Amb uns arguments tan contundents podia fer dues coses: o pensar que m'estava tornant boig, o fer cas d'aquesta musa, premonició o com ho volgueu anomenar i fer-ne via cap a Platja d'Aro que hi faltava gent.
Cal dir pels qui no heu visitat mai l'Empordà, que Platja d'Aro, és un llogaret força animat fins i tot els diumenges a la tarda, situat a uns 23 quilòmetres de casa meva.
El llibre que buscava era "L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza" però... ves quina cosa! el llibre no hi era. Així doncs..., la musa m'havia traït? Hi era allà per a no res? M'havia de resignar i tornar a fer 23 quilòmetres més fins a casa? No m'ho volia creure, em sentia una mica ultratjat, ofès en la meva psique i fins i tot amb ganes de revenjar-me d'aquella musa. Però va ser just en aquests instants de tribulacions interiors que de cop i volta, un reflex o un flash o el que fos, els meus ulls es van fixar en un prestatge, en un punt concret i en un únic llibre d'aquella "macro" llibreria.
Cal dir pels qui no heu visitat mai l'Empordà, que Platja d'Aro, és un llogaret força animat fins i tot els diumenges a la tarda, situat a uns 23 quilòmetres de casa meva.
A la portada hi deia: John Kennedy Toole - Una confabulació d'imbècils.
I a la descripció de l'autor hi deia: (...) John Kennedy Toole va néixer a Nova Orleans l'any 1937 i va morir l'any 1969. Va obtenir un màster d'anglès (...). Va escriure "Una confabulació d'imbècils" al començament de la dècada de 1960 i va intentar infructuosament que li editessin. Publicada pòstumament gràcies a la tenacitat de la seva mare (...) La novel·la va obtenir el Premi Pulitzer l'any 1981, va consagrar Kennedy Toole com un dels millors escriptors nord-americans de tots els temps i es va convertir en un long-seller inesgotable (...)
No em calia llegir res més per adonar-me que era això. El motiu que m'havia fet venir, allò, que la musa m'havia estat dient minuts abans i que jo no havia acabat d'interpretar correctament. Ara "museta meva" et demano disculpes per haver dubtat de tu i et dono les gràcies per aquest regal.
Del llibre s'ha dit:
- primer comences llegint les primeres línies, després un paràgraf, i un altre i un altre i ja has llegit la primera pàgina i continues llegint i llegint, i quan te'n adones ja no pots parar de llegir, i en vols saber més i més i encara més, i tot d'una et sorprens a tu mateix amb un somriure per sota del nas i ho notes, ho saps que estàs atrapat, que aquell llibre és la teva agradable perdició perquè ara ja no vols parar de llegir fins arribar al final.
- hi ha qui diu que és una comèdia i una tragicomèdia en si mateixa, que és un llibre divertit però trist a la vegada, segurament, amb aquesta última opinió ens quedaríem curts, seria més correcta definir-lo com farsa tumultuosa de proporcions similars al mític personatge de Falstaff de William Shakespeare i llavors el terme comèdia encara s'hi acostaria més.
De l'Ignatius Reilly, el protagonista s'ha dit:
- que és un individu estrafolari, indolent, un Oliver Hardy boig, un Quixot gras i un Tomàs d'Aquinó
pervers, fosos en una sola persona.
- hi ha qui pensa que en realitat el personatge és una descarnada i esperpèntica caricatura del propi autor. Un personatge que de vegades l'odiaries, se't faria insuportable, l'engegaries a pastar fang més d'una vegada, però que en el fons el toleres perquè dins dels seu mon filosòfic, abstracte, esquizofrènic i antisistema li reconeixes una certa intel·ligència amb un cert cinisme humorístic i una ment brillant dins de la seva còmica raresa malaltissa.
Finalment, vull felicitar al seu traductor en Xavier Pàmies per la magnifica traducció que ha fet d'aquest llibre. En Xavier, ha sabut captar magistralment els excel·lents matisos dels diferents parlars de tots i cada un dels personatges secundaris que tot i que estant en un segon pla, les seves extravagàncies i confabulacions contra l'Ignatius Reilly fan d'aquest llibre, una obra mestra i de referència de la literatura universal.
Fins aviat,
Jordi
- primer comences llegint les primeres línies, després un paràgraf, i un altre i un altre i ja has llegit la primera pàgina i continues llegint i llegint, i quan te'n adones ja no pots parar de llegir, i en vols saber més i més i encara més, i tot d'una et sorprens a tu mateix amb un somriure per sota del nas i ho notes, ho saps que estàs atrapat, que aquell llibre és la teva agradable perdició perquè ara ja no vols parar de llegir fins arribar al final.
- hi ha qui diu que és una comèdia i una tragicomèdia en si mateixa, que és un llibre divertit però trist a la vegada, segurament, amb aquesta última opinió ens quedaríem curts, seria més correcta definir-lo com farsa tumultuosa de proporcions similars al mític personatge de Falstaff de William Shakespeare i llavors el terme comèdia encara s'hi acostaria més.
- que és un individu estrafolari, indolent, un Oliver Hardy boig, un Quixot gras i un Tomàs d'Aquinó
pervers, fosos en una sola persona.
- hi ha qui pensa que en realitat el personatge és una descarnada i esperpèntica caricatura del propi autor. Un personatge que de vegades l'odiaries, se't faria insuportable, l'engegaries a pastar fang més d'una vegada, però que en el fons el toleres perquè dins dels seu mon filosòfic, abstracte, esquizofrènic i antisistema li reconeixes una certa intel·ligència amb un cert cinisme humorístic i una ment brillant dins de la seva còmica raresa malaltissa.
Finalment, vull felicitar al seu traductor en Xavier Pàmies per la magnifica traducció que ha fet d'aquest llibre. En Xavier, ha sabut captar magistralment els excel·lents matisos dels diferents parlars de tots i cada un dels personatges secundaris que tot i que estant en un segon pla, les seves extravagàncies i confabulacions contra l'Ignatius Reilly fan d'aquest llibre, una obra mestra i de referència de la literatura universal.
Fins aviat,
Jordi
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada