Apunts inútils d'en Virgilio Giotti (un llibre colpidor)

Salut internautes,

Poemes, poetes, poetesses, versos hendecasíl·labs assonants o dissonants, simètrics o assimètrics, poesies rítmiques o en prosa... mai han captivat de manera exagerada la meva atenció. Però de sobte, un fet, un vers, una cançó, una expressió d'un personatge poètic, et deixa tocat interiorment. Quan això passa, hom (i entre aquests, jo) té la necessitat d'exterioritzar-lo, de compartir-lo. Pensant-ho egoistament, diria que fins i tot aquesta necessitat, m'ha suposat una bona praxi mental molt saludable a data d'avui.

Divendres, 13 de març, la Teresa de la llibreria Cucut, em convidava a assistir a una trobada /presentació que prometia ser memorial. Es parlaria d'un llibre "Apunts inútils", el dietari escrit per en Virgilio Giotti. Un personatge singular com n'hi ha hagut pocs a la història universal de la poesia. En la lectura d'aquest dietari i en el rerefons dels seus poemes hi trobarem una història colpidora, una declaració d'amor d'un pare que primer, pateix en la distància per la separació forçosa dels seus fills i després, l'envaeix l'angoixa, la por, un terror intern (com deia Pasolini) de pensar que els seus fills, en Franco i en Paolo, probablement, ja no tornaran mai més al seu costat.

"Els apunts inútils" deia el poeta, que l'haurien d'ajudar a continuar vivint, i ho van fer. En Virgilio Giotti havia d'aguantar per la memòria dels seus fills i per ajudar a la seva dona, a qui la mort dels seus "nens" va fer emmalaltir fins al llindar de la follia.

Diumenge, 22 de març (set dies després de la presentació del dietari d'en Virgilio Giotti).

No puc (ara i aquí) transcriure totes les sensacions i emocions que em va generar la coneixença d'aquest gran poeta nascut a Trieste (Itàlia) el 1885 i mort a la mateixa ciutat el 1957. Però sí, que us puc dir que la coneixença de la seva vida i de la seva obra no us deixaran indiferents. Els enllaços que trobeu a continuació dels "Apunts inútils" (que poden ser moltes coses menys inútils per una gran majoria de la gent que els ha llegit) i de la biografia de  Virgilio Giotti , us ajudaran fer-vos una idea del que us he volgut explicar en aquesta ressenya.

Com diu Claudio Magris, a la contraportada del llibre "Apunts inútils":

 (...) "Virgilio Giotti és un del poquíssims poetes que han sabut representar amb gran poesia, enemiga de sentimentalismes, aquest amor pels fills, la intensitat dels afectes familiars, la pietas domèstica entesa no com un sentiment tendre i noble, sinó com el sentit mateix de la vida i del seu passar, alhora terrible i tendre, més enllà del bé i del mal i impregnat d'una indestructible tendresa"

Abans d'acabar i esperant que l'editorial no s'enfadi amb mi, m'agradaria transcriure-us els dos primers versos del poema "Als meus fills morts" perquè feu un tastet de l'obra d'aquest poeta.

Ombres dels meus fills, abans

que també desaparegui jo,

estiguem aquí una mica junts

una vegada més, junts

xerrem i riguem

Si heu plorat, no ploreu

més. Ara eixuguem-nos

tots els ulls. Aneu 

a fer una carícia a la vostra

mare. Plorar no serveix.

(...)

Fins aviat, 

Jordi
Nota: vaig acabar d'escriure aquesta ressenya el Divendres Sant de 2015, mentre sonava al meu cap la cançó de "Love me tender" d'Elvis Presley. Temps d'amor, dolor i recolliment per a molts catòlics. Casualitat, providència? qui ho sap!