altres vegades m'han fet rumiar però que sovint, les voldré recordar.
..pàg 50. (...) Per la Rebeca, no havia sigut res més que un home tireta amb el qual curar les ferides del divorci i la solitud. (...)
..pàg 59. (...) M'acosto als quaranta i d'aquí a poc entraré en aquella edat perillosa en la qual les dones presumides, quan fem l'amor, comencem a preferir a estar a sota. I no és per fer-li creure a l'ego del nostre home que es mou com un déu, sinó per fer-li creure que la nostra cara i les nostres tetes continuen turgents i no pengen. Follem amb la nostra parella i contra la maleïda gravetat... Ja veus, un trio al llit. (...)
..pàg 85. (...) A qui mai no ha dut calces, les costures li fan llagues. (...)
..pàg. 125.(...) La depuració estilística és excel·lent. Gairebé tots els autors, en els seus anys de joventut, pequen d'una adjectivació exagerada, d'una sintaxi rebuscada o de descripcions carregades que només pretenen fer el text molt frondós. No volen entendre que el millor amic d'un escriptor és la paperera. (...)
..pàg 389 (...) - Com quan li expliques a la teva parella que li has sigut infidel, per creure't molt noble i sincer... i en realitat només pretens alliberar-te de la culpabilitat transmetent-li a ella el teu patiment: li passes la motxilla plena de pedres... A vegades fem servir la veritat per disfressar el nostre egoisme de noblesa. (...)
..pàg 487 (...) Però ja ho veu, sóc un català pur que quan fa fred s'acosta a l'estufa i quan fa molt i molt de fred...l'encén. (...)
..pàg 586 (...) - No, què diu aquest nòvio teu?
- Doncs... diu que llegir és com fer un petó: aquí no ho fa sovint, se li nota en la llengua.(...)
..pàg 389 (...) - Com quan li expliques a la teva parella que li has sigut infidel, per creure't molt noble i sincer... i en realitat només pretens alliberar-te de la culpabilitat transmetent-li a ella el teu patiment: li passes la motxilla plena de pedres... A vegades fem servir la veritat per disfressar el nostre egoisme de noblesa. (...)
..pàg 487 (...) Però ja ho veu, sóc un català pur que quan fa fred s'acosta a l'estufa i quan fa molt i molt de fred...l'encén. (...)
..pàg 586 (...) - No, què diu aquest nòvio teu?
- Doncs... diu que llegir és com fer un petó: aquí no ho fa sovint, se li nota en la llengua.(...)
..pàg 668 (...) - Vinga, hòstia, vas bé cirerer, per fer la mili.(...)
(Nota: el meu pare, l'única persona a qui he sentit anteriorment aquesta expressió deia: "Vas bé cirerer, per anar a Sants" Deuen ser coses de la gent nascuda a Barcelona)
..pàg 916 (...) - Només un idiota trepitja la cua d'un tigre adormit. (...)
..pàg 931 (...) L'amor neix de la compassió... i de l'admiració; l'un sense l'altre fan un amor coix. (...)
..pàg 934 (...) Som responsables dels nostres actes, però no dels nostres sentiments... no decidim què sentir, només decidim què fer. (...)
..pàg 968 (...) Llavors va entendre que, per molt gran que sigui la decepció que s'ha patit, és impossible deixar d'estimar una persona en només unes hores. Ni tan sols en dies o mesos. Deixar d'estimar no depèn d'un mateix. (...)
..pàg 976 (...) Detalls que, com arnes devoradores de carn, la rosegaven per dintre i li feien nafres de dolor. Li impedien oblidar. I és que en Víctor sabia que, igual que passa amb la bellesa, el dolor es destil·la i reconcentra en els detalls... en els maleïts detalls.(...)
..pàg 916 (...) - Només un idiota trepitja la cua d'un tigre adormit. (...)
..pàg 931 (...) L'amor neix de la compassió... i de l'admiració; l'un sense l'altre fan un amor coix. (...)
..pàg 934 (...) Som responsables dels nostres actes, però no dels nostres sentiments... no decidim què sentir, només decidim què fer. (...)
..pàg 968 (...) Llavors va entendre que, per molt gran que sigui la decepció que s'ha patit, és impossible deixar d'estimar una persona en només unes hores. Ni tan sols en dies o mesos. Deixar d'estimar no depèn d'un mateix. (...)
..pàg 976 (...) Detalls que, com arnes devoradores de carn, la rosegaven per dintre i li feien nafres de dolor. Li impedien oblidar. I és que en Víctor sabia que, igual que passa amb la bellesa, el dolor es destil·la i reconcentra en els detalls... en els maleïts detalls.(...)
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada